DELIVERANCE

 

 

Director: John Boorman

Actors: Burt Reynolds

              Jon Voight

              Ned Beatty

Any: 1972

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

Un grup d’ amics decideix anar fins a una població recòndita per tenir l’ última oportunitat de baixar en canoa pel riu Cahulawassee, que serà represat i reconvertit en un immens llac.

Els components de l’ expedició són Lewis (Burt Reynolds), l’ home més preparat i que pel seu caràcter i experiència assumeix el lideratge del grup,Ed (Jon Voight),Bobby (Ned Beatty) i Drew.

La primera part de la ruta transcorre sense incidents però les embarcacions se separen i quan Ed i Bobby toquen terra es troben amb un parell d’ homes estranys i violents. Aquests els amenacen amb les seves escopetes, lliguen a Ed a un arbre i un dels homes sodomitza a Bobby.

Quan la situació és desesperada apareixen Lewis i Drew, Lewis dispara una fletxa sobre un dels desconeguts i el mata en tant l’ altra fuig.

Els homes es plantegen que fer, si donar part a la policia amb el consegüent perill de ser arrestats i jutjats o enterrar el mort i tornar.

Decideixen aquesta segona opció malgrat l’ oposició de Drew. Quan busquen el camí de tornada tenen que superar els ràpids del riu i força dificultats. Drut que sembla molt afectat i no porta armilla salvavides cau al riu i desapareix.

En l’ enrenou, els homes cauen a l’ aigua i són arrossegats per la corrent. Lewis pateix una greu ferida en una cama que el deixa immobilitzat.

Quan arriben a un rabeig en calma, pensen que potser l’home que ha escapat ha disparat a Drew. Ed escala la muntanya i troba al fugitiu, li dispara una fletxa i el mata quan l’ altre l’ atacava.

Submergeixen el cadàver en el riu i continuen la ruta fins on han deixat els vehicles.

Davant les ferides que presenten i la mort de Drew s’ inicia una investigació però no hi ha cap prova contra ells i tots tornen sans i estalvis a casa seva però els remordiments de consciència els perseguiran.

 

 

 

COMENTARI

Pel·lícula amb moments d’ extrema tensió i violència psicològica.

Boorman planteja la típica estructura d’ un viatge a través d’un riu, ¿de la vida?, ple d’ ensurts i dificultats, una sèrie d’ esdeveniments no deixaran indemnes als protagonistes.

El film reflexiona sobre l’ home corrent portat a una situació límit i la seva capacitat de reacció. Uns excursionistes que surten d’ un entorn civilitzat s’ enfronten a la natura en estat pur, a personatges fora de la norma, a tot un àmbit que els trastorna i els pertorba. Un grup d’homes ha d’ afrontar la lluita per la supervivència, i contrarietats i inconvenients impensables en la seva vida quotidiana

Un dels temes del relat és la legitimitat de defensar-se per evitar perdre la pròpia vida però com aquesta defensa , que comporta la mort dels agressors, pesa i crea un sentiment de culpa. Boorman planteja un viatge per la naturalesa humana, per l’ agressivitat, per la capacitat de lideratge, pels esdeveniments incontrolables que forgen caràcter o mostren les limitacions personals.

La disjuntiva de que fer quan un espiral de violència porta a la mort d’ un ser humà. El dubte sobre si confiar en la llei o desentedre`s i fugir.

Per últim la pel·lícula tracta sobre els perills reals o simbòlics que assetgen a aquells que s’ internen fora dels seus circuits de seguretat, fora del seu marc social i les seves arrels, aquells que volen sortir dels seus marges, del seu propi àmbit i es troben amb hostilitat i perill sent incapaços d’ assumir les conseqüències.

 

BRAVEHEART

 

Director: Mel Gibson

Actors: Mel Gibson

               Sophie Marceau

               Patrick McGoohan

               Catherine Mc Cormack

               Brendan Gleeson

Any: 1995

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

     l’ Escòcia de finals del segle XII viu dominada pel poder dels anglesos. Al cap de la monarquia s’hi troba instal·lat Eduard I (Patrick McGoohan), aquest te el desig d’ unir les seves terres amb França i casa al seu fill, el príncep Eduard, amb la princesa Isabel (Sophie Marceau), filla del rei francès.

En Escòcia, William Wallace (Mel Gibson) ha assistit de nen a l’ execució dels representants del seu país que anaven a parlamentar amb els anglesos, ara s’ ha casat en secret  amb Marron (Catherine Mc Cormack) per evitar que la noia es tingui que prestar al dret de cuixa que exigeixen els senyors anglesos.

Wallace és un pagès no gaire implicat en la lluita contra els invasors però un grup de soldats vol violar a la seva dona i Wallace s’ hi enfronta, com a conseqüència, Marron és executada.

Els escocesos contemplen el valor del seu company i s’hi uneixen, els soldats anglesos són vençuts i l’ agutzil que els dirigeix és ajusticiat.

