DOS MIL UNO: UNA ODISEA DEL ESPACIO

 

Director: Stanley Kubrick

Actors: Gary Lockwood

               Keir Dullea

Any : 1968

Títol original: 2001: A space odissey

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

Els primers homínids fa milers d’ anys, la lluita per la supervivència, l’ enfrontament, la cacera, l’ aparellament. De cop un dia desperten i un estrany monòlit ha sorgit davant seu. Un homínid colpeja un os, aquest és projectat amb força i en el fotograma següent s’ ha convertit en una nau especial que navega al voltant de la terra en tant la música dels valsos de Strauss acompanyen les imatges.

Poc després, veiem com el Discovery travessa l’ univers camí de Júpiter. En el seu si viatgen dos homes, David Bowman (Keir Dullea) i Frank Poole( Gary Lockwood), un robot i tres persones més en estat d’ hibernació. El robot Hal 9000, és el cervell que condueix la nau i controla tots els seus secrets a requeriment dels astronautes.

Però els homes denoten un error en la màquina. El robot es rebel·la i mata, desconnectant-los, als astronautes hivernats, també a Frank, que ha sortit a l’ estratosfera. L’ únic supervivent, David, és capaç de desactivar a Hal.

A partir d’ aquí el Discovery inicia un viatge galàctic més enllà de Júpiter. David es veu a si mateix envellit i quan es contempla en el llit moribund, un monòlit apareix davant seu.

 

 

COMENTARI

La pel·lícula s’ estructura a partir del relat “El centinela” d’ Arthur Clarke.

Film mític que va més enllà de la ciència ficció i engloba filosofia, ciència, teologia i metafísica, en una pel·lícula de missatge tan obert com críptic.

Un element principal és l’ enfrontament entre la ciència i l’ home. Quan la tecnologia, el robot, és capaç de dominar a aquell que l’ ha creat en lloc d’ estar al seu servei. Quan la màquina és capaç d’ obtenir vida pròpia i de generar sentiments.

El robot ha arribat a un alt grau de perfecció i d’ intel·ligència i desenvolupa un nivell important de poder, rebel·lant-se contra el seu creador.

Més enllà d’ aquests paràmetres propis del cinema de ciència ficció, la pel·lícula planteja el viatge de l’ home, cercant el seu propi coneixement i desenvolupant les incògnites pròpies de tot trajecte vital.

Quan els homínids es desperten troben un monòlit. Quan després del viatge per l’ univers, Bowman veu la mort propera , troba un monòlit. Es pot interpretar com tot allò que proporciona incertesa, com tot allò que es manifesta desconegut en aquest viatge vital.

La pel·lícula s’ ha desxifrat des de perspectives múltiples i des d’ on punt de vista teològic. Hi ha qui ha assimilat el monòlit com un referent de la presència divina i el viatge interestel·lar, com un viatge al més enllà.

Sigui valida o no la interpretació teista, el cert és que Bowman i la seva nau realitzen un trajecte cap a una dimensió desconeguda, més enllà dels límits personals i de l’ univers. Semblen, de vegades, imatges estretes d’un context al·lucinatori i psicodèlic, molt propi de l’ època.

El viatge és un retrobament amb una mateix i una preparació per l’ última incertesa: la mort, però també és una transformació i un renaixement – ultima imatge d’un fetus movent-se en l’ espai – i la grandiloqüència de la banda sonora d’ “Així va parlar Zaratustra” de Richard Strauss.

En definitiva, l’ odissea, el viatge d’ Ulisses, el viatge de l’ home.

El film guanya en 1968 l’ oscar als millor efectes especials.

DESAFIO TOTAL

 

Director: Paul Verhoeven

Actors: Arnold Schwarzenegger

               Sharon Stone

               Rachel Ticotin

               Michael Ironside

Any: 1990

Títol original: Total recall

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

En un món del futur, Douglas Quaid (Arnold Schwarzenegger) viu amb Lori (Sharon Stone), la seva dona i és un modest treballador de la construcció.

Un dia decideix realitzar unes vacances virtuals al planeta Mart, serà programat per “Recall”,, una empresa que inventa els records, segons els desitjos del client. Quan Doug desperti tindrà la memòria i la convicció d’ haver gaudit d’ unes vacances fora de la terra.

El científic que l’ atén li proposa tenir una aventura virtual amb una dona morena i practicar un joc que li faci figurar com un agent secret i salvar el planeta.

Però quan Doug està en mig del procés, la màquina s’ espatlla i l’ home pateix un trastorn cerebral. A partir de llavors és perseguit per Richter (Michael Ironside) i per un grapat de sicaris amb els que sembla col·laborar la seva dona i entre tots intenten eliminar-lo.

Doug marxa a Mart per esbrinar que li està passant. En Mart governa Cohaagen, ell i el seu grup dominen el planeta i fan pagar el poc oxigen existent a la resta de la població formada majoritàriament per mutants que s’ han transformat degut a les radiacions nuclears.

Entre aquests s’ alineen els rebels que volen acabar amb la dictadura de Cohaagen i estan dirigits per Kuato.

Doug coneix a Melina ( Rachel Ticotin), la dona que l’ havia d’ acompanyar en el viatge virtual, i dubta si el que li passa és real o és producte d’ un somni i no sap qui és el seu jo autèntic. En tant li diuen que el seu nom real és Hauser i que és un agent secret.

Després de múltiples lluites i persecucions Doug coneix a Kuato que en realitat és un mutant que porta dins seu un dels rebels, una espècie de fetus amb poders mentals i saviesa. Aquest, abans de ser abatut per Richter i el sicaris de Cohaagen, fa saber a Doug que la manera de tornar l’ oxigen al planeta és connectar un reactor que amaga el dèspota.

