WONDER WHEEL

 

Director: Woody Allen

Actors: Justin Timberlake

              Kate Winslet

              Juno Temple

              Jim Belushi

Any: 2017

Nacionalitat: USA

Gènere. Drama

 

ARGUMENT

   En Coney Island, en els anys cinquanta, Humpty (Jim Belushi) és l’ encarregat de la roda gegant del parc d’ atraccions, és alcohòlic i te una filla d’un altre matrimoni, Carolina (Juno Temple), que està casada amb un gàngster. Humpty viu amb Ginny (Kate Winslet), una actriu que exerceix de cambrera i que te un fill petit d’una altra parella.

Un dia Carolina apareix de nou per la casa paterna, s’ha barallat amb el marit i aquest la persegueix, demana aixopluc, el pare que fa temps que no la veu, li concedeix.

En tant, Ginny coneix a un noi més jove que ella, es tracta de Mickey (Justin Timberlake), el socorrista de la platja, la parella te relacions d’ amagat del marit .

Carolina també es troba amb Mickey , comencen a sortir i s’ enamoren, Ginny s’ assabenta de la relació i intenta apartar a la noia del seu nou amant sense aconseguir-ho,

Mickey i Carolina comparteixen un sopar romàntic en el que el noi li diu que l’ estima però Carolina és perseguida pels gàngsters que l’han localitzat.

Ginny els ha vist i telefona al restaurant on sopa la parella però en l’ últim moment desisteix de la trucada. Quan Carolina surt del local, un cotxe la segueix, mai més se sabrà res de la noia.

Mickey i Ginny discuteixen i Humpty li demana a Ginny que continuï al seu costat.

 

 

COMENTARI

   Allen es posa seriós, el mestre abandona el seu senti de l’ humor proper a la comèdia per parlar d’ allò que fa sempre, de les relacions de parella, de les passions humanes, de les expectatives, les esperances i els desenganys.

La clau de diversió i parodia desapareix. En realitat Allen a través de la seva carrera està ple de referències culturals, Bergman, Dostoievski, els psicoanàlisi… ara li toca al realisme dramàtic d’ Eugene O’ Neil, de “Desig sota els oms” o Llarg viatge cap a la nit”. Ens trobem amb gent desolada, amb perdedors que sobreviuen com poden i que s’ agafen a un últim tren que els porti cap l’ amor i el desig.

Ginny s’ aferra a l’ esperança que li ofereix Mickey, amb la joventut del noi, que tant l’ atrau. Humpty no vol que Ginny l’ abandoni, malgrat els desacords i les rutines, Carolina surt de la barbàrie per trobar un home que la comprèn i l’ estima.

Tots els personatges juguen, tots perden, ningú aconsegueix el seu somni i tots s’han d’ adaptar al que hi ha, especialment Ginny que, troba com les seves ambicions i il·lusions amb Mickey són devastades.

Allen és especialment amarg en la derrota d’uns sers que s’han de conformar a la realitat, escriptors que no escriuen, actors que no representen, amors que no es consumen, sensació de buit.

Allen roda les escenes finals de les discussions entre Mickey i Ginny i  entre Ginny i Humpty amb plans seqüències magnífics que recreen la tensió i la insatisfacció dels seus personatges. La roda de Coney Island és la roda que gira, el temps que passa, tot s’ho emporta la cistella que està en el cel i en poc temps baixa a la terra per tornar a pujar, com la vida, com els sentiments.

En l’ escena final, el fill de Ginny crema les deixalles en la platja, tot crema, res queda.

CAFÉ SOCIETY

cafe_society-572459421-large

 

Director: Woody Allen

Actors: Jesse Eisenberg

              Steve Carell

              Kristen Stewart

              Blake Lively

Any: 2016

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Bobby Dorfman (Jesse Eisenberg) és el fill d’una família jueva, per ajudar-lo a triomfar l’ envien a Hollywood perquè s’ entrevisti amb Phil Stern (Steve Carell), el seu oncle, un poderós productor i representant d’ artistes en la meca del cine.

Bobby comença fent encàrrecs pel magnat però s’ introdueix en el món del cine i coneix as Vonnie (Kristen Stewart), la secretaria de Phil i comencen a sortir.