Wallace es transforma en el nou líder de les reivindicacions escoceses, en un cabdill que agrupa al seu voltant al poble, el rei anglès envia un potent exercit a lluitar contra els sollevats, aquests envalentits pel discurs del nou líder,  es llencen a la lluita i guanyen la batalla de Stirling.

Els escocesos opten per una estratègia ofensiva i avancen fins a York, el rei anglès envia a isabel, la dona del príncep Eduard com a mitjancera, amb la proposta de subornar a Wallace, aquest no accepta i retorna a Escòcia a enfrontar-se amb les tropes angleses que l’ ataquen per la rereguarda.

En la nova contesa de Falkirk, Wallace contempla com en el moment decisiu els nobles es fan enrere i abandonen el camp de batalla, han estat comprats pel rei anglès amb terres, honors i diners.

Wallace es venja i mata als principals traïdors però Robert the Bruce el crida per organitzar un acord entre nobles i plebeus, és una trampa i Wallace és lliurat als anglesos.

És empresonat i més tard torturat però no demana clemència ni abjura de les seves creences fins que és executat.

Bruce és el nou rei d’ Escòcia, un ninot al servei d’ Anglaterra però en última instancia decideix ser fidel a la seva pàtria i fer front als invasors.

 

COMENTARI

Mel Gibson en la seva segona pel·lícula com a director, realitza una gran epopeia sobre la història d’ Escòcia.

Gibson s’ implica com a productor, director i actor i aporta grans mitjans que culminen en un film que guanya cinc oscars en 1995, entre ells el de millor film i millor director i que dona a conèixer i popularitza la causa i la història d’ Escòcia en el món.

Es tracta d’un a pel·lícula d’ aventures i batalles medievals seguint el fil biogràfic del líder rebel escocès William Wallace, amb les llicències obvies en el cine d’ Hollywood, és molt més que tot això doncs és un cant patriòtic i una reivindicació de la voluntat nacional de ser d’ Escòcia i una història carregada d’ èpica

Gibson fa evolucionar al seu personatge com algú que pren consciència de nen, quan contempla l’ assassinat del negociadors escocesos, però que s’ hi implica definitivament en el conflicte quan els anglesos maten a la seva dona.

Wallace és primer un cabdill, un líder; Gibson el representa a cavall, lluitant contra els anglesos i com un exemple per als seus compatriotes, en aquest moment ha deixat de ser ja algú normal per investir-se en la categoria d’ heroi.

Wallace encara evolucionarà fins a la llegenda, Gibson el presenta valent, generós i invicte en el combat i el mostra amb un aspecte mític, com quan entra en la casa del traïdor i acaba amb ell  per després escapar dels seus perseguidors, saltant per la finestra fins el mar.

Gibson retrata a les acaballes del film, la passió i la mort de Wallace, aquest és presentat com una reencarnació de Crist i marxa cap el seu particular Gòlgota, amb els braços lligats a una fusta en forma de creu, és un creient en les seves idees, en la seva religiositat patriòtica, un home corrent que mor com un Déu i que no es desdiu de les seves creences. Un exemple de dignitat i coherència.

Gibson entra en matèria política i històrica quan mostra la traïció dels nobles, subornats pels anglesos a canvi de trair a la pàtria, la noblesa sempre es mostra pròdiga en la col·laboració amb l’ enemic i sols al final, Bruce es creu de veritat el seu paper com a sobirà escocès.

La pel·lícula te un to shakespearià; les batalles són èpiques i cruels i recorden la representació bèl·lica de la disputa d’ Azincourt en Enric V portada a terme per Brannagh i  Laurence Oliver en el cine. Les traïcions dels nobles i els dubtes de Bruce s’ instal·len en aquest món dominat per les pors i l’ ambigüitat. És proper a Shakespeare també la representació del rei angles ,marcada per l’ ambició i la  decadència, la mirada cap  a un home destruït, malalt i consumit que no pot  articular paraula, en tant el fill, dèbil i efeminat, contempla horroritzat el final del pare.

No és menys nefast, el retrat del progenitor de Bruce; Gibson l’ assenyala com algú que s’ està podrint física però també moralment, el paradigma del traïdor, del qual el fill acaba abjurant.

Per fi Gibson realitza el film com un cant a la llibertat i contra la tirania, contra totes les tiranies. L’ exemple més important és quan el botxí que ha torturat repetidament a Wallace li demana que renunciï als seus postulats i que demani clemència, quan l’ executor s’ aproxima a la víctima esperant sentir aquest últim penediment, el crit que surt de l’ essència de Wallace és tan sols un: llibertat.

HATARI

 

 

Director: Howard Hawks

Actors: John Wayne

              Hardy Kruger

              Elsa Martinelli

              Red Buttons

             Gerard Blain

              Bruce Cabot

              Michele Girardon

              Valentín de Vargas

Any: 1962

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

Subgènere: Safaris

 

ARGUMENT

     Un grup de caçadors en Tanganyika intenta atrapar a un rinoceront, en l’ escomesa l’ animal fereix a un d’ ells, “El Indio” (Bruce Cabot) i han d’ abandonar la presa.

