LA CALUMNIA

 

 

 

DIRECTOR: William Wyler

Actors: Audrey Hepburn

              Shirley Mac Layne

              James Garner

              Miriam Hopkins

              Fay Bainter

Any: 1961

Títol original: The children’s hour

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Homosexualitat

 

ARGUMENT

Karen Wright (Audrey Hepburn) i Martha Dobie  (Shirley Mac Layne) dirigeixen una escola per a nenes en una petita població d’ Estats Units, amb el suport de Lily Mortar (Miriam Hopkins), la tia de la segona.

Karen surt amb Joe (James Garner), un metge de l’ hospital de la ciutat i espera casar-se aviat amb ell.

En l’ escola tenen un problema amb Mary Tilford, una nena consentida i malcriada que és neta d’ Amelia Tilford ( Fay Bainter), la tia de Joe.

Cansada de rebre reprimendes i castics per la seva mala conducta, Mary s’ inventa que Karen i Martha són amants i li explica la història a la seva avia, aquesta es creu la versió de la nena, que es complementa amb comentaris desfavorables de Lily, i la retira del col·legi; la bola es fa més grossa i tots els pares aparten als nens de l’ escola.

Quan les dues professores s’ assabenten dels motius, visiten a Amelia però aquesta no vol cedir, Mary compta a més amb la versió de Rosalie, una altra nena a qui obliga a mentir, extorsiona i fa xantatge.

Les noies es queden sense l’ escola, que tant els hi ha costat aixecar, la incompareixença de la tia Lily com a testimoni fa que perdin el judici i la reputació.

Posades en el punt de mira de la població i assenyalades amb el dit, no els hi queda més remei que plantejar-se l’ inici d’un altre projecte de vida en una altre lloc.

Joe decideix posar fil a l’ agulla i marxar amb les dues dones però el dubte també ha arrelat en el seu cor i no pot deixar de fer la pregunta sobre la certesa o no de que Karen i Martha siguin realment amants.

Karen no vol relacionar-se amb algú que te dubtes sobre la seva conducta i despatxa a Joe.

En tant, la mare de Rosalie descobreix que la seva filla és una cleptòmana ; el secret que  donava peu al xantatge està al descobert, la nena confessa que tot el que va dir era mentida i Mary es veu també obligada a assumir la veritat.

Amelia, l’ avia, va a casa de les mestres a oferir disculpes i compensacions però ja és tard, l’ abatiment ha caigut sobre les dones i Karen se suïcida.

Martha acudeix a l’ enterrament i passa entre mig dels assistents, ho ha perdut tot menys la seva dignitat.

 

 

COMENTARI

Wyler dirigeix amb notable bon traç l’ obra teatral escrita per Lillian Hellman en 1934 i realitza un remake de la mateixa obra que va dirigir en 1936 sota el nom de “Esos tres”

Es tracta d’una peça on el més important són els diàlegs. Wyler realitza una obra mestra de la posada en escena, plena de contenció i contundència al mateix temps, on les dues actrius protagonistes brillen a gran nivell.

El relat tracta sobre l’ enfonsament de dues dones per culpa d’una mentida ordida per una nena. El referent de la història no és tant considerar si les noies són culpables o innocents, en aquest cas són innocents d’ allò que se les acusa, sinó defensar el seu dret a la intimitat i la llibertat personal.

El motiu principal del relat és com, a partir d’un suposat acte privat, s’ alça la maledicència, la rumorologia i el rebuig contra dues dones en tota una població. Com s’ instal.la la hipocresia i  la doble moral i com el conservadorisme, l’ acusació impune i la moral més gata moixa s’ imposen fins a destruir unes vides.

Hellamn/Wyler critiquen una societat malalta en la que Mary, la nena cruel i malcriada, sols és la primera baula d’una cadena.

El que una de les dones se senti realment atreta per l’ altra és irrellevant, tot i que els esdeveniments que passen, les porten a conèixer els seus verdaders sentiments i allò que ha estat latent es posa de manifest.

El relat dona per cert que no es pot parlar de culpabilitat o innocència, el lesbianisme és una opció amorosa i sexual tan lliure com qualsevol altre, tan sols la mentalitat malaltissa i la moral de la gent porten a les dones a la desgràcia.

Al final el drama esclata amb tota la seva força amb el suïcidi de Karen, la més feble de les dones i la que més culpabilitzada se sent.

Wyler mostra a Martha, la cara contra la finestra, expressant el dolor íntim que l’ angoixa. Quan Karen sap que alguna cosa passa, força el pany de l’ habitació i contemplem un magistral el·lipsi: el rostre de Karen ens explica el que ha vist i ens mostra totes els senyals del dolor i el drama que pateix, contemplem després la cadira caiguda i l’ ombra d’uns peus penjant, la mort ha quedat fora de pla.

BEN-HUR

Ben_Hur-359300410-large

 

DIRECTOR: William Wyler

Actors: Charlton Heston

             Stephen Boyd

             Jack Hawkins

             Haya Harareet

Any: 1959

Nacionalitat: USA

Gènere: Peplum

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Judea està sota el domini romà. El cristianisme avança i El Mesies predica en el desert.

