CIUDADANO BOV ROBERTS

bOV ROBERTS

 

Director: Tim Robbins

Actors: Tim Robbins

               Giancarlo Esposito

               Alan Rickman

               Gore Vidal

Any: 1992

Títol original: Bov Roberts

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític

 

ARGUMENT

     Bov Roberts és un cantant de folk, un poeta i un relacions públiques però sobretot és el nou candidat al senat en les properes eleccions americanes en Pennsilvania.

La cançó emblema de Roberts és “Els temps estan tornant a canviar” i el seu canvi és plenament de signe reaccionari, contra els drets civils, la droga i la política dels anys 60, obre una via neo conservadora i autoritària.

El seu oponent és el senador Brickley Paiste (Gore Vidal), un polític professional, un demòcrata que defensa les velles formules de l’ estat del benestar.

Les enquestes donen uns resultats igualats, quan fa la seva aparició Bugs Raplin (Giancarlo Esposito), un periodista que treballa per mitjans independents; Raplin ha investigat al candidat i ha descobert com la seva fundació “El colom trencat”, una organització destinada a projectes de pau en Amèrica Llatina, era en realitat una tapadora pel tràfic de drogues.

Quan el candidat surt de cantar en un programa radiofònic es produeix un aldarull i algú li dispara a Roberts, que cau greument ferit, ingressa en l’ hospital i al poc temps, els mitjans anuncien que conservarà la vida però quedarà paralític. Raplin, que es trobava en el lloc dels fets és acusat de l’ atemptat.

Però Raplin té una disfunció en la mà dreta i és incapaç de sostenir un arma, així que és alliberat.

Mentre, el país ha quedat perplex per l’ agressió i això ajuda a Roberts a guanyar les eleccions.

Raplin, lliure, decideix continuar la investigació i denunciar els tripijocs de Roberts però un suposat grup d’ extrema dreta acaba amb la seva vida; entre els aplaudiments i les mostres d’ entusiasme, dels seguidors del nou senador per la mort dels seu enemic, l’ ombra de Roberts a peu dret, es reflecteix per la finestra del despatx: tot ha estat un muntatge.

bOV ROBERTS I

COMENTARI

Tim Robbins, Sean Penn, com abans Robert Redford, Sidney Lumet o Arthur Penn, són els directors que busquen realitzar un cinema polític, un cinema crític, que sacsegi el sistema, un cinema de denúncia però com canta Bov Roberts: “Els temps estan canviant de nou”, en els anys 90, el cinema americà es torna cada vegada més acrític i acomodatici.

Això va lligat a un nou moment polític, després del moviments progressistes dels anys 60 i 70, amb l’ agitació hippy, el poder negre o les manifestacions contra la guerra de Vietnam, ara una onada conservadora i contagiosa comença a dominar i no deixarà de fer-ho fins els nostres dies.

Robbins escenifica aquest moment històric: Bush pare envaeix Irak per primera vegada , els lobbys dels negocis bruts, l’ armament i la droga s’ imposen i neix una nova revolució conservadora.

L’ home que representa tot això en el film és Bov Roberts, el director posa accent en el personatge populista, agradable, físicament ben plantat, loquaç però que darrera aquesta imatge amaga un verdader falcó, disposat a salvaguardar i encapçalar els discursos més agres, conservadors i autoritaris.

Robbins ens mostra com Roberts teixeix tota una trama, tot un muntatge que té com a finalitat guanyar la candidatura a senador, eliminar al periodista molest que sap massa sobre el seu passat turbulent i guanyar un poder que el propulsi políticament.

Tota la conxorxa, un auto atemptat, un tant alambinada si és vol, el porta a aconseguir els seus objectius; Robbins dibuixa amb mà ferma a aquest personatge, un antecedent del “Tea party”, dissenya el poder dels mafiosos i consellers que l’ acompanyen i com el dissident, el periodista lliure i radical, és eliminat sense problemes.

Robbins mostra l’ acció a partir d’ un suposat documental que s’ està rodant sobre Roberts, la càmera es mou com en un reportatge, d’una banda a una altra, per focalitzar l’ acció.

El director no es conforma exposant com es construeix un candidat, més tard senador i posa sobre el seu blanc els mitjans de comunicació, acomodaticis o superats pels esdeveniments o l’ electorat de Roberts, gent engalipada per l’ home que suposadament diu les coses a la cara i parla amb claredat, un representant popular al que no li tremola la mà.

Robbins exhibeix, doncs, la gran manipulació del circ polític en un film sense concessions.