EL SILENCIO DE UN HOMBRE

 

El_silencio_de_un_hombre_El_samur_i-635226582-large 

 

Director: Jean Pierre Melville

Actors: Alain Delon

             Nathalie Delon

             François Perier

             Cathy Rosier

Any: 1967

Títol original: Le samourai

Nacionalitat: França

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

Jeff Costello (Alain Delon), surt de casa seva, roba un cotxe, compra una pistola, va a veure una dona perquè digui que ha estat amb ella i li doni una coartada, més tard es dirigeix a un nigh club, entra en un despatx i mata a un home.

Varies persones el veuen, especialment, Valerie, la pianista del local (Cathy Rosier), que es creua amb ell.

Jeff va després a un club de joc, en tant la policia es posa en marxa i porta a comissaria a diversos homes, la descripció dels quals coincideix amb la de l’ assassí.

El cas és dirigit pel comissari (François Perier) que comprova la coartada de Costello, visitant a Jane Lagrange (Natalhie Delon)que confessa va estar amb l’ home en l’ hora del crim, tal com havia acordat dir.

La pianista, amb la que es va creuar el dia del delicte, diu no reconeixe’l, així que la policia te que deixar en llibertat a Costello.

Al dia següent, aquest va a cobrar el servei però l’ home que li te que pagar li dispara, ferint-lo lleument i fuig.

Els que l’ han contractat saben que la policia sospita d’ ell i el volen eliminar.

Dos homes de la policia va a casa de Costello i col·loquen un micròfon per seguir els seus moviments. Quan aquest torna a casa, observa alguna cosa estranya, l’ ocell que guarda en la gavià està excepcionalment agitat, l’ home sospita i descobreix el transmissor.

Costello decideix posar-se en contacte amb la pianista, sap que el volen matar i vol conèixer qui són per avançar-se i protegir la seva vida. L’ organització es torna a posar en contacte amb Costello. L’ home que el va a veure diu que el volen tornar a contractar per una nova missió i li paga perquè la realitzi, Costello el redueix i l’ obliga confessar el nom del seu cap.

L’ assassí a sou, eludeix a la policia després d’ una prolixa persecució en el metro, va a l’ adreça que li han donat i mata al cap de l’ organització criminal.

Però, professional escrupolós com és, acudeix seguidament al night club per complir la nova missió encomanada, la víctima és ara la pianista. La policia l’ ha seguit , dispara contra Costello i el mata, després comprova que la pistola amb la qual tenia que realitzar l’ encàrrec no tenia bales.

el silencio de un hombre

COMENTARI

Melville realitza una pel·lícula lacònica, despresa de gestos superflus, econòmica de mitjans i posada en escena, és un clima bressonià per un dels paradigmes del cine negre europeu dels anys 60. S’ emmarca dins el cine francés que rendeix tribut al vell cine d’ Hollywood i es es fa dir “Polar”.

El director recrea el retrat d’un assassí a sou, un samurai, un llop solitari, el perfecte professional sense sentiments, sense emocions, sense remordiments, que fracassa en el seu últim encàrrec, quan li manen matar a la dona que l’ ha protegit. Metòdic, rigorós, auster, inexpressiu, és l’ home sol contra tot, més enllà de l`ètica de la seva missió.

La pregunta que li fa la pianista queda en l’ aire: “quina classe d’ home és vostè?”.

Melville mostra a aquest ser fred i meticulós, que mata a algú que no coneix i que no li ha fet res però no explica mai els seus motius, els seus perquès.

L’ acció transcorre en estacions de metro, en vagons silenciosos, en passadissos que no porten a la llum, tot el món pel que es mou Costello és soterrani i laberíntic com la seva vida.

LA LEY DEL HAMPA

lA LEY DEL HAMPA

 

 Director: Josef Von Sternberg

Actors: George Bancroft

               Clive Brook

               Evelyn Brent

               Fred Kohler

Any: 1927

Títol original: Underworld

Nacionalitat: USA

Gènere: Gàngsters

 

ARGUMENT

     Bull Weed (George Bancroft) atraca un banc i després d’ escapar perseguit per la policia, coneix a Rolls Royce Wensel (Clive Brook), un home alcoholitzat, aquest té problemes amb un altre mafiós, Buck Mulligan (Fred Kohler) i Bull l’ ajuda , li ofereix la seva amistat i li presenta a Feathers /Plomes/ (Evelyn Brent), la seva xicota.

Bull aparta del vici a Rolls i l’ instal.la en un pis que és també el seu refugi per on escapar en cas de cuites; Rolls ha estat advocat, és un home culte i intel·ligent.