El grup d’ expedicionaris està format  per Kurt Muller (Hardy Kruger), Sean Mercer (John Wayne), Pockets (Red Buttons),Luis Francisco Garcia (Valentín de Vargas) i Brandy (Michèle Girardon), al grup s’hi afegeix un francès, Chips (Gerard Blain), la seva missió és caçar animals salvatges per lliurar-los a zoos europeus.

A la colla s’hi agrega més tard Dallas (Elsa Martinelli), una fotògrafa professional que vol fer fotos de les captures.

Mentre s’ activa la cacera de zebres,  girafes, búfals i monos, Kurt i Chips lluiten pels favors de Brandy però, és Pockets qui s’ emporta el gat a l’ aigua.

El grup adopta a una cria d’ elefant òrfena a la qual s’hi uneixen dos petits mamífers més, desarrelats de la manada.

Per la seva banda Dallas s’ enamora de Sam, un home orgullós i un punt amargat, que no vol reconèixer que també se sent atret per la dona.

La cacera conclou amb la captura, tan esperada, d’un rinoceront.

Arriba el moment de marxar i portar els animals al zoo però Dallas no se sent estimada per Sam i escapa, el caçador organitza la recerca de la dona amb la col·laboració dels tres petits elefants, la troba , li confessa els seus sentiments reals i es casa amb ella.

COMENTARI

Hawks roda en Àfrica una pel·lícula tant intranscendent com simpàtica i com ja havien fet Huston i Ford en el seu moment, és permet unes vacances exòtiques.

Es tracta d’un film divertit, familiar i d’ aventures, que intercala conflictes amorosos, resultant el més interessant, les escenes de caça, el que millor funciona.

La cinta s’ inicia amb la persecució fallida d’un rinoceront i acaba quasi de la mateixa manera, en mig  el vehicles corren darrera girafes, búfals, zebres i simis en escenes de gran bellesa i espectacularitat, cada pla amb animals és un món i un joc formidable de tràvelings, en un moment en que es rodava càmera en mà i sols de manera excepcional s’ utilitzaven efectes especials.

Hawks retrata sense excessiva meticulositat una sèrie de caràcters que es complementen o es confronten. Sam és l’ home orgullós, un tant agre i un punt misogin per l’ abandonament que ha sofert per part de la seva dona.

Pockets és tímid, insegur, el graciós del grup, que provoca petits accidents amb la seva malaptesa.

Chips i Frank, obnubilats amb la seva voluntat de conquistar a Brandy, no obliden la seva eficàcia com a caçadors.

En qualsevol cas un cant a l’ aventura, l’ amistat i el sentit de grup.

El cine d’ Hawks sempre ha estat titllat de masclista, aquí les dones són un complement, tot i que Dallas pren la iniciativa, les armes de dona són la seva capacitat de seducció. La femella esta vista com algú que ve a pertorbar el món viril i masculí i les seves activitats. La dona és una molèstia; inexperta, poc soferta, novella, sols l’ amor la redimeix, com no. Per que la historia funcioni te que haver-hi un rebuig inicial entre els protagonistes de diferent sexe que al poc temps es va mitigant i convertint-se en amor.

Hawks neda entre l’ aventura i l’ humor; el bany de la hiena, l’ invent de tebeo de Pockets per caçar simis, la cria de lleopard nan, que entra en el bany on esta Dallas en tant Pockets li fa creure que es tracta d’una fera perillosa; homenatge per cert a “La fiera de mi niña” del mateix director; però sobretot el protagonisme dels tres petits elefants, estrelles de la funció, la música de Henry Mancini ha passat a ser una de les bandes de la nostra vida i ens acompanya quan Dallas porta cap el riu els animals per que es banyin, o quan en el tram final s’ inicia la persecució de la noia per part dels proboscidis perquè acabi donant el si a Sam.

En la pel.licula,rodada en els parcs nacionals de Tanganyika, l’ actual Tanzània, hi juga un paper fonamental el paisatge, les grans extensions africanes i el joc que donen els animals en un film per a tots el públics.

 

 

KING KONG

 Director: Ernest Schoedack

                  Merian C. Cooper

Actors: Fay Wray

              Bruce Cabot

              Robert Armstrong

Any: 1933

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

Carl Denham (Robert Armstrong) és un aventurer i també un director de cinema que vol viatjar als confins més apartats del món per rodar una pel·lícula. Casualment, Denham troba a una noia que intenta robar en una botiga , li proposa que es converteixi en actriu i l’ acompanyi en el seu viatge.

La noia, Anne Darrow (Fay Wray) accepta i salpa amb el vaixell cap el desconegut. La pel·lícula que vol roda Denham és sobre una bestia que s’ enamora d’ una bella i per això perd el seny i es finalment capturada.

En la navegació, un dels expedicionaris,John Driscoll (Bruce Cabot)  i Anne s’ enamoren. Els viatgers, finalment, arriben a una illa desconeguda i aïllada de la civilització. Aquesta illa està rodejada per un mur i tant aviat es desfà o algú el destrueix el tornen a reconstruir.