Quan aquest ha aturat l’ oxigen i la gent de Mart comença a ofegar-se, Doug aconsegueix arribar al reactor i posar-lo en marxa, els dolents moren i l’ aire s’ expandeix pel planeta.

En tant Doug es queda amb Melina però continua preguntant-se si tot és un somni.

 

 

COMENTARI

Una idea d’un relat de Philip K. Dick dona base a aquesta cinta de ciència ficció.

La pel·lícula és adrenalínica i no dona treva, plena de persecucions, violència i efectes especials.

Tot això fa que l’ argument, brillant en principi, s’ esmunyi i es perdi entre explosions i pim, pam, pum.

La idea recull el món de Dick, un món filosòfic i transcendent. Un home vol realitzar un viatge virtual a Mart per trencar la seva rutina i es troba en el planeta sense saber si està vivint un somni o la realitat o potser el somni era la seva vida en la terra. En definitiva el protagonista farà un viatge a la recerca de la seva identitat.

Desxifrar qui és, si és real o virtual serà menys important que alliberar al poble oprimit del tirà. L’ important no és qui ets sinó que fas.

La pel·lícula te alguns moments magnífics en quan a la translació d’ efectes especials, com l’ aparició de Kuato, un embrió dins el cos d’ un rebel o els personatges mutants que esdevenen monstruosos ,com la dona de tres pits. També esplèndida és la imatge del protagonista que passa la frontera de Mart amb el cap robotitzat d’una dona que es desacobla.

Un dels primers papers protagonistes de Sharon Stone, que sembla assajar el seu paper posterior en “Instinto básico”, també a les ordres de Verhoeven.

En la pel·lícula  la imatge de Kuato sembla un homenatge al Yoda de “la guerra de las galaxias”. L’ arribada de Doug al saló és també un homenatge al western, en un puticlub galàctic.

Per últim s’ ha dit que el tirà que li arrabassa i li fa pagar fins i tot l’ aire que respira a la població és una semblança crítica al període i al personatge de Ronald Reagan, governant en aquells moments en Estats Units, si fos així no deixa de ser prou banal, tot i que enginyós.

FRANKENSTEIN

 

 

 

Director: James Whale

Actors: Colin Clive

               Boris Karloff

               Mae Clarke 

Any: 1931

Nacionalitat: USA

Títol original: Frankenstein

Gènere: Ciència ficció/Terror

 

ARGUMENT

Henry Frankenstein (Colin Clive) i el seu ajudant Fritz roben cadàvers dels cementiris. En una facultat de medicina, un científic estudia tres cervells, el d’ un gran home, el d’ un home normal I el d’ un criminal.

Fritz roba per equivocació el de l’ home anormal. Frankenstein tancat en un vell molí en runes, realitza un experiment amb aquestes restes, vol crear vida, crear un nou ser.

En tant, Victor Moritz, el seu amic i Elizabeth, la seva promesa, es preocupen per la salut d’ Henry , reclamen l’ ajut del Dr Waldman i van a visitar al científic.

Quan arriben al vell molí, Frankenstein està a punt de completar el seu experiment, amb uns raigs elèctrics aconsegueix donar vida a allò mort, crear a partir de les despulles.

Però el resultat és un monstre (Boris Karloff) desproporcionat, de gran lletjor , amb el cervell d’un criminal i amb una força descomunal. La criatura és tancada en una masmorra on pateix les burles i assetjaments de Fritz però el monstre es pot lliura de les seves cadenes i mata a Fritz.

Reconeixent que ha creat un engendre, Frankenstein decideix destruir la seva obra, després d’ injectar-li una droga, Waldman pensa acabar amb ell però el monstre desperta , el mata i escapa.

Frankenstein decideix casar-se amb Elizabeth i en la població es dona una gran festa. En tant el monstre vagareja pels camps i troba a Maria, una nena que no li te por i li dona a olorar unes flors que llança després a l’ aigua. El monstre que no ha après codis morals i socials llança a la nena a l’ aigua, com una flor i la mata.

Al casament arriba la notícia de la mort de Waldman, tothom surt a buscar al monstre, quan apareix el pare de la nena, amb la seva filla morta als braços.

La festa s’ apaga,tot s’ acaba i l’ alegria es torna ira i odi. La gent surt al carrer per acabar amb el  monstre i s’ organitzen batudes. Frankenstein surt també a la cacera i es troba amb la seva creació, el monstre el colpeja i se l’ emporta al molí ; creador i creat s’observen a través de les aspes, abans que la criatura etzibi al seu creador dalt a baix del molí, Frankenstein queda malferit.

La gent, exacerbada , arriba al lloc i crema el molí i dins d’ ell al monstre que pereix.

 

 

COMENTARI

Estem davant una de les grans pel·lícules del cine fantàstic i del cine en general. Basada lliurament en el relat de Mary W. Shelley, la pel·lícula a l’ igual que el relat original, planteja alguns temes propis de la moral i la filosofia.

El primer dilema és la contraposició entre moral i ciència, Frankenstein és el demiürg, el creador, el Déu omnipotent que crea vida de la mort, que juga  a pretendre la immortalitat, aquest atreviment acaba en fracàs.

El relat ens ve a dir que la ciència te uns límits que no es poden transgredir, les lleis de la natura, i que determinats llindars no es poden traspassar.

El creador es veu superat per la seva obra, la ciència vol anar més enllà de la moral.

L’ anàlisi de la criatura ha estat també polèmic. El monstre no ha après codis ètics i socials, actua per instint, per això mata a Fritz que el maltracta i es torna contra el seu creador que, l’ ha privat de llibertat i actua per imitació, per això llança a la nena a l’ aigua, tal com ha vist que ella ho feia amb les flors.