Bull atraca una joieria, com li cau a terra una flor, que sol portar Mulligan, aquest és acusat; més tard Bull participa en una gran festa a la que acudeixen la crema dels saltejadors de la ciutat. Allà Bull contempla amb aprensió com “Feathers” es mostra afectuosa amb Rolls i la noia és coronada reina del ball.

Aprofitant que Bull ha begut, Mulligan vol abusar de “Feathers”, Bull desperta i ple d’ ira, persegueix a l’ assetjador i el mata, mentre la dona cau en braços de Rolls.

Bull és jutjat per assassinat i condemnat a morir penjat.

Per gratitud i amistat, Rolls prepara un pla per salvar a Bull de la forca. Els amics del gàngsters eliminen als guàrdies i esperen al detingut en un cotxe fúnebre però Bull, que ja sap que “Feathers” el traeix amb Rolls, escapa pels seus propis mitjans.

Bull va a l’ amagatall que comparteix amb Rolls i “Feathers” i embogit per la gelosia intenta escanyar a la noia, quan fa la seva aparició la policia. Rolls s’ assabenta que el gàngster està assetjat en el refugi , acudeix en el seu ajut i escapa al cercle policial però Bull, despitat, li dispara i el fereix.

Quan Rolls, nafrat, s’ abraça a “Feathers”, Bull compren que l’ amic no l’ ha traït però que ell i la noia s’ estimen, així que decideix rendir-se , lliurar-se a la policia i acceptar el seu destí.

 

Underworld1

 

COMENTARI

     Josef Von Sternberg neix en Àustria, la seva família emigra en 1909 a Estats Units i a l’ igual que el seu coetani i paisà Erich Von Stroheim, inicia en el nou país d’ acollida la seva carrera cinematogràfica. Amb “la ley del hampa” roda la que potser és la primera pel·lícula de gàngsters de la història.

Més tard, ja en el sonor, assoleix l’ èxit amb Marlene Dietrich, la seva musa i amant, a diferència de Stroheim que resta en l’ oblit.

“La ley del hampa” és tant un film de gàngsters com un drama romàntic, d’ acció, amor i gelosia. Aquí el delinqüent no és vist, encara, com una lacra social, sinó que es presenta com un heroi tràgic, front la llei i l’ ordre, el gàngster significa la transgressió.

La pel·lícula té com tema principal la relació de trio entre Bull, l’ home fora de la llei, “Fatheles”, la seva noia i un perdedor alcoholitzat, que es redimeix, Rolls Royce, a qui Bull dona aixopluc i confiança i que es guanya l’ amor de la noia.

Rolls manté la lleialtat cap a Bull ; en un moment donat “Fatheles” li comenta la disjuntiva entre deixar morir al gàngster en la forca, amb la qual cosa la parella restaria lliure per iniciar una nova vida fora del crim o lluitar per salvar a Bull. Rolls té un deute de gratitud amb el seu mentor i ell i la dona pensen que trair a l’ amic els hi comportaria infelicitat.

Sternberg, amb l’ excel·lent guió de Ben Hecht presenta, com és clàssic en el cine mut, molts primers plans, en els que mostra la psicologia dels personatges.

Són notables les imatges dels pinxos amics de Bull en la festa, un retaule de personatges fora de la llei però aquests plans donen pas a la imatge de Mulligan, l’ enemic del protagonista i la seva mirada plena de luxúria cap a “Fatheles”, que en contrast mostra el seu avorriment i indiferència.

Hi ha algunes escenes magistrals, com la seqüencia de l’ atracament. Contemplem com Sternberg defineix uns fets amb mitja dotzena de plans: les joies, una flor a terra, les cames de la gent que fuig, un barret d’un indigent que recull almoina i un home que crida socors, l’ escena ens informa de l’ atracament, sabem qui l’ ha comés i que la flor que ha perdut pertany a Mulligan que serà acusat, mai tanta restricció de mitjans per tanta eficàcia narrativa.

Una altra gran escena és quan Bull persegueix a Mulligan. Veiem al gàngster pel carrer, més tard enganxada la seva cara al vidre de la botiga de flors de la qual Mulligan és propietari, des de la qual contempla la imatge del rival, trenca la porta d’un cop de peu i dispara des d’una cortina, com si fos una obra teatral, Mulligan cau mort entre les flors.

Gran escena també la resistència de Bull a la policia en el seu amagatall, plena de violència, ritme i intensitat i precursora del cine americà de finals dels seixanta, inicis dels setanta.

A l’ inici del film, Bull contempla un rètol amb el que s’ identifica: “la ciutat és teva”, diu, uns pocs anys més tard en “Scarface”, s’ homenatjarà aquesta escena en una brillant repetició

La pel.licula guanya en 1927 l’ oscar al millor guió original.