La llegenda diu que tot és per lliurar-se de Kong, un monstre ancestral o un Déu que te atemorits als indígenes. Quan els expedicionaris arriben a la illa contemplen com els nadius estan realitzant un sacrifici humà a Kong. Els estrangers són descoberts i tenen que escapar.

Però els salvatges consideren que la noia, d’ or- Anne és rossa- seria ideal pel sacrifici, així que van fins el vaixell i la rapten. Seguidament la col·loquen en l’ altar dels sacrificis fins que arriba Kong.

Kong és un goril·la gegant que agafa a la noia i se l’ emporta. En tant els seus companys, alertats, s’ internen per la selva en la seva persecució. En aquest camí es troben tot tipus d’ animals antediluvians, propis d’un ecosistema que s’ ha mantingut verge i intocat i tots els expedicionaris moren a excepció de Carl i Driscoll.

En tant, Kong lluita i derrota a un dinosaure i seguidament s’emporta Anne al seu cau, John els segueix, rescata Anne i pot escapar fins el vaixell.

Kong el persegueix i arriba a les portes del mur. El gran goril·la, enfurismat, fa cedir les portes i posa en fugida als salvatges, destruint el seu poblat, en tant les llances són com agulles per ell.

Més, Carl te preparades bombes de fum somnífers. Quan Kong s’ acosta al vaixell cau adormit i Carl decideix traslladar-lo Nova York com una nova gran atracció.: Kong, la vuitena meravella del món.

Així arriba a la gran ciutat on en un gran teatre és fa la presentació del monstre. “Era un Déu i ara és un esclau”. Diu Carl i en efecte Kong apareix en l’ escenari lligat per forts grillons d’ acer.

Quan el monstre veu a Anne fa valer tota la seva força, trenca les cadenes i escapa per Nova York. Aconsegueix retrobar a la noia i amb ella a les mans puja per l’ Empire State. Allà és atacat per l’ aviació i malgrat que abat algun aparell és greument ferit i cau dalt a baix.

A la fi Denham diu: “No l’ han abatut els avions, que l’ ha abatut la bella”.

COMENTARI

Extraordinària pel·lícula d’ aventures, basada en la novel·la d’ Edgar Wallace.

El film està marcat pel seu caire ingenu, les transparències i el cartó-pedra li donen irrealitat però no li treuen credibilitat.

Algunes escenes han passat a la iconografia de la història del cinema. King Kong lluitant contra el dinosaure, King Kong despullant a la noia, King Kong pujant a l’ Empire State, resistint als avions i precipitant-se, finalment ,al buit.

Més enllà del film d’ aventures s’ escenifica el mite de la bella i la bestia en la que el monstre s’ enamora, contra natura, de la noia i per amor sucumbirà.

Kong és una imatge transgressora, tràgica, pertorbadora i poètica.

La pel·lícula es contextualitza en 1933, poc després de la gran depressió. Kong és també un símbol d’ aquest monstre econòmic que arrasa amb tot en una època de crisi. Kong és el símbol de la por que envaeix les llars americanes. L’ últim Kong cobra vida després del 11S, de nou un monstre , el terrorisme ,ataca Nova York.

El film te també una lectura ecologista. Kong és el mite del bon salvatge. Feliç en la seva idíl·lica illa, veurà trastocada la seva pau per l’ afany lucratiu de l’ home.

El gran goril·la, salvatge però ingenu, serà transportat fora del seu habitat, de les seves arrels per l’ avarícia humana i allà es convertirà en víctima i trobarà la mort. La naturalesa domesticada.

El mono a dalt del gratacel és una representació de l’ home primigeni, de la natura que s’ enfronta a la civilització, a la tecnificació, a la tecnologia representada pels avions, Kong s’ erigeix dalt el gratacel en el centre del sistema però aquest no dona altra opció als diferents, la domesticació o la mort. Amb la mort del goril·la s’ extingeix un món que ja no es reproduirà ni tornarà a existir.

La pel·lícula critica una societat dominada per la imatge i l’ espectacle. El director sols vol filmar tot el que passa per mostrar-ho, la imatge substitueix a la vida. D’ altra banda Kong és exhibit en un gran teatre com una gran novetat, a un públic desitjos de gaudir de noves emocions i experiències insòlites i efímeres.

En qualsevol cas Kong és el personatge positiu, la víctima que mor per enfrontar-se als mecanismes dels sistema. L’ espectador s’identifica amb els valors del mono: força, coratge i recerca de l’ amor innocent front els valors mercantilistes de la resta de personatges

En King Kong es desenvolupa el mite de l’ amor impossible, el mascle, fort i generós viu entre la tragèdia i la poesia la realitat: mai podrà gaudir de l’ estimada.

Per últim trobem una lectura psicològica. Kong , enamorat de la bella, la comença a despullar. Aquí descobrim la pulsió sexual, l’ home viril que desencadena la seva libido fora dels lligams de l’ ordre establert.