El monstre odia al seu creador per la vida fallida que li ha donat. El monstre no és dolent, dolent és l’ entorn social que l’ assetja i l’ aclapara. La maldat està en els ulls que fugen davant la seva presència, sols la mirada dels innocents, com la nena que no li te por ni fuig, el salven. El monstre és tan tendre com brutal.

La pel·lícula desenvolupa també dos temes complementaris.

El monstre es va creant a si mateix, va cercant la seva identitat a partir del desconeixement propi i dels altres.  Front aquesta recerca es troba l’ odi de la massa, de tots aquells que volen castigar al que és diferent.

En el film de Whale assistim a escenes clàssiques de gran potència en la història del cine. La primera aparició del monstre, el joc entre la criatura i la nena, la presència del pare en la població amb la nena morta en braços, el molí cremant, en tant el monstre crida espaordit.

PLAN DIABÓLICO

 

 

Director: John Frankenheimer

Actors: Rock Hudson

              Salome Jens

               John Randolph

Any: 1966

Títol original: Seconds

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

Arthur Hamilton (John Randolph) és un home de mitjana edat, d’ofici banquer i  casat amb Emily, la seva dona, viu una existència rutinària i insatisfactòria.

Un dia li truca Charlie, un amic seu al que fa temps que no veu i amb el qual va guanyar un títol de dobles de tenis. L’ home el dirigeix a una adreça des de la qual el transporten a un estrany centre  clandestí.

Allà li proposen canviar d’ identitat. Sotmetre’s a una operació en la qual, amb avançades tècniques mèdiques, el convertiran en un altre. Hamilton tindrà plena llibertat per cultivar les habilitats que li agraden i renéixer amb un altre nom, en una altra localitat i començar de nou.

El centre li prepara una coartada que escenifica la seva mort i garanteix mitjançant una asseguradora diners per la família.

Hamilton surt de la taula d’ operacions convertit en Antiochus Wilson (Rock Hudson), una obra d’ art dels metges, un home madur però atractiu, que s’ instal.la en Califòrnia i a qui ja li han creat una identitat prèvia  com a pintor.

Wilson està sempre acompanyat per un assistent, comença la seva nova vida com artista i coneix a Nora Marcus (Salome Jens), una noia de la que s’ enamora, viu amb ella experiències plenes de llibertat i invita a la seva mansió a veïns de cases properes.

En una festa s’ emborratxa i se n’ adona que tots els seus convidats són també renascuts com ell i li expliquen que Nora és una empleada de l’ organització.

Wilson, decebut, es presenta davant la seva dona que no el reconeix, adduint que era un amic del marit mort. Per fi retorna a la corporació amb la voluntat de restituir la seva primitiva identitat.

Wilson coneix als homes que esperen a ser de nou el que han estat, entre ells Charly, no troba ningú que el pugui substituir i és portat a la taula d’ operacions per ser eliminat.

 

 

COMENTARI

   Frankenheimer roda en 1966 “Plan diabólico”, viu un del seus millor moments, després d’haver dirigit pel·lícules de prestigi com “Siete dies de mayo” o “El tren”.

La premissa de que parteix el film és força interessant, está basada en una novel.la de David Ely i ha estat tractada innombrables vegades en el cine: la identitat. I des de múltiples perspectives, recordem ara mateix “Cara a cara” de John Woo (1997), Psicosis d’ Hitchcock (1960) o el clàssic dilema de Jeckyll i Hyde.

En aquest cas, un individu es vol convertir en un altre, esborrar la seva vida anterior i renéixer com algú nou, ara mateix. ja dotat de mitjans de vida i habilitats artístiques.

Hamilton te una existència poc interessant, una dona amb la que ja no comparteix sentiments ni emocions, una filla que viu allunyada, una ocupació que no li comporta nous al·licients. Una organització misteriosa li ofereix una segona oportunitat, construir una vida nova, una vida sense cap lligam amb l’ anterior, amb llibertat total i amb una imatge física i personal força seductora.

Wilson, el nou ser sortit  de la taula d’ operacions, viu una experiència catàrtica i regeneradora, s’ enamora d’una dona jova, participa en una orgia hippie i atrau a la gent cosmopolita dels voltants a casa seva.

I malgrat tot, tampoc està satisfet, en plena borratxera se n’ adona que tot és efímer i que potser vol tornar al reposat passat que ha abandonat a corre cuita.

Si be la primera part de la pel·lícula compleix amb escreix les expectatives i l’ interès es manté. En la segona part Frankenheimer no acaba d’ aconseguir el to, les escenes es dilaten i resten caps per lligar.

En qualsevol cas Frankenheimer ens parla de la recerca de la felicitat de l’ home comú i la dificultat de trobar-la, de com la ciència i el progrés no necessàriament comporten satisfacció per al individu i de com l’ home pot ser manipulat i manejat per organitzacions alienes al seus verdaders interessos.

EL PLANETA DE LOS SIMIOS

 

Director: Franklin J. Schaffner

Actors: Charlton Heston

               Kim Hunter

               Roddy McDowall

               Linda Harrison

Any: 1969

Títol original: Planet of the apes

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció.

 

ARGUMENT

Tres homes viatgen en una nau espacial. Han deixat la terra fa sis mesos però degut a la seva velocitat propera  a la llum han passat set cents anys segons el temps terrícola.

Al poc amaren en un planeta desconegut i abandonen la nau, que s’ enfonsa en un llac.

Creuen que han arribat a una estrella a tres cents anys llum de la terra, tenen provisions per tres dies i comencen a investigar el territori. Els homes dirigits per Taylor (Charlton Heston) inicien un periple esgotador per un desèrtic caos de roques. A la fi troben aigua, vegetació i també homes que semblen viure en un estat primitiu.

Aviat apareixen un grup de simis a cavall amb vestimenta militar que capturen als homes. Taylor cau ferit i és traslladat al campament dels simis en tant un dels seus companys és tirotejat i mor. Taylor comprova que els simis dominen el planeta.

