LA NOCHE DE LA IGUANA

 

Director: John Huston

Actors: Richard Burton

               Sue Lyon

               Ava Gardner

              Deborah Kerr

Any: 1964

Títol original: The night of the iguana

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Larry Shannon (Richard Burton) és un sacerdot que ha perdut la fe. Apartat del seu ministeri es dedica a fer de guia turístic en Mèxic i acompanya a un grup de velles turistes en un bus en el que també hi va una atractiva menor, Charlotte (Sue Lyon), més interessada per Larry que pel paisatge.

El sacerdot en excedència, està també més atret per l’ alcohol i les dones que per la religió. Acusat per la tutora de Charlotte de pervertir-la, el bus arriba a un vell hotel de les afores de Puerto Vallarta, que regenta Maxine (Ava Gardner), una vella amiga de Larry, una viuda que viu acompanyada per dos joves mexicans.

Larry es veu contínuament assetjat per Charlotte, amenaçat d’ acomiadament pel seu cap i importunat per la tutora i el grup de dones, que volen anar a una residencia més còmoda.

Per agreujar-ho tot arriba a la residència Hannah (Deborah Kerr), una dona propera als quaranta anys però de bon veure, acompanyada del seu avi, un poeta de noranta set anys.

Els dos es van buscant la vida, malvivint dels dibuixos de la dona i els poemes del vell. Larry ha amagat una peça del cotxe perquè els turistes no se’n vagin però acaba rebutjant a Charlotte ,que només li porta problemes, i ja definitivament acomiadat deixa que les dones marxin.

Larry es queda en l’ hotel on es produeix un joc de gelosia, desig i rebuig entre ell i les dones.

Finalment Larry i Maxine es queden plegats en l’ hotel en tant Hannah fuig per  continuar la seva vida errant.

 

 

COMENTARI

Film basat en una obra de Tennessee Williams. Planteja el món tancat i claustrofòbic de l’ autor, els conflictes sexuals i els drames existencials que recorren la seva obra.

Huston recrea personatges turmentats i en crisi, angoixats i cercant el seu lloc en la vida, incapaços de trobar-li un sentit a aquesta. Gent fràgil, solitària, perduda, cercant desesperadament arrelar-se.

En ells, els dubtes són més forts que les creences i es barreja la necessitat d’ estimar amb el desig i el sexe. Famosa l’ escena de Maxine, mullada en la platja i abraçada apassionadament als dos joves i musculosos mexicans. És un paradigma de la necessitat amorosa de la dona, els nois sols li ofereixen sexe però no cobreixen el buit existencial.

Maxine és tota extraversió, voluptuositat i caràcter. Hannah és en canvi un dona sense experiència sexual però disposada a gaudir de la vida i a veure món. Cap de les dues te tot el que vol ni el que busca. Al  igual que Larry són personatges dissortats, cercant la felicitat.

La comprensió que la vida te que portar a un objectiu, la marca el vell poeta que dicta i acaba el seu últim poema per morir, seguidament, en pau.

Williams proposa la metàfora de la iguana, una bestiola que han caçat i que tenen lligada, sense possibilitat de llibertat i d’ escollir el seu destí. Larry li talla les cordes a la iguana captiva i amb aquest gest busca emancipar-se també de si mateix i lliure, trobar la felicitat.

CIELO NEGRO

 

Director: Manuel Mur Oti

Actors: Susana Canalejas

              Fernando Rey

              Luís Prendes

Any: 1951

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Emilia (Susana Canalejas) és una dependenta d’una botiga de modes, és una noia soltera que mai ha tingut promès i que viu amb la mare.

Un dia, Ricardo (Luís Prendes), un company de feina, l’ invita a la nit a la fira; Emilia es creu enamorada del noi i es fa il·lusions. Com l’ únic vestit que disposa està arnat, n’ agafa un, en penyora, de la botiga.

La noia viu una nit  feliç però Ricardo li confessa que se’n va a València el dia següent, a la recerca d’una millor oportunitat laboral, la pluja fa que la gent s’ amuntegui i la parella es perd de vista.

Al dia posterior, Emilia demana en la feina si algú  coneix la nova adreça de Ricardo, Nora, una altra pretendent del noi, li dona unes senyes falses, les d’un familiar d’ ella i entre Nora i les companyes ordeixen un engany.

En tant, Emilia, torna el vestit però és descoberta per la mestressa que la fa fora de la feina per lladre.

Nora i les companyes, busquen a Angel (Fernando Rey), un  poeta esparracat i mort de gana, aquest s’ avé a escriure-li cartes amoroses a Emilia com si es tractés de respostes de Ricardo i la noia, convençuda que les rep del seu amor, les contesta amb entusiasme, davant les burles de la colla.

Finalment, la broma puja de to i el fals Ricardo acorda el dia del casament però Emilia, que te a la mare malalta, vol anticipar la data. Angel, penedit, no vol segui endavant amb el joc, va a veure a la noia i li confessa tot l’ engany; Emilia obliga al poeta a interpretar el paper de promès davant la mare i a anar-la a veure per que aquesta mori feliç.

Per si fos poc, la noia perd visió i s’ està quedant cega. Desesperada, Emilia vagareja sota la pluja i intenta suïcidar-se; el repicó de les campanes de l’ església veïna la dissuadeixen i corre sota la pluja fins l’ altar, l’ aproximació a la divinitat li dona pau i esperança.

