PLAN DIABÓLICO

 

 

Director: John Frankenheimer

Actors: Rock Hudson

              Salome Jens

               John Randolph

Any: 1966

Títol original: Seconds

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

Arthur Hamilton (John Randolph) és un home de mitjana edat, d’ofici banquer i  casat amb Emily, la seva dona, viu una existència rutinària i insatisfactòria.

Un dia li truca Charlie, un amic seu al que fa temps que no veu i amb el qual va guanyar un títol de dobles de tenis. L’ home el dirigeix a una adreça des de la qual el transporten a un estrany centre  clandestí.

Allà li proposen canviar d’ identitat. Sotmetre’s a una operació en la qual, amb avançades tècniques mèdiques, el convertiran en un altre. Hamilton tindrà plena llibertat per cultivar les habilitats que li agraden i renéixer amb un altre nom, en una altra localitat i començar de nou.

El centre li prepara una coartada que escenifica la seva mort i garanteix mitjançant una asseguradora diners per la família.

Hamilton surt de la taula d’ operacions convertit en Antiochus Wilson (Rock Hudson), una obra d’ art dels metges, un home madur però atractiu, que s’ instal.la en Califòrnia i a qui ja li han creat una identitat prèvia  com a pintor.

Wilson està sempre acompanyat per un assistent, comença la seva nova vida com artista i coneix a Nora Marcus (Salome Jens), una noia de la que s’ enamora, viu amb ella experiències plenes de llibertat i invita a la seva mansió a veïns de cases properes.

En una festa s’ emborratxa i se n’ adona que tots els seus convidats són també renascuts com ell i li expliquen que Nora és una empleada de l’ organització.

Wilson, decebut, es presenta davant la seva dona que no el reconeix, adduint que era un amic del marit mort. Per fi retorna a la corporació amb la voluntat de restituir la seva primitiva identitat.

Wilson coneix als homes que esperen a ser de nou el que han estat, entre ells Charly, no troba ningú que el pugui substituir i és portat a la taula d’ operacions per ser eliminat.

 

 

COMENTARI

   Frankenheimer roda en 1966 “Plan diabólico”, viu un del seus millor moments, després d’haver dirigit pel·lícules de prestigi com “Siete dies de mayo” o “El tren”.

La premissa de que parteix el film és força interessant, está basada en una novel.la de David Ely i ha estat tractada innombrables vegades en el cine: la identitat. I des de múltiples perspectives, recordem ara mateix “Cara a cara” de John Woo (1997), Psicosis d’ Hitchcock (1960) o el clàssic dilema de Jeckyll i Hyde.

En aquest cas, un individu es vol convertir en un altre, esborrar la seva vida anterior i renéixer com algú nou, ara mateix. ja dotat de mitjans de vida i habilitats artístiques.

Hamilton te una existència poc interessant, una dona amb la que ja no comparteix sentiments ni emocions, una filla que viu allunyada, una ocupació que no li comporta nous al·licients. Una organització misteriosa li ofereix una segona oportunitat, construir una vida nova, una vida sense cap lligam amb l’ anterior, amb llibertat total i amb una imatge física i personal força seductora.

Wilson, el nou ser sortit  de la taula d’ operacions, viu una experiència catàrtica i regeneradora, s’ enamora d’una dona jova, participa en una orgia hippie i atrau a la gent cosmopolita dels voltants a casa seva.

I malgrat tot, tampoc està satisfet, en plena borratxera se n’ adona que tot és efímer i que potser vol tornar al reposat passat que ha abandonat a corre cuita.

Si be la primera part de la pel·lícula compleix amb escreix les expectatives i l’ interès es manté. En la segona part Frankenheimer no acaba d’ aconseguir el to, les escenes es dilaten i resten caps per lligar.

En qualsevol cas Frankenheimer ens parla de la recerca de la felicitat de l’ home comú i la dificultat de trobar-la, de com la ciència i el progrés no necessàriament comporten satisfacció per al individu i de com l’ home pot ser manipulat i manejat per organitzacions alienes al seus verdaders interessos.

EL PLANETA DE LOS SIMIOS

 

Director: Franklin J. Schaffner

Actors: Charlton Heston

               Kim Hunter

               Roddy McDowall

               Linda Harrison

Any: 1969

Títol original: Planet of the apes

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció.

 

ARGUMENT

Tres homes viatgen en una nau espacial. Han deixat la terra fa sis mesos però degut a la seva velocitat propera  a la llum han passat set cents anys segons el temps terrícola.

Al poc amaren en un planeta desconegut i abandonen la nau, que s’ enfonsa en un llac.

Creuen que han arribat a una estrella a tres cents anys llum de la terra, tenen provisions per tres dies i comencen a investigar el territori. Els homes dirigits per Taylor (Charlton Heston) inicien un periple esgotador per un desèrtic caos de roques. A la fi troben aigua, vegetació i també homes que semblen viure en un estat primitiu.

Aviat apareixen un grup de simis a cavall amb vestimenta militar que capturen als homes. Taylor cau ferit i és traslladat al campament dels simis en tant un dels seus companys és tirotejat i mor. Taylor comprova que els simis dominen el planeta.

Els monos intel·ligents, com classe dirigent de la societat volen exterminar als homes que són una amenaça i destrueixen els seus conreus.

Taylor, ferit en la gola, no pot parlar i és sotmès a l’ observació del cap dels investigadors, el Doctor Zaius i de dos científics, Zira (Kim Hunter) i la seva parella Cornelius (Roddy Mc Dowell). Zira vol demostrar que l’ home no és tan sols un salvatge sinó que pot ser domesticat.

Cornelius pensa que els simis han evolucionat d’una antiga raça: els homes.

Taylor intenta escapar però és de nou capturat però ja ha recuperat la parla, habilitat que sorprèn als simis i torna a ser tancat en una gàbia amb una humana, Nova (Linda Harrison).

Més tard es portat davant un tribunal científic i es retroba amb un dels companys de viatge, Landon, a qui han efectuat una trepanació i l’han convertit en un vegetal.