La noia esta compromesa però la insistència de Bobby i el consentiment de Vonnie fa que el primer s’ il·lusioni, el que el noi no sospita és que l’ amant de Vonnie és el seu oncle Phil, que dubta entre ella i la seva dona, amb la que porta casat vint i cinc anys.

Finalment Vonnie es decideix per Phil i Bobby torna a Nova York on comença a treballar en el club del seu germà Leonard, un gàngster que no te escrúpols en extorsionar i assassinar.

Al cap del temps, Bobby és l’ ànima del negoci i coneix a Verònica (Blake Lovely), una noia de la que s’ enamora, es casa i amb el temps espera un fill.

Mentrestant Leonard és detingut per la policia, acusat de diversos crims i enviat a la cadira elèctrica. Bobby es fa càrrec del club.

Temps després Phil i Vonnie van a passar unes setmanes en Manhattan, la noia i Bobby tornen a sortir eventualment i recorden l’ antic amor. Vonnie estimava als dos homes i es va decidir per aquell que li donava més seguretats.

Potser res tornarà a ser com abans.

cafe-society_0

COMENTARI

Quaranta setè film de Woody Allen. Prolífic, intens, igual a si mateix i brillant. Per alguns rutinari i necessitat de fer cine per sentir-se viu però sempre intel·ligent; aquesta és una de les seves millors pel·lícules dels últims temps.

El director de Nova York planteja els seus temes de sempre: la vida, l’ atzar, l’ amor… i acudits sobre jueus, mafiosos i l’ existència de Déu.

Allen s’ inspira per el seu relat en un món periclitat, el del gran cine d’ Hollywood de finals dels trenta, les grans estrelles, les superbes mansions en Beverly Hills, els grans estudis, luxe i piscines. És un retrat nostàlgic de quan el cine era industria, espectacle i art.

En aquest context proper a l’ univers del Gran Gatsby, Allen planteja una història ben simple: l’ ascens professional i social d’un noi jueu, el seu enamorament i el rebuig de la persona estimada i com aquest amor no podrà esborrar-se mai de la seva vida, malgrat noves experiències afectives.

Tot és tan senzill com saber que és estat de la teva vida si algú t’ hagués dit si en lloc de no, el que hagués pogut ser i no va ser i com això et fa mirar amb tristesa el passat i pensar en tot allò que has perdut i ja no podrà s recuperar. La vida tal qual.

El pas del temps és el pas dels sentiments, els canvis, assumit que ja o som els mateixos, de totes aquestes coses en parla Allen en aquesta nova comèdia, podríem dir que romàntica.

Entre mig apareixen els gàngsters, el jazz, els actors i tot un imaginari social d’un anys idealitzats.

Y després d’ Hollywood , Nova York, de nou una elecció: Manhattan, el refugi, enlloc on tot pot passar, fis i tot retrobar-se amb els somnis perduts.

IRRATIONAL MAN

Irrational_Man-961945463-large

 

Director: Woody Allen

Actors. Joaquin Phoenix

             Emma Stone

             Parker Posey

Any: 2015

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Abe Lucas (Joaquin Phoenix) és un professor de filosofia en plena crisi vital, que arriba a una nova facultat; és assetjat amorosament per Rita (Parker Posey), una professora malcasada i posa els ulls en ell, una jove i intel·ligent alumna, Jill Polard (Emma Stone).

Abe pateix d’ impotència i de malestar existencial en general, un dia escolta una conversa en un restaurant; una dona explica com un jutge li nega la potestat sobre els seus fills i la concedeix al seu ex, que no fa res pels nens; el jutge, un tal Spangler, ho fa tot per amistat amb l’ advocat del marit i sentència a posta de manera injusta.

Abe pensa que, si matés al jutge, beneficiaria a la dona i realitzaria un be a la humanitat, així que s’hi posa mans a l’ obra, aconsegueix un potent verí en el laboratori de la facultat i segueix les rutines de Spangler per a la fi intercanviar el suc de taronja que aquest pren sempre, després de fer esport, per un suc amb cianur. El jutge te un infart i mor.

Abe se sent excitat i en total plenitud, totes les seves deficiències psíquiques i físiques desapareixen. Però Jill comença a sospitar i per fi Abe li confessa que ha comès el crim, la noia se sent trasbalsada però el seu límit arriba quan s’assabenta que ha estat detingut un innocent, acusat de l’ assassinat.