 

 

COMENTARI

   Mur Oti realitza el seu segon llargmetratge. És una de les millors pel·lícules del cine espanyol i te un gran èxit de públic però amb el temps, Mur Oti es oblidat i més tard recuperat com autor de culte.

“Cielo negro” és un melodrama tremebund, que toca diversos fils. El primer és la il·lusió d’una noia jova i soltera per aconseguir prometre’s del xicot que creu estimar, en tant aquest no li fa cas.

El segon i millor, és la trampa a que es sotmesa per una rival i les companyes de feina, amb la col·laboració d’un poeta espellifat que escriu cartes amoroses com si fos el promès.

El tercer, és l’ obligació a que és supeditat el poeta per consolar a la mare moribunda i redimir-se així de les seves males arts.

El quart, és el drama personal de la protagonista, sense parella, sense feina, sense mare i a punt de tornar-se cega. Tot això resta devaluat per un final propi de l’ època i del cine del nacional catolicisme. Emilia , plena de dissort, opta per suïcidar-se però la censura o la productora, obliguen a que es penedeixi i trobi l’ equilibri i la gracia en l’ església i en el missatge diví.

Malgrat aquest final, que trenca amb la dinàmica narrativa pròpia del melodrama, el film està ple de connotacions poètiques: el pallasso que atén a Emilia en la fira o la nina que perd les ulleres com després li passa a la noia. També d’ elements simbòlics  com quan la protagonista entra en l’ església i allarga els braços com si visques la passió de Crist en la creu.

La pel·lícula es va fer famosa pel seu llarg pla-seqüència, un perllongat tràveling que mostra a Emilia córrer desesperada sota la pluja fins a l’ església, una carrera inacabable on la noia, mullada, perduda i desmanegada, va a la recerca de la única esperança possible : la de la de la fe, en una escena que és tant un glop de neorealisme com un moment tens i emocionant.

“Cielo negro” és també un apunt de cine social amb una vessant psicològica i mostra un clima moral col·lectiu miserable, mesquí i malaltís, que es correspon amb l’ època.

Nora, la noia que ordeix l’ engany amb les companyes de feina, el poeta fracassat o la mestressa de la botiga que acusa a Emilia de lladre, són personatges sense pietat ni compassió, disposats a fer mal sense reparar en les conseqüències, són fills del seu temps.

TORO SALVAJE

 

Director: Martin Scorsese

Actors: Robert de Niro

              Joe Pesci

              Cathy Moriarty

Any: 1980

Títol original: Ragging bull

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama/biopic

Subgènere: Boxeo

 

ARGUMENT

Jake LaMotta  (Robert de Niro(és en 1941 un boxejador que s’ obre camí en la seva carrera. Coneix a Vickie (Cathty Moriarty), una noia jova i guapa i es separa de la seva dona però això no canviarà el seu caràcter xulesc, molt lligat a l’ entorn familiar on el seu germà Joei (Joe Pesci) és un gran suport.

Després dels seus mítics combats amb Ray Sugar Robinson li arriba l’ oportunitat de lluitar pel títol mundial dels pesos mitjans. Abans tindrà que plegar-se als desitjos de la màfia i manegar i perdre un combat, per aspirar al títol.

En la disputa venç a Marcel Cerdán, el campió i es proclama el millor pes mig del món en 1949.

De caràcter explosiu, combina la defensa del títol amb aldarulls i baralles constants, s’ enemista amb el seu germà i li dona una pallissa doncs creu que Joei s’ ho fa amb Vickie, la seva dona.

Malgrat el pas del temps no deixarà de ser un gelós compulsiu i això el portarà a que la seva doni també l’ abandoni.

Amb problemes de pes i incapaç de cuidar-se com abans, acaba perdent el títol i inicia la costa avall.

Una vegada retirat regenta un club on actua, explicant histories i acudits sense gaire èxit, és empresonat per relacionar-se i permetre l’ entrada al club a menors i acaba sent un home sol que només te com capital el passat.

 

 

 

COMENTARIS

Biopic del campió mundial dels pesos mitjans Jack LaMotta. La seva persistència i duresa fins arribar allà on vol. El món de les màfies que arreglen combats, el mal caràcter del boxejador que el portarà a l’ abandonament de totes les persones que passen per la seva vida, són els trets fonamentals del film.

LaMotta és un heroi, fort i vigorós en el ring però un titella en la vida real, assetjat per gelos irracionals, groller, masclista i incapaç de mantenir l’ estima dels seus.

El destí el porta de ser adulat i respectat a ser un showman sense èxit.

Scorsese filma els combats amb detall i una certa desmesura, veiem la barreja de l sang, l’ aigua, i el suor brotant sense mida del cos dels contrincants . Utilitza el blanc i negre per donar més realisme als esdeveniments i forja la historia d’ un dels mites del boxeu en els anys 50, que, com tants altres, acaba sent un perdedor.

La pel·lícula no seria el mateix sense la intervenció de Robert de Niro que mostra sempre a l’ home torturat, en busca d l’ afirmació , el reconeixement  i l’ afecte,  tant en el seu zenit, amb una excel·lent forma física, com en el seu declivi, ja gras i inflat. L’ actor s’ engreixà vint i cinc quilos per interpretar aquesta segona etapa del personatge i va guanyar un oscar al millor actor per la seva interpretació.

Paul Schrader és un dels habituals guionistes de Scorsese aporta també, des de el seu calvinisme una aportació decisiva  al protagonista. Algú pot ser un triomfador però te que pagar, te que compensar l’ èxit, el seu cel, amb algun tipus d’ infern personal.