LA CEREMONIA

La_ceremonia-998795376-large

 Director: Claude Chabrol

Actors: Isabelle Huppert

               Sandrine Bonnaire

               Jacqueline Bisset

               Jean Pierre Cassel

             Virginie Ledoyen

Títol original: Le Cérémonie

Nacionalitat: França

Any: 1995

Gènere: Cine negre

Subgènere: Lluita de classes

 

ARGUMENT

Catherine Lelievre (Jacqueline Bisset) és una dona de classe alta que viu en una casa a les afores d’ una població de la Bretanya.

Contracta una serventa per les feines domèstiques i l’ elegida és Sophie (Sandrine Bonnaire), una noia que ofereix excel·lents referències.

Catherine forma família amb Georges , el seu marit (Jean Pierre Cassel) i els seus dos fills adolescents.

El comportament de Sophie és irreprotxable fins que fa amistat amb Jeanne (Isabelle Huppert), la cartera de la població. Les dues dones congenien malgrat semblar molt diferents. Sophie és callada, introvertida i es passa tot el seu temps lliure davant la televisió, Jeanne és extravertida i li agrada molt llegir. Però les dues tenen un passat ple de secrets i es fan confiança per explicar-se’ls. Jeanne va ser acusada de la mort del seu fill petit, més va ser alliberada per falta de probes. Sophie també va ser acusada de la mort del seu pare en un incendi però igualment se’n va sortir sense condemna.

Georges comença a rebre el seu correu obert en moltes ocasions ,quan va a demanar explicacions a l’ oficina , Jeanne l’ engega a dida i l’ insulta a partir d’ aquí la família prohibeix que les noies es vegin en el domicili propi.

La desconfiança entre las parts creix quan Melinda (Virginie Ledoyen), la filla, descobreix que en realitat Sophie no pot complir determinades funcions perquè és analfabeta, la serventa no vol que això se sàpiga i amenaça amb descobrir un secret de la noia, que ha conegut espiant-la, està embaraçada.

Melinda explica la seva situació i el xantatge a que ha estat sotmesa i Georges , indignat, parla amb Sophie i l’ acomiada.

Sophie es va a trobar amb Jeanne i tornen a la casa per emportar-se les coses de la primera. En tant la família s’ ha vestit de gala per contemplar per televisió l’ òpera Don Giovanni de Mozart, que Charlotte gravarà.

Les dues noies que han entrat per la porta del darrera troben les dues escopetes de caça de Georges, les carreguen i després pugen a l’ habitació, excitades i disbauxades llancen la xocolata desfeta que s’ anaven a prendre sobre el llit de noces dels propietaris, obren els armaris i estripen la roba de disseny de Catherine.

Quan estan en plena feina, Gilles que ha sentit sorolls sospitosos puja a l’ habitació , les descobreix i amenaça cridar a la policia.

Alguna cosa terrible està a punt de pasar

 

Ceremonia I

COMENTARI

     Pel·lícula basada en una novel·la de Ruth Rendell, una autora que porta varies obres seves al cine, entre elles “Carne trémula” de Pedro Almodóvar. Chabrol, com sempre, va més enllà que de realitzar un film de gènere criminal ja que s’ encarrega de diseccionar móns contraposats.

En realitat es tracta d’ una pel·lícula sobre el crim però també sobre la lluita de classes. La família acabalada, darrera la seva cultura i educació representa tot allò que les noies, especialment Sophie ,no tindran ni seran mai.

Malgrat el tracte correcte que rep, en Sophie va larvant un sentiment d’ odi davant els altres, odi pel que són, odi pel que posseeixen, així s’ explica com les noies esquincen i destrueixen els vestits, el símbol de l’ oripell que elles no tindran, com un ritual previ a matar.

No és menys la família burgesa que rep la mort vestida de lluentons i contemplant una sessió d’ òpera televisiva, independentment de la seva qualitat, també un símbol de la classe posseïdora. És a dir assassins i víctimes estan revestits simbòlicament per matar i per morir. Ho fan a través d’ una cerimònia.

Un altre símbol de l’ allunyament entre classes socials és l’ analfabetisme de Sophie que oculta radicalment per evitar ser menystinguda, la noia dispara contra els seus amos i ho fa després contra els llibres que ells posseeixen, un símbol cultural que li és aliè i estrany i que per tant odia.

Més enllà de l’ anàlisi social Chabrol dissecciona a dues persones aparentment normals però plenes de secrets amagats i sobretot sense escrúpols morals, incapaces de penediment, horror o sentiment de culpa, darrera la normalitat s’hi refugia un monstre.

Per no deixar el crim sense càstig, Chabrol soluciona el tema mitjançant l’ atzar, en forma d’ accident i en forma de la gravació que conté les dades del que ha passat.