TIREZ SUR LE PIANISTE

 

 Director: François Truffaut

Actors: Charles Aznavour

              Marie Dubois

              Michele Mercier

              Nicole Berger

Any: 1960

Nacionalitat: França

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

Charlie Kohler (Charles Aznavour) és un pianista que toca en un local de copes, un dia el seu germà, Chico, arriba al bar fugint d’uns assaltants i Charlie l’ ajuda a escapolir-se

Aquella mateixa nit el pianista inicia un idil.li amb Lena (Marie Dubois), una noia que es trobava en l’ indret.

Sabem que Charlie no és el nom verdader del pianista, que en realitat es diu Edouard Saroyan, un músic que interpretava peces clàssiques i casat amb Therese (Nicole Berger). Arrel del suïcidi de la dona, Edouard canvia de personalitat i de vida, abandona el seu espai de confort i es converteix en Charlie.

Lena te un amant i aquest li demana comptes a Charlie, els dos es barallen i fortuïtament, el pianista li clava un ganivet i el mata.

D’ altra banda, els mafiosos continuen la seva persecució i per extorsionar a Chico, segresten a Fido, el germà petit de la família Saroyan. Richard, Chico i Eduard, la resta de germans, es refugien en la casa del primer. Quan els gàngsters s’ apleguen es produeix un tiroteig i qui rep la pitjor part és Lena, que arribava en aquell moment, la noia rep un tret dels dolents i mor.

Charlie és exonerat del crim que ha comés i continua com a pianista en el cafè

 

COMENTARI

Truffaut triomfa en 1959, abans d’ aquesta pel·lícula, amb “Los 400 golpes”, tot un paradigma estètic i ideològic de “la nouvelle vague”. Un any després el director francès sembla que vol dilapidar el prestigi recentment adquirit, amb aquest nou film, evanescent, fragmentari i decididament menor.

Truffaut es dedica a jugar i no se sap si es pren seriosament a si mateix. “Tirez sur le pianiste” és una barreja de gèneres, una mica pulp, doncs la cinta esdevé d’una novel.la de quiosc: “Down there” de David Goodis; te elements del neo noir francès, pistoles, assalts, persecucions nocturnes… un gènere que Melville  o Giovanni entre altres cultivaran més tard; te una afecció a la sèrie B americana i al thriller, te cops humorístics i irònics propers a la comèdia entremaliada i aposta pel cine psicològic i el perfil identitari del protagonista, que va ser algú, un anys enrere i ara és un altre.

Aquest poti poti temàtic, es combina amb una voluntat estilística igualment plural: flash backs, salts en el temps, picats i un punt de vista personalitzat a partir de que el protagonista s’ erigeix en narrador.

Truffaut no s’ allunya gaire d’una de les seves obsessions: l’ amor i les dones. Aquest motiu està present en tota la seva obra; en el cicle d’ Antoine Doinel i sobretot en “El amante del amor”. Kohler/Saroyan sembla un alter ego del director, és algú tímid, amb dificultats per relacionar-se amb el gènere femení i que viu obstinat i admirat per les dones.

En l’ obra hi trobem a Clarisse (Michele Mercier), la prostituta, l’ amor carnal, a Therese, l’ esposa, l’ amor institucional, a Lena, l’ amant i nova conquesta, l’ amor desig i en plenitud; la mort trunca aquestes dues relacions, l’ home torna al que és , potser, el seu estat natural: la solitud.

La pel·lícula relata el conflicte d’un home corrent, exposat a una situació de conflicte però la voluntat assagística de Truffaut fa que el film vagi de banda en banda i es quedi en lloc, en un intent fallit, que anys més tard el director redimirà amb altres excel·lents films

 

EL SUEÑO ETERNO

 

 

 

Director: Howard Hawks

Actors: Humphrey Bogart

              Lauren Bacall

              Martha Vickers

              Dorothy Malone

              John Ridgely

Any: 1946

Títol original: The big sleep

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

El detectiu privat Philip Marlowe (Humphrey Bogart) és citat a casa del general Sternwood, és un home vidu i milionari i te dos filles, Vivien Rutledge (Lauren Bacall) i Carmen (Martha Vickers).

El general vol que lliuri a Carmen d’ un xantatgista, un tal Geiger, que li reclama deutes de joc i te en el seu poder fotos compromeses de la noia.

Marlowe busca a Geiger que regenta una llibreria  però comprèn aviat que el negoci és una tapadora darrera de la qual s’ amaga un gàngster, Eddie Mars (John Ridgely), que és propietari de negocis relacionats amb el joc, Geiger és assassinat.

La fotografia del xantatge va a parar a mans d’ un altre mafiós, Joe Brody, l’ assassí de Geiger; Carmen l’ amenaça amb una pistola i recupera la foto, Brody és un xantatgista professional que li va robar el carret a Geiger, quan Brody acudeix a obrir la porta, un sicari de Mars el mata.

Vivien li demana a Marlowe tancar el cas però aquest s’hi nega i continua la investigació. En realitat Carmen ha matat a un home, Show Regan i la seva germana vol encobrir-la però Mars, que ho sap, li fa xantatge.

