DOS MIL UNO: UNA ODISEA DEL ESPACIO

 

Director: Stanley Kubrick

Actors: Gary Lockwood

               Keir Dullea

Any : 1968

Títol original: 2001: A space odissey

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

Els primers homínids fa milers d’ anys, la lluita per la supervivència, l’ enfrontament, la cacera, l’ aparellament. De cop un dia desperten i un estrany monòlit ha sorgit davant seu. Un homínid colpeja un os, aquest és projectat amb força i en el fotograma següent s’ ha convertit en una nau especial que navega al voltant de la terra en tant la música dels valsos de Strauss acompanyen les imatges.

Poc després, veiem com el Discovery travessa l’ univers camí de Júpiter. En el seu si viatgen dos homes, David Bowman (Keir Dullea) i Frank Poole( Gary Lockwood), un robot i tres persones més en estat d’ hibernació. El robot Hal 9000, és el cervell que condueix la nau i controla tots els seus secrets a requeriment dels astronautes.

Però els homes denoten un error en la màquina. El robot es rebel·la i mata, desconnectant-los, als astronautes hivernats, també a Frank, que ha sortit a l’ estratosfera. L’ únic supervivent, David, és capaç de desactivar a Hal.

A partir d’ aquí el Discovery inicia un viatge galàctic més enllà de Júpiter. David es veu a si mateix envellit i quan es contempla en el llit moribund, un monòlit apareix davant seu.

 

 

COMENTARI

La pel·lícula s’ estructura a partir del relat “El centinela” d’ Arthur Clarke.

Film mític que va més enllà de la ciència ficció i engloba filosofia, ciència, teologia i metafísica, en una pel·lícula de missatge tan obert com críptic.

Un element principal és l’ enfrontament entre la ciència i l’ home. Quan la tecnologia, el robot, és capaç de dominar a aquell que l’ ha creat en lloc d’ estar al seu servei. Quan la màquina és capaç d’ obtenir vida pròpia i de generar sentiments.

El robot ha arribat a un alt grau de perfecció i d’ intel·ligència i desenvolupa un nivell important de poder, rebel·lant-se contra el seu creador.

Més enllà d’ aquests paràmetres propis del cinema de ciència ficció, la pel·lícula planteja el viatge de l’ home, cercant el seu propi coneixement i desenvolupant les incògnites pròpies de tot trajecte vital.

Quan els homínids es desperten troben un monòlit. Quan després del viatge per l’ univers, Bowman veu la mort propera , troba un monòlit. Es pot interpretar com tot allò que proporciona incertesa, com tot allò que es manifesta desconegut en aquest viatge vital.

La pel·lícula s’ ha desxifrat des de perspectives múltiples i des d’ on punt de vista teològic. Hi ha qui ha assimilat el monòlit com un referent de la presència divina i el viatge interestel·lar, com un viatge al més enllà.

Sigui valida o no la interpretació teista, el cert és que Bowman i la seva nau realitzen un trajecte cap a una dimensió desconeguda, més enllà dels límits personals i de l’ univers. Semblen, de vegades, imatges estretes d’un context al·lucinatori i psicodèlic, molt propi de l’ època.

El viatge és un retrobament amb una mateix i una preparació per l’ última incertesa: la mort, però també és una transformació i un renaixement – ultima imatge d’un fetus movent-se en l’ espai – i la grandiloqüència de la banda sonora d’ “Així va parlar Zaratustra” de Richard Strauss.

En definitiva, l’ odissea, el viatge d’ Ulisses, el viatge de l’ home.

El film guanya en 1968 l’ oscar als millor efectes especials.

EL RESPLANDOR

 Director: Stanley Kubrick

Actors: Jack Nicholson

              Shelley Duval

              Danny Lloyd

Any: 1980

Títol original: The shining

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Jack Torrance (Jack Nicholson) és un escriptor que accepta una ocupació de vigilant en la temporada d’ hivern, en l’ hotel Overlook, un alberg d’ alta muntanya en Colorado.

Hi acudeix amb Wendy (Shelley Duvall), la seva dona i Danny (Danny Lloyd), el seu petit fill.

En l’ hotel un anterior guarda va embogir i va matar amb una destral a la seva família, el va fer trossos i després es va suïcidar.

Danny, el fill, te qualitats especials , te visions i contempla l’ aparició de les dues nenes víctimes del vigilant en el passat i sap que en l’ habitació 237 hi va passar alguna cosa horrible. Hallorann, el cap de cuina, és un altre  home amb poders mentals i li explica al nen que mai te que entrar en aquesta habitació.