Els monos intel·ligents, com classe dirigent de la societat volen exterminar als homes que són una amenaça i destrueixen els seus conreus.

Taylor, ferit en la gola, no pot parlar i és sotmès a l’ observació del cap dels investigadors, el Doctor Zaius i de dos científics, Zira (Kim Hunter) i la seva parella Cornelius (Roddy Mc Dowell). Zira vol demostrar que l’ home no és tan sols un salvatge sinó que pot ser domesticat.

Cornelius pensa que els simis han evolucionat d’una antiga raça: els homes.

Taylor intenta escapar però és de nou capturat però ja ha recuperat la parla, habilitat que sorprèn als simis i torna a ser tancat en una gàbia amb una humana, Nova (Linda Harrison).

Més tard es portat davant un tribunal científic i es retroba amb un dels companys de viatge, Landon, a qui han efectuat una trepanació i l’han convertit en un vegetal.

Zira i Cornelius entenen que Taylor és l’ eslavó perdut en la cadena evolutiva i que ha vingut de la zona prohibida, un lloc arqueològic on s’ han trobat restes dels antics habitants del planeta. Els dos científics alliberen a Taylor que s’ emporta a Nova i marxen cap a la zona prohibida per investigar que és el que hi ha allà.

Però Zaius, el cap del ministeri del bé, els segueix, entren en una cova i troben mostres de la vida de fa centenars d’ anys, unes ulleres, una nina…, probes que va haver-hi vida intel·ligent en el planeta.

Taylor vol demostrar que l’ home va ser l’ antecessor del simi i va desaparèixer possiblement per una pluja de meteorits.

Taylor agafa a Zaius d’ hostatge, demana provisions , armes i un cavall i marxa amb Nova per la costa seguint la zona prohibida per saber que hi ha més enllà.

En tant Zaius decideix volar la cova amb les probes de l’ existència d’ una civilització humana.

Taylor s’ endinsa en la zona prohibida i el que troba el deixa estupefacte: les restes de l’ estàtua de la llibertat. Està en la terra, ha tornat a la terra, set cents anys després.

 

 

COMENTARI

Clàssic de la ciència ficció, la pel·lícula parteix d’ una interessant premissa. Un grup d’ astronautes han viatjant a la velocitat de la llum , han passat set cents anys de la terra quan arriben a un planeta desconegut on la classe dominant són els simis en tant els dominats i per evolucionar són els humans.

La sorpresa final porta a Taylor, el protagonista, a descobrir que està en la terra i que l’ home ha perdut a través dels segles la primacia i el domini sobre el planeta.

L’ home ha estat incapaç de sobreviure com un ser intel·ligent i ara està dominat pel simis i considerat un animal, l’ evolució s’ ha tornat a produir però al revés.

Més la societat dominant te els mateixos defectes que la humana. Els dirigents dels simis són monolítics, fanàtics, no reconeixen més veritat que la pròpia, governen en un règim opressiu on la ciència ho és tot i s’ anteposa als sentiments. L’ estat és totpoderós i els dissidents són jutjats com herètics i traïdors.

Tota la pel·lícula te com model simbòlic l’ autoritarisme dels governants simis. El judici a Taylor sense probes, la voluntat de Zaius i els seus d’ exterminar als humans, la creença de que són sers superiors als humans ens acosta al nazisme.

En el context de la guerra freda, res més emblemàtic que assenyalar que la societat dels simis intel·ligents està molt a prop de l’ Unió Soviètica, una  societat tan plena de ciència com deshumanitzada. L’ omnipotent Zaius és sens dubte un stalinista set cents anys després del sistema soviètic.

En qualsevol cas la idea filosòfica transcendeix més enllà de la política i en el món dels simis  hi podem contemplar la societat humana en general, la seva intolerància, la seva intransigència, la incapacitat de diàleg i acord.

Per fi un últim model podria atènyer a Mc Carthy i la caça de bruixes. Zaius és un home que jutja i condemna a Taylor sense escoltar-lo, referència clara, si sabem que el guionista de la pel·lícula va patir el judicis de l’ inquisidor americà.

El film adapta una novel.la de Pierre Boulle que data de 1963 i te posteriorment innumerables seqüeles a qual pitjor.

 

BARBARELLA

 

Director: Roger Vadim

Actors: Jane Fonda

              John Phillip Law

              Anita Pallenberg

               Ugo Tognazzi

               Milo O’ Shea

               Marcel Marceau

Any: 1968

Nacionalitat: França

Gènere: Ciència ficció

 

En un futur imaginari, Barbarella (Jane Fonda) és una astronauta que torna a la terra. El President de la República terrestre la interpel·la perquè vagi a buscar a Duran Duran (Milo 0’ Shea), un home que s’ ha proveït del raig positronic, amb el que es podria fer l’ amo de l’ univers.

Barbarella viu diverses aventures fins que arriba al planeta Sogo, on mana la gran tirana (Anita Pallenberg) i el seu conseller, que resulta ser Duran Duran.

Barbarella s’ amistança amb un àngel, Pygar,(John Phillip Law), que la trasllada pel planeta, coneix el laberint en el que viuen els ciutadans, s’ alia amb Dildano (David Hemmings), el líder de la rebel·lió i amb el professor Ping (Marcel Marceau), un col·laborador.

Després de ser capturada, es sotmesa  a una màquina multi orgàsmica perquè mori de plaer, Barbarella es deslliura i s’ uneix amb la gran tirana, acaba amb el malvat Duran Duran, absorbit pel magma que recorre els soterranis de la ciutat, i vola cap a la terra en companyia de l’ àngel i la reina.