Zira i Cornelius entenen que Taylor és l’ eslavó perdut en la cadena evolutiva i que ha vingut de la zona prohibida, un lloc arqueològic on s’ han trobat restes dels antics habitants del planeta. Els dos científics alliberen a Taylor que s’ emporta a Nova i marxen cap a la zona prohibida per investigar que és el que hi ha allà.

Però Zaius, el cap del ministeri del bé, els segueix, entren en una cova i troben mostres de la vida de fa centenars d’ anys, unes ulleres, una nina…, probes que va haver-hi vida intel·ligent en el planeta.

Taylor vol demostrar que l’ home va ser l’ antecessor del simi i va desaparèixer possiblement per una pluja de meteorits.

Taylor agafa a Zaius d’ hostatge, demana provisions , armes i un cavall i marxa amb Nova per la costa seguint la zona prohibida per saber que hi ha més enllà.

En tant Zaius decideix volar la cova amb les probes de l’ existència d’ una civilització humana.

Taylor s’ endinsa en la zona prohibida i el que troba el deixa estupefacte: les restes de l’ estàtua de la llibertat. Està en la terra, ha tornat a la terra, set cents anys després.

 

 

COMENTARI

Clàssic de la ciència ficció, la pel·lícula parteix d’ una interessant premissa. Un grup d’ astronautes han viatjant a la velocitat de la llum , han passat set cents anys de la terra quan arriben a un planeta desconegut on la classe dominant són els simis en tant els dominats i per evolucionar són els humans.

La sorpresa final porta a Taylor, el protagonista, a descobrir que està en la terra i que l’ home ha perdut a través dels segles la primacia i el domini sobre el planeta.

L’ home ha estat incapaç de sobreviure com un ser intel·ligent i ara està dominat pel simis i considerat un animal, l’ evolució s’ ha tornat a produir però al revés.

Més la societat dominant te els mateixos defectes que la humana. Els dirigents dels simis són monolítics, fanàtics, no reconeixen més veritat que la pròpia, governen en un règim opressiu on la ciència ho és tot i s’ anteposa als sentiments. L’ estat és totpoderós i els dissidents són jutjats com herètics i traïdors.

Tota la pel·lícula te com model simbòlic l’ autoritarisme dels governants simis. El judici a Taylor sense probes, la voluntat de Zaius i els seus d’ exterminar als humans, la creença de que són sers superiors als humans ens acosta al nazisme.

En el context de la guerra freda, res més emblemàtic que assenyalar que la societat dels simis intel·ligents està molt a prop de l’ Unió Soviètica, una  societat tan plena de ciència com deshumanitzada. L’ omnipotent Zaius és sens dubte un stalinista set cents anys després del sistema soviètic.

En qualsevol cas la idea filosòfica transcendeix més enllà de la política i en el món dels simis  hi podem contemplar la societat humana en general, la seva intolerància, la seva intransigència, la incapacitat de diàleg i acord.

Per fi un últim model podria atènyer a Mc Carthy i la caça de bruixes. Zaius és un home que jutja i condemna a Taylor sense escoltar-lo, referència clara, si sabem que el guionista de la pel·lícula va patir el judicis de l’ inquisidor americà.

El film adapta una novel.la de Pierre Boulle que data de 1963 i te posteriorment innumerables seqüeles a qual pitjor.

 

BARBARELLA

 

Director: Roger Vadim

Actors: Jane Fonda

              John Phillip Law

              Anita Pallenberg

               Ugo Tognazzi

               Milo O’ Shea

               Marcel Marceau

Any: 1968

Nacionalitat: França

Gènere: Ciència ficció

 

En un futur imaginari, Barbarella (Jane Fonda) és una astronauta que torna a la terra. El President de la República terrestre la interpel·la perquè vagi a buscar a Duran Duran (Milo 0’ Shea), un home que s’ ha proveït del raig positronic, amb el que es podria fer l’ amo de l’ univers.

Barbarella viu diverses aventures fins que arriba al planeta Sogo, on mana la gran tirana (Anita Pallenberg) i el seu conseller, que resulta ser Duran Duran.

Barbarella s’ amistança amb un àngel, Pygar,(John Phillip Law), que la trasllada pel planeta, coneix el laberint en el que viuen els ciutadans, s’ alia amb Dildano (David Hemmings), el líder de la rebel·lió i amb el professor Ping (Marcel Marceau), un col·laborador.

Després de ser capturada, es sotmesa  a una màquina multi orgàsmica perquè mori de plaer, Barbarella es deslliura i s’ uneix amb la gran tirana, acaba amb el malvat Duran Duran, absorbit pel magma que recorre els soterranis de la ciutat, i vola cap a la terra en companyia de l’ àngel i la reina.

COMENTARI

Roger Vadim més que un gran director ha destacat per ser la parella d’ algunes de les dones més belles del món com Brigitte Bardot, Catherine Deneuve o Jane Fonda.

Barbarella esdevé del còmic del mateix nom, on la protagonista és una heroïna galàctica, un versió femenina i feminista de Flash Gordon. El tebeo va ser creat a principis dels seixanta i la versió que Vadim porta al cine és absolutament delirant. Una sèrie B que combina sentit de l’ humor, fantàstica, ciència ficció, aventura i erotisme.

Barbarella és molt filla del seu temps i li fa l’ ullet a l’ actualitat del moment. L’ heroïna es desenvolupa en els anys del còmic i del disseny, la posada en escena està molt pròxima a la psicodelia i al pop art.

Estem també en l’ època hippy, Barbarella te plena disposició a fer l’ amor amb tots aquells homes que li surten al pas, quan en la terra és una pastilla la que dona satisfacció sexual, els homes que troba al seu pas prefereixen fer-ho en pla salvatge, com abans , diuen, com els pobres, que no tenen diners per comprar pastilles. Barbarella és sotmesa a una màquina del plaer molt propera a la idea que desenvolupa anys després Woody Allen amb l’ orgasmatron en “El dormilón”.

Vadim es recrea en escenaris on la sexualitat sembla ser prou lliure i on la noia és invitada a fumar substàncies gens Inter galàctiques. El film s’ inicia amb un estripis de Barbarella desvestint-se de la seva indumentària d’ astronauta però els nus sempre son força casts.