L’ hivern és particularment dur, els Torrance estan aïllats en l’ Outlook, en tant Jack comença a mostrar signes de trastorn. Quan l’ home investiga en l’ habitació 237, te la visió d’ una dona despullada que l’ assetja i que més tard es va descomponent. Jack te també diversos malsons en els que contempla la gran sala de l’ hotel plena de gent i fa amistat amb  Grady, l’ antic vigilant que va matar a la seva família.

Wendy per la seva banda se n’ adona que Jack ha estat dedicat a escriure sistemàticament la mateixa frase en tots els fulls que ha omplert.

Jack sembla perdre totalment la raó, assetja a Wendy i aquesta  li dona un cop al cap amb un bat de beisbol, tancant després a l’ home en la despensa.

En tant, Hallorann, que te el pressentiment que alguna cosa dolenta passa en la casa, marxa camí de l’ hotel però quan arriba, Jack que s’ ha alliberat del seu tancament el mata d’ un cop de destral.

Després d’ intentar entrar en l’ habitació de Wendy a cops de destral, és ferit per aquesta en una mà, més tard persegueix a Danny pel laberint nevat del jardí, pels perdedors i interminables senders, mentre els esperits es fan corporis i comencen a vagarejar per la casa. Wendy troba a Danny i pot escapar amb el vehicle d’ Hallorann en tant Jack cau en el laberint i mor congelat.

 

COMENTARI

Kubrick, tingut per un director extremadament intel·lectual roda en 1980 “el resplandor” i aconsegueix una de les millors i més inquietants pel·lícules de terror de tots els temps.

Basada en una novel.la de Stephen King, la pel·lícula mostra la conversió d’un home normal en un monstre.

Poden haver-hi varis elements que produeixen aquest fet. D’ una banda Torrance pot ser una representació del mal latent, que en unes determinades circumstàncies es desborda, l’ home que te que protegir la seva família, l’ ataca.

També es pot interpretat que el mal està vinculat a la casa i que Jack es transforma en contacte amb aquest poder i actua sense mesura. En realitat la última escena de la pel·lícula ens mostra a un altre Jack, ja en l’ hotel, 60 anys abans. És a dir el mal es reprodueix i es perpetua i no cessa a través del temps.

Hi ha també una consideració a la relació de parella. La solitud en que es veu envoltada la família porta a desenvolupar els odis amagats. La frustració de l’ home que no pot accedir a ser un bon escriptor i culpabilitza a la dona.

L’ hotel amb el seu passat terrible és un espai on es desfermen les pors primigènies, on esclaten els pitjors malsons de cadascun, on no sabem fins a quin punt allò que veiem és real o somni incorporat a la pròpia psique.

Kubrick juga, primer, amb allò inquietant, amb una atmosfera en la que va guanyant pes, allò pervers i malèfic, per passar en l’ última part de la pel·lícula a deixar solt a un Jack Nicholson desenfrenat en el seu paper de malvat absolut.

La pel·lícula s’ inicia amb la imatge suau del cotxe que es dirigeix cap a l’ hotel. Tot són espais amples, natura oberta, cels blaus, malgrat que la música ja ens anuncia que alguna cosa anirà malament.

Kubrick crea en la casa un espai desassossegant i la percepció del terror ve donada per les cavitats reals en forma de laberint. L’ hotel en si ja és un garbuix ple de confusió i Danny marxa amb el seu vehicle de joguina pels llargs passadissos. El laberint exterior és allà on es dona la persecució més terrible del pare empaitant al fill. En definitiva els laberint de la ment.

Un altre punt fort del film és la imatge de Jack ,traspassant la porta de l’ habitació de Wendy amb la destral i la seva cara amb la mirada embogida entre les fustes, en tant pronuncia la frase: “aquí està Jack”. El film passa de mostrar-nos la cara de l’ agressor-Jack- i simultàniament la cara del receptor del mal-Wendy- i la por i l’ horror davant l’ atac.

Per fi passen  a la posteritat les imatges imaginades, somiades o reals dels esperits que pul·lulen per la casa. Les dues nenes mortes que s’ apareixen a Danny o el riu de sang que inunda i desborda els passadissos.