Marlowe és apallissat pels sicaris de Mars però Vivien el deslliga i els dos, que s’ han enamorat, van a una cita amb el gàngster. Aquest es confia i Marlowe l’ apunta amb l’ arma i el fa sortir a fora de la casa, els seus homes, creient que es tracta del detectiu, el massacren a trets.

Marlowe i Vivien marxen plegats.

 

 

COMENTARI

     “El sueño eterno” està basada en la novel.la de Raymond Chandler del mateix nom i és considerada una de les grans pel·lícules del cine negre de tots els temps.

En ella ens trobem amb una trama força enrevessada, plena de corrupció, crims i també amor però segurament l’ argument, incomprensible de vegades, no és el més important sinó l’ enorme feeling entre Humphrey Bogart i Lauren Bacall, ja marit i muller en aquest moment, i el glamour que desprenen.

Bogart és Marlowe, el detectiu individualista, insolent, murri i indisciplinat, un  estereotip que l’ actor imposa sempre al seu personatge, cínic i distant però honest.

Bacall és la dona bona-dolenta, una seductora, la dona fatal que juga amb l’ ambigüitat del seu personatge i s’acosta a un món tèrbol i sòrdid per protegir a la inconscient de la seva germana.

Aquest univers sense escrúpols l’ encarnen un seguit de gàngsters, Brody, Canino, Geiger…tots acaben trobant un mal final a l’ igual que Mars, el que dirigeix l’ embolic. És un mostrari de gent envaïda per l’ ànim de lucre, repugnants i corruptes. Sorprenent és el personatge de Carmen, no és casual el nom, una verdadera menja homes, una cap de pardal, que es veu abocada a un infern per què prefereix utilitzar més el sexe que el cervell.

El final te aquest punt desencantat dels films de Bogart; el detectiu encobreix davant la policia a la noia culpable i passa pàgina, la justícia resta en entredit.

La pel·lícula abona la seva fama a partir d’ excel·lents escenes, com la final en que el dolent, Mars, surt al carrer i és cosit a trets pels seus companys, que esperaven al detectiu. Quan Marlowe obre la porta, Mars, està enganxat a ella i ja difunt.

Els combats dialèctics mereixen molt la pena, recordem que William Faulkner va participar en el guió; sentències concloents d’ ell: “L’ honradesa alimenta poc” o “No bufetejo massa be a aquestes hores” o, ell: Si em necessites truca’m”, ella: dia i nit?, ell: “millor de nit, de dia treballo”.

O aquesta altra; Ella: “Parlant de cavalls, m’ agrada apostar però abans miro com corren”. Ell: “No puc parlar sense veure com corres, Ella: Bé, tot depèn del genet” o el final: Ell: què passa amb tu?, ella: res que no puguis arreglar”, es besen i fi.

LA NOCHE DEL CAZADOR

 

Director: Charles Laughton

Actors: Robert Mitchum

               Shelley Winters

               Lillian Gish

Any: 1955

Títol original: The night of the hunter

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Món de la infància

 

ARGUMENT

Harry Powell (Robert Mitchum), és un predicador però sota la seva aureola de fanatisme religiós s’ amaga un malvat, que aprofita el seu discurs per ensarronar viudes, matar-les i quedar-se els seus estalvis.

Quan arriba a una població de l’ Amèrica profunda és empresonat per haver robat el cotxe que condueix. En la presó coincideix amb Ben Harper, un home que ha comès un atracament, robant deu mil dòlars i assassinant dues persones.

Ben, abans de ser detingut i sabent que serà executat ha donat els diners als seus fills petits, John i Pearl, dient-li’ls que els amaguin I no rebel·lin a ningú el secret d’on estan.

En la presó, Harry coneix a Ben i la seva situació, així que quan Ben és executat, Harry surt del penal i es dirigeix a la casa dels Harper. Allà troba a Willa (Shelley Winters), l’ esposa de l’ ajusticiat i després d’una breu relació es casa amb ella però tot el seu interès és tan sols  saber on estan els diners i ràpidament sospita dels nens.

Harry mata a Willa i fa desaparèixer el cadàver en el pantà. Arribat a aquest punt intenta sostreure als nens l’ amagatall dels diners.

Finalment, Pearl la nena més petita, li confessa que els diners són dins la nina, que ella porta sempre a sobre.

Quan Harry intenta arrabassar-li la joguina, John pot fer que l’ home es colpegi i els nens poden fugir. Agafen una barca i escapen pel riu en tant el predicador els persegueix a cavall.

Així arriben a una població en la qual els acull una dona, Rachel Cooper (Lillian Gish), que ha format la seva família amb nens orfes.

Quan Harry arriba, la dona de seguida comprèn que menteix i es nega a lliurar-li als nens. L’ amenaça amb un rifle i avisa a la policia, que el deté. En tant l’ home és arrestat, el nen el copeja amb la nina i tots els diners s’ escampen per terra.

Harry és detingut i acusat pels seus crims, en tant els nens inicien una nova vida amb la dona que els ha donat aixopluc.

 

 

COMENTARI

Única pel·lícula que va dirigir Charles Laughton. Malgrat el seu fracàs comercial, es va convertir en un film de culte degut al seu clima malaltís, la seva atmosfera malsana , el joc oníric de llums i ombres i la brillant interpretació de Robert Mitchum com Harry Powell, un dels dolents més acurats de la historia del cine. Una pel·lícula terrorífica, sense ser del gènere de terror.

