EL FUERA DE LA LEY

 

Director: Clint Eastwood

Actors: Clint Eastwood

               Sondra Locke

               Chief Dan George

               John Vernon

Any: 1976

Títol original: The outlaw

Nacionalitat: Usa

Gènere: Western

 

ARGUMENT

   Josey Wales (Clint Eastwood) és un ex soldat confederat que, després de la guerra de secessió viu en el seu ranxo amb la seva esposa i la seva  filla.

Un dia arriben a la possessió un grup de mercenaris, “Els botes vermelles”, una guerrilla al servei de la Unió, arrasen amb tot el que troben, incendien la casa i maten a la família, Wales rep un cop de sabre i resta malferit.

Josey, recuperat,busca venjança i abat a varis membres de la guerrilla però és perseguit per l’ exercit i te que iniciar una vida fora de la llei en la que intenta arribar a Mèxic per aixoplugar-se.

En el camí, fa amistat amb un indi, Lone Watie ,(Chief Dan George) i amb “Raig de lluna”, una altra india, s’ enfronta als caça recompenses, doncs han posat preu al seu cap i salva la vida a l’ avia Sara i a Laura Lee (Sondra Locke), la  seva neta, quan són atacades pels comanxers, bandits  que venen licors i municions als indis.

Wales s’ estableix amb la seva nova família i pacta amb els indis comanxes perquè tots es respectin i puguin viure en pau.

Terrill, l’ home que va assassinar a la nissaga de Wales,  retorna amb els seus sequaços; el pistoler amb l’ ajuda dels companys mata a tota la banda i persegueix a Terrill fina a matar-lo.

El capità Fletcher (John Vernon) arriba a la granja per arrestar a Wales, tots li diuen que el perseguit ha mort, Fletcher fingeix creure’s la versió que li ofereixen i Wales marxa solitari i en pau cap a nous indrets.

 

 

COMENTARI

Cinquena pel·lícula que dirigeix Eastwood que, realitza amb ella potser,la seva primera obra mestra.

Eastwood segueix un relat de Forrest Carter que, al seu torn, es basa en un personatge real. Josey Wales va sorgir com homenatge a Bill Wilson, un fora de la llei que es va enfrontar a la guerrilla mercenària dels botes vermelles, quan la guerra de successió. Philip Kauffman , un dels bons guionistes d’ Hollywood, completa la feina.

Aquest personatge, Eastwood  el configura a la seva semblança. El Wales cinematogràfic és el venjador justicier que trobem en tantes pel·lícules del director. Wales és implacable, silenciós, orgullós, solitari, porfidiós…és l’ heroi americà que posa en escena Eastwood tantes i tantes vegades. El predicador d’ “El jinete pálido” o l’ Harry de la sèrie d’ “Harry el sucio”. En aquest cas Wales compleix també amb l’ estereotip dels protagonistes dels westerns.

Faríem mal fet si sols contempléssim en els personatges d’ Eastwood assassins sanguinaris amb ànsia de venjança. Evidentment el director americà sempre ens presenta un motiu per a l’ acció de l’ antiheroi; en aquest cas els dolents li cremen la casa i li maten la família, un bon motiu per enfadar-se i fins i tot per què Wales renuncií a la legalitat judicial per emprendre la venjança per la seva mà.

Quan parla amb “Deu ossos”, el cap comanxe, entenem el perfil ideològic de Wales que és el d’ Eastwood; el perseguit advoca contra els governs corruptes que desgavellen l’ existència dels ciutadans honrats, defensa viure i deixar viure i no creu en papers i burocràcia sinó en la paraula dels homes. És a dir, Eastwood és presenta com un àcrata de dretes, un defensor de l’ home m mig americà que, abandonat per l’ estat, te que buscar-se la vida.

Eastwood es pronuncia contra els desastres de la guerra que porten a aquestes guerrilles de bandoles sense ordre ni llei que, abusen i assassinen a plaer.