ESPARTACO

spartacus-502064226-large

 Director: Stanley Kubrick

Actors: Kirk Douglas

              Peter Ustinov

             Woody Strode

             Tony Curtis

             Charles Laughton

             Jean Simmons

             Lawrence Oliver

Any: 1960

Gènere: Cine Social

Subgènere: Peplum

 

ARGUMENT

Espartac (Kirk Douglas) és un esclau traci al servei de Roma.

Un bon dia, Batiat (Peter Ustinov) arriba al camp de treball cercant esclaus forts per la seva escola de gladiadors i s’ emporta a Espartac a Capua.

Allà l’ esclau coneix els rudiments de la lluita en el circ i s’ enamora de Varinia (Jean Simmons), una altra esclava. Tot fins que arriba un tribú romà, Cras (Lawrence Oliver)  i demana que s’ organitzi un comba a mort entre els gladiadors.

Espartac és escollit per lluitar contra Draba (Woody Strode), un esclau negre de gran fortalesa. Draba guanya a Espartac però contràriament als desitjos de Cras, es nega a matar-lo i posteriorment intenta atacar al tribú romà, la qual cosa fa que l’ executin.

Aquest esdeveniment origina el creixement de la consciencia d’ Espartac i de la resta d’ esclaus que s’ insubordinen contra els seus guardians.

La insurrecció triomfa i Espartac avança per la península itàlica, alliberant altres esclaus, aconseguint una legió d’ homes al seu costat, entre ells Antoni (Tony Curtis) , un servidor de Cras.

Els romans en un principi no prenen en gran consideració la rebel·lió. Marc Glabrus és enviat a sufocar l’ aixecament però és vençut.

Això desperta les lluites pel poder en Roma entre Grac (Charles Laughton), que defensa el poder del senat i Cras, que recolza la dictadura i els plens poders per a la seva persona.

Espartac, que vol fugir amb els esclaus, és traït pels pirates cilicis que li han promès uns vaixells que no li donen i no te altre remei que marxar sobre Roma. En el camí s’ enfronta a unes legions romanes molt superiors en nombre. Després d’ una terrible batalla, l’ exèrcit dels esclaus és exterminat. Cras intenta esbrinar entre els supervivents qui és Espartac però a la seva requisitòria tots els homes s’ aixequen i criden: “Jo soc Espartac”.

El tribú romà ordena crucificar a tots els supervivents. Els esclaus han estat vençuts però la seva unió i el seu esperit solidari sobreviuen.

A la fi, intuint qui és Espartac, fa lluitar a mort a aquest  amb Antoni i Espartac el mata.

Varinia ,que s’ ha convertit en la dona del líder rebel i ha tingut un fill amb ell ,és ajudada a fugir per Grac, l’ enemic de Cras. El fill ,que veurà Espartac abans de morir en la creu, serà el símbol de llibertat i esperança després de la derrota.

spartacus-1

COMENTARI

La pel·lícula és molt més que un pèplum i combina sàviament espectacle i bon cinema. Kubrick realitza un cant a la llibertat i condemna l’ esclavitud, reivindicant la rebel·lió social contra la tirania en un apunt de la lluita de clases des de l’ antiguitat.

El guió esta basat en la història real de l’ esclau Espartac, l’ home que en el 73 A.C. va  gosar enfrontar-se a l’ Imperi Romà, un dels primers rebels coneguts de la història de la humanitat i desenvolupat a partir d’una novel.la d’ Howard Fast, represaliat per la caça de bruixes. El guió en si pertany a Dalton Trumbo,un altre perseguit per la seva ideolgia.

Espartac, és el paradigma de la dignitat, del lideratge moral, de l’ home que mor per defensar els seus ideals i els de la comunitat.

En el film s’ oposen dues maners d’ entendre el món. Cras, que defensa l’ ordre establert i l’ autoritat i Espartac i el seu desig alliberador. Kubrik, planteja en imatges paral·leles els discursos antitètics dels dos líders, abans de la batalla decisiva.

Front el discurs imperial del romà, Espartac diu: “Som homes, som germans i som lliures”. “Quan un sol home diu no a obeir, Roma comença a tremolar”,

Una altra escena famosa és quan Cras està en la piscina-sauna amb el seu esclau Antoni i li diu si li agraden les ostres, quan Antoni li diu que si, li pregunta si li agraden els cargols, per acabar decidint que el que t’ agradi una cosa o una altra te que veure amb els gustos però no amb la moral. Defensa , doncs, exemplar de la llibertat d’ elecció sexual.