En el gran mono es troba la història d’una frustració sexual doncs estima a la noia però no pot aparellar-se amb ella, La mort del simi és una tornada a l’ ordre repressiu front el desordre que significa la libidinositat d’ una relació forassenyada i contra natura. Es produeix així la lluita dels mascles per aconseguir a Anne. El goril·la s’ enfronta al dinosaure que l’ ha pres i persegueix a l’ amant de la noia, gelós d’ ell.

En el mateix any s’ estrena una séquela, “El hijo de Kong” i amb els anys  el monstre reapareix, en 1962, en el cine japonés, enfrontat-se a Godzilla , més tard tornen noves versions, una de John Guillermin en 1976, la de Peter Jackson en el 2005 i una última en el 2017, “Kong: la isla calavera” de Jordan Vogt-Roberts

 

EL RENACIDO

El_renacido_The_Revenant-498846647-large

Director: Alejandro González Iñarritu

Actors: Leonardo Di Caprio

             Tom Hardy

             Domhnall Gleeson

Any: 2016

Títol original: The revenant

Nacionalitat. USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

Hugh Glass (Leonardo Di Caprio) és un paranyer que a principis del segle XIX, viu de la caça d’ animals i la venda de les seves pells.

Quan participa en una expedició de caça amb un nodrit grup de companys, és atacat pels indis Aikaras, enutjats perquè homes blancs han segrestat a Powaka, la filla del cap.

Els indis realitzen una matança i Glass pot escapar amb una dotzena d’ homes navegant a través del riu, entre ells està els seu fill Hawk, un mestís, fruit de la seva relació amb una indígena.

El grup decideix deixar l’ embarcació i continuar camí per terra per evitar ser sorprès pels indis. Durant la ruta, Glass és atacat per un os grizzly que li produeix grans ferides i el deixa estabornit; els companys el recullen però Glass és una impedimenta per continuar la marxa. El capità de l’ expedició, Andrew Henry, (Domhnall Gleeson) els deixa sota l’ atenció de dos homes: John Fitzgerald (Tom Hardy) i el jove Jim Bridger, que amb Hawk s’ han d’ encarregar de cuidar a Glass, portar-lo al fortí i si mor, enterrar-lo dignament.

Per Fitzgerald, Glass és una càrrega, mata al seu fill i el deixa abandonat, Jim te un pel de compassió i li deixa a l’ home, que quasi no es pot valer per si mateix, una cantimplora.

Glass, minvat de facultats, inicia el retorn al campament, fuig dels indis que l’ assetgen, troba un pawnee, un altre indígena amb qui comparteix viatge, roba un cavall d’una expedició francesa que és la que ha segrestat a Powaka i allibera a la noia i després de múltiples aventures, arriba al fortí.

Quan Fitzgerald el veu arribar, inicia una ràpida fugida, Glass acompanyat d’ Henry, inicia la persecució, el seu acompanyant és assassinat pel fugitiu , mentre Glass i Fitzgerald es troben i lluiten a mort. Fitzgerald resta malferit ,en tant apareixen els Aikaras que l’ atrapen i el maten.

Glass sobreviu una vegada consumada la seva venjança.

650_1200

COMENTARI

Iñarritu inicia la seva carrera cinematogràfica amb obres de caràcter fragmentari, pròpies del cine d’ autor, després de la molt interessant “Birdman”, amb la que guanya l’ oscar de l’ any 2015, Hollywood posa en marxa i al seu servei tota la maquinaria de que disposa per realitzar una gran producció.

“El renacido” és un mainstream de qualitat, cine espectacular, una història de supervivència i venjança a través dels esclatants paisatges del nord de Canada i la Patagonia. En 1971 Richard Sarafian roda una esplèndida pel.licula sobre el mateix tema: “El hombre de una tierra salvaje”.

El film és el relat d’un viatge tan físic com moral. Glass, el protagonista ferit per un os, es veu al costat de la mort i abandonat en el mig del bosc però aconsegueix sobreviure.

La història de “El renacido” és la gran història americana, un relat de superació. Iñarritu celebra la vida dels pioners, aquells que es van enfrontar a un territori salvatge, als animals voraços i als indis, per preservar tot allò conquerit. Glass és valent, persistent, audaç, te totes les suposades virtuts de l’ home americà, que ha lluitat pel país i se l’ ha guanyat.

“El renacido” és també un film amb constants connotacions religioses; Glass viu una prova sacrificable, una epopeia que acaba en redempció. L’ heroi no en te prou amb haver patit tota mena de penalitats sinó que necessita venjar al seu fill, per això quan arriba al campament i a la seguretat, realitza una immersió en l’ aigua, un bateig, una purificació, que li dona renovades forces per anar a la recerca de l’home que l’ ha traït.

Hi ha també una reafirmació en la idea que Déu està en les petites coses. Fitzgerald explica, com moribund i mort de gana, es va trobar amb un esquirol i la seva carn li va salvar la vida, per Fitzgerald va ser una expressió divina. Quan Fitzgerald ha lluitat amb Glass i està ferit però viu, els indis fan la seva aparició i el maten, són la prova del destí, marcat per Déu.