Messala (Stephen Boyd) es anomenat tribú de Jerusalem i rep a Judà Ben Hur (Charlton Heston), un jueu, cap d’ una de les famílies més riques de la població i que va ser amic seu en la infància.

Malgrat això tenen desavinences, Ben Hur és favorable a la llibertat de Judea i Messala vol aixafar qualsevol rebel·lió i imposar la llei romana.

A la fi, la convicció patriòtica de Ben Hur s’ imposa i es nega a trair i denunciar al seus, la vella amistat es trenca.

A Jerusalem arriba el nou governador romà que desfila per la població. Ben Hur i la seva germana contemplen la desfilada , quan una rajola cau i fereix al pròcer. Ben Hur és acusat d’ atemptat, detingut i portat a presó amb la seva família, amb l’ aquiescència de Messala.

El presoner pot entrevistar-se amb Messala i li demana que alliberi a la seva mare i a la seva germana, el romà es nega i Ben Hur és enviat a galeres.

En la travessa cap a destí, un home es compadeix d’ ell i desatenent les ordres dels romans li ofereix aigua. Durant tres anys, Ben Hur és esclavitzat com remer en les naus romanes.

Quinto Arrio (Jack Hawkins), un cònsol romà amb qui ha entaulat relació, l’ allibera dels grillons i quan es produeix una batalla naval l’ embarcació s’ enfonsa, Ben Hur escapa i li salva la vida al cònsol.

Els dos nàufrags són trobats per un vaixell romà. Ben Hur és recompensat per Arrio que el porta a Roma, l’ acaba considerant com un fill adoptiu i l’ exercita en la conducció d’ aurigues.

Però Ben Hur desitja tornar a Judea i alliberar a la seva família. En el viatge de retorn fa amistat amb el Caid Ibrahim, amo d’ una partida de cavalls amb els quals efectua apostes i retroba a Ester (Haya Harareet), la filla de Simònides, un servidor de la seva casa, de qui s’ enamora.

Ben Hur arriba finalment a Jerusalem de nou, ara com fill adoptiu de Quinto Arrio. Es presenta davant Messala i li demana novament la llibertat de mare i germana.

Les dones tancades en una llòbrega cel·la romana han contret la lepra i surten per marxar a la vall dels leprosos fent-li prometre a Ester que li dirà a Ben Hur que han mort.

En això, arriba a Jerusalem el Caid Ibrahim i organitza una cursa d’ aurigues amb els seus cavalls blancs que conduirà Ben Hur en front els invencibles cavalls negres de Messala.

Malgrat les trampes de Messala, que porta un estilet a les rodes amb el que deslloriga les aurigues dels seus rivals, Ben Hur aconsegueix la victòria i Messala cau de l’ auriga i queda malferit.

En el llit de mort, Messala li confessa a Ben Hur que la seva mare i la seva germana no han mort sinó que estan en la vall de els leprosos.

Ben Hur continua estan ressentit, odia als romans que han destruït la seva vida i la de la seva família i desitja venjança. Ester li retreu, dient-li que s’ ha convertit en un nou Messala.

Per fi torna a la vall del leprosos i es dona a conèixer a mare i germana. Quan torna amb elles a Jerusalem, Crist ha estat condemnat i ascendeix al Gòlgota amb la creu. Ben Hur reconeix en ell l’ home que li va oferir de beure quan estava pres dels romans i quan Crist cau li dona aigua.

El sacrifici de Crist en la creu fa recapacitar a Ben Hur i eliminar de la seva ànima l’ odi i la venjança. Al mateix temps te la seva recompensa. Es realitza un miracle i mare i germana es curen de la seva malaltia.

La última escena ens mostra a Ben Hur abraçat a les dues dones i a Ester, en tant Crist penja en la Creu.

 

BenHur-cristianismo

COMENTARI

La pel·lícula és tant un pèplum, com un manual de història sagrada, com una apologia del cristianisme, com una reivindicació nacionalista de la pàtria jueva, com una super producció de la Metro.

Però cal dir que gràcies a la vigorosa mà de Wyler, la pel·lícula és tot això i molt més. Plena de ritme i sentit dramàtic, amb escenes que han passat a la historia del cinema com la dels remers en les galeres o la cursa d’ aurigues.

Llastimosament de les tres hores i quart de la narració, els últims quanta cinc minuts estan dedicats a explicar-nos la redempció de Ben Hur seguint un tractat de catolicisme.

La pel·lícula planteja la història d’una amistat que es trenca per motius polítics. Messala li ofereix a Ben Hur expectatives de poder a canvi de trair al seu poble. Ben Hur mai accepta però això porta la seva desgràcia i la de la seva família.

En Ben Hur arrela el desig d’ odi i revenja contra Messala en particular i contra Roma en general. A la fi el protagonista assumeix el missatge cristià i es converteix en un home nou sense ressentiments i assumeix la capacitat de perdó.

La pel·lícula està basada en la novel·la de Lew Wallace del mateix nom i ja va ser portada al cine per Fred Niblo en l’ any 1925, encara durant el cinema mut. D’ una altra banda el film va arrasar en el lliurament dels oscars de 1959 quan en va guanyar onze.

Cine èpic, gran espectacle, més gran que la vida.

 

imagesMVCU9Z0K