COMENTARI

Roger Vadim més que un gran director ha destacat per ser la parella d’ algunes de les dones més belles del món com Brigitte Bardot, Catherine Deneuve o Jane Fonda.

Barbarella esdevé del còmic del mateix nom, on la protagonista és una heroïna galàctica, un versió femenina i feminista de Flash Gordon. El tebeo va ser creat a principis dels seixanta i la versió que Vadim porta al cine és absolutament delirant. Una sèrie B que combina sentit de l’ humor, fantàstica, ciència ficció, aventura i erotisme.

Barbarella és molt filla del seu temps i li fa l’ ullet a l’ actualitat del moment. L’ heroïna es desenvolupa en els anys del còmic i del disseny, la posada en escena està molt pròxima a la psicodelia i al pop art.

Estem també en l’ època hippy, Barbarella te plena disposició a fer l’ amor amb tots aquells homes que li surten al pas, quan en la terra és una pastilla la que dona satisfacció sexual, els homes que troba al seu pas prefereixen fer-ho en pla salvatge, com abans , diuen, com els pobres, que no tenen diners per comprar pastilles. Barbarella és sotmesa a una màquina del plaer molt propera a la idea que desenvolupa anys després Woody Allen amb l’ orgasmatron en “El dormilón”.

Vadim es recrea en escenaris on la sexualitat sembla ser prou lliure i on la noia és invitada a fumar substàncies gens Inter galàctiques. El film s’ inicia amb un estripis de Barbarella desvestint-se de la seva indumentària d’ astronauta però els nus sempre son força casts.

Una altra aproximació a l’ època és el dolent, Duran Duran, de qui va agafar el nom el grup musical dels vuitanta; aquest ha robat una arma de destrucció massiva; ho podem contemplar com un apropament a la bomba atòmica. Duran Duran és un megalòman, el mad doctor dels films  de ciència ficció, un dictador abominable que es vol fer l’ amo de l’ univers, una sàtira sobre la guerra freda i el poder soviètic.

Els suposats revolucionaris i alliberadors són maldestres i brètols, res els hi funciona i acaben fets pols per l’ acció del positronic.

La pel·lícula desenvolupa imatges properes al surrealisme i a l’ excés, les bacanals semblen d’ origen romà més que planetàries i ens recorden l’imaginari del cine del Fellini més barroc, sobre tot Satyricon, que és un any posterior.

Alguns dels ingenis de Vadim han estat adaptats en el cine dels anys següents. Els guardians negres són un calc dels guardians de l’ imperi al servei de Darth Vader en “La guerra de las galaxias” i fins i tot s’ assemblen força al tot poderós malvat. Els ninos diabòliques que cobren vida i mosseguen a Barbarella són un alter ego de Chucky o qualsevol ninot maligne dels anys vuitanta.  Els ocells que assetgen i piquen a l’ heroïna engabiada, són una imitació o homenatge a “Los pájaros”, el film d’ Hitchcock que n’és precedent.

És a dir, Vadim hi introdueix en el relat fantasia imaginació, absurd i deliri. L’ àngel cec que estén les seves ales com un Crist empresonat o la lèsbica gran tirana, són idees que conformen aquest film tan divertit com foll.

 

METRÓPOLIS

metropolis-381841937-large

 Director: Fritz Lang

Actors: Brigitte Helm

               Alfred Abel

               Gustav Frholich

Any: 1927

Nacionalitat: Alemanya

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Cine social.

 

ARGUMENT

Estem en l’ any 2026. Metròpolis és una espai on els privilegiats viuen en la superfície en bells edificis I jardins, en tant els obrers habiten en la ciutat subterrània, realitzant un treball mecanitzat I embrutidor.

Freder (Gustav Frohlich), el fill de l’ amo de Metròpolis, contempla un dia com Maria (Brigitte Helm), una dona de la ciutat amagada, puja a dalt amb un grup de nens.

Això li fa interessar-se per la vida dels paries i baixa a comprovar que és el que passa. Allà retroba a Maria, que alliçona als obrers amb missatges de bondat i pau i s’ enamora d’ ella.

El pare de Freder, vol eliminar la influència de Maria en els treballadors i contacta amb Rotwerg, un científic que ha creat un robot ,per tal que rapti a la noia i li doni al robot la seva cara. La finalitat és manipular als obrers i fer-los obedients als seus designis.

Rotwerg ho fa així. El robot cobra la cara de Maria, en tant la verdadera és segrestada.

Hell, nom del robot. baixa a la ciutat subterrània i sota l’ aparença de Maria llança proclames als obrers perquè es revoltin. Aquests pugen a l’ exterior i ataquen  l’ engranatge de la maquinaria que els fa esclaus però el trencament de les màquines porta al desgavell, la ciutat subterrània s’ inunda i tot acaba en un desastre.

Els obrers que se senten enganyats, persegueixen a Hell,l’ atrapen i el porten a la foguera. En tant el foc el crema, desapareix la pell i el rostre fals i sobresurt la verdadera identitat del monstre.

En tant ,Maria ha escapat i és perseguida per Rotwerg fins a la catedral. Allà hi va també Freder, que lluita amb l’ home fins que aquest cau d’ una terrassa i mor.

Freder i Maria cerquen la reconciliació entre l’ amo i els treballadors, que es donen la mà plegats i van així camí d’una més gran justícia social.

metropolis-fritz-lang_ediima20150815_0331_18

 

COMENTARI

El film beu de les formes expressionistes en el marc del cinema mut, presenta una ciutat futurista que juga amb el paral·lelisme de la industrialització. Al mateix temps visualitza imatges de contingut avantguardista o surrealista com quan la dona robot està ballant i tots els homes que la miren lascivament, es converteixen en un plegat d’ ulls.

Tanmateix s’ expressa a través de decorats gegantins i d’ extraordinaris moviments de massa. La força de les imatges està al servei d’ una faula de ciència ficció que va més enllà del propi gènere.