La pel·lícula presenta un personatge aterridor, el predicador: un assassí sense escrúpols, amagat sota les dissertacions religioses, un psicòpata que es fa passar per un home de recte moral, quan darrera seu sols hi ha doble moral.

Laughton crea un clima anguniós, en tant els nens escapen pel riu i la imatge del predicador muntant en el seu cavall es reflecteix en l’ horitzó. Les escenes ens mostren els animals de la nit. Com una simple tortuga pot esdevenir o semblar un monstre. És a dir: res és el que sembla. Com una tranquil·la òliba es llença sobre un conill. Com el perill pot esdevenir del ser més inversemblant, de la realitat més, suposadament, pacífica.

La pel·lícula, ja en el seu començament alerta sobre els falsos profetes. Harry és en realitat un paradigma del mal ,desencadenat i sense fissures.

Com contrapunt, la dona que acull als nens alberga també un profund sentiment religiós però l’ expressa a través de l’ amor i no de l’ odi.

Estem, doncs, davant una al·legoria religiosa sobre el combat entre el bé i el mal.

Front aquests personatges s’ alça la força dels nens. La seva capacitat de resistència per sobreviure. Com allò petit i feble pot tenir fortalesa i valentia.

La pel.licula està basada en una novel.al de l’ escriptor americà David Grupp.

CIUDAD EN SOMBRAS

 

Director: William Dieterle

Actors: Charlton Heston

              Lizabeth Scott

              Viveca Lindfors

               Ed Begley

Any: 1950

Títol original: Dark city

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

Danny Haley (Charlton Heston) és un jugador d’apostes i un busca vides que, cerca la sort al costat d’ altres entabanadors de baixa volada com Barney (Ed Begley) i Augie.

Un dia passa per los Angeles Arthur Winant, un home que ve a la ciutat a pagar un taló de cinc mil dòlars, el grup li proposa una partida de pocker, el ploma, i li fa pagar el deute adquirit, amb el taló.

Winant , desesperat, se’n va al seu hotel i es suïcida penjant-se. Sidney, el germà d’ Arthur és un psicòpata perillós i promet venjança. Va a la ciutat , mata a Barney i persegueix a la resta del grup. En tant, Haley manté relacions amb Fran Garland (Lizabeth Scott), una cantant de cabaret però decideix anar a visitar a Victoria (Viveca Lindfors), la dona d’ Arthur, per conèixer la identitat de Sidney i evitar que el matin.

Haley es presenta davant Victoria amb l’ aparença d’un agent d’ assegurances i fa una bona relació amb la dona i el seu fill petit, fins que li confessa qui és, la qual cosa deixa trasbalsada a Victoria.

Haley marxa a Las Vegas on és perseguit per Sidney que  escanya al seu company Augie. Haley juga en el casino i guanya deu mil dòlars que envia a Victoria per rescabalar-la i perquè pugui tirar endavant de nou.

Sidney apareix a la fi i intenta assassinar a Haley, quan està a punt d’ aconseguir-ho, apareix la policia i el mata.

Haley i Fran marxen plegats a la recerca d’una nova vida.

COMENTARI

Dieterle és un dels nombrosos jueus alemanys que en 1930 emigren cap a Estats Units i troben un lloc en el sol d’ Hollywood.

És autor de més d’una setantena de films, considerat un artesà , un professional de la meca del cine, que realitza qualsevol encàrrec amb dignitat.

La pel·lícula que ens ocupa significa el debut en el cine de Charlton Heston i és una de les millors de Dieterle i una de les fites del cine negre.

Te totes les característiques d’ aquest gènere. En primer lloc podem parlar de ambigüitat moral dels personatges. Haley és un vividor, un petit estafador que, penedit pel suïcidi d’una de les seves víctimes, busca reparar el dany causat , compensant a la dona d’ aquest.

En cap cas és un heroi sinó un home en dubte. Haley i els seus amics són en realitat uns perdedors, perseguits per la policia i pel germà venjador, cerquen una sort que els hi és esquiva. És gent individualista, Haley diu en un moment donat que no l’ importa el que els hi passi als altres i contemplem un pòsit de desesperació sentimental, sobretot si seguim les lletres de les cançons amoroses que canta Fran. La seva llei és la del més fort, el peix gran sempre es menja al petit, malgrat això estan mancats de poder i són vulnerables.

La pel·lícula s’ estableix com un relat de perdó i redempció. Haley estafa a un pobre incaut però quan aquest se suïcida, pesa sobre les seves espatlles la mort de l’ home. En tant es lliura del seu perseguidor, busca recompensar a Victoria per esmorteir el pes de la culpa que li causen les seves malifetes.

El film es contextualitza en la postguerra, els protagonistes han estat servint en els forces armades i ara són gent desvalguda que cerca redreçar la seva vida, gent que va gaudir d’una vida ordenada i que ara es troba en una situació de crisi, gent colpida pel seu passat.