“El renacido” és el clàssic relat de viatge, l’ odissea portada a l’ oest americà. Un home emprèn un recorregut ple de dificultats i peripècies i torna a casa canviat, és també un camí existencial. En l’ última escena, Glass ha complert la seva missió redemptora i es troba amb l’ esperit de la seva dona morta, que l’ acompanya.

Iñarritu planteja doncs aquet viatge iniciàtic i místic però també un viatge físic, per això estem davant una excel·lent pel·lícula d’ aventures, on el paisatge s’ erigeix en protagonista. L’ home lluita contra la naturalesa adversa i hostil, viu immers en un món salvatge on no hi ha respir ni perdó; els indis són ferotges però no ho són menys que els francesos que han segrestat a Powaqa, que el traïdor Fitzgerald o que el mateix Glass. L’ indret salvatge és cruel i torna cruels als homes.

La història s’ estructura en la primera part en un relat de supervivència per convertir-se en una narració de venjança, de recerca del traïdor, d’ odi cap aquell que ha matat al fill en la segona, tot desenvolupat a partir d’una violència extrema.

Iñarritu aporta a l’ aventura, espectacularitat i bellesa formal. La primera aparició dels indis, la lluita amb l’ os, la caiguda de Glass per les cataractes i com és arrastrat per l’ aigua, la trobada amb l’ indi pawnee i com els dos homes es mantenen expectants entre les fogueres provocades i la tènue capa de neu que cau, o quan Glass esventra el cavall per dormir en el seu interior i guarir-se del fred.

Són escenes potents, aventures i segones lectures: bon cine.

El relat està basat en una historia real que Michael Punke va novel·lar i guanya tres oscars en el 2016, millor direcció, millor actor (Leonardo Di Caprio) i millor fotografía.

VIENTO EN LAS VELAS

Viento_en_las_velas-479231201-large

Director: Alexander Mackendrick

Actors: Anthony Quinn

               James Coburn

               Deborah Baxter

               Nigel Davenport

               Lila Kedrova

               Isabel Dean

Any: 1965

Títol original: A high wind in Jamaica

Nacionalitat: regne Unit

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

En Jamaica esclata una gran turmenta, la casa dels Thorton s’ ensorra i el pare (Nigel Davenport) i la mare (Isabel Dean decideixen retornar a la seva prole, cinc nens, Emily (Deborah Baxter), John,Rachel,Laura i Edward, a Londres.

La llarga travessia te que fer escala en les illes Caiman però abans l’ embarcació és abordada per un vaixell pirata, al comandament del    qual s’hi troba Chávez (Anthony Quinn), recolzat pel seu segon, Zac (James Coburn), els pirates s’ apoderen dels diners pagats per la família al capità Marpole i es fan de nou a la mar però en el propi vaixell pirata s’hi han amagat els nens.

Aquests posen dalt per baix la nau, s’ aprofiten de les supersticions dels bucaners, giren de cantó el mascaró de proa, signe de mala sort, o fan creure als mariners que el paquebot s’ inunda.

Al mateix temps, Chávez sent una total fascinació per Emily, la nena més gran del grup, a qui cuida en tot moment i l’ allunya dels possibles perills.

La nau desembarca en Tampico i allà Chávez es retroba amb Rosa (Lili Kedrova), una vella amiga que li fa saber que tota l’ armada anglesa va a la recerca dels nens, casualment John contempla l’ escenari adult des d’una balconada amb la mala sort que cau i es mata.

Els pirates tornen al vaixell amb els nens i Emily te un accident que li produeix una lesió en la cama, Chaves la cuida i la trasllada a la seva cabina.

Al poc temps albiren una embarcació holandesa que volen assaltar però Chávez s’hi oposa, els bucaners , farts , executen un motí i empresonen al seu cap.

El capità holandes és fet presoner i lligat però pot introduir-se en la cabina de Chávez i agafar un ganivet amb el que demana a Emily que li talli les cordes i l’ alliberi però la nena, espantada, li assesta una punyalada i el mata.

L’ arribada d’una nau de l’ armada britànica, acaba amb la singladura dels pirates que són detinguts i portats a judici. Han de respondre del que li ha passat a John i al capità holandès, si són culpables, tots seran penjats.

Emily, entre plors, no confessa de quina manera va morir el capità i fa creure que Chávez va estar vinculat a l’ assassinat.

Els pirates són condemnats al patíbul i els nens retornen feliçment a casa seva.

 

 VIENTO EN LAS VELAS

 

COMENTARI

     Mackendrick realitza una pel·lícula d’ aventures, de pirates i lluites navals però darrera de tot això s’hi amaga un film ple de matisos, ambigüitat i doble sentit.

El tema principal del relat és la distància entre la innocència infantil i la crueltat. D’ entrada i sorprenentment, els nens capgiren i transgredeixen l’ ordre pirata, els avesats mariners es troben aclaparats per la presència infantil, són presa de les supersticions que els aterren , contemplen com el seu món és posat daltabaix i com es succeeix un canvi de papers, els terribles botxins es converteixen en víctimes.

És a dir, la relació de poder adult-nen o pirata-presoner, canvia i els jocs de i sobre aquest poder es tergiversen.