La pel·lícula presenta a través del món futurista un paradigma de la lluita de classe. Els privilegiats, sols preocupats del seu benestar, front els obrers que viuen en la ciutat subterrània esclavitzats.

Però en el context de la revolució soviètica, Lang no fa com Eisenstein un cant a la reivindicació obrera sinó un cant a l’ enteniment de classe i el pacte, cal dir-ho també, des d’ una perspectiva un tant ingènua.

Ja d’ entrada, presenta a Maria sota les creus, com una personificació virginal i religiosa que crida paraules de pau i enteniment per sobre l’ odi.

Freder és el personatge que, rebutjant els seus principis de classe, baixa a contemplar la realitat i fa de mitjancer entre els dos mons per aconseguir l’ armistici social.

La pel·lícula apunta ja dades polítiques que avisen  del perill totalitari. Rotwerg crea un monstre al servei de la classe social que li paga però el monstre -la dona robot- se li escapa de les mans, agafa autonomia pròpia,fora de tot control i causa el desastre.

Lang adverteix dels perills de la ciència si escapa de la raó humana, també del perill de la manipulació. Hell baixa als inferns proletaris i insurrecciona a la massa, atia l’ odi però és un odi sense reflexió i sense voluntat d’ enteniment que porta al caos.

Hell llença a la gent a destruir  les màquines i amb elles destrueixen el seu mitja de subsistència i neguen la ciutat subterrània i les seves cases.

Per un altre cantó, Lang denuncia al demiürg, que crea sense ser corresponsable de la seva creació, a aquell que no pot controlar la seva obra.

Lang critica el maquinisme, la deshumanització, l’ explotació però no crida a la lluita contra els responsables d’ aquest estat de coses sinó a l’ acord fraternal entre les parts, entre víctimes i botxins. Un missatge poc consistent.

Un tema no menys important és el de la identitat. Maria és substituïda per un robot amb la seva cara i la seva identitat física i el seu nou personatge canvia també el seu discurs moral.

En tant Maria es refugia en l’ església quan fuig, Hell va a celebrar el desastre que ha creat en el cabaret, símbol dels vicis i les lacres d’ aquella societat, plena d’ homes libidinosos i lascius.

Metròpolis representa un exemple de cinema innovador, avantguardista, agosarat i amb un fort discurs polític i social i obre les portes al cinema de ciència ficció en una de les millors pel·lícules de la història.

LA MOSCA

the_fly-693900180-large

 Director: David Cronenberg

Actors: Jeff Goldblum

               Geena Davies

               John Getz

Any: 1986

Títol original: The fly

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

Seth Brundle (Jeff Goldblum) és un científic que ha aconseguit inventar una màquina de tele transportació.

En una festa coneix a Verónica Quaife (Geena Davies), una periodista i la porta a la seva casa-laboratori perquè vegi la conseqüència del seu invent.

Seth agafa un objecte, en aquest cas una mitja de la dona, el col·loca en la màquina i la mitja, després de desintegrar-se, apareix de nou en un altre cubiculum.

Seth intenta que el seu invent afecti també als sers viu i així ho intenta amb un babuí però aquest apareix mort. Finalment perfecciona la seva màquina i l’ animal és teletransportat.

En tant, Seth i Verònica s’ han enamorat i sorgeix una relació entre ells.

Quan Seth pensa que el seu invent ja és perfecte decideix fer la prova en si mateix. Es tanca en la màquina tele transportadora amb èxit però no té en compta un element atzarós, en la màquina hi ha entrat una mosca.

A partir d’ aquí la conducta de Seth es mostra canviant. Físicament, li comencen a sorgir estranys pels a l’ espatlla , se sent àgil, fort  lleuger i se sent com un superdotat. Mentalment te un gran sentiment de llibertat i vol que Verónica provi també la tele transportació però la noia s’ hi nega.

Les mutacions s’ efectuen amb gran rapidesa, Seth comença a canviar d’ aspecte, i analitza els resultats de l’ experiment, el seu cos tancat en l’ aparell amb el d’ una mosca es  fusiona amb l’ insecte.

Seth es va desconstruint i convertint-se en un monstre, perd les dents i les orelles. En tant Verònica s’ assabenta que ha quedat embarassada i te un estrany somni en el que veu com el fetus no és el d’un nadó sinó la larva d’ una mosca. Així que amb l’ ajut del seu antic company sentimental, Stathis (John Getz), decideix avortar.

Quan està ja en el consultori metge, apareix Seth, que la rapta i la porta al seu laboratori amb la intenció de tele transportar-se amb la noia i canviar de nou el seu aspecte.

Stathis els segueix però és malferit per Seth, que realitza la seva definitiva fusió i es converteix en una mosca gegantina. Quan  l’ home mosca es tanca en la màquina i ho fa també amb Verónica per tele transportar-se, Stathis li dispara i impedeix la tele transportació de la dona.

Quan Seth, ara ja una mosca, apareix de nou, Verònica, malgrat els seus escrúpols li dispara un tret i el mata.

the-fly-2

 

COMENTARI

La pel·lícula és un remake del clàssic del mateix nom dirigit en els anys 50 per Kurt Neuman. Com en moltes pel·lícules del fantàstic, planteja el límits de la ciència.

Seth és un científic que vol anar més enllà, que vol transgredir la norma científica i que és superat pels esdeveniments. El projecte científic es torna contra la mà de l’ home que l’ ha impulsat , per destruir-lo.

La pel·lícula adverteix dels perills de la ciència quan escapa al control humà i com es torna contra el propi inductor, en aquest cas per motius propis de l’ atzar, idea propera al mite de Frankenstein.