Una altra aproximació a l’ època és el dolent, Duran Duran, de qui va agafar el nom el grup musical dels vuitanta; aquest ha robat una arma de destrucció massiva; ho podem contemplar com un apropament a la bomba atòmica. Duran Duran és un megalòman, el mad doctor dels films  de ciència ficció, un dictador abominable que es vol fer l’ amo de l’ univers, una sàtira sobre la guerra freda i el poder soviètic.

Els suposats revolucionaris i alliberadors són maldestres i brètols, res els hi funciona i acaben fets pols per l’ acció del positronic.

La pel·lícula desenvolupa imatges properes al surrealisme i a l’ excés, les bacanals semblen d’ origen romà més que planetàries i ens recorden l’imaginari del cine del Fellini més barroc, sobre tot Satyricon, que és un any posterior.

Alguns dels ingenis de Vadim han estat adaptats en el cine dels anys següents. Els guardians negres són un calc dels guardians de l’ imperi al servei de Darth Vader en “La guerra de las galaxias” i fins i tot s’ assemblen força al tot poderós malvat. Els ninos diabòliques que cobren vida i mosseguen a Barbarella són un alter ego de Chucky o qualsevol ninot maligne dels anys vuitanta.  Els ocells que assetgen i piquen a l’ heroïna engabiada, són una imitació o homenatge a “Los pájaros”, el film d’ Hitchcock que n’és precedent.

És a dir, Vadim hi introdueix en el relat fantasia imaginació, absurd i deliri. L’ àngel cec que estén les seves ales com un Crist empresonat o la lèsbica gran tirana, són idees que conformen aquest film tan divertit com foll.

 

METRÓPOLIS

metropolis-381841937-large

 Director: Fritz Lang

Actors: Brigitte Helm

               Alfred Abel

               Gustav Frholich

Any: 1927

Nacionalitat: Alemanya

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Cine social.

 

ARGUMENT

Estem en l’ any 2026. Metròpolis és una espai on els privilegiats viuen en la superfície en bells edificis I jardins, en tant els obrers habiten en la ciutat subterrània, realitzant un treball mecanitzat I embrutidor.

Freder (Gustav Frohlich), el fill de l’ amo de Metròpolis, contempla un dia com Maria (Brigitte Helm), una dona de la ciutat amagada, puja a dalt amb un grup de nens.

Això li fa interessar-se per la vida dels paries i baixa a comprovar que és el que passa. Allà retroba a Maria, que alliçona als obrers amb missatges de bondat i pau i s’ enamora d’ ella.

El pare de Freder, vol eliminar la influència de Maria en els treballadors i contacta amb Rotwerg, un científic que ha creat un robot ,per tal que rapti a la noia i li doni al robot la seva cara. La finalitat és manipular als obrers i fer-los obedients als seus designis.

Rotwerg ho fa així. El robot cobra la cara de Maria, en tant la verdadera és segrestada.

Hell, nom del robot. baixa a la ciutat subterrània i sota l’ aparença de Maria llança proclames als obrers perquè es revoltin. Aquests pugen a l’ exterior i ataquen  l’ engranatge de la maquinaria que els fa esclaus però el trencament de les màquines porta al desgavell, la ciutat subterrània s’ inunda i tot acaba en un desastre.

Els obrers que se senten enganyats, persegueixen a Hell,l’ atrapen i el porten a la foguera. En tant el foc el crema, desapareix la pell i el rostre fals i sobresurt la verdadera identitat del monstre.

En tant ,Maria ha escapat i és perseguida per Rotwerg fins a la catedral. Allà hi va també Freder, que lluita amb l’ home fins que aquest cau d’ una terrassa i mor.

Freder i Maria cerquen la reconciliació entre l’ amo i els treballadors, que es donen la mà plegats i van així camí d’una més gran justícia social.

metropolis-fritz-lang_ediima20150815_0331_18

 

COMENTARI

El film beu de les formes expressionistes en el marc del cinema mut, presenta una ciutat futurista que juga amb el paral·lelisme de la industrialització. Al mateix temps visualitza imatges de contingut avantguardista o surrealista com quan la dona robot està ballant i tots els homes que la miren lascivament, es converteixen en un plegat d’ ulls.

Tanmateix s’ expressa a través de decorats gegantins i d’ extraordinaris moviments de massa. La força de les imatges està al servei d’ una faula de ciència ficció que va més enllà del propi gènere.

La pel·lícula presenta a través del món futurista un paradigma de la lluita de classe. Els privilegiats, sols preocupats del seu benestar, front els obrers que viuen en la ciutat subterrània esclavitzats.

Però en el context de la revolució soviètica, Lang no fa com Eisenstein un cant a la reivindicació obrera sinó un cant a l’ enteniment de classe i el pacte, cal dir-ho també, des d’ una perspectiva un tant ingènua.

Ja d’ entrada, presenta a Maria sota les creus, com una personificació virginal i religiosa que crida paraules de pau i enteniment per sobre l’ odi.

Freder és el personatge que, rebutjant els seus principis de classe, baixa a contemplar la realitat i fa de mitjancer entre els dos mons per aconseguir l’ armistici social.

La pel·lícula apunta ja dades polítiques que avisen  del perill totalitari. Rotwerg crea un monstre al servei de la classe social que li paga però el monstre -la dona robot- se li escapa de les mans, agafa autonomia pròpia,fora de tot control i causa el desastre.

Lang adverteix dels perills de la ciència si escapa de la raó humana, també del perill de la manipulació. Hell baixa als inferns proletaris i insurrecciona a la massa, atia l’ odi però és un odi sense reflexió i sense voluntat d’ enteniment que porta al caos.

Hell llença a la gent a destruir  les màquines i amb elles destrueixen el seu mitja de subsistència i neguen la ciutat subterrània i les seves cases.

Per un altre cantó, Lang denuncia al demiürg, que crea sense ser corresponsable de la seva creació, a aquell que no pot controlar la seva obra.

Lang critica el maquinisme, la deshumanització, l’ explotació però no crida a la lluita contra els responsables d’ aquest estat de coses sinó a l’ acord fraternal entre les parts, entre víctimes i botxins. Un missatge poc consistent.