Per últim ressaltar que aquesta, com quasi totes les pel·lícules sobre boxeu escenifiquen el somni americà, com algú no especialment dotat, pot ascendir del no res a l’ èxit professional i social.

D’ una altra banda el boxeu és també una representació de la vida: pegar i que no et peguin.

UN TRANVIA LLAMADO DESEO

 

DIRECTOR: Elia Kazan

Actors: Marlon Brando

              Vivien Leigh

              Karl Malden

              Kim Hunter

Any: 1951

Nacionalitat: USA

Títol original: A streetcar named desire

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Blanche Dubois (Vivien Leigh) arriba a Nova York per passar una temporada a casa de la seva germana Stella (Kim Hunter), casada amb Stanley Kowalski (Marlon Brando).

Blanche és una persona amb severs desequilibris, que viu angoixada, plena de pors i desitjant ser estimada. Ha venut la casa familiar, porta amb ella vestits, joies i aires d’ elegància que es diuen poc amb l nova llar.

En la casa es troba amb Stanley, un Home violent i prepotent, de caràcter agressiu però també, terriblement atractiu.

Blanche coneix a Mitch (Karl Malden), un company de la feina i dels jocs de cartes de Stanley. Aquest és un home solitari que no ha tingut sort amb les dones, Blanche i Mitch es relacionen i es necessiten més que s’ estimen és per això que es comprometen.

Però Stanley te noticies del fosc passat de Blanche i desenterra els secrets que ningú coneix, com que el seu primer marit es va suïcidar. També desvela com a Auriol, la seva petita població havia guanyat mala fama per anar-se’n amb tota mena d’ homes, especialment jovenets.

Stanley li explica el passat a Mitch i aquest se sent enganyat i abandona a Blanche.

Quan Stella, que ha quedat embarassada, va a l’ hospital per tenir un nen, Stanley queda sol a la casa amb Blanche. Esclaten els desitjos ocults i l’ home la viola després de lluitar amb ella.

Blanche desolada, acaba de perdre la poca raó que li quedava. Perduda en un món irreal i fantàstic anuncia a Stella que ha rebut un telegrama d’un milionari, antic amant que se l’ emportarà a un viatge de plaer als tròpics.

El milionari sols existeix en la seva imaginació i qui apareix són els responsables d’una institució mental per emportar-se-la.

Stella sospitant tot allò que ha desencadenat el seu marit fuig de la casa amb el seu fill, en tant ressona en la llunyania les veus de Stanley cridant-la.

 

COMENTARI

Basada en l’ obra teatral de Tenesse Williams, el relat queda marcat per un clima asfixiant, dens, claustrofòbic i fosc, un món aclaparador, ple de personatges al fil que se senten ofegats física i moralment.

Blanche Dubois és una de les figures més ambivalents de la història del cine. Magistralment interpretada per Vivien Leigh, al voltant d’ ella gira la trama. Desequilibrada, sola,insegura, mentidera compulsiva, amb por a envellir, plena de passions latents que no s’ atreveix a desenvolupar, s’ ha muntat  un món a mida, un món irreal i fantàstic en el qual s’ aferra a creure’s que és allò que no és.

Viu marcada pels fantasmes del passat, per les seves tèrboles experiències, pels desitjos no assumits, per la por al rebuig.

En el mirall no vol veure ni admetre la seva imatge ni el reflex de la veritat però quan la violència de Stanley l’ assetja i el mirall s’ esmicola, l’ equilibri entre raó i bogeria es trenca també per sempre.

Stanley és la contrapart. Prepotent, xulesc i sense límits, ell és ell protagonista principal en la sort de la dona a l’ explicar el passat que ningú coneix.

Clima angoixant, atmosfera tensa i sòrdida, mentides compulsives, passions sense fre, el món de Williams, sec, dur i sense concessions.

La pel·lícula guanya quatre oscars, a Vivien Leigh com a millor actriu, a Karl Malden i Kim Hunter com a millor actor i actriu secundaris i ala millor direcció artística.

 

PARIS, TEXAS

 

Director: Wim Wenders

Actors: Harry Dean Stanton

              Nastassia Kinski

             Dean Stockwell

             Aurore Clement

Any: 1984

Nacionalitat: Alemanya

Gènere: Drama

Sub Gènere: Road movie.

 

ARGUMENT

En el desert de Texas apareix un home perdut, desconcertat i silenciós, és recollit i li troben un paper amb un telèfon en les seves butxaques, és el del seu germà.

Walt (Den Stockwell) va a buscar a l’ home que es diu Travis Anderson (Harry Dean Stanton) i el porta fins a casa seva en Los Angeles, Walt viu amb Ann (Aurore Clement), la seva dona i el fill de Travis, Hunter, un nen de vuit anys. El pare, Travis, va desaparèixer quatre anys  abans sense deixar rastre.

Poc a poc Travis comença a parlar i a socialitzar-se i intenta guanyar-se l’ afecte del fill, assoleix vells records familiars i rememora com els seus pares li explicaren com el varen concebre en Paris, una petita localitat de Texas.

Quan ja està recuperat, Travis i Hunter inicien un viatge per trobar a la mare, aquesta el dia cinc de cada mes ingressa diners pel fill en un banc d’ Houston i aquest és el fil per trobar-la.