Una altra característica paradoxal és la representació de Las Vegas. Mentre Haley i els seus amics juguen en foscos tuguris, són perseguits per la llei i cauen en desgràcia però quan el joc passa a donar-se en Las Vegas d’una manera institucional, Haley guanya deu mil dòlars d’una tacada, obté feina, préstecs del cap i treball com a cantant per la seva amistançada. Las Vegas és la salvació , el paradís i la panacea a tos els mals.

Tot el món sòrdid s’ escenifica brillantment a partir de les coordenades del cine negre, quasi totes les escenes estan rodades en interiors, el clima és claustrofòbic, Casino, habitacions  tancades, cambres d’ hotel…molt poques s vegades contemplem la llum del sol amb els protagonistes.

Un element nou que Hollywood explotarà amb convicció durant molts anys és la presència del venjador, del psicòpata assassí.

 

GILDA

 Director: Charles Vidor

Actors: Rita Hayworth

              Glen Ford

              George Mc Cready

Any: 1946

Nacionalitat : USA

Gènere: Drama

Sub gènere: Cine negre.

 

ARGUMENT

Johny Farrell (Glen Ford), un jugador de cartes trampós surt d’un antre on està apostant  en Buenos Aires, quan és atracat.

Un home, Ballin Mundsen (George Mc Cready) el salva i foragita al lladre. Així mateix recomana a Farrell que si vol jugar de veritat vagi al Casino. Aquest ho fa i guanya fent trampes, quan descobreix que l’ amo del local és Mundsen. Mundsen contracta a Farrell i el fa la seva ma dreta en el negoci.

Un dia l’ amo del casino li presenta a la dona amb la que s’ acaba de casar, Gilda (Rita Hayworth). Gilda va tenir temps enllà una tortuosa relació amb Farrell i els dos tenen una potent relació d’ amor i odi.

Mundsen te el Casino com una tapadora doncs en realitat dirigeix el monopoli de tungstè, un mineral que cobdícien agents alemanys, una vegada acabada la segona guerra mundial.

Ballin mata  a un dels que l’ assetgen i decideix desaparèixer una temporada, escenificant la pròpia mort.

Farrell i Gilda, aliens a les intencions de l’ home es casen i Farrell es posa al cap de tots els negocis en tant Obregón el cap de policia comença a vigilar-ho tot.

Mentre, la relació entre la parella s’ enterboleix. Gilda continua anant amb diversos homes i Farrell intenta impedir-ho. Gilda li demana el divorci.

La policia decideix tancar el local i confiscar el Casino. Farrell ha perdut el negoci i la dona , se sent abatut i li demana a Gilda que torni amb ell. És  llavors quan Mundsen reapareix , decidit a venjar-se d’ aquells que l’ han traït.

La intervenció de “Tio Pio”,l’ home que neteja els lavabos, es decisiva doncs apareix i mata a Mundsen.

La policia fa els ulls grossos ja que Mundsen va morir segons les estadístiques tres mesos abans. Solament volen la clau de la caixa forta per tenir en les seves mans els papers de la trama del tungstè.

Gilda i Farrell fugen a Estats Units per recomençar una nova vida.

 

COMENTARI

Film clàssic i icona de la història del  cinema, que s’ estructura a partir del subjectivisme del relat en primera persona que desencadena la veu en off de Farrell.

Film tèrbol, ple de relativisme moral i cinisme.

L’ estrella de la funció és Rita Hayworth, que es consolida en aquesta pel·lícula com un mite eròtic. Incommensurable el seu striptis, en el que sols es treu un guant, ple de fetitxisme, entre tant canta “Put the blame on mame”.

Gilda és una dona lliure i ambiciosa, coqueta, sensual, atractiva, intrigant, que vol fer sempre la seva voluntat, un emblema de la dona fatal que fa desgraciats als homes.

L’ actitud de Gilda va ser considerada pecaminosa i pecadora en el context dels anys 40. La relació entre ella i Farrell està propera al sadomasoquisme, cops, la famosa bufetada a la dona, i odi però també amor cec.

Farrell representa l’ home que no te passat, segons ell, només futur. Fet a si mateix i que no obstant es sotmet als dictats de Mundsen en la missió d’ allunyar a Gilda del homes. Algun crític a caracteritzat l’actitud de Farrell com de homosexualitat latent.

Guió ple de sobreentesos i destacat paper, també d’ un personatge secundari : “Tio Pio”, l’ home encarregat de les latrines,  un savi, que tot ho sap i que acaba salvant a Farrell.

TENER Y NO TENER

 

Director: Howard Hawks

Actors: Humphrey Bogart

               Lauren Bacall

               Walter Brennan

               Dan Seymour

               Dolores Moran

Any: 1944

Tirol original: To have and have not

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Harry Morgan (Humphrey Bogart) és un mariner que es guanya la vida llogant el seu vaixell, el Queen Coch, per portar turistes a alta mar; viu en La Martinica en 1940, quan s’ha instal·lat a França el govern de Vichy, aliat dels nazis i treballa amb el seu soci i amic, Eddie (Walter Brennan), un vell, tan simpàtic com alcoholitzat.

Morgan és un home sense filiació política, que no vol prendre partit per cap dels contendents

En la illa fa la seva aparició Marie Browning (Lauren Bacall), alies “Slim), una busca vides a la recerca d’ aventura.

En un dels passejos de pesca, Morgan porta en el vaixell a Johnson, un pescador prou inepte que després no li vol pagar els serveis.