Un tema no menys important és el de la identitat. Maria és substituïda per un robot amb la seva cara i la seva identitat física i el seu nou personatge canvia també el seu discurs moral.

En tant Maria es refugia en l’ església quan fuig, Hell va a celebrar el desastre que ha creat en el cabaret, símbol dels vicis i les lacres d’ aquella societat, plena d’ homes libidinosos i lascius.

Metròpolis representa un exemple de cinema innovador, avantguardista, agosarat i amb un fort discurs polític i social i obre les portes al cinema de ciència ficció en una de les millors pel·lícules de la història.

LA MOSCA

the_fly-693900180-large

 Director: David Cronenberg

Actors: Jeff Goldblum

               Geena Davies

               John Getz

Any: 1986

Títol original: The fly

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

Seth Brundle (Jeff Goldblum) és un científic que ha aconseguit inventar una màquina de tele transportació.

En una festa coneix a Verónica Quaife (Geena Davies), una periodista i la porta a la seva casa-laboratori perquè vegi la conseqüència del seu invent.

Seth agafa un objecte, en aquest cas una mitja de la dona, el col·loca en la màquina i la mitja, després de desintegrar-se, apareix de nou en un altre cubiculum.

Seth intenta que el seu invent afecti també als sers viu i així ho intenta amb un babuí però aquest apareix mort. Finalment perfecciona la seva màquina i l’ animal és teletransportat.

En tant, Seth i Verònica s’ han enamorat i sorgeix una relació entre ells.

Quan Seth pensa que el seu invent ja és perfecte decideix fer la prova en si mateix. Es tanca en la màquina tele transportadora amb èxit però no té en compta un element atzarós, en la màquina hi ha entrat una mosca.

A partir d’ aquí la conducta de Seth es mostra canviant. Físicament, li comencen a sorgir estranys pels a l’ espatlla , se sent àgil, fort  lleuger i se sent com un superdotat. Mentalment te un gran sentiment de llibertat i vol que Verónica provi també la tele transportació però la noia s’ hi nega.

Les mutacions s’ efectuen amb gran rapidesa, Seth comença a canviar d’ aspecte, i analitza els resultats de l’ experiment, el seu cos tancat en l’ aparell amb el d’ una mosca es  fusiona amb l’ insecte.

Seth es va desconstruint i convertint-se en un monstre, perd les dents i les orelles. En tant Verònica s’ assabenta que ha quedat embarassada i te un estrany somni en el que veu com el fetus no és el d’un nadó sinó la larva d’ una mosca. Així que amb l’ ajut del seu antic company sentimental, Stathis (John Getz), decideix avortar.

Quan està ja en el consultori metge, apareix Seth, que la rapta i la porta al seu laboratori amb la intenció de tele transportar-se amb la noia i canviar de nou el seu aspecte.

Stathis els segueix però és malferit per Seth, que realitza la seva definitiva fusió i es converteix en una mosca gegantina. Quan  l’ home mosca es tanca en la màquina i ho fa també amb Verónica per tele transportar-se, Stathis li dispara i impedeix la tele transportació de la dona.

Quan Seth, ara ja una mosca, apareix de nou, Verònica, malgrat els seus escrúpols li dispara un tret i el mata.

the-fly-2

 

COMENTARI

La pel·lícula és un remake del clàssic del mateix nom dirigit en els anys 50 per Kurt Neuman. Com en moltes pel·lícules del fantàstic, planteja el límits de la ciència.

Seth és un científic que vol anar més enllà, que vol transgredir la norma científica i que és superat pels esdeveniments. El projecte científic es torna contra la mà de l’ home que l’ ha impulsat , per destruir-lo.

La pel·lícula adverteix dels perills de la ciència quan escapa al control humà i com es torna contra el propi inductor, en aquest cas per motius propis de l’ atzar, idea propera al mite de Frankenstein.

Un altre tema que tracta la pel·lícula és el procés de l’ home cap a l’ animalitat. La transformació física ve complementada per una transformació moral. Seth perd la seva consciència, la seva capacitat d’ estimar, mata o fereix sense remordiments perquè ja no té els sentiments d’ una persona humana.

Assistim a la fusió de l’ home i la mosca i la consegüent degradació i la transformació en un insecte. Però en mig, Cronenberg planteja quina part queda de la consciència humana i quina de l’ animalitat. I com la segona va substituint progressivament a la primera.

En tercer lloc, Cronenberg escenifica els sentiments de la dona, que estima al monstre, que sent compassió per ell i el vol ajudar però que finalment el mata tant per preservar-se a si mateixa, com en un últim acte d’ amor. Verònica viu confosa entre la por, la repulsió i l’ afecte.

Podríem, per últim pensar que hi ha algun element kafkià com antecedent del film, referint-nos a “La metamorfosi” de l’ autor txec. I la referència filosòfica, quan Seth diu en un moment donat si la seva particularitat no es tractaria d’un insecte que somia ser un home.

 

ALIEN (EL OCTAVO PASAJERO)

alien-747835256-large

Director: Ridley Scott

Actors: Sigourney Weawer

                Verónica Cantwright

                John Hurt

               Ian Holm

               Harry Dean Stanton

               Tom Skerrit

Nacionalitat: USA

Any: 1979

Gènere: Ciència Ficció

Subgènere: Terror

 

ARGUMENT

     Una nau espaial, Nostromo, ha realitzat una missió comercial en l’ espai i torna a la terra.

Un grup d’ astronautes han estat hivernats i desperten, es tracta del capità, Dallas (Tom Skerrit), Ash, el responsable científic(Ian Holm),Kane, (John Hurt),Parker, Brett (Harry Dean Stanton), Ripley (Sigourney Weawer) i Lambert (Verònica Cantwright).

Ràpidament es connecten a “Mare” l’ ordinador central que controla la nau. L’ ordinador mostra senyals d’ advertència, hi ha una baixada de pressió i el vaixell espaial pateix desperfectes i aterra en un estrany planeta.

