EL AMIGO AMERICANO

 

Director: Wim Wenders

Actors: Bruno Ganz

              Dennis Hopper

              Lisa Kreuzer

              Gerard Blain

              Nicholas Ray

Any: 1977

Títol original: Der amerikanische freund

Nacionalitat: Alemanya

Gènere : Thriller

Subgènere: Cine negre.

 

ARGUMENT

En Hamburg uns mafiosos es dediquen a comercialitzar l’ obra pictòrica de Derwat (Nicholas Ray), un pintor que es fa passar per mort, així que la seva obra s’ encareix en la subhasta.

Tom Ripley (Dennis Hopper) és un dels personatges principals que mou els fils de la trama i el secunda Raoul Minot (Gerard Blain).

Paral·lelament Jonathan Zimmerman (Bruno Ganz) és un emmarcador i restaurador de quadres que viu plàcidament amb Marianne (Lisa Kreuzer), la seva dona i els seus dos fills però te una malaltia a la sang, tot i que els últims diagnòstics li han estat favorables.

Ripley i Jonathan  han travat coneixement a partir de l’ encàrrec d’un marc que li fa el primer. Al poc temps Minot ve a trobar a Jonathan i li fa una proposta: ha sabut que la seva malaltia pot ser terminal i li ofereix fer-se unes proves a Paris en el millor hospital, si les proves confirmen el seu estat li ofereix, a canvi d’ una forta suma que serà per la seva família, matar a dos homes, dos mafiosos i assassins.

Jonathan  no se’n sap avenir però accepta i marxa cap a Paris amb Minot. Allà, aquest falsifica les proves que determinen la salut de Jonathan i li mostra unes en que s’ especifica que li queda poc temps de vida.

Així que l’ emmarcador es disposa a complir la seva missió. Primer mata a un home desconegut en el metro i després en el tren acaba amb un altre i amb el seu guardaespatlles, i ho fa amb la col·laboració i ajut de Ripley.

Ara, ja dominat per la personalitat del mafiós, continua cooperant amb ell per acabar amb Minot i amb tots els que li fan nosa en els seus negocis bruts i per obtenir el control de les obres de Derwat.

Després de la mort dels gàngsters, Jonathan abandona a Ripley ajudat per la seva dona però el diagnòstic fatal era el bo i acaba morint.

 

 

COMENTARI

Wenders és un director influit per la cultura americana, roda en 1977 una de les obres que el consoliden com director de culte i elporten a la fama. “El amigo americano” és una novel.la de Patricia Highsmith, en realitat, “El juego de Ripley”, al  igual que  “A pleno sol” o “Extraños en el tren”, ja portades al cine amb èxit.

Desenvolupa la trama d’un delinqüent que enganya a un home comú per aconseguir els seus objectius. El nus de la trama te força interès: un mafiós que actua com marxant d’ art, proposa a un home corrent amb una malaltia terminal que liquidi als seus enemics per fer-se càrrec d’un negoci, a canvi obtindrà una important quantitat per la seva família.

Jonathan és l’ assassí perfecte, ningú el coneix, ningú sospita d’ ell però l’ home que ha començat les seves accions amb laconisme i dubtes acaba depenent del seu mentor, Ripley, perd tota voluntat i passa de convertir-se d’ un assassí eventual i forçat,a un criminal i un verdader assassí a sou.

El film és un thriller que beu de les fonts del cine negre i que evoca dosis d’ existencialisme. Sense arribar als extrems de “EL sueño eterno” d’ Hawks, el relat cobra força per si mateix però es fa embolicat, perdem el referent de les motivacions dels personatges , no sabem el perquè de la seva acció i tot es dispersa.

L’ existencialisme esdevé d’ aquests personatges. Jonathan, sobretot, condemnat a una mort propera, que mata per salvar als seus però sense una meta o una convicció.

La pel·lícula, que inicia la trama al voltant de l’ engany que perpetra un pintor, dibuixa en alguns moments als seus protagonistes com ànimes extretes d’una pintura d’ Edward Hooper: individus solitaris, sense alternatives, sumits en el silenci i la foscor. La sala on es juga el billar, els mobles i les habitacions de la casa… podrien haver sortit d’una composició del pintor.

Wenders expressa també, una constant en el seu cine d’ aquests anys, la dependència del món europeu i alemany a la temptació americana, els diners fàcils, el desgavell… la relació de Ripley amb Jonathan simbolitza aquests fets.

El personatge que interpreta Nicholas Ray és el d’un pintor que es fa passar per mort, potser metàfora del gran cineasta americà, que en 1977 havia mort per l’ establishment d’ Hollywood  que ja no el contractava.

Per fi destacar les escenes en que Jonathan escomet els  seus crims, inquietants, plenes de suspens, força i violència; la primera amb la persecució en el metro, la segona amb el sadisme exercit contra el mafiós, agredit, escanyat i llençat vagó avall.

La pel·lícula guanya la Palma d’ or en el festival de canes de 1977.