La posada en escena és excel·lent; Eastwood mostra a Wales sorrut i malcarat, amagat quasi sempre entre clars i foscos que proclamen la seva amargor. Els secundaris també omplen la pantalla. L’ indi , el capità que fingeix no saber qui és, la dona que s’ enamora d’ ell…Wales recorre un camí cap a la venjança però en ell hi troba amistat, amor i esperança. En qualsevol cas, fidel a l’ arquetip, el justicier abandona el confort de la seva nova llar i en l’ última escena el contemplem solitari de nou, entre la pols del desert.

HOMBRES ERRANTES

 

Director: Nicholas Ray

Actors: Robert Mitchum

              Arthur Kenedy

              Susan Hayward

              Arthur Hunnicutt

              Eleanor Todd

              Lorna Thayer

Any: 1952

Títol original: The lusty man

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Subgènere: Melodrama

 

ARGUMENT

Jeff Mc Cloud (Robert Mitchum) és un vaquer que es dedica als “rodeos”. Arran que un toro el tira per terra i el lesiona, decideix deixar-ho.

Arriba a un ranxo per que el contractin i allà coneix a Wes Merritt (George Kennedy) i a Louise (Susan Hayward) la seva dona, que tenen un somni: tenir un dia un ranxo de la seva propietat.

El contacte entre els dos homes fa que Wes decideixi provar fortuna en el món dels “rodeos” Mc Cloud l’ assessorarà i aniran a mitges.

Wes se’n surt amb fortuna i demostra tenir condicions. Comença a guanyar els primers diners en un món d’ errants, perdedors I rodamóns. Coneix a Book (Arthur Hunniker),coix per la cornada d’ un toro I que viu amb la seva filla o assisteix a la mort de Burgess , ferit per la banyada d’un animal.

Al voltant dels “rodeos” i els diners que s’ hi guanyen s’ escriu la historia d’una vida dura on els desheretats cerquen fortuna i sols uns pocs tenen sort i diners.

Wes i Louise compren una caravana i van seguint els “rodeos”. Wes comença a freqüentar el món del joc i de l’ alcohol i es veu assetjat per les dones.

Mc Cloud que, viu amb ells, comença a enamorar-se secretament de Louise però aquesta vol seguir fidel a Wes.

Arriba un dia en que Louise fa comptes i veu que ja han estalviat per comprar el ranxo, però Wes està enganxat al brogit de la seva nova vida i ja no vol el ranxo sinó continuar participant en els “rodeos” i s’ enfronta tan a Louise com amb Mc Cloud, a qui li retreu s’ emporti la meitat dels guanys sense fer res.

Mc Cloud vol tornar a ser el millor, guanyar credibilitat a ulls de Louise i emular a Wes. Així que decideix tornar a participar en els “rodeos” tot i que fa un any que ho ha deixat. Sembla mantenir un bon nivell però un cop muntat, un cavall el tira a terra, s’ enganxa a la sella i és arrossegat. A conseqüència de l’accident, una costella li perfora el pulmó i mor en tant Louise l’ abraça.

La negra sort de Doug fa reconsiderar idees a Wes. Agafa els diners estalviats, deixa el món dels “rodeos” i se’n va amb Louise cap al ranxo que pensen comprar.

 

 

 COMENTARI

Ray realitza aquesta pel·lícula en 1952, quan ja és un professional reconegut però una mica abans de rodar dos dels seus gran èxits: “Johnny Guitar” i “Rebelde  sin causa”.

Aquest és un clàssic ple d’ arquetips, un western i un drama ple de força i plenitud.

En el cine, Ray sempre retrata a perdedors. Aquests són els protagonistes d’ “Hombres errantes”, gent solitària, desarrelada, rodamóns que han viscut una vida sense aturador, que ara viuen un moment de decadència i cerquen aixopluc.