D’ altra banda, la relació entre el capità Chávez i Emily és quan menys ambigua, ja quan la nena arriba al vaixell, la mirada del pirata és expectant, Chávez es converteix en un pare, manté una relació fraternal i en alguna escena podem pensar que els seus sentiments van una mica més enllà, quan Chávez persegueix a la nena, l’ atrapa i resta sobre seu, la cara a pocs centímetres dels seus llavis, Mackendrick porta la càmera als espectadors de la situació i tots mostren sorpresa i estupefacció.

Si be Chávez ha cuidat i tutelat als nens, Emily no fa res per salvar-lo en el judici, amagant la seva pròpia culpabilitat. Aquest és el sentit profund del film, el joc entre la ingenuïtat i la maldat, entre la candidesa i la perversió, com potser pels nens tot es tracta d’ un joc infantil, la mort també, i com la crueltat és tan inconsciència com desídia.

La última escena és indicativa. Suposadament, els pirates han estat ajusticiats, Mackendrick tanca amb uns colors pastel i en un escenari victorià i evanescent, els nens juguen aliens al que passa al seu voltant, un vaixell de paper és enviat a navegar en les tranquil·les aigües del llac. Ara i abans tot és un joc.

La pel·lícula te referents en totes les cintes que han parlat dels nens des de la perspectiva del poder i la maldat, recordem ·El señor de las moscas”, “¿Quièn puede matar a un niño?” i sobretot “The innocents”.

LOS GOONIES

 

Los_goonies-349853524-large

Director: Richard Donner

Actors: Josh Brolin

             Sean Astin

             Anne Ramsey

             Corey Feldman

Any: 1985

Títol original: The Goonies

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT    

Els Goonies són un grup de nens, format per Mikey Walsh (Sean Astin), Brand (Josh Brolin), el seu germà gran, Bocamoll (Corey Feldman), Data i Gordi, al que els acompanyen dues noies, Andy I Stef.

La família Walsh està endeutada i a punt de perdre la seva casa que serà embargada. Els nens, jugant, troben en el despatx del pare un antic mapa d’un tresor que correspon a un pirata, Willy el borni. Seguint les indicacions del mapa arriben a una casa abandonada on s’hi allotgen la família Fratelli, un grup de malfactors, formada per Mama Fratelli (Anne Ramsey) i tres fills, un d’ ells s’ ha escapat de la presó i un altre, Sloth, és un retardat de caire monstruós però de bon cor, al que tenen lligat.

Els nens s’ aventuren per un soterrani, troben varis esquelets i més tard un grapat de monedes antigues però queden tancats en una cova sota terra en tant els bandits els hi trepitgen els talons.

Desxifren un enginyós sistema que els permet avançar i arribar fins allà on es troba l’ antic vaixell pirata. En ell al costat dels esquelets dels filibusters troben un fabulós tresor.

Perseguits pels malfactors, els nois abandonen el soterrani ajudats per Sloth i deixen el tresor. Quan arriben els seus perseguidors intenten emportar-se la fortuna però s’ activa un sistema de trampes i no poden seguir als nois.

Aquests aconsegueixen sortir a l’ exterior però allà ,malgrat l’ alegria de reunir-se amb els seus pares, es troben amb que han arribat els representants judicials disposats a embargar-los.

Però Mickey ha guardat una bossa plena de diamants, ara podran continuar sent propietaris de la casa.

En tant, davant la sorpresa de tots, el vaixell pirata s’ha lliurat del seu amagatall i solca els mars fis a perdre’s en la llunyania.

 

los-goonies-portada-2

COMENTARI

Malgrat que la pel·lícula porta la firma de Richard Donner, el guió i la producció són deguts a Steven Spielberg i porten el seu esperit.

Los Goonies és cine juvenil d’ aventures i acció trepidant en el que contemplem gran part dels paradigmes del director nord-americà.

Aventura sense treva, recreació del món juvenil, sent els protagonistes uns nens en la frontera de l’ adolescència, els espectadors potencials s’ hi veuen identificats i reflectits.

Elements fantàstics, aspectes sentimentals com l’ amistat que unirà a un dels xicots, el maldestre Gordi amb el monstruós Sloth. El cant a la

família, com la trobada final de pares i fills, units en la recerca de la justícia quan els pares recuperen la casa. Reivindicació de l’ amistat en la relació solidaria i afectuosa entre els nois.

Spielberg beu en les fonts del cinema d’ aventures: “La illa del tresor”, per exemple, la novel·la juvenil: La colla dels cinc d’ Enid Blyton o el còmic: Les aventures de Tintin, entre altres. Tots aquest imaginaris li serveixen per crear una pel·lícula divertida que no dona treva.

Els joves herois cerquen l’ aventura i per sortir-se’n amb bé mostren ingeni, valor i solidaritat que els permeten aconseguir el premi desitjat. Passen diverses probes que superen amb èxit, burlen als dolents , gaudeixen i finalment assoleixen la recompensa: evitar l’ embargament de la casa paterna.