Allà hi troben una nau abandonada amb un alienígena fossilitzat en el seu interior. Investigant ,localitzen una espècie d’ ous amb larves en  el seu interior que semblen tenir vida.

Una d’ elles ataca a Kane i li enganxa el seus tentacles. Kane es portat a la nau amb el ser que l’ ha atacat arrapat a la seva cara, quan intenten seccionar-lo, el monstre destil·la un líquid altament corrosiu.

Analitzant l’ estrany ser decideixen que és molt resistent i amb gran capacitat de sobreviure en ambients nocius.

Quan tornen a la càmera on es troba Kane, el ser sembla haver mort i Ash decideix portar-lo a examinar doncs es tracta d’ una espècie desconeguda.

En tant reparen la nau i tornen cap a la terra ,Kane desperta i es reincorpora al grup com si res és passat. Més quan menja es troba repentinament malament i un monstre alienígena surt del seu cos i escapa.

Dallas, el capità, munta dos grups per que registrin la nau i capturin l’ espècimen amb un rastrejador. Brett es separa del grup buscant a Jones, el gat mascota de la tripulació i es atacat pel Alien que ha crescut enormement i viu en els tubs de l’ aire.

Dallas és el següent en caure atacat per l’ Alien . L’ alternativa és marxar amb el transbordador, tan sols i caven quatre persones, o buscar  al monstre, enfrontar-s’hi i matar-lo. Ripley pren ara el comandament.

Ripley entra en l’ ordinador i comprova que la coordenada que Ash ha guardat prioritza la captura del’ Alien per examinar-lo i que la resta és secundari i la tripulació sacrificable.

Ash ataca a Ripley i està a punt de matar-la fins que arriba Parker ,el colpeja i el desfà doncs en realitat Ash és un androide, un robot. Potser programat pels responsables de l’ expedició per capturar l’ alien i transportar-lo a la terra.

Reconstruïts els circuits d’ Ash, aquest confessa que el ser que busquen és un organisme perfecte, fort, resistent, adaptable i sense consciència, remordiments, sentiments o il·lusions.

Ripley decideix que tots marxin en el transbordador i deixar a l’ alien abandonat en la nau.

L’ alien reapareix i mata a Lambert i a Parker que intenta interposar-se. Ara Ripley està sola en l’ embarcació amb el monstre. Ripley prepara el sistema d’ emergència perquè la nau esclati en deu minuts.

La dona escapa i la nau queda destruïda. Pronuncia la paraula clau: “L’ he guanyat i es relaxa”. Però no gaire temps, l’ alien s’ ha introduït en el transbordador i viatja amb ella.

Ripley aconsegueix obrir la porta del vaixell espaial i llançar a l’ estrany fora d’ ella, per que navegui per l’ estratosfera per l’ eternitat.

Ripley torna a la terra.

alien-768x372

COMENTARI

     Una de les pel·lícules de ciència ficció que renova i revoluciona el gènere a finals dels anys 70.

Scott proposa un lloc tancat, una nau, un espai amb un grup de personatges atrapats per una presència estranya i terrorífica dins un paratge del que no es pot escapar.

La narració discorre des de la ciència ficció: nau espaial, missió complida i retorn a la terra. El terror: la presència d’ un ser monstruós amagat. El suspens: l’ alien, en una estructura propera als thrillers d’ assassinats, anirà acabant d’un en un amb tots els components de la tripulació a través d’ atacs inesperats . No veiem al monstre fins que portem més d’ una hora de pel·lícula i tot i així mai se’ns mostra amb claredat, l’ intuïm, és una amenaça latent.

Fins i tot la trama és deutora del western: al final queden en solitari l’ heroïna i el malvat en un combat desigual que la destresa de la dona capgira al seu favor.

Per últim no deixa d’ haver-hi un cert simbolisme feminista, la dona és l’ heroïna, l’element regenerador que acaba amb el mal. La dona, relaxada, semi despullada, te darrera, assetjant-la, els ulls àvids del monstre,amb una configuració fàl·lica del mascle, àvid per la seva presa que finalment no aconseguirà.

La pel·lícula te tots els ingredients per qualificar-la d’ excepcional.

Els efectes especials: Amb algunes escenes sorprenents, com quan el monstre surt de les entranyes de Kane o quan Ash, al ser colpejat mostra el seu secret, és un androide.

El disseny de la nau se’ns mostra ja al començament en diversos tràvelings, com un espai buit, ple de racons amenaçadors. Les línees sinuoses, l’ arquitectura plena de passadissos interminables  i portes que s’ obren i es tanquen al pas.

El clima és asfixiant. De les línees clares i els colors blancs de l’ inici passem a l’ aclaparament , l’ angoixa i la por vital. La nau es torna un enclavament quasi oníric, sorolls, llums, línees i primers plans de Ripley ens porten a una tensió insostenible.

La fotografia plena de llums i ombres, de tons blavosos.

Per fi alguns elements psicològics. Alguna cosa estranya entra en la normalitat, en la quotidianitat. La tecnologia més avançada al  servei de l’ home es veu incapaç de vèncer aquest organisme perfecte.

 

BLADE RUNNER

Blade_Runner-351607743-large

 

Director: Ridley Scott

Actors: Harrison Ford

             Sean Young

             Daryl Hanna

             Rutger Hauer

Any: 1982

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

L’ any 2019 en Los Angeles. S’han creat robots que són iguals als homes, replicants que són tractats com esclaus i que sols tenen una diferencia: no gaudeixen d’ emocions.

No obstant, en el seu cervell se’ls ha aplicat una memòria falsa perquè es puguin reconèixer en un passat i en una identitat.

Però cinc replicants s’ han escapat. Rick Deckard (Harrison Ford) és un “blade runner”, un policia encarregat d’ anar darrera d’ ells. Aquests replicants gaudeixen d’una fortalesa, qualitat i ensinistrament especials.

La manera com tenen els humans de conèixer si un replicant és tal, és fer-li’ls un test a través del qual es pot saber si posseeixen emocions o no.

Rick, és l’ encarregat de fer-li el test a Rachael (Sean Young) però té dubtes. La noia li mostra fotografies de quan era petita i derrama una llàgrima d’ emoció. Rick s’ enamora de la dona.