Abe es nega a confessar i Jill l’ obliga; sentint-se atrapat, Abe malmet un ascensor i intenta matar a la noia, ficant-la pel forat de l’ artilugi mecànic però rellisca i és ell qui cau al buit i es mata.

 

Irrational-Man

COMENTARI

     Allen executa una de les seves pel·lícules serioses, més en la línia de “Delitos y faltes” o “Match Point”, on un acte criminal serveix per reflexionar sobre actituds morals i ètiques.

Abe és un home deprimit i vençut, que no li troba el gust a la vida, ha cooperat en obres solidaris i en protestes socials però no ha fet cosa alguna que de cert pugui considerar positiva per canviar el món.

La possibilitat d’ assassinar a un personatge corrupte, que perjudica als que te al voltant, ho contempla com una forma d’ assolir una bona acció i de donar-li sentit a la seva vida.

Seguint al Dostoievski de “Crim i càstig”, Allen es pregunta si és lícit provocar la mort d’ un ser pervers. Ja d’ entrada, el mateix Abe, com professor de filosofia, posa un exemple als seus alumnes; Kant diu que la mentida mai te cap valor ètic però cal preguntar-se: Si els nazis venen a casa teva i tens amagada a Ana Frank, els hi diràs on és?.

Això ho trasllada a un element criminal: és ètic matar a un individu tòxic i perjudicial per als altres?, matar pot ser en alguns casos una opció per fer el be?.

És l’ espectador el que es te que contestar sobre aquest dilema moral però Allen ofereix pistes. Abe ha realitzat el crim perfecte, mata a algú a qui no coneix, argument similar a “Extraños en un tren “la novel.la de Patricia Highsmith portada al cine per Hitchcock, però entra en una roda imparable, quan un innocent és detingut pel crim que ell ha comès i quan vol matar a la noia que estima per por a que el denunciï.

En definitiva, el personatge d’ Abe és algú com Raskolnikov o un super home de Nietzsche, algú que s’ alça per sobre de qualsevol norma moral i social per decidir per si mateix on està el be i on el mal.

Un altre dels elements recurrents d’ Allen és l’ atzar, aquest acaba portant al protagonista al fracàs i a la mort. En una fira, Abe ha encertat el numero on s’ aturarà la roda de la fortuna i escull un premi que li regala a Jill, una petita llanterna de butxaca. Aquesta cau de la bossa de la noia i porta a Abe a relliscar i precipitar-se pel forat de l’ ascensor que estava preparat per la víctima.

LA ROSA PÚRPURA DEL CAIRO

 

Director: Woody Allen
Actors: Mia Farrow
Jeff Daniels
Danny Aiello
Dianne Wiest
Any: 1985
Títol original: The purple rose of Cairo
Nacionalitat: USA
Gènere: Comèdia

La rosa púrpuradel Cairo

ARGUMENT

Cecilia (Mia Farrow) és la cambrera d’ una hamburgueseria, en els temps de la depressió viu una vida anodina i avorrida i el seu marit, Monk (Danny Aiello), és un aturat que passa el temps lliure bevent i jugant i que maltracta a la noia i no l’ estima; l’ únic consol de Cecília és anar al cinema, deixar-se portat per la màgia de les històries de ficció.

En el cine de barri estrenen “La rosa púrpura del Cairo”, és un relat d’ aventures en el que uns viatgers coincideixen en El Caire amb Tom Baxter (Jeff Daniels), un aventurer i poeta que va a la recerca de la mítica rosa d’ El Caire; els nouvinguts convencen a Tom per què marxi amb ells a Nova York.

Cecilia està encantada amb la pel.lícula , la va a veure dues vegades i després de ser acomiadada de la feina per la seva ineptitud, passa la tarda en el cine, contemplant el film. En el tercer passi, de cop tot canvia, quan Tom, el protagonista del film, es dirigeix a Cecilia, surt de la pantalla i escapa amb la noia, del cine, davant la sorpresa dels protagonistes de la cinta, que no saben com seguir, i la protesta dels espectadors.

Tom es passeja per la ciutat amb Cecilia i s’enamora d’ ella, mentre , es propaga l’ escàndol, i Gil Shepperd, l’ actor que encarna el paper de Tom, es posa a buscar al seu personatge de ficció per demanar-li explicacions.