També fan la seva arribada un grup de resistents francesos, aquests li proposen a Morgan que viatgi amb ells a una cala  de la illa a recollir a un home però el mariner s’hi nega, doncs no es vol implicar-se en els affairs de la guerra.

Tot canvia quan es produeix un tiroteig en el bar de Frenchy i Johnson es mort sense pagar el seu deute, ara Morgan precisa de diners i accepta la proposta dels resistents, malgrat que Renard (Dan Seymour), el cap dels membres de la Gestapo i els seus homes , el vigilen.

Morgan marxa fins el lloc indicat, rescata a Paul de Bursac i a la seva dona (Dolores Moran) però en el camí són interceptats per una patrulla que els hi dispara; Bursac es ferit però el vaixell pot escapar i tocar port.

La missió de Bursac és contactar amb un important membre de la resistència en la Isla del Diablo però els col·laboracionistes amb els nazis estan darrera les seves passes.

Morgan, que té coneixements de medicina, li extirpa la bala que té allotjada en el cos a Bursac i rep seguidament la visita de Renard i els seus homes, que el comminen a que els porti fins on s’ amaguen els membres de la resistència si vol tornar a veure viu al seu amic Eddie, a qui han segrestat.

Morgan dispara a un dels homes i fa presoners als altres dos, seguidament accepta la proposta de la resistència d’ anar a buscar al contacte i fuig de La Martinica amb Marie, el seu nou amor, i la resta d’ antifeixistes.

 

TO HAVE AND HAVE NOT, Lauren Bacall, Humphrey Bogart, 1944

COMENTARI

Film basat, molt lliurement, en la novel.la d’ Ernest Hemingway del mateix nom.

Després de “Casablanca” en 1942, Hollywood realitza una cinta que condensa tots els elements arquetípics de la primera.

Morgan/Bogart, que s’ encasella en els seu paper d’ anti heroi, encarna a l’ home dur però descregut, honest però sense voluntat d’ involucrar-se en el xoc de forces que viu el món, individualista però incorruptible, mancat d’ ideals però que per culpa de l’ atzar es veu complicat en el conflicte i obligat a prendre partit; Morgan representa per sobre de tot la fidelitat a una manera de viure.

Marie és Lauren Bacall en el seu debut cinematogràfic, ocupa el paper d’una dona misteriosa, lladregota, sensual, de passat incert…una vampiressa en tota la regla, que rendeix amb els seus encants a Morgan.

La trama en general, té punts de vista similars a “Casablanca”: un cafè perdut en un espai exòtic, amb pianista inclòs, una missió a realitzar que l’ heroi rebutja però en la que finalment s’hi implica, la història d’un home indiferent que canvia a partir d’una experiència personal que el fa convertir-se i tornar-se un altre, la presència dels col·laboracionistes nazis, la figura d’una dona, Madame Bursac, lligada als resistents, que fa dubtar al protagonista, que finalment la deixa marxar al costat del marit.

“Tener y no tener” és també un cant a l’ amistat, el personatge entranyable del vell i alcoholitzat Eddie no se separa mai de Morgan malgrat la seva manca de facultats, de fet l’ última decisió de l’ heroi es presa quan s’ assabenta que l’ amic està segrestat pels nazis i aquest és el motiu últim que desencadena l’ acció amb la finalitat d’ alliberar-lo.

La pel·lícula és bàsicament un film d’ aventures però els estereotips que representen els protagonistes, l’ ambigüitat moral, el magnetisme dels personatges, la llum plena de clars i foscos i les escenes d’ acció fan que es consideri també dins el cànon del cinema negre.

El film conté alguns dels diàlegs clàssics de la història del cine com quan Marie indica a Morgan: “Saps xiular?, només tens que ajuntar els llavis i bufar”.

L.A. CONFIDENTIAL

l_a_confidential-703460549-large

 Director: Curtis Hanson

Actors: Russell Crowe

              Guy Pearce

              Kim Basinger

              Kevin Spacey

              Danny de Vito

              James Cromwell

              David Strathairn

Any: 1997

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

    Ed Exley (Guy Pearce) és un agent del departament de policia de Los Angeles, és un home escrupolós en la seva feina i amant de la legalitat, el seu company de departament és Bob White (Russell Crowe), és la cara inversa, no te escrúpols per aconseguir les confessions desitjades i tots els mitjans són bons per detenir als culpables. Al  seu costat també hi treballa Jack Vicennes (Kevin Spacey) del departament de narcotràfic, aquest te com a còmplice a Sid Hudgens (Danny de Vito), un periodista que acudeix sempre puntual per fotografiar els seus èxits. Tots ells estan a les ordres del capità Dudley Smith (James Cromwell)

Una nit es produeix un tiroteig en el cafè Nite Owl, en ell hi moren sis homes, entre ells Dick Stensland, un policia corrupte i de mitjans poc ortodoxes a qui Exley havia denunciat, també es troba entre els morts Susan Lefferts, una prostituta que treballava per l’ imperi de Pierce Patchet (David Strathairn), que utilitza meretrius que s’ assemblin a les grans estrelles del cine antic.