Ray contrasta dos prototips propis del western, si Mc Cloud és un espavilat que sempre s’ ha tingut que buscar-se la vida , Merritt és una persona arrelada a la casa i a la família, que desitja comprar-se un ranxo i establir-se. Són dues maneres diverses de veure el món.

La pel·lícula tracta sobre la conquesta del somni americà. Merritt busca alguna cosa més en la seva vida tediosa com a vaquer i quan s’ adona que disposa d’ aptituds per al “rodeo”, trenca amb el seu petit món, a la recerca de l’ èxit, dels diners i del reconeixement social, malgrat el risc que tot això comporta.

Els dos herois entren en competència. El deixeble ha guanyat al mentor i aquest es vol fer valer. Es tracta de recuperar la pròpia auto estima i demostrar-se a un mateix que encara es manté la fortalesa i el valor.

Es tracta també d’ una lluita de mascles al voltant d’una femella, els dos volen exhibir les seves habilitats per mostrar a la dona quin d’ ells és el millor.

Això capgira e l’ amistat, que forjada en els ritus d’ aprenentatge es transforma en traïció quan els dos homes lluiten pel premi en el “rodeo” i soterradament per la dona que pateix en la grada. “Et faig un petó pels molts que deixaré de rebre” diu Mc Cloud , sabent-se perdedor de la batalla sentimental i abans d’ abatre al seu rival sentimental d’un cop de puny.

El “rodeo· és mostra prolíficament. És un símbol de la vida. Els homes han de domesticar braus i cavalls salvatges, que de vegades envesteixen, i han d’ enllaçar als vedells pe guanyar un premi. El “Rodeo” és una metàfora de l’ esforç, la dificultat i la competència.

Ray mata a l’ heroi, maldestre, meditabund i perdedor, algú que cerca l’ estabilitat física i emocional, que visita la casa de la seva infància i recorda amb nostàlgia aquell temps, però el seu destí ha estat ser nòmada i la mort serà la cloenda de la seva peripècia vital. “Tot home pot muntar un cavall, tot home n’ acaba caient” diu. Mc Cloud assoleix un discurs al·legòric d’ ascensió i caiguda en la vida i en l’ amor. En canvi, el director, retorna a  Merritt a casa, a la llar, a l’ ordre social feliç i sense ambicions que serà el seu futur.

Cal destacar els magnífics secundaris, altres arquetips de traca i mocador. Booker és l’ antic professional del “rodeo”, ara coix, amb tots els ossos trencats i disposat a explicar històries del passat en cada moment.

Babs (Eleanor Todd) és la noia seductora i jove que s’ encapritxa de Merritt però que es veu qüestionada per una aguerrida Louise, disposada a defensar el seu territori.

Grace Burgess (Lorna Thayer) és la dona d’un antic campió de “rodeo”, ara borratxo i desfigurat, que mor en el camp de batalla, algú sòlid i ferm. Ray retrata dones fortes i dures , tot i que per boca del homes no deixen de registrar-se acudits misògins i masclistes.

 

 

JOHNNY GUITAR

 

Director: Nicholas Ray

Actors: Sterling Hayden

              Joan Crawford

              Mercedes Mc Cambridge 

              Scott Brady

Any: 1954

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Johnny Guitar (Sterling Hayden) arriba a un poble de l’ Oest I s’ instal·la en el saló que regenta Vienna (Joan Crawford).

Johnny i Vienna havien compartit un gran amor, cinc anys enrere, després d’ aquest temps de separació es retroben i continuen estimant-se

Però aviat arriben els primers problemes. Un grup de bandits ha robat la diligència. Els principals sospitosos són la banda de Dancing Kid (Scott Brady), un home que també està enamorat de Vienna. Quan aquests arriben al saló, la gent del poble, encapçalada per Emma (Mercedes Mc Cambridge), els acusa de l’ atracament de la diligència.