Pare i fill arriben a Houston i segueixen la pista de la mare, Jane (Nastassia Kinski), treballa en una mena de bar de cites i estripis, on els homes paguen diners per parlar amb les noies; les parelles es comuniquen a través d’un mirall, els homes les poden veure però les dones sols contemplen la seva pròpia imatge.

Travis parla  el primer dia amb Jane sense donar-se a conèixer, el segon dia rememora la relació que van tenir, com Travis un home obsessionat i ple de gelosia, va enfonsar el lligam comú i  va abandonar a la família.

Jane el reconeix, tanca la llum de l’ habitacle i marit i muller es contemplen. Travis li lliura al fill i marxa per la carretera de nou en solitud.

 

COMENTARI

Wenders filma la que potser és la seva millor pel·lícula. Una balada sobre el desarrelament, l’ abandó i la solitud amb guió esplèndid de Sam Sheperd.

La pel·lícula és una història que es divideix en tres parts; en la primera hi trobem un home perdut i alienat en el desert, la segona és la de l’ acceptació i la recuperació de la sociabilitat i la tercera és la de la recerca i recuperació del passat que el va portar a la situació de desfeta, és el moment de la redempció, lliurant el fill a la seva mare.

Wenders crea un clima que remarca la solitud d’uns personatges que han perdut el nord i no saben que fer amb les seves vides, el paisatge te sentit dramàtic a través de l’ espai infinit del desert, de les carreteres sense final o de la geografia minúscula on es troben Travis i Jane, tots són entorns de solitud. La música de Ry Cooder, una guitarra que plora, remarca la tristesa del context.

La pel·lícula s’ estructura com una road movie, Travis vagareja sense rumb en els inicis i comença més tard un viatge al passat i a la recerca de la família que va abandonar; com sempre en tot viatge Travis canvia, recupera la raó i es redimeix del passat, retornant el fill a la mare.

En qualsevol cas, Travis és un àngel de la devastació, el seu retorn a la societat és potser salvífic i de retrobament però significa també un trencament sentimental per Walt i Anne, els oncles del nen, que l’ havien acollit com un fill.

Wenders estructura la cinta igualment com un western, un recorregut de recerca d’un personatge que salva els obstacles que troba en el seu camí fins a retornar el fill a la mare, “Centauros del desierto” és un referent.

El moment crucial de la pel·lícula és la llarga conversa de Travis amb Jane, l’ espai els separa, el mirall realitza els efectes de paret, els dos protagonistes estan  al costat l’ un de l’ altre, però no es reconeixen, no es toquen, Jane no pot percebre a Travis, una metàfora de la incomunicació en la relació sentimental.

L’ habitacle on treballa Jane és un lloc per veure i no ser vist, una extensió d’ encontre però de separació, un espai per expressar les frustracions en tant algú, fa veure que escolta.

Travis avança en el seu recorregut existencial des de la mudesa dels inicis del relat a la verbalització de les culpes i els sentiments en el final.

Travis evoluciona des del punt de l’ abandó personal, des de la pèrdua de la mirada i la memòria fins a rescabalar-se i acceptar-se a si mateix, en un drama profund ,que amaga un amor tan desesperat com ja impossible i perdut.

Wenders acaba amb el reflex de la llum de les faroles sobre un gran espai ampli i solitari, Travis agafa el cotxe i condueix de nou sense rumb per les grans carreteres d’ Amèrica.

Paris en Texas és el lloc on Travis volia establir-se amb la família, una espècie de somni americà frustrat, un espai ideal que molta gent confon amb la ciutat europea. Wenders juga també amb la dicotomia entre el seu origen europeu i el seu amor a la cultura americana, Paris és arreu.

La pel·lícula guanya la Palma d’ or en Cannes en 1984.

MATADOR

 

Director: Pedro Almodóvar

Actors: Assumpta Serna

              Nacho Martínez

              Antonio Banderas

              Eusebio Poncela

              Eva Cobo

              Chus Lampreave

              Carmen Maura

               Julieta Serrano

Any: 1986

Nacionalitat: España

Gènere: Melodrama

 

ARGUMENT

Diego Montez (Nacho Martínez)és un antic torero retirat per culpa d’ una greu agafada i ara es dedica a donar classes de tauromàquia als seus alumnes.

Entre ells es troba Àngel(Antonio Banderas), un  noi tímid, verge i de sexualitat vacil·lant, que viu amb una mare dominant i de l’ opus, Berta (Julieta Serrano).

Els requeriments que li fa Diego, que dubta de la seva masculinitat, donen peu a que surti al carrer i intenti violar a Eva (Eva Cobo), la novia del seu mentor, tot i que sols acaba ejaculant en les cames de la noia.

Ple de sentiment de culpa, acudeix a la policia per auto-acusar-se i l’ atén el comissari Del Valle (Eusebio Poncela), que està investigant l’ assassinat de dos homes i dues dones en estranyes circumstàncies.

L’ advocada d’ Àngel és Maria Cardenal (Assumpta Serna), de qui l’ espectador sap que és l’ assassina dels dos homes. Ella els hi requereix els favors sexuals i en l’ acte de l’ orgasme, els mata amb un punxó.

Tot i que Eva no vol fer cap acusació formal d’ Àngel, aquest continua volent inculpar-se i declara que ha estat ell qui ha matat a les dues noies. Ho demostra, quan acudeix amb la policia al jardí de la casa de Diego , on diu estan enterrades i efectivament hi apareixen els dos cadàvers.