Quan comença la investigació, White coneix a Lynn Bracker (Kim Basinger), una altra prostituta que assumeix el paper de doble de Verònica Lake.

En tant, un grup de negres són sospitosos dels crims, la brigada policial, encapçalada per Exley, entra en el seu domicili i com els presumptes culpables s’hi tornen , els hi disparen i els maten. L’ assumpte resta liquidat.

Convençuts Bob i Exley que l’ affair s’ha tancat en fals, continuen la investigació amb la col·laboració de Vicennes. Quan aquest troba pistes sobre el cas, Dudley, el cap de la policia, el mata.

Dudley és en realitat el cap de la màfia i els assassinats de Nite Owl estaven relacionats amb el contraban de droga, com el cercle sobre ell es fa més estret, assassina a Hudgens, el periodista i al mafiós Patchet.

White i Exley són atrets a un hotel on Dudley els hi ha parat una trampa però després d’un intens tiroteig, els dos homes, tot i que malferits, sobreviuen, i Exley mata a Dudley.

La policia hi posa terra sobre el cas i ascendeix a Exley, en tant, White i Lynn deixen la ciutat per allunyar-se de tant enrenou.

la_confidential_el_duro_y_el_listo_2

COMENTARI

     Curtis Hanson roda una obra mestra del cine negre contemporani. El director és un artesà que guanya nom en 1992 amb “La mano que mece la cuna”, el talent que mostra en L.A. Confidential ja no el repetirà en la seva obra posterior.

La pel·lícula esta basada en la novel.la de James Ellroy, tot un segell, tota una referència del relat negre. El film es contextualitza en l’ Hollywood dels anys cinquanta i te tots els elements del millor cine criminal, homenatjat i revisitat: els gàngsters, la corrupció policial, els dos detectius enfrontats i després lligats per l’ amistat i per una mateixa causa, la dona fatal, l’ entorn podrit i una trama enrevessada.

En aquesta ruta clàssica, el film es pot equiparar també a la buddy movie, dos policies antagònics, un escrupolós amb la llei, l’ altre violent i disposat al joc brut, però els dos eficaços i disposats a esbrinar la veritat, els dos units en el seu combat contra la corrupció

Els dos homes ens expliquen per què es van fer policies. White te l’ especialitat en evitar maltractaments a les dones, recordant com el seu pare abusà i matà a la mare mentre el lligava a ell al radiador. Exley , perquè un policia desconegut i  malfactor al que apel.la com Rollo Tomasi, va matar al seu pare. Són dos ànimes turmentades sota diferent pell però els dos en busca de la veritat.

Com bona cinta de cine negre, els criminals ronden per tots els estrats professionals, la policia n’ esta plena, la droga, la prostitució i el crim, acompanyen la juguesca. Hanson ja ens diu en el transcurs del relat com el context  en Los Angeles és trampós, hi ha doble moral i doble personalitat és la que adopten les putes per convertir-se en la imatge d’ actrius famoses i donar satisfacció als seus clients.

Fins i tot el director juga amb la realitat de la relació entre el mafiós Johnny Stompanato, aquí un obligat confident i Lana Turner, un escabrós fet d’ Hollywood que va acabar amb l’ assassinat del gàngster per la filla de l’ actriu.

Igual que Lynn no és Verònica Lake ni Susan, Rita Haywort, res és el que sembla; el violent policia és honrat, la xarxa de comandaments són delinqüents.

Hanson roda escenes d’ alta tensió i violència, un antecedent dels grans del cine negre contemporani com els germans Cohen que inicien la seva carrera vuit anys més tard,

Excel·lent l’ assetjament al fiscal, penjant a l’ home de la finestra al buit o el tiroteig en el motel, en el que els policies se’n surten amb be.

Desencantat final, en el que tothom simula, per guardar-se les espatlles, mentre Bob s’ emporta la noia i Ed la glòria.

 

LA JUNGLA DEL ASFALTO

La_jungla_de_asfalto-577492566-large

 Director: John Huston

Actors. Sterling Hayden

               Louis Calhern

               Marilyn Monroe

               Sam Jaffe

Any: 1950

Títol original: The asphalt jungle

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

Doc  Erwin(Sam Jaffe) és un famós atracador que surt de la presó i cerca contactes per donar un bon cop a una important joieria.

El senyor Emmerich(Louis Calhern) un respectable pròcer de la societat, és quedarà les joies i els hi donarà als lladres el seu valor en efectiu.

Doc amb l’ ajuda de Cobby, un truà amb negocis bruts, amic d’ un policia corrupte, contracta a un especialista en obrir caixes fortes, a un conductor i a Dix Handley(Sterling Hayden), un pinxo , per la feina bruta.

Però Emmerich no disposa dels diners en efectiu doncs és un home arruïnat. Portat per l’ ambició,planeja quedar-se totes les joies, enganyant als pispes.

En l’ atracament res surt com estava previst. Si bé els lladres roben les joies, salta una alarma i ve la policia. Quan ja escapen, apareix un vigilant, Dix el colpeja però la pistola del guàrdia fereix accidentalment a l’ especialista en obrir caixes.

Emmmerich tement la reacció dels atracadors, porta a la trobada amb ells a un gàngster amic seu. Evidentment ,els lladres desconfien quan Emmerich els hi diu que no té els diners. Hi ha un tiroteig , els gàngster mor i Dix queda ferit.