Més tard, Rick aconsegueix matar a dos dels replicants escapats, Gaff i Zhora però no pot evitar que Pris (Daryl Hanna) i Roy (Rutger Hauer), els dos replicants més perillosos, arribin al despatx del creador i dissenyador dels robots i li demanin la formula per gaudir de més temps d’ existència.

Els replicants són perfectes però finits, duren uns quatre anys. Com el creador no els hi dona el que volen, el maten.

Després de perseguir-la, Rick mata a Pris i lluita fins l’ extenuació amb Roy. Quan Rick ja no te cap opció, davant la fortalesa dels seu rival, a aquest se li acaba el seu cicle vital i mor.

Rick va a la recerca de Rachael i fuig amb ella, malgrat que el destí d’ ambdós es presenta incert.

endless_streets

COMENTARI

Blade runner és una de les millors pel·lícules de la història del cinema i està clar, del gènere de ciència ficció.

Perfecció en la forma. El disseny de la societat futura, altament tecnificada però decadent, la fotografia plena de foscor, el clima brut i gris, on la pluja no para mai, tot proper a la novel·la negra però també recuperant les imatges clàssiques del cine de ciència ficció, especialment en “Metròpolis” i l’excel·lent musica de Vangelis.

Perfecció en el fons a través de la complexitat de missatges diversos.

Una referència a la lluita social. Els humans disposen d’ esclaus, malgrat aquests esclaus siguin robots, aquests també es rebel·len contra aquells que els volen dominar.

Tanmateix, els replicants han estat generats com clons, tan perfectes que comencen a gaudir de sentiments i es plantegen preguntes sobre el seu destí.

La pel·lícula parla sobre el desig d’ immortalitat. Roy acudeix al seu creador –Un cert plantejament simbòlic i metafísic, una conversa de l’ home amb Déu- i li demana més temps. El demiürg no pot satisfer el desig del replicant i aquest el mata – L’ home que mata o abjura del demiürg que l’ ha creat- per enfrontar-se en solitari al seu destí finit.

Un altre tema a ressaltar és el de l’ identitat. Als replicants se’ls hi ha creat un passat, tot i que fals, tenen una identitat i lluiten per conservar-la i ser lliures.

La pel·lícula es centra en dos personatges antagònics que es busquen, sabent que sols un sobreviurà, i el que ho fa, Rick, transgredeix les normes que ell mateix te que aplicar, per optar pel desig i l’ amor que li proporciona Rachael, tot i que sap que el seu destí serà incert i que el temps d’ ella s’ acabarà aviat.

El film proposa per fi el futur de l’ home que domina els camps de la genètica i els pot manipular. Reflexiona sobre les conseqüències d’ aquest fet tot a partir d’una atmosfera desolada, tràgica i romàntica.

Recordem les paraules del replicant Roy Batty, abans de morir, que han passat a la història: “He vist coses que vosaltres no creuríeu; atacar naus en flames més enllà d’ Orió, he vist raigs C brillar en l’ obscuritat a prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran com llàgrimes en la pluja. És hora de morir”. Reflexió sobre la memòria que es perd, el temps que s’ acaba, poètic , líric i transcendent.

La cinta està basada en la novel.la de ciència ficció de Phil K. Dick: “Somien els androides amb ovelles elèctriques?”

LA AMENAZA FANTASMA (LA GUERRA DE LAS GALAXIAS)-EPISODI I

La_guerra_de_las_galaxias_Episodio_I_La_amenaza_fantasma-434398792-large

 

 Director: George Lucas

Actors: Liam Nesson

             Ewan Mc Gregor

             Natalie Portman

             Terence Stamp

Any: 199

Títol original: Star wars. Episodi I: The phantom menace

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció.

 

ARGUMENT

La República galàctica contempla la insubordinació de la Federació de Comerç. Dos cavallers jedis, són enviats per negociar: Qui-Gon-Jinn (Liam Nesson) i el seu deixeble Obi-Wan Kenobi (Ewan Mc Gregor) però quan arriben se n’ adonen que la Federació disposa d’ androides de combat i que els intenten assassinar.

La reina Amidala(Natalie Portman), la cap de Naboo, el lloc atacat, també se n’ adona que alguna cosa passa doncs no pot fer valer la seva autoritat davant els personatges que volen imposar el seu poder: els sikhs, cavallers jedi dominats pel cantó fosc, Sith Darth Sidious i el seu aprenent Darth Maul, que manipulen al virrei de la Federació.

Els ambaixadors de las República, pugen amb un nadiu de Gungan: Jar Jar Binks i s’ amaguen en aquest planeta, després de travessar-lo a partir d’ un viatge submarí en el que es troben amb tot tipus de monstres.

En tant, la República es envaïda i la reina detinguda, més quan li demanen que signi un tractat que legitimi la invasió, es nega i és alliberada pels cavallers Jedis que escapen amb ella en una nau gràcies a la col·laboració de R2 D2, un intel·ligent androide.

Marxen plegats a Tatooine, un planeta fora de l’ òrbita de la Federació. Allà s’ aixopluguen en una casa on troben un nen: Anakin Skywalker, amb sorprenents poders però que no és més que un esclau que desitja alliberar als que són com ell.

En tant, Sirth Darth envia al seu aprenent per eliminar als Jedis. Els cavallers necessiten diners per reparar la nau i Anakin participa en una cursa d’ aparells espacials i la seva victòria dona els recursos econòmics per comprar utensilis que posin en marxa la nau i també per comprar la llibertat del nen.

Els aventurers avancen ara cap a Coruscant, on els rep el canceller de la República, Valorum (Terence Stamp) i Yoda un mestre i conseller.

Després del improductiu debat en un senat dominat per buròcrates i ineficients, decideixen lluitar contra la Federació de Comerç i ensinistrar a Anakin perquè arribi a ser un cavaller Jedi.

Així tornen a Naboo, el planeta envaït per les forces del mal, on cerquen aliances amb els Gungan i units afronten la batalla.