En la seva recerca es troba amb Cecilia i també s’ enamora d’ ella. La noia es torna a veure amb Tom i aquest la transporta, ara , a la pantalla, a la ficció fílmica on Cecilia participa en l’ acció davant el desconcert dels personatges cinematogràfics, fins i tot algun se salta el guió i actua pel seu compte.

Quan Gil, l’ actor real, arriba a l cine,Tom, el personatge, torna a la realitat amb Cecilia.Els dos s’ estimen a la noia però ella té que decidir i ho fa pel personatge real, així que Tom torna per sempre a la pantalla, decebut.

Cecília va a casa seva a preparar la maleta per marxar amb Gil, allà rep de nou les recriminacions dels seu marit, la dona marxa de casa per trovar-se amb l’ actor però quan arriba a la cita, aquest ha decidit continuar la seva carrera cinematográfica i se n’ anat a Hollywood per interpretar el seu proper paper.

Cecilia, entra de nou en el cine, ara s’ estrena ”Sombrero de copa”, afligida, trista i entre les llàgrimes que  desborden, la seva faç canvia quan s’ endinsa en la nova ficció, mentre Fred Astaire i Ginger Rogers, ballen al compàs de la música de Irving Berlin.

lA ROSA

COMENTARI

Allen esta en 1985, potser, en el momento més creatiu de la seva carrera i amb “La rosa púrpura del Cairo” realitza un dels seus millors films. El director de Nova York tracta un tema central, la dicotomia entre realitat i ficció i el poder del cinema com a bàlsam per curar qualsevol ferida.

Cecilia és una noia trasbalsada per una vida sense al.licients, el cine li ofereix il.lusió. Quan un personatge de ficció accedeix a la vida real, Cecilia tindrà que decidir entre el món de somnis , mentides i perfecció que emana el que reflecteix la pantalla o  una realitat imperfecta. Cecilia escull la realitat, és a dir un actor de carn i ossos que fuig en l’ últim minut i un marit força bretol, però darrera de la nova desil.lusió sempre hi resta la possiblitat d’ evasió que ofereix el cinema.

Allen ens diu que quan tot va malament, quan res funciona, quan el desastre s’ apodera de les nostres vides, sempre hi ha l’ alternativa de tancar-se en la sala fosca i apel.lar a la fàbrica de somnis, il.lusionar-se i ser feliç.

El director planteja altres temes importants: pot un personatge de ficció, desobeir a aquell demiurg que l’ ha creat, el guionista , i gaudir de vida pròpia?. Pot fer us de la seva llibertat?.

Això ho porta Allen a la vida de Cecilia, pot la dona trencar amb les convencions de la seva quotidianitat, trencar amb el guió establert i viure una vida fictícia però diferent i feliç?. La imprevisivilitat i la llibertat que s’ atorga l’ heroi de ficció porta al caos, igualment el personatge real trenca els esquemes propis de la seva vida i aborda un canvi personal.

Allen ens permet obrir-nos a algunes reflexions.

La protagonista té la necessitat d’ escollir, ho té que fer entre el personatge aparent que la porta a un món de somnis i mentides, sense experiències negatives però on la vida es repeteix mecànicament una i altra vegada.

L’ alternativa oferta pel món real comporta els elements imperfectes i negatius del dia a dia i porta a la decepció, quan el galant cinematogràfic fuig i Cecilia es queda amb la seva obscura realitat, amb una llar on l’ espera un marit violent i mesquí , sols la salva la fantasia del cinema.

On està la felicitat en la realitat o en el somni?

El director ens adverteix també del descontent de les nostres vides; els personatges de ficció volen fugir de la pantalla i viure un tros de realitat que els hi ofereixi la llibertat i els hi permet-hi deixar d’ estar sotmesos a la voluntat del seu Déu creador: el guionista.

Per la seva part, els protagonistes reals, farts del món roí i miserable d’ una quotidianitat sense incentius, volen realitzar l’ experiència del somni, de la quimera, la simulació i la representació, on el demiürg mou els fils al seu gust, on els personatges són titelles però de vegades, titelles feliços.

Per fi actor i personatge es troben, els dos busquen l’ amor de Cecilia, els dos volen viure una vida lliure i plena i els dos es barallen per existir però un és una imatge idealitzada en la nostra consciència i l’ altra correspon a algu viu.