A la fi arriben a un acord. Emmerich anirà a l’ asseguradora i tornarà les joies a canvi que aquesta li doni un vint i cinc per cent del seu valor, també s’ encarregarà de desfer-se del cadàver del gàngster. En tant, Doc i Dix, amb la cartera plena de joies busquen un amagatall en casa d’ una amiga de Dix.

El cèrcol s’ estreny. La policia troba el cadàver del gàngster i arriba a Emmerich, que confessa i més tard es suïcida.

Doc es queda les joies i inicia la fugida cap a Cleveland. Para en un bar amb juke-box i ofereix unes monedes a una noia perquè posi musica i balli. Aquest temps perdut dona lloc a l’ arribada d’una patrulla policial que l’ identifica i el deté.

En tant, Dix fuig  amb la dona que l’ ha amagat. Ferit, té que anar a un metge que el denuncia i quan continua la fugida, li fallen les forces i mor.

asfalto_2

COMENTARI

Ens trobem davant un impecable film de sèrie negra. Si bé el relat de l’ atracament perfecte ha estat portat moltes vegades al cinema, aquí el trobem envoltat d’un gran vigor narratiu.

Els personatges són arquetípics, de gran força. Entenem les motivacions dels lladres, personatges plenament humanitzats.

Emmerich és un home de negocis ,respectable, ambiciós i avariciós, que traeix als seus companys per accedir a tot el botí.

Doc Erwin és un professional que ho te tot calculat però al que tot se li complica per petits detalls. La seva perdició és per culpa de l’ atzar i també per la seva única debilitat en tot el procés: quan perd el temps, admirant embadalit ,com balla la noia amb la música del juke-box i la policia el deté.

Per fi Dix és un pinxo acostumat a fer treballs bruts i és un personatge bogartià. En ell funciona la lleialtat als companys , una certa ètica i un codi dels baixos fons. Dur, descregut, escèptic i desarrelat, té el somni , des de petit, de muntar cavalls. Mor en una granja en tant els cavalls s’ acosten al seu cadàver.

La pel·lícula acaba sent un panegíric a la bona feina de la policia però darrera, aquesta convenció, hi ha un retrat amarg d’un món de perdedors, un pessimisme vital que entén l’ esforç no correspost dels personatges, que els porta al fracàs.

 

 

EL TERCER HOMBRE

El_tercer_hombre-329429501-large

 

Director: Carol Reed

Actors: Orson Welles

               Joseph Cotten

               Trevord Howard

               Alida Valli

Any: 1949

Títol original: The third man

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Guerra freda

Subgènere: Espies

 

ARGUMENT

En tant ha acabat la segona guerra mundial, Viena està repartida entre quatre potències. Holly Martins (Joseph Cotten) arriba a la ciutat en busca del seu amic Harry Lime (Orson Welles), més s’ assabenta que aquest ha mort i sols pot assistir al funeral.

Martins coneix a diversos personatges, el comandant Calloway (Trevor Howard), que fa una semblança poc amable de Lime. Segons Calloway el mort era un traficant i barrejava la penicil·lina amb altre ingredients per lucrar-se, tot i els resultats nefastos per a les persones, que això comportava.

Martins trava relació amb Anna Schmidt (Alida Valli), l’ amant de Lime i amb les dues persones que el van ajudar abans de morir atropellat per un vehicle.

Però Martins sospita que la mort dels seu amic no ha estat accidental i comença a investigar. El conserge de la casa del costat, de la qual va morir Lime, afirma que hi havia un tercer home.

Algú considera que s’ està anant massa lluny en la investigació i mata al conserge. Tot canvia quan una nit Martins descobreix en un racó fosc algú que l’ espia i descobreix que aquest és Lime.

En efecte, el cadàver enterrat és d’ una altra persona i Lime ha simulat la seva mort per no tenir que respondre dels seus negocis bruts i s’ oculta en el sector soviètic.

Martins aconsegueix entrevistar-se amb Lime a dalt la roda del parc d’ atraccions de Viena i es dona compta que el seu antic amic ha perdut qualsevol principi ètic.

Tot això queda clar quan li diu des del més alt de l’ atracció que seria capaç de disparar sobre els puntets que es mouen en el terra, desconeixent qui son i l’ hipotètic mal que patirien.

Martins , decebut per la conducta del seu amic, coopera perquè el detinguin a canvi que Anna, de qui s’ ha enamorat, obtingui un nou passaport. Anna és txeca i corre el perill de ser expatriada a la zona soviètica.

Però ella rebutja el passaport i el favor. Finalment Lime és descobert, s’ amaga en les clavegueres de la ciutat i després de matar un policia i ser llargament perseguit, és acorralat i el propi Martins el mata.

Malgrat que Martins espera a Anna, aquesta passa de llarg i el deixa sol en la gran ciutat.

 

el-tercer-hombre-2

 

COMENTARI

Obra mestra de Welles, atribuïda oficialment a Carol Reed.

Els enquadraments, la planificació cinematogràfica, els tràvelings, les escenes nocturnes, els clars i foscos, la perspectiva de camp, tot ens parla de la mestria de Wells.