Aquesta acció comporta que Maria i Diego es coneguin i sorgeixi entre ells una apassionada i malaltissa relació que no troba el moment de consumar-se.

A la fi els dos enamorats coincideixen i es confessen mútuament com els assassins buscats. Per ells, la mort de l’ amant és una sublimació del sexe.

En tant s’ expliquen el que han fet, Eva, la novia despitada de Diego, els sent i acudeix a la policia. Ara el comissari Del Valle, ajudat per Àngel, que té un poder endevinatori, surten a la recerca dels amants.

Aquests consumen la seva relació, ella mata a ell i després es pega un tret. Quan la policia arriba, els troba morts amb suma cara de felicitat.

 

COMENTARI

Almodóvar, que fins ara havia realitzat un cine més “cheli” i costumista, inicia aquí un trencament amb la seva obra anterior i camina cap a una manera de filmar més sofisticada, amb girs radicals en els guions i novetats estètiques.

En “Matador”, presenta la relació entre l’ amor, el sexe concretament, i la mort. Ja d’ entrada els títols de crèdit serveixen per contemplar un home que es masturba, en tant percep una sèrie de films “gore”.

Els dos protagonistes porten la seva pulsió amorosa fins les últimes conseqüències, la sublimació del sexe i de l’ orgasme és la mort. La passió,  la satisfacció total, la plenitud, l’ excitació més vehement i el plaer troben la seva cimera amb la mort de l’ altre. Eros i Tanatos.

Almodóvar recrea escenes de gran poder fílmic. Ja en una de les primeres, contemplem com Maria  Cardenal fa valer el seu poder de seducció per portar un home al llit i per matar-lo en el moment de l’ orgasme, en el paper de mantis religiosa, cavalcant sobre la víctima, ja morta, però amb el penis encara erecte.

El director juga àmpliament amb el fetitxisme del món del toreig. Diego dona classes als seus alumnes sobre com un matador te que executar al toro. Diego per culminar la feina, en un moment de gran simbolisme, recollit en un magnífic picat, es vesteix de torero per iniciar el ritual, primer de la penetració de la dona i més tard de la mort. En tant els amants consumen la relació, sona “Esperame en el cielo” amb la poderosa veu de Mina.

Un altre element simbòlic és l’ eclipsi. Quan els dos estimats s’ ajunten, un eclipsi amaga el sol, com a paradigma de la força dels jacents.

Altres elements dramàtics són aquí tangencials. La presència d’ Àngel, el noi reprimit que desencadena l’ acció amb el seu sentiment de culpa. Gran escena quan arriba a la comissaria i contemplem la mirada pertorbadora i ambigua del comissari, reflectida en el vidre.

Almodóvar treballa amb els seus actors fetitxe, encara que sigui amb papers secundaris: Bibi Anderson com venedora de flors, Carmen Maura com metgessa o Verònica Forqué com periodista.

 

LA LEY DEL DESEO

 

Director: Pedro Almodóvar

Actors: Eusebio Poncela

               Antonio Banderas

               Carmen Maura

                Miguel Molina

                Fernando Guillen

                Manuela Velasco

Any: 1987

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Melodrama

Sub gènere: homosexualitat

 

ARGUMENT

Pablo Quintero (Eusebio Poncela) és un director de cine i teatre, homosexual, que triomfa amb la seva última obra.

La seva germana, Tina (Carmen Maura)és una transsexual. Va néixer com a home i assetjada pel seu pare es va canviar de sexe, ara viu amb Ada, la filla d’ una amiga.

Pablo li encarrega el paper principal en la seva nova obra teatral: “La veu humana” de Cocteau.

El director de cine està enamorat de Juan (Miguel Molina) però aquest no li correspon totalment i per evitar problemes en la relació marxa a la seva casa en un poble andalús. En una festa Pablo coneix  a Antonio (Antonio Banderas), va al seu domicili amb ell i passen la nit plegats. Antonio queda captivat per l’ altre home però aquest continua totalment seduït per Juan.

Antonio se’n va al seu poble on viu amb la mare i allà rep les cartes d’ amor de Pablo, signades per Laura T, perquè la mare no sospiti que s’ entén amb un home.

Quan Antonio s’ assabenta que Pablo anirà a visitar a Juan, entaula coneixement amb el noi, el porta fins a uns penya-segats i el tira dalt a baix, matant-lo.

La guàrdia civil investiga i sospita d’ Antonio, en tant Pablo torna a Madrid però te un accident de cotxe en el camí , perd el coneixement i la memòria i és ingressat en un hospital.

Per la seva part Tina ha conegut a Antonio, sense sospitar que és l’amant de Pablo i l’ assassí de Juan i s’ha enamorat d’ ell. Antonio despitat amb Pablo, segresta a la seva germana i amenaça amb matar-la. La guàrdia civil acudeix i Antonio promet que deixarà lliure a la dona si pot tornar a veure a Pablo i estar amb ell una estona.

El director de cine va a la cita. Els dos homes fan l’ amor furiosament i quan tot s’ ha acabat, Antonio s’ engega un tret i es suïcida.

 

COMENTARI

Almodóvar opta pel melodrama desafurat. Passió amorosa, gelosia, transsexualitat, homosexualitat, insatisfacció i violència.

Els personatges són presoners de les seves passions i el director manxec s’ acosta al món de Douglas Sirk i als elements malsans dels seus llargmetratges. Almodóvar realitza una pel·lícula, icona pels gais, on l’ amor entre homes és aquí un amor perdut i ple de passió.