Emma està secretament enamorada de Kid i  per això odia profundament a Vienna, La seva veu es complementa amb altra gent de la població.

Vienna espera l’ arribada del ferrocarril per erigir una nova ciutat al voltant del seu saló, els vilatans temen que el progrés comporti acabar amb les seves propietats.

Portada per l’ amor, Vienna decideix treure els seus diners del Banc i marxar amb Johnny però quan ho intenta el grup dirigit per Kid arriba al Banc amb la intenció de robar-lo.

La gent del poble, enfurismada, i de nou manipulada per Emma, acusa a Vienna d’ haver col·laborat en l’ atracament.

En tant els bandits han escapat i troben refugi en una mina abandonada, tots a excepció del més jove, Turskey, que cau del cavall i queda a terra desmaiat.

Johnny i Vienna el troben i la dona, tement que el vulguin linxar, l’ amaga a casa seva. Quan les forces vives arriben a la casa descobreixen a Turskey, cremen la mansió i prenen la decisió de penjar al noi i a la dona.

Després del linxament de Turskey i quan Vienna està a punt de seguir la mateixa sort, apareix Johnny que la salva i fuig amb ella. S’ amaguen en uns soterranis de la casa cremada i poden arribar a la mina on estan refugiats els bandits.

El sherif, Emma i la resta també arriben al conèixer l’ amagatall. Quan s’ hi apropen es produeix un enfrontament entre Emma i Vienna, la primera fereix a la segona i mata desprès a Kid que s’hi vol interposar.

Vienna, que sols te una ferida lleu pot disparar, finalment ,i matar a Emma. Els dos amants fugen a refer la seva vida i el seu amor.

 

 

 COMENTARI

Un clàssic del cinema de l’ Oest amb elements heterodoxes. Una balada d’ amor i mort. Una combinació de violència i lirisme. Un film mític en la història del cine.

Ray juga amb alguns arquetips del Western. L’ home solitari amb un passat, que vol refer la seva vida. La dona forta que vol defensar el seu territori i els seus interessos però que cau de nou en el parany de l’ amor. Vienna és tot un símbol de la dignitat, recordem l’ escena en que rep als linxadors sentada al costat del piano, serena i plena de fermesa.

Però potser un dels punts d’ originalitat del film és el protagonisme i l’ enfrontament entre dues dones marcades per l’ odi i la venjança, Igualment hi ha una pugna entre el  món conservador de la gent del poble i les aspiracions de Vienna, que vol l’ arribada del ferrocarril i la creació d’ una nova ciutat. El món antic i conservador i el món del futur, la industrialització i el neixement de nous emprenedors.

També es reflecteix l’ actuació de la massa portada per la desraó i incapaç de reflexionar, que porta a linxar al jove bandit sense contemplacions. Els esdeveniments es desencadenen en certa manera perquè tothom escull un objecte equivocat del seu desig.

Kid estima Vienna i no és correspost. Emma estima a Kid i tampoc te gaire sort per això opta per venjar-se de Vienna, l’ objecte d’ amor de Kid.

Queden per la història del cinema alguns dels diàlegs més clàssics i un tema musical que és tota una referència.

Johnny: ¿A quants homes has oblidat

Vienna: A tants com dones tu recordes

Johnny: No te’n vagis

Vienna: No m’he mogut

Johnny: Digues alguna cosa agradable

Vienna: Es clar, què vols que et digui?

Johnny: Menteix-me, digues que m’ has esperat tots aquests anys, digues-m’ho

Vienna: T’he esperat tots aquests anys.

Johnny :Digues que hauries mort si jo no es tornat.

Vienna: Hauria mort si no haguessis tornat

Johnny: Digues que encara m’ estimes com j t’ estimo

Vienna: Encara t’ estimo com tu m’ estimes.

Johnny: Gràcies, moltes gràcies

Vienna: Com t’ he esperat, perquè has tardat tant.?