Spielberg, mitjançant Donner, ens mostra aquí la seva cara més adolescent i “gamberra” i torna a la infància per ser ell mateix: un més d’ Els Goonies.

LA MARCA DEL ZORRO

LA MARCA DEL ZORRO

 Director: Fred Niblo

Actors: Douglas Fairbanks

             Marguerite de la Motte

Any: 1920

Títol original: The mark of Zorro

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

En la Califòrnia encara dominada per Espanya, la família Vega conviu amb el seu fill Diego (Douglas Fairbanks), aquest és un noi apocat, gandul i sense gaire personalitat, que vegeta en la casa paterna.

Paral·lelament sorgeix en la regió, la presència de “El Zorro”, un justicier emmascarat que defensa als dèbils de l’ opressió dels poderosos.

El governador de l’ estat decideix apoderar-se dels bens dels Pulido, una família benestant, els quals volen que la filla ,Lolita(Marguerite de la Motte), es casi amb Diego però la noia no esta per la feina.

“El Zorro” s’ enfronta al capità Ramón, un militar que assetja a Lolita, el marca amb la Z del seu anagrama i fa que demani perdó a la noia, més tard allibera als Pulido de la presó a la que han estat portats pel governador i s’ alia amb els cavallers de la regió, farts de l’ arbitrarietat dels governants.

Quan el cabdill i els militars entren en la casa dels Vega, Diego mostra la seva verdadera identitat, el noi és “El Zorro”, lluita i ridiculitza de nou al capità Ramón, aconsegueix la dimissió del governador, assoleix l’ aprovació dels cavallers i obté l’ amor de Lolita.

La marca I

COMENTARI

El personatge d’ “El Zorro” es portat per primera vegada a la pantalla per Fred Niblo, director recordat pel seu cinema d’ aventures en el període mut: “Los tres mosqueteros”, “Sangre y arena” o Ben-Hur”, sobretot.

Es tracta d’una historieta de Johnston Mc Culley: “La maldición de Capistrano”, publicada en 1919, en la història del cinema més de cinquanta pel·lícules ens parles sobre les aventures del personatge.

La idea del justicier amb doble personalitat, que es transforma a través d’una màscara, per efectuar el be, és antiga i tindrà moltes versions posteriors.

Els seus orígens daten de “la pimpinela escarlata” una novel·la de la baronessa d’ Orczy de 1905 on es relata com un petimetre aristocràtic es transforma en un justicier per rescabalar greuges que cometen els revolucionaris francesos sobre els pobres nobles.

En el fulletó d’ inicis del segle XX, de la ploma de Feuillade sorgeixen Judex i Fantomas, mestres de la disfressa i posteriorment molts super herois juguen amb la dualitat d’ identitats, des d’ “El llanero solitario” al multimilionari turmentat que es converteix en “Batman”, el tímid periodista que és “Superman” o el noi normal que es transforma en Spiderman i donen pas a un justicier que lluita contra el mal i l’ opressió.

La dualitat en el personatge d’ “El Zorro” és encara més acusada ; Don Diego és un home inactiu, passiu, un autèntic baliga-balaga, que sempre acaba les seves al·locucions comentant com n’ està de fatigat.

El seu alter ego, “El Zorro” és el flagell dels malvats, valent, hàbil, seductor… en el pla amorós la dicotomia és la mateixa, incapaç el primer de filar tres paraules seguides amb la noia; ben plantat, valerós i seductor, el segon.

A la llum del psicoanàlisi es pot dir que “El Zorro” són dues parts del mateix jo que conviuen permanentment, tots som uns impostors però en el relat no tenim clar qui fingeix més, si “El Zorro” quan vol ser Don Diego o viceversa.

“El Zorro” és un personatge que s’ amaga la seva verdadera identitat, la seva primera presència se’ns mostra a través d’un paraigües negre que quan es desinfla fa emergir al justicier, aquest transita a través de passadissos, túnels i laberints que el porten a aparèixer i desaparèixer en les seves duals identitats.

Don Diego, per la seva part ,sembla impel·lit als jocs de mans, és a dir: constantment es veu interessat per la juguesca, per la trampa, contemplem les ombres xineses que realitza i com el filtre de la imatge del personatge s’hi superposa i complementa l’ aparició de l’ ombra del pare, el personatge autoritari que li demanda a Diego que deixi els jocs d’ entabanament i imposi la seva verdadera personalitat d’ adult, d’home de valor.

Curiosament “El Zorro” es mou entre els desafavorits, uns indiots submisos i sense veu però no són aquests el subjecte de la seva rebel·lió sinó els cavallers hisendats que es conjuren per acabar amb l’ opressió i la injustícia.

“El Zorro” proposa una revolució des de dalt, una revolta de les classes altes per acabar amb alguna situació esbiaixada i corrupta però no per ultimar les desigualtats de classe.

Tècnicament la pel·lícula, és bàsicament un film d’ aventures, en ocasions deutor de el slapstick, cops, corredisses i salts són emprats, aquesta vegada, no amb una finalitat còmica però Chaplin o Keaton s’hi trobarien a gust en la trama.