Un dels protagonistes diu: “M’és igual que no m’estimin però no suporto que no em desitgin”. Antonio mata per aconseguit ser l’ únic en la vida de Pablo i ja vençut i acorralat, el seu últim desig és passar una última hora d’ amor amb el seu amant i després suïcidar-se.

Com en altres films del director, estem davant un desig que es transforma en possessió. L’ objecte amat no es pot compartir, te que ser indivís.

Almodóvar juga també amb l’ element de la simulació. Ja en la primera escena contemplem el final de l’ última pel·lícula de Pablo Quintero. Un home es masturba davant el seu amant però percebem més tard com les veus apassionades dels protagonistes són les dels madurs dobladors, sense cap sex appeal. Com després en la història real, ens explica com l’ amor de Pablo és engany i impostura, i com Tina és una dona però ha nascut home, odia els homes que no la satisfan però quan s’ enamora d’ un, aquest és l’ assassí de l’ amant del seu germà.

Almodóvar també planteja el tema de la memòria. Pablo te un accident de cotxe i perd la memòria. L’ oblit és la desaparició de l’ altre i dels referents amorosos que omplen d’ enrenou la vida. Potser l’ oblit sigui una teràpia.

Important és l’ aspecte de la duplicitat. Pablo i Tina són germans. Pablo és un home però no compleix les expectatives virils del seu sexe. Tina és una dona, que ha  esta un home, els dos s’acaben enamorant del mateix home.

El director ens brinda, com sempre, algunes escenes de gran força. La imatge de Tina, gran Carmen Maura, passejant de nit per Madrid demanant a l’ escombriaire que la regui amb la manega. L’ aigua cau sobre la dona com un element purificador, la deixa xopa com en un ritual amorós, que ja ha oblidat.

Magnífica l’ escena en que Tina entra en l’església , comença a cantar i li confessa al capella que formava part del cor però que era un nen.

Ada, la nena, recrea les divertides escenes en que demana miracles, que sempre es compleixen, a la verge o quan canta “ne me quite pas”, al costat de la parafernalia religiosa.

Els dos inspectors de policia, pare i fill, són també una especia de Dupont i Dupont tintinians, tot i que un aviciat i l’ altre directe, ambdós amb poc escrúpols.

Per fi és potent la imatge final. Antonio s’ ha engegat un tret. Pablo sosté al mort en els seus braços, els dos despullats. És una icona visual i plena de plasticitat, que te com a referent el descendiment de Crist, quan la Verge recull el cadàver entre els seus braços. No queden enrere les escenes de llit entre els dos protagonistes plenes de força i sexualitat.

La música cobra igualment importància. “Lo dudo” de Los Panchos, “Guarda que luna” de Fred Bongusto i la mencionada “Ne me quitte pas” subratllen i puntuen l’ acció.

 

 

POZOS DE AMBICIÓN

 

Director: Paul Thomas Anderson

Actors: Daniel Day Lewis

              Paul Dano

              Kevin J. O’ Connor

              Dillon Freasier

Títol original: There will be blood

Any: 2007

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Daniel Plainview (Daniel Day Lewis) s’ inicia fent prospeccions de pous petrolífers en 1902. Nou anys després, en 1911, te ja capacitat per aixecar un pou petroler i es trasllada a Little Boston. Al costat seu hi col·labora el seu fill H.W (Dillon Freasier), Daniel s’ entrevista amb els Sunday, propietaris del terreny en el que espera trobar-hi petroli.

Qui porta la veu cantant per la contrapart és Eli Sunday (Paul Dano), un noi que pertany a l’ església pentecostalista i que te força ascendència entre la gent.

A la fi hi ha acord, Daniel es queda amb les terres i comença la prospecció, ajudat per Fletcher, el seu home de confiança, hi ha petroli i els guanys flueixen però una explosió de gas colpeja a H.W., el fill, i aquest perd la capacitat de l’ oïda.

Daniel sent al nen com una carrega i l’ envia a la ciutat, a una residència on aprengui el llenguatge dels signes.

L’ empresari rep més tard una oferta de la Standard Oil que li vol comprar tots els terrenys i li ofereixen un milió de dòlars però Daniel la rebutja.

Al temps arriba a la comunitat Henry (Kevin J. O’ Connor), aquest diu ser el germà de Daniel, encara que de diferent pare, Henry treballa en el campament i li fa costat al suposat germà.

Daniel vol construir uns terrenys veïns per construir una canalització que transporti el petroli, aquests terrenys són propietat de Bandy, un home proper a l’ església pentecostal, aquest està disposat a vendre’ls amb una condició: Daniel es tindrà que batejar i fer-se de la comunitat religiosa. L’ home així ho fa, malgrat que Eli l’ humilia i l’ obliga a confessar-se com a pecador, davant de tothom.

Daniel s’ assabenta que Henry no és en realitat el seu germà i que ha suplantat la seva personalitat, enfurismat el mata i fa desaparèixer el cadàver.

Han passat els anys, ja estem en 1927. H.W.  el fill, ha tornat, ja és un home i es casa amb Mary, la filla dels Sunday, Daniel és un home ric però acabat, sumit en la solitud i l’ alcohol, el seu fill també l’ abandona.

En tant, Eli ha estat viatjant i propagant el missatge evangèlic, ara regressa, te series dificultats econòmiques i demana explotar una part del terreny petrolífer, Daniel li torna la humiliació i li fa recitar que ell és un fals profeta i Déu una superstició. L’ home ho declama, abans de saber que els camps que vol, es van drenar i ara estan secs.