 

PARIS, TEXAS

 

Director: Wim Wenders

Actors: Harry Dean Stanton

              Nastassia Kinski

             Dean Stockwell

             Aurore Clement

Any: 1984

Nacionalitat: Alemanya

Gènere: Drama

Sub Gènere: Road movie.

 

ARGUMENT

En el desert de Texas apareix un home perdut, desconcertat i silenciós, és recollit i li troben un paper amb un telèfon en les seves butxaques, és el del seu germà.

Walt (Den Stockwell) va a buscar a l’ home que es diu Travis Anderson (Harry Dean Stanton) i el porta fins a casa seva en Los Angeles, Walt viu amb Ann (Aurore Clement), la seva dona i el fill de Travis, Hunter, un nen de vuit anys. El pare, Travis, va desaparèixer quatre anys  abans sense deixar rastre.

Poc a poc Travis comença a parlar i a socialitzar-se i intenta guanyar-se l’ afecte del fill, assoleix vells records familiars i rememora com els seus pares li explicaren com el varen concebre en Paris, una petita localitat de Texas.

Quan ja està recuperat, Travis i Hunter inicien un viatge per trobar a la mare, aquesta el dia cinc de cada mes ingressa diners pel fill en un banc d’ Houston i aquest és el fil per trobar-la.

Pare i fill arriben a Houston i segueixen la pista de la mare, Jane (Nastassia Kinski), treballa en una mena de bar de cites i estripis, on els homes paguen diners per parlar amb les noies; les parelles es comuniquen a través d’un mirall, els homes les poden veure però les dones sols contemplen la seva pròpia imatge.

Travis parla  el primer dia amb Jane sense donar-se a conèixer, el segon dia rememora la relació que van tenir, com Travis un home obsessionat i ple de gelosia, va enfonsar el lligam comú i  va abandonar a la família.

Jane el reconeix, tanca la llum de l’ habitacle i marit i muller es contemplen. Travis li lliura al fill i marxa per la carretera de nou en solitud.

 

COMENTARI

Wenders filma la que potser és la seva millor pel·lícula. Una balada sobre el desarrelament, l’ abandó i la solitud amb guió esplèndid de Sam Sheperd.

La pel·lícula és una història que es divideix en tres parts; en la primera hi trobem un home perdut i alienat en el desert, la segona és la de l’ acceptació i la recuperació de la sociabilitat i la tercera és la de la recerca i recuperació del passat que el va portar a la situació de desfeta, és el moment de la redempció, lliurant el fill a la seva mare.

Wenders crea un clima que remarca la solitud d’uns personatges que han perdut el nord i no saben que fer amb les seves vides, el paisatge te sentit dramàtic a través de l’ espai infinit del desert, de les carreteres sense final o de la geografia minúscula on es troben Travis i Jane, tots són entorns de solitud. La música de Ry Cooder, una guitarra que plora, remarca la tristesa del context.

La pel·lícula s’ estructura com una road movie, Travis vagareja sense rumb en els inicis i comença més tard un viatge al passat i a la recerca de la família que va abandonar; com sempre en tot viatge Travis canvia, recupera la raó i es redimeix del passat, retornant el fill a la mare.

En qualsevol cas, Travis és un àngel de la devastació, el seu retorn a la societat és potser salvífic i de retrobament però significa també un trencament sentimental per Walt i Anne, els oncles del nen, que l’ havien acollit com un fill.

Wenders estructura la cinta igualment com un western, un recorregut de recerca d’un personatge que salva els obstacles que troba en el seu camí fins a retornar el fill a la mare, “Centauros del desierto” és un referent.

El moment crucial de la pel·lícula és la llarga conversa de Travis amb Jane, l’ espai els separa, el mirall realitza els efectes de paret, els dos protagonistes estan  al costat l’ un de l’ altre, però no es reconeixen, no es toquen, Jane no pot percebre a Travis, una metàfora de la incomunicació en la relació sentimental.

L’ habitacle on treballa Jane és un lloc per veure i no ser vist, una extensió d’ encontre però de separació, un espai per expressar les frustracions en tant algú, fa veure que escolta.

Travis avança en el seu recorregut existencial des de la mudesa dels inicis del relat a la verbalització de les culpes i els sentiments en el final.

Travis evoluciona des del punt de l’ abandó personal, des de la pèrdua de la mirada i la memòria fins a rescabalar-se i acceptar-se a si mateix, en un drama profund ,que amaga un amor tan desesperat com ja impossible i perdut.

Wenders acaba amb el reflex de la llum de les faroles sobre un gran espai ampli i solitari, Travis agafa el cotxe i condueix de nou sense rumb per les grans carreteres d’ Amèrica.

Paris en Texas és el lloc on Travis volia establir-se amb la família, una espècie de somni americà frustrat, un espai ideal que molta gent confon amb la ciutat europea. Wenders juga també amb la dicotomia entre el seu origen europeu i el seu amor a la cultura americana, Paris és arreu.

La pel·lícula guanya la Palma d’ or en Cannes en 1984.