Així, Kubrick, empara diferents camins de la llibertat, sobretot la rebel·lió dels que mai han tingut res, que és resumeix en la frase d’ Espartac: “Un esclau quan mor sols s’ emporta el seu patiment, un home lliure quan mor perd el plaer de viure”.

La pel·lícula , que va inicia Anthony Mann i que va ser subtituit, va guanyar quatre oscars en 1960: fotografía, vestuari, dirección artística i millor secundari (Peter Ustinov)

SENDEROS DE GLORIA

paths_of_glory-715854892-large

Director: Stanley Kubrick

Actors: Kirk Douglas

               Ralph Meeker

               Adolphe Menjou

               George Mc Cready

Any: 1957

Nacionalitat: USA

Títol original: Paths of glory

Gènere: Bèl·lic

Subgènere: Pacifisme

 

ARGUMENT

En la primera Guerra mundial l’ estat major de l’ exercit francès decideix un atac suïcida a les posicions alemanyes que es troben fortificades en el turó de les formigues.

El general Broulard (Adolphe Menjou) i el general Mireau (Georges Mc Cready) donen les ordres oportunes davant l’ escepticisme del Coronel Dax (Kirk Douglas) l’ home que te que portar endavant l’ ofensiva.

Els caps de l’ operació són conscients que un 60% dels homes poden causar baixa i morir. Quan es produeix l’ atac els homes són contundentment rebutjats, gran nombre d’ ells moren i a la fi tenen que retirar-se.

El general Mireau per incentivar l’ avanç d’una companyia ordena disparar sobre la mateixa perquè surti de la trinxera i entri en combat però els seus subordinats es neguen a obeir l’ ordre.

Consumada la derrota l’ estat major decideix castigar el , considerat, mal comportament de la tropa. Cada una de les tres companyies escollirà un home a l’ atzar i els tres homes seran executats com exemple, sota l’ acusació de covardia.

El coronel Dax, advocat en la vida civil, decideix actuar de defensor dels tres homes escollits però el judici resulta una farsa i la sentencia ja està dictada prèviament: culpables. Els tres homes són afusellats.

Dax no els hi pot retornar la vida però coneix la decisió del Mireau de bombardejar a les pròpies tropes i ho comunica al general Broulard que inicia una investigació.

Broulard i ofereix el càrrec de Mireau a Dax, com una manera de fer-lo callar però aquest el rebutja.

L’ escena final, quan tots els soldats reunits s’ emocionen davant la cançó d’ una presonera alemanya, és un últim cant  al sentiment humà i un crit de concòrdia més enllà dels conflictes entre nacions.

Paths-of-Glory

COMENTARI

La pel·lícula està inspirada en un llibre del mateix nom d’ Humphrey Cobb que data de 1935, aquest relat ,a la seva vegada ,en un poema de Thomas Gray del segle XVIII, en el que s’ explicita que els senders de la gloria tan sols condueixen a la tomba. El relat succeeix en la primera guerra mundial i en concret en els esdeveniments de la batalla de Verdún i está basat en fets reals, es pot considerar un al·legat contra la guerra, la inutilitat i l’ estupidesa de la mort en el camp de batalla.

Els caps envien sense remordiments als soldats a la matança. Aquests sols són peces sense importància en una partida d’ escacs. Els caps són els que s’ equivoquen però els seus errors els fan pagar als seus subordinats amb la vida. Aquests tampoc són capaços de rebel·lar-se i qüestionar la lògica militar. Els oficials, prepotents i envanits, són aliens al patiment i la mort i mai s’ embruten el seu uniforme.

La pel·lícula mostra l’ estament militar com una màquina greixada de matar, no sotmesa al sentit comú o a la raó humanitària.

Es tracta de donar exemple, acusant de covardia a tres homes innocents per causar la por i la submissió en la resta. Els elements sotmesos a dret i les garanties jurídiques tampoc compten, tan sols les ordres i els objectius militars.

En tant els soldats moren, els militars de carrera mostren tota la seva hipocresia, cinisme i doble moral advocant a l’ honor per no admetre cap culpabilitat sobre ells mateixos.

El coronel Dax és el contrapunt de la historia. El militar honest que defensa tant als seus homes com un codi moral de valors.

La pel.licula no es va poder estrenar en França fins a 1975 i en Espanya fins 1986, és tracta d’un dels relats més punyents contra la guerra, tot un exemple de cine anti bel.licista.