Els dos Jedis lluiten contra Darth Maul, després d’ aferrissat combat, aquest mata a Qui-Gon Jinn però Obi Wan quan està a punt caure a un abisme, es sobreposa i acaba amb el sikh, mentre que Jinn, agonitzant, li encarrega que continuï l’ ensinistrament d’ Anakin.

En tant, l’ exercit de la república s’ imposa i talla els control dels androides per signar seguidament un nou tractat amb el virrei que atorgui la pau a tots el pobles.

AMENAZA

COMENTARI

“La amenaza fantasma” és la primera cinta de la segona trilogia de “La guerra de las galàxies” i és realitza, vint i dos anys després del film inaugural de la saga, tot i que cronològicament és el que inicia tots els conflictes que posteriorment se succeiran.

“La guerra de las galàxies” ´és sobretot un relat mític, on el tema principal és l’ enfrontament entre el be i el mal però que te multitud de referents relacionats amb les narracions i el mites més diversos.

El personatge d’ Anakin Skywalker és el d’ un nen amb poders, destinat a portar la pau i l’ equilibri a l’ univers. La seva mare, Shmi, l’ ha engendrat però desconeix de l’ existència de cap pare, clara al·lusió al mite de la Verge.

Anakin, com Jesucrist, esta destinat a alliberar el món però abans tindrà que acomplir una fase d’ ensinistrament que el legitimi com heroi redemptor. Existeix per últim una profecia que parla d’ algú que portarà l’ equilibri a la força.

És doncs, una pel·lícula que tracta el paper de l’ heroi i de com és sotmès a un procés d’ iniciació abans de veure acomplides les seves expectatives. Abans un altre heroi, el seu preceptor, morirà, però el seu ensenyament passarà a mans d’ un deixeble portat a continuar la seva tasca.

El nen tindrà també una iniciació davant Yoda i els savis, tan proper tot al mite Bíblic de Jesús com a la revelació budista del lames, en que el nen coneixerà també la por i el camí cap el lloc fosc.

La pel·lícula és també una al·legoria política. La República galàctica viu en democràcia però els seus dirigents són burocràtics i ineficaços, per això tenen dificultats per fer front als partidaris de la tirania. Sols la presència de l’ heroi i la seva aliança amb altres pobles, portaran a la victòria.

Estem, doncs, davant un univers en el qual ningú ajuda a ningú, on no hi ha civisme i sols interessos polítics, és a dir: tot molt contemporani.

D’ altra banda, les forces del mal volen tot el control i són malvades i tiràniques, els seus soldats són màquines sense ànima. En tot hi veiem una possible metàfora del nazisme.

Lucas, recorre tot el cinema de la seva infància. En “La amenaza fantasma”, cada planeta recrea un ambient que és quasi un verdader parc temàtic.

Arribar a Gungan es travessar els mars plens de monstres de “Veinte mil leguas de viaje submarino”. En Tatooine, recreat en casbes d’ Ouarzazate en el Marroc, estem en un paisatge proper a les pel·lícules d’ aventures pel desert i els films bíblics. Coriscant és Nova York tanmateix.

Algunes imatges són un homenatge a Parque Juràsico” de Spielberg, les desfilades de l’ exèrcit i els jedis entrant en la ciutat estan properes als pèplums de romans, la cursa de naus espacials és un homenatge, gens amagat, a Ben-Hur, alguns moviments de masses s’ acosten al cinema musical.

No hi falta el personatge còmic i secundari que acompanyarà als herois, com en tot relat d’ aventures que s’ apreciï i fins i tot la presència de C3P0 i R2 D2, els dos peculiars robots, també acompleixen aquest paper de parella còmica, en aquest cas , tecnològica.

Tot plegat, un gran espectacle ple d’ aventura i acció, fantasia i imaginació, amb la música de John Williams i un lema que passa a la història: Que la força t’ acompanyi.

 

 

REGRESO AL FUTURO

Regreso_al_futuro-912639938-large

 

Director: Robert Zemeckis

Actors: Michael Fox

               Christopher Lloyd

               Lea Thompson

Any: 1985

Títol original: Back to the future

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

Marty McFly (Michael Fox) és un noi normal, que estudia, té novia i viu a casa els seus pares.

El que el fa diferent és la seva amistat amb el Doctor Brown (Christopher LLoyd), un inventor dedicat a l’ experimentació; el seu nou invent és un condensador que permet realitzar un viatge a través del temps.

Doc necessita plutoni per activar una reacció nuclear que activi el seu descobriment i aquest element radioactiu l’ ha robat a un grup libi.

Després d’ una primera prova satisfactòria amb Einstein, el gos del noi, i quan intenta provar per si mateix els efectes de la troballa, apareixen les víctimes del seu robatori, el grup libi, i el maten.

Marty, perseguit pels terroristes, entra en el vehicle del temps i es disposa a aterrar en el futur però un error en el comandament fa que el noi vagi a parar al passat, en concret al 1955, trenta anys abans.

Per sortir del mal pas intenta buscar a Doc, que en aquell moment és un jove investigador però amb qui primer es troba és amb George Mc Fly, el seu pare, un jove sense personalitat, que es deixa dominar pels trinxeraires del barri.

Marty va a parar a casa de la família de la seva futura mare, Lorraine (Lea Thompson), una jove ben disposada que li va al darrera.

A la fi Marty troba a Doc i li demana ajut per tornar a l’ època de la que ha sortit, 1985, però el noi es troba amb un problema afegit, entre els seus futurs pares no hi ha cap química, té que aconseguir que s’ enamorin i es converteixin en parella. Si canvia la realitat, canviarà també el futur i ell desapareixerà.

El problema afegit és que Lorraine, la seva futura mare ,està enamorada de Marty, el seu futur fill i no de George, el seu futur marit.

El noi finalment pot concertar una cita entre George i Lorraine, el primer venç la seva timidesa i s’ enfronta al pinxo que assetja a la noia, guanyant-se l’ admiració d’ ella.

Marty, que coneix el que passarà, apercebéix a Doc que un llamp esclatarà sobre l’ església, aquesta electricitat pot propiciar el funcionament dels mecanismes per tornar al futur.