La pel·lícula és un conflicte típic de la guerra freda, adaptació de la novel·la de Graham Greene.

La pèrdua de valors de Lime fa que Martins es qüestioni la seva amistat amb ell, arribant a trair-lo i posteriorment a matar-lo. La conducta de Martins, que no deixa d’ estar marcada per l’ ambigüitat, no serà suficient per fer-se valer davant la dona que estima.

D’ altra banda, Lime perpetra un personatge amoral però lúcid. En la seva conversa en la roda amb Martins afirma: “A Itàlia 30 anys de dominació dels Borgia va portar el terror, les guerres i els morts, però va esdevenir Miguel Angel, Leonardo i el renaixement”.

“A Suïssa pel contrari van haver-hi cinc-cents anys d’ amor, democràcia i pau i quin va ser el resultat?: el rellotge de cu-cut”.

Aquest clàssic indiscutible te algunes escenes que han passat a la història del cinema, sobretot la persecució final per les clavegueres.

No es pot desmerèixer la conversa a dalt la roda o la imatge del nen que persegueix a Martins, cridant-li que és un assassí o la cara de Lime quan és descobert per Martins l’ il·luminar-se una finestra i se n’ adona que no és mort.

Així mateix cal destacar l’ escena final en la que Martins espera a Anna que avança per una llarga avinguda, passa pel seu costat sense dir-li res i desapareix de l’ enfocament deixant a l’ home sol.

Per últim cal ressaltar la música d’ Anton Karas, tot un clàssic, remarcant l’ acció. la pel.licula guanya el premi del festival de Cannes en 1949.

 

EL SILENCIO DE UN HOMBRE

 

El_silencio_de_un_hombre_El_samur_i-635226582-large 

 

Director: Jean Pierre Melville

Actors: Alain Delon

             Nathalie Delon

             François Perier

             Cathy Rosier

Any: 1967

Títol original: Le samourai

Nacionalitat: França

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

Jeff Costello (Alain Delon), surt de casa seva, roba un cotxe, compra una pistola, va a veure una dona perquè digui que ha estat amb ella i li doni una coartada, més tard es dirigeix a un nigh club, entra en un despatx i mata a un home.

Varies persones el veuen, especialment, Valerie, la pianista del local (Cathy Rosier), que es creua amb ell.

Jeff va després a un club de joc, en tant la policia es posa en marxa i porta a comissaria a diversos homes, la descripció dels quals coincideix amb la de l’ assassí.

El cas és dirigit pel comissari (François Perier) que comprova la coartada de Costello, visitant a Jane Lagrange (Natalhie Delon)que confessa va estar amb l’ home en l’ hora del crim, tal com havia acordat dir.

La pianista, amb la que es va creuar el dia del delicte, diu no reconeixe’l, així que la policia te que deixar en llibertat a Costello.

Al dia següent, aquest va a cobrar el servei però l’ home que li te que pagar li dispara, ferint-lo lleument i fuig.

Els que l’ han contractat saben que la policia sospita d’ ell i el volen eliminar.

Dos homes de la policia va a casa de Costello i col·loquen un micròfon per seguir els seus moviments. Quan aquest torna a casa, observa alguna cosa estranya, l’ ocell que guarda en la gavià està excepcionalment agitat, l’ home sospita i descobreix el transmissor.

Costello decideix posar-se en contacte amb la pianista, sap que el volen matar i vol conèixer qui són per avançar-se i protegir la seva vida. L’ organització es torna a posar en contacte amb Costello. L’ home que el va a veure diu que el volen tornar a contractar per una nova missió i li paga perquè la realitzi, Costello el redueix i l’ obliga confessar el nom del seu cap.

L’ assassí a sou, eludeix a la policia després d’ una prolixa persecució en el metro, va a l’ adreça que li han donat i mata al cap de l’ organització criminal.

Però, professional escrupolós com és, acudeix seguidament al night club per complir la nova missió encomanada, la víctima és ara la pianista. La policia l’ ha seguit , dispara contra Costello i el mata, després comprova que la pistola amb la qual tenia que realitzar l’ encàrrec no tenia bales.

el silencio de un hombre

COMENTARI

Melville realitza una pel·lícula lacònica, despresa de gestos superflus, econòmica de mitjans i posada en escena, és un clima bressonià per un dels paradigmes del cine negre europeu dels anys 60. S’ emmarca dins el cine francés que rendeix tribut al vell cine d’ Hollywood i es es fa dir “Polar”.

El director recrea el retrat d’un assassí a sou, un samurai, un llop solitari, el perfecte professional sense sentiments, sense emocions, sense remordiments, que fracassa en el seu últim encàrrec, quan li manen matar a la dona que l’ ha protegit. Metòdic, rigorós, auster, inexpressiu, és l’ home sol contra tot, més enllà de l`ètica de la seva missió.

La pregunta que li fa la pianista queda en l’ aire: “quina classe d’ home és vostè?”.

Melville mostra a aquest ser fred i meticulós, que mata a algú que no coneix i que no li ha fet res però no explica mai els seus motius, els seus perquès.

L’ acció transcorre en estacions de metro, en vagons silenciosos, en passadissos que no porten a la llum, tot el món pel que es mou Costello és soterrani i laberíntic com la seva vida.