Daniel, irritat amb Eli, no en te prou amb el rebaixament d’ aquest, ple de ràbia l’ ataca amb unes bitlles i el mata.

 

COMENTARI

Paul Thomas Anderson s’ afirma amb aquesta pel·lícula com un dels grans narradors fílmics de l’ època, ja amb una llarga trajectòria recolzada per films excel·lents com “Boogie nights” i “Magnòlia”.

Ara porta al cine una novel.la d’ Upton Sinclair que data de 1927: “Oil” i aconsegueix amb la seva transcripció un retrat tan individual i psicològic com social i d’ època.

En primer lloc la narració li rendeix homenatge al protagonista, un magnífic  i un tan excessiu en la part final Daniel Day Lewis, que guanya l’oscar al millor actor  en el 2007. Es tracta de la història d’un home fet a si mateix, un emprenedor que aconsegueix un capital, trobar petroli i enriquir-se.

Daniel no te altre moral que la feina, el seu desig és fer diners, quan n’ ha fet, fer-ne encara més. Per a ell no hi ha sentiments ni emocions, abandona al fill, quan aquest sord mut li és una carrega, mata al fals germà, executa també a l’ home que l’ ha humiliat i amb el que manté un litigi en el transcurs del anys.

Daniel és algú ple de ressentiment i fúria, incapaç de sentir empatia cap a ningú altre; l’ odi és el motor de la seva vida i ja en els últims anys s’ha convertit en una caricatura de si mateix, viu tan sols esperant venjança cap el seu rival i ple d’ orgull i amargura.

Per Daniel el sentit de la vida és la feina, no accepta els diners de la Standard Oil perquè no sabria que fer amb la seva existència i quan un directiu de la companyia li recomana que dediqui el seu temps lliure al fill, Daniel l’ expulsa, disgustat i ple d’ agressivitat.

Darrera aquest retrat psicològic, Anderson ofereix una metàfora de la formació del capitalisme en Estats Units. Daniel te una significació com a símbol col·lectiu, és l’ home fet a si mateix que lluita per ampliar la seva fortuna, un empresari que s’ha guanyat un lloc en la societat amb el seu esforç.

L’ falta d’ empatia social i l’ ambició el porten a la ruïna moral. Anderson parla dels costos d’ aquest model ; com l’ afany i el treball no comporten una vida millor i més feliç sinó tan sols un tancament en si mateix i un aïllament dels altres.

El relat convida a observar una lluita de poder entre Daniel i Eli, per establir que te més influencia en la comunitat. Daniel és un descregut que confessa públicament la seva nova i fictícia fe per accedir a uns terrenys que desitja. Eli és un demagog i un manipulador de la gent, un predicador fals i pompós, parapetat en la religió, que també accedeix a injuriar les seves creences a canvi d’un benefici econòmic que no es produirà.

Anderson mostra al fill sord mut com un símbol de la incomunicació entre pare i fill, H.W. tan sols tornarà a esforçar-se a parlar, ja de gran, per dir-li al pare que se’n va i el deixa.

 

EL VIEJO Y EL MAR

 

Director: John Sturges

Actors: Spencer Tracy

              Felipe Pazos

Any: 1958

Títol original: The old man and the sea

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Un vell pescador, Santiago ,(Spencer Tracy) fa vuitanta quatre dies que no pesca res, un noi Manuel (Felipe Pazos), l’ ha ajudat els primers moments però és comminat per la seva família perquè ho deixi.

En el port de L’ Habana el noi i el vell confraternitzen, en tant alguns pescadors se’n riuen de l’ home i altres senten tristesa.

El vell somnia amb el passat, en quan era fort i jove i pescava per les costes africanes; però un nou dia creix i el vell surt a la mar.

Alguna cosa diferent passa en aquella jornada, un gran peix pica en l’ esquer però  no surt per ser arponat sinó que arrastra la barca mar endins i la porta a remolc.

Així s’ inicia el cansament, la tensió, la pèrdua de força, ferides en una mà, rampes en l’ altra i de cop el peix que salta i surt a la superfície, Santiago es veu assetjat per la fam, la set , la son i la fatiga.

Arriba el tercer dia de pelegrinatge, per fi el peix es posa a tret , l’ arpó es clava en les seves carns i mor però l’ odissea no s’ha acabat, en el viatge de retorn l’ olor de sang atrau als taurons que comencen a menjar-se la presa.

Santiago lliga un ganivet al rem per combatre als depredadors  però la lluita és desproporcionada, desigual, impossible i a la fi del gran peix sols queda l’ esquelet.

El pescador torna a terra, a la seva cabana, i dorm profundament, Manuel l’ espera per regressar a la mar.

 

COMENTARI

Sturges roda un film basat en la novel.la d’ Ernest Hemingway. A l’ igual que en l’ original literari, l’ autor mostra la lluita de l’ home contra la natura i front la vida salvatge que el depassa.

El mar que s’ alça immens i els animals que lluiten per sobreviure són una metàfora de la vida, dels reptes, de les ambicions de l’ home per aconseguir els seus objectius.

Santiago diu al final de la narració: “L’ home pot estar destruït però no derrotat”; el pescador sap que no ha aconseguit allò que desitjava però que ha bregat, que la voluntat, el valor i la perseverança l’han portat camí de la seva pròpia dignitat; Santiago ha perdut el peix però ha guanyat la batalla contra si mateix.