Un altre tema que tracta la pel·lícula és el procés de l’ home cap a l’ animalitat. La transformació física ve complementada per una transformació moral. Seth perd la seva consciència, la seva capacitat d’ estimar, mata o fereix sense remordiments perquè ja no té els sentiments d’ una persona humana.

Assistim a la fusió de l’ home i la mosca i la consegüent degradació i la transformació en un insecte. Però en mig, Cronenberg planteja quina part queda de la consciència humana i quina de l’ animalitat. I com la segona va substituint progressivament a la primera.

En tercer lloc, Cronenberg escenifica els sentiments de la dona, que estima al monstre, que sent compassió per ell i el vol ajudar però que finalment el mata tant per preservar-se a si mateixa, com en un últim acte d’ amor. Verònica viu confosa entre la por, la repulsió i l’ afecte.

Podríem, per últim pensar que hi ha algun element kafkià com antecedent del film, referint-nos a “La metamorfosi” de l’ autor txec. I la referència filosòfica, quan Seth diu en un moment donat si la seva particularitat no es tractaria d’un insecte que somia ser un home.

 

ALIEN (EL OCTAVO PASAJERO)

alien-747835256-large

Director: Ridley Scott

Actors: Sigourney Weawer

                Verónica Cantwright

                John Hurt

               Ian Holm

               Harry Dean Stanton

               Tom Skerrit

Nacionalitat: USA

Any: 1979

Gènere: Ciència Ficció

Subgènere: Terror

 

ARGUMENT

     Una nau espaial, Nostromo, ha realitzat una missió comercial en l’ espai i torna a la terra.

Un grup d’ astronautes han estat hivernats i desperten, es tracta del capità, Dallas (Tom Skerrit), Ash, el responsable científic(Ian Holm),Kane, (John Hurt),Parker, Brett (Harry Dean Stanton), Ripley (Sigourney Weawer) i Lambert (Verònica Cantwright).

Ràpidament es connecten a “Mare” l’ ordinador central que controla la nau. L’ ordinador mostra senyals d’ advertència, hi ha una baixada de pressió i el vaixell espaial pateix desperfectes i aterra en un estrany planeta.

Allà hi troben una nau abandonada amb un alienígena fossilitzat en el seu interior. Investigant ,localitzen una espècie d’ ous amb larves en  el seu interior que semblen tenir vida.

Una d’ elles ataca a Kane i li enganxa el seus tentacles. Kane es portat a la nau amb el ser que l’ ha atacat arrapat a la seva cara, quan intenten seccionar-lo, el monstre destil·la un líquid altament corrosiu.

Analitzant l’ estrany ser decideixen que és molt resistent i amb gran capacitat de sobreviure en ambients nocius.

Quan tornen a la càmera on es troba Kane, el ser sembla haver mort i Ash decideix portar-lo a examinar doncs es tracta d’ una espècie desconeguda.

En tant reparen la nau i tornen cap a la terra ,Kane desperta i es reincorpora al grup com si res és passat. Més quan menja es troba repentinament malament i un monstre alienígena surt del seu cos i escapa.

Dallas, el capità, munta dos grups per que registrin la nau i capturin l’ espècimen amb un rastrejador. Brett es separa del grup buscant a Jones, el gat mascota de la tripulació i es atacat pel Alien que ha crescut enormement i viu en els tubs de l’ aire.

Dallas és el següent en caure atacat per l’ Alien . L’ alternativa és marxar amb el transbordador, tan sols i caven quatre persones, o buscar  al monstre, enfrontar-s’hi i matar-lo. Ripley pren ara el comandament.

Ripley entra en l’ ordinador i comprova que la coordenada que Ash ha guardat prioritza la captura del’ Alien per examinar-lo i que la resta és secundari i la tripulació sacrificable.

Ash ataca a Ripley i està a punt de matar-la fins que arriba Parker ,el colpeja i el desfà doncs en realitat Ash és un androide, un robot. Potser programat pels responsables de l’ expedició per capturar l’ alien i transportar-lo a la terra.

Reconstruïts els circuits d’ Ash, aquest confessa que el ser que busquen és un organisme perfecte, fort, resistent, adaptable i sense consciència, remordiments, sentiments o il·lusions.

Ripley decideix que tots marxin en el transbordador i deixar a l’ alien abandonat en la nau.

L’ alien reapareix i mata a Lambert i a Parker que intenta interposar-se. Ara Ripley està sola en l’ embarcació amb el monstre. Ripley prepara el sistema d’ emergència perquè la nau esclati en deu minuts.

La dona escapa i la nau queda destruïda. Pronuncia la paraula clau: “L’ he guanyat i es relaxa”. Però no gaire temps, l’ alien s’ ha introduït en el transbordador i viatja amb ella.

Ripley aconsegueix obrir la porta del vaixell espaial i llançar a l’ estrany fora d’ ella, per que navegui per l’ estratosfera per l’ eternitat.

Ripley torna a la terra.

alien-768x372

COMENTARI

     Una de les pel·lícules de ciència ficció que renova i revoluciona el gènere a finals dels anys 70.

Scott proposa un lloc tancat, una nau, un espai amb un grup de personatges atrapats per una presència estranya i terrorífica dins un paratge del que no es pot escapar.

La narració discorre des de la ciència ficció: nau espaial, missió complida i retorn a la terra. El terror: la presència d’ un ser monstruós amagat. El suspens: l’ alien, en una estructura propera als thrillers d’ assassinats, anirà acabant d’un en un amb tots els components de la tripulació a través d’ atacs inesperats . No veiem al monstre fins que portem més d’ una hora de pel·lícula i tot i així mai se’ns mostra amb claredat, l’ intuïm, és una amenaça latent.

Fins i tot la trama és deutora del western: al final queden en solitari l’ heroïna i el malvat en un combat desigual que la destresa de la dona capgira al seu favor.