Quan ho aconsegueix se n’ adona que Doc no ha mort, portava una armilla anti bales gràcies a la informació que Marty li va proporcionar en el seu viatge en el passat.

Doc incentiva al noi perquè marxin, ara si, cap el futur.

REGRESO

COMENTARI

     Enginyós film de ciència ficció , degut al seu gran èxit es van realitzar dues seqüeles més.

Un home inventa una màquina del temps per anar al futur, en realitat la persona que la prova marxa cap el passat i té que aconseguir no interferir en els successos d’ aquells temps per què es repeteixin i ell pugui ser el mateix que ara és.

La interferència es farà en positiu, Marty anima al seu futur pare a ser un home fort i valerós i quan torna a la realitat els seus progenitors s’ han convertit, i el personatge tímid i insegur que era el pare s’ ha transformat en un home d’ èxit i la mare, abans insatisfeta i amargada, és ara una dona enamorada.

La pel·lícula recrea aspectes clàssics de la ciència ficció com el viatge en el temps al passat, per canviar o modificar els esdeveniments del present i adaptar-los a voluntat , un tema força tocat en aquest tipus de narrativa, des de H.G. Wells a Stephen King.

Però l’ èxit del film passa també per combinar els elements fantàstics amb la comèdia adolescent, l’ enfrontament amb els brètols que assetgen al pare, l’ enamorament amb Lorraine, amb el contundent equivoc de que és la seva futura mare, etc.

“Regreso al futuro” es converteix també en una pel·lícula d’ acció i aventures, quan els protagonistes són perseguits pels terroristes libis o quan Doc busca connectar el mecanisme que portarà al seu jove amic al futur, perillosament penjat de la torre del rellotge.

Tot és complementa amb el pas per la comèdia extravagant tipus “El professor chiflado”, amb la presència de Doc el típic científic boig.

La cinta la produeix Steven Spielberg en un tipic de relat molt proper als seus interessos, combinació d’ aventures i ciència ficció amb un relat sobre la família americana, l’ amistat, l’ adolescència i la sentimentalitat.

 

TERMINATOR

Terminator-778052251-large

 

Director: James Cameron

Actors: Arnold Schwarzenegger

             Michael Biehn

               Linda Hamilton

Nacionalitat: USA

Any: 1984

Gènere: Ciència Ficció

 

ARGUMENT

     En Los Angeles en 1984 un personatge despullat apareix en mig un grup de punks, els hi demana la roba, com no li’n donen els mata.

Més enllà apareix un home en similars circumstàncies, pren la roba d’ un magatzem , és perseguit per la policia i escapa.

Els dos personatges tenen alguna cosa en comú, van armats i van en busca d’ una tal Sarah Connors.

Però el primer home s’ equivoca i mata a dues dones d’ igual nom. La tercera persona amb aquest nom en la guia se sent en perill i busca protecció.

Els dos individus troben a Sarah (Linda Hamilton), el primer intenta matar-la, el segon la defensa. A la fi aquest segon escapa amb la noia i li explica una historia.

El seu nom és Kyle Reese (Michael Biehn), ha vingut del futur, de l’ any 2027, per protegir-la de Terminator (Arnold Schwarzenegger), aquell que intentava agredir-la.

Terminator és una màquina, un organisme cibernètic, un cyborg amb teixit i aparença humanes però amb un interior mecanitzat. No sent llàstima, ni remordiments, ni por, sols te una missió: matar a Sarah.

Ambdós han viatjat en el temps. Hi ha hagut una guerra nuclear, tot ha desaparegut, les computadores s’ han rebel·lat, han creat ordres intel·ligents i considerant a la gent una amenaça decideixen exterminar-la.

Reese s’ ha criat entre les runes i ha evitat l’ exterminació ara que la gent viu amagada. Hi ha un home que lidera la revolució contra les màquines, és diu John Connors i serà el fill de Sarah. Terminator ha esta enviat del futur per canviar el passat, acabar amb la mare del futur líder i per tant amb l’ existència d’ ell, Reese ha estat enviat per impedir-ho.

Després de varies persecucions Reese i Sarah acaben en la comissaria. La policia pren per boig al noi fins que Terminator reapareix i anihila a tots els policies.

Els nois fugen a un motel en el camp, allà acaben enamorant-se i tenen relacions.

Però l’ exterminador esbrina el seu parador i s’ inicia una nova i llarga persecució. Quan Terminator muntat en un camió de gasolina està a punt d’ atrapar a la noia, Reese col·loca una bomba de ma en el interior i tot salta pels aires.

Terminator, ja tan sols un munt de ferralla i perdut el seu perfil humà continua la persecució, si bé Reese mor finalment enfrontant-se a la màquina, Sarah aconsegueix posar en marxa un mecanisme que esclafa al Cyborg i acaba amb ell.

Sarah ha quedat prenyada de Reese i tindrà un fill: John Connors.

 

terminator1

COMENTARI

     Amb Terminator s’ inaugura una de les series de ciència ficció més eficients, originals i espectaculars.

L’ argument és força interessant. En una societat dominada per les màquines on sols hi ha un focus de resistència dirigit per un líder humà, la tele transportació permet viatjar al passat a un Terminator, una potent màquina perfecta de matar, sense sentiments per acabar amb la mare del futur líder i canviar així el futur. Però també ho farà un membre de la resistència per protegir-la.

Sarah Connors la perseguida mare del líder es convertirà doncs en una nova Eva, en la mare d’ un món que te que renéixer, que es te que regenerar perquè el ser humà torni a dominar sobre les màquines.

La narració va facilitant informació en petites dosis i l’ interès argumental es conjuga amb l’ espectacularitat , els efectes especials, la violència i les llargues persecucions.

Llàstima de les redundàncies finals, quan el monstre mecànic ja ha perdut el seu perfil humà i continua persistentment el seu assetjament, en unes escenes finals ja prescindibles.

La historia planteja encertadament l’ enfrontament de l’ home contra la màquina, quan aquesta ha pres el poder i ha aconseguit el domini del món, quan el progrés ha portat a la deshumanització i l’ home és el subaltern de la màquina i és un esclau o un resistent perseguit.