El pescador uneix indissolublement la seva aventura , el seu destí i la seva vida al gran peix, víctima i botxí, animal i ser humà, marxen plegats en una lluita de resistència i supervivència.

Sturges reflexiona sobre el pas del temps, Santiago ha estat sempre un home fort, un pescador eficient, ara la vida passa, les facultats minven, la decadència obre les portes, el pescador s’ha fet vell però l’ home sense edat és constant i no es rendeix, sols hi ha una capitulació: la mort.

D’ altra banda l’ autor ens presenta a Manuel, el noi és la pervivència d’una cultura en el mar, és el jove que aprèn del vell per perpetuar  una forma de vida.

El director ens mostra l’ existència precària dels pescadors, l’ entorn miserable i la necessitat de sortir a feinejar cada dia com una forma de supervivència. El film juga amb la veu amb off, un recurs literari que serveix per desgranar els pensaments, l’ actitud i el passat del vell ; com la seva epopeia és solitària, són les reflexions de Santiago les que ocupen la narració.

Sturges composa una epopeia sobre la victòria de l’ orgull de l’ home que es reconcilia amb la vida després d’haver lluitat contra la mort.

 

MARRUECOS

 

Director: Josef Von Sternberg

Actors: Gary Cooper

               Marlene Dietrich

               Adolphe Menjou

Any: 1930

Títol original: Morocco

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Quan el Marroc és un protectorat francès, la legió estrangera arriba per combatre als insurgents. Entre els militars es troba Tom Brown (Gary Cooper).

Al mateix temps fa la seva aparició Amy Jolly (Marlene Dietrich) una cabaretera contractada per actuar en un club local. Amy capta l’ atenció de Monsieur La Bessiere (Adolphe Menjou), un pintor de gran fortuna, que queda captivat per la dona.

Amy actua en el cabaret i allà coneix a Tom de qui s’ enamora. El soldat parteix cap el desert a lluitar contra els insurrectes en tant Amy davant la persistència de La Bessiere es compromet amb ell i anuncia el seu casament amb l’ home.

Però el destacament legionari torna a la ciutat i Amy surt a corre cuita a trobar el seu amor, tot i que ell no ha arribat amb els companys. Amy acompanyada de La Bessiere marxa la recerca de Tom que ha canviat de destacament. Tom te que marxar de nou amb el seu batalló cap el desert. Amy ho deixa tot i camina darrera la legió i el seu enamorat.

 

COMENTARI

La carrera de Sternberg està força lligada a Marlene Dietrich, en realitat és el seu descobridor i la fa debutar en 1929 en “El angel azul”. Com tants emigrants cinematogràfics, el director marxa l’ any següent a Hollywood amb la seva musa i amant i realitza aquest film.

La pel·lícula te tot el que podia esperar el públic americà de l’ època: una gran història d’ amor, un marc exòtic, aventures i baixes passions però avui ho contemplem amb una certa distància i ens sembla a un pas de l’ estètica kitsch.

A diferència de “El angel azul”, en que l’ home embogeix i es converteix en un titella en mans de la dona fatal, aquí és la protagonista la que beu els vents per un ben plantat militar legionari, que anteposa el deure a l’ amor.

Consumant el seu sacrifici, Amy abandona el món de luxe i respectabilitat que li ofereix La Bessiere per marxar a la recerca de l’ estimat, quan, decebuda, pensa que li és indiferent a l’ home, contempla com aquest, amb un ganivet ,ha gravat el seu nom, interposat amb un cor en la taula.

Ja sense dubtes, surt darrera els militars en una marxa pel desert no se sap cap a on, símbol de l’ amor fou i de la precarietat que l’ espera al prendre aquesta decisió.

Contemplem a Amy dubtant, una gran porta àrab emmarca l’ escena, si no la creua i torna trobarà la confortabilitat que li ofereix La Bessiere, si es llença endavant consumarà el sacrifici amorós a canvi de la incertesa personal.

Fem un esguard a la dona i com es descalça de les sabates i com la càmera evoca aquestes abandonades i solitàries en la sorra.

Un altre moment intens és quan Amy i La Bessiere estan reunits per anunciar el seu proper casament, Amy escolta les trompetes que anuncien l’ arribada de la legió i surt corrent a la trobada del seu amor.

Sternberg contrasta també el pretendents d’ Jolly; La Bessiere és la seguretat, Tom l’ atzar i l’ aventura.

D’ altra banda Holly(Marlene) ens mostra el seu arquetip, la dona sense inhibicions, disposada a qualsevol cosa per aconseguir allò que vol i manté uns estereotips força descarats per l’ època, com el petó en la boca que li ofereix a una dona en l’ actuació en el cabaret. El director ens transporta a un món canalla, a una atmosfera plena de fum, a un clima amoral en el que Amy domina l’ escenari amb els  esmòquings, les cançons, les mirades i una calculada ambigüitat.

Un altre moment brillant és quan Jolly en el cabaret ofereix pomes als homes, és el símbol de la serp en el paradís, l’ ànima entabanadora que tempta als home i els porta a la perdició a través d’un procés de seducció

Sternberg, malgrat els seus orígens austríacs, no hi posa massa èmfasi en la veracitat del context. Assistim a un Marroc de cartó pedra i contemplem com les dones que s’ ho fan amb els sodats parlen en espanyol, per Hollywood tot quedava al sud. D’ altre banda els nadius són simplement part del decorat, exòtics i invisibles.