Per últim no deixa d’ haver-hi un cert simbolisme feminista, la dona és l’ heroïna, l’element regenerador que acaba amb el mal. La dona, relaxada, semi despullada, te darrera, assetjant-la, els ulls àvids del monstre,amb una configuració fàl·lica del mascle, àvid per la seva presa que finalment no aconseguirà.

La pel·lícula te tots els ingredients per qualificar-la d’ excepcional.

Els efectes especials: Amb algunes escenes sorprenents, com quan el monstre surt de les entranyes de Kane o quan Ash, al ser colpejat mostra el seu secret, és un androide.

El disseny de la nau se’ns mostra ja al començament en diversos tràvelings, com un espai buit, ple de racons amenaçadors. Les línees sinuoses, l’ arquitectura plena de passadissos interminables  i portes que s’ obren i es tanquen al pas.

El clima és asfixiant. De les línees clares i els colors blancs de l’ inici passem a l’ aclaparament , l’ angoixa i la por vital. La nau es torna un enclavament quasi oníric, sorolls, llums, línees i primers plans de Ripley ens porten a una tensió insostenible.

La fotografia plena de llums i ombres, de tons blavosos.

Per fi alguns elements psicològics. Alguna cosa estranya entra en la normalitat, en la quotidianitat. La tecnologia més avançada al  servei de l’ home es veu incapaç de vèncer aquest organisme perfecte.

 

BLADE RUNNER

Blade_Runner-351607743-large

 

Director: Ridley Scott

Actors: Harrison Ford

             Sean Young

             Daryl Hanna

             Rutger Hauer

Any: 1982

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

L’ any 2019 en Los Angeles. S’han creat robots que són iguals als homes, replicants que són tractats com esclaus i que sols tenen una diferencia: no gaudeixen d’ emocions.

No obstant, en el seu cervell se’ls ha aplicat una memòria falsa perquè es puguin reconèixer en un passat i en una identitat.

Però cinc replicants s’ han escapat. Rick Deckard (Harrison Ford) és un “blade runner”, un policia encarregat d’ anar darrera d’ ells. Aquests replicants gaudeixen d’una fortalesa, qualitat i ensinistrament especials.

La manera com tenen els humans de conèixer si un replicant és tal, és fer-li’ls un test a través del qual es pot saber si posseeixen emocions o no.

Rick, és l’ encarregat de fer-li el test a Rachael (Sean Young) però té dubtes. La noia li mostra fotografies de quan era petita i derrama una llàgrima d’ emoció. Rick s’ enamora de la dona.

Més tard, Rick aconsegueix matar a dos dels replicants escapats, Gaff i Zhora però no pot evitar que Pris (Daryl Hanna) i Roy (Rutger Hauer), els dos replicants més perillosos, arribin al despatx del creador i dissenyador dels robots i li demanin la formula per gaudir de més temps d’ existència.

Els replicants són perfectes però finits, duren uns quatre anys. Com el creador no els hi dona el que volen, el maten.

Després de perseguir-la, Rick mata a Pris i lluita fins l’ extenuació amb Roy. Quan Rick ja no te cap opció, davant la fortalesa dels seu rival, a aquest se li acaba el seu cicle vital i mor.

Rick va a la recerca de Rachael i fuig amb ella, malgrat que el destí d’ ambdós es presenta incert.

endless_streets

COMENTARI

Blade runner és una de les millors pel·lícules de la història del cinema i està clar, del gènere de ciència ficció.

Perfecció en la forma. El disseny de la societat futura, altament tecnificada però decadent, la fotografia plena de foscor, el clima brut i gris, on la pluja no para mai, tot proper a la novel·la negra però també recuperant les imatges clàssiques del cine de ciència ficció, especialment en “Metròpolis” i l’excel·lent musica de Vangelis.

Perfecció en el fons a través de la complexitat de missatges diversos.

Una referència a la lluita social. Els humans disposen d’ esclaus, malgrat aquests esclaus siguin robots, aquests també es rebel·len contra aquells que els volen dominar.

Tanmateix, els replicants han estat generats com clons, tan perfectes que comencen a gaudir de sentiments i es plantegen preguntes sobre el seu destí.

La pel·lícula parla sobre el desig d’ immortalitat. Roy acudeix al seu creador –Un cert plantejament simbòlic i metafísic, una conversa de l’ home amb Déu- i li demana més temps. El demiürg no pot satisfer el desig del replicant i aquest el mata – L’ home que mata o abjura del demiürg que l’ ha creat- per enfrontar-se en solitari al seu destí finit.

Un altre tema a ressaltar és el de l’ identitat. Als replicants se’ls hi ha creat un passat, tot i que fals, tenen una identitat i lluiten per conservar-la i ser lliures.

La pel·lícula es centra en dos personatges antagònics que es busquen, sabent que sols un sobreviurà, i el que ho fa, Rick, transgredeix les normes que ell mateix te que aplicar, per optar pel desig i l’ amor que li proporciona Rachael, tot i que sap que el seu destí serà incert i que el temps d’ ella s’ acabarà aviat.

El film proposa per fi el futur de l’ home que domina els camps de la genètica i els pot manipular. Reflexiona sobre les conseqüències d’ aquest fet tot a partir d’una atmosfera desolada, tràgica i romàntica.

Recordem les paraules del replicant Roy Batty, abans de morir, que han passat a la història: “He vist coses que vosaltres no creuríeu; atacar naus en flames més enllà d’ Orió, he vist raigs C brillar en l’ obscuritat a prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran com llàgrimes en la pluja. És hora de morir”. Reflexió sobre la memòria que es perd, el temps que s’ acaba, poètic , líric i transcendent.

La cinta està basada en la novel.la de ciència ficció de Phil K. Dick: “Somien els androides amb ovelles elèctriques?”