El film és per últim una història d’ amor codificada sobre un transfons dramàtic i protagonitzat per la gelosia, la nostàlgia i la passió.

La pel·lícula es tanca quan els personatges després d’ haver saldat comptes  amb tot allò que impedia la seva felicitat, travessen la cascada d’ aigua, un símbol de regeneració i nova vida, en busca d’ un destí millor.

LOS VIVIDORES

 

Director: Robert Altman

Actors: Warren Beatty

              Julie Christie

              Shelley Duvall

              Keith Carradine

Any: 1971

Títol original: Mc Cabe and Missis Miller

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

   Els pioners comencen a instal·lar-se en Estats Units, la gent treballa en les mines i assumeix la presència de multitud d’emigrants xinesos.

En aquest context John Mc Cabe (Warren Beatty) munta els serveis bàsics per a la població, compra a tres prostitutes i estableix un bordell, darrera arriben la taverna i la sala de joc.

El negoci s’ amplia amb la presència de Constance Miller (Julie Christie), una altra prostituta que porta a un bon grapat de col·legues.

Al cap del temps, Mc Cabe rep la visita d’un important companyia minera que li proposa que els hi vengui totes les seves propietats, Mc Cabe és reticent i reclama més diners i els negociadors se’n van.

Atiat per Constance, intenta reprendre la negociació per deixar el campament i marxar a un indret més digne però ara ja no hi han negociadors sinó pistolers a sou amb l’ ambaixada d’ eliminar-lo.

Els esbirros de l’ empresa el busquen per executar-lo, Mc Cabe sen’ surt i mata als pistolers, mentre la població intenta apagar l’ incendi que s’ha declarat en l’ església però en el tiroteig, Mc Cabe és ferit i mor en mig del camí.

COMENTARI

   En els anys setanta, Robert Altman aconsegueix la seva màxima projecció en el cine, després de l’ èxit de “Mash” en 1971 roda aquesta pel·lícula que és un western , un homenatge als pioners, a la gent que va crear el país a partir de l’ esforç i la feina.

Altman mostra aquest inici i completa també una metàfora del capitalisme, la lliure empresa i el mercat. En certa manera reivindica al petit empresari front les grans companyies.

Mc Cabe és aquest  petit empresari, un tant prepotent, sobrat i avariciós que, en el seu afany de lucre no se n’ adona que val més un mal acord que un bon plet.

Mc Cabe, tot i els seus defectes, és un exemple d’ aquest sector social que construeix el país a batzegades. No és cap honor ni cap exemple però és el que hi ha. El seu negoci comença a ser lucratiu a partir d’una xarxa de prostitució que s’ amplia i es consolida amb la presència de Constance, una meretriu que ofereix millorar els serveis amb higiene, dutxes i llençols nets.

La pel·lícula te com epicentre del seu recorregut el paisatge, el treball en la mina i tot el que passa està marcat per la muntanya, el bosc, el fred, el vent i la neu, que són coprotagonistes del relat i els que mediatitzen l’ activitat de la gent.

Mc Cabe i Miller viuen una voluntat de prosperar, sembla que s’ estimin però a la fi cadascun va a la seva, i Constance demana l’ estipendi normatiu cada vegada que se’n va al llit amb el seu company.

En un món hostil i bàrbar, qui no vol el pacte, vol la guerra. Els pistolers venen a realitzar allò que no han pogut fer els executius encorbatats. Mc Cabe mor en mig de la neu i la desolació sense aconseguir el seu objectiu de millorar la seva existència. La mort és un cost afegit a la feina empresarial.

Altman retrata de manera entranyable a les dones, a les prostitutes, un servei essencial per mantenir l’ ordre i calmar a la tropa, dones que fan de l’ amistat el seu motiu de viure.

Leonard Cohen recrea l’ acció amb cançons que són una lletania carregada de tristesa i amargura.

JUBAL

jubal-311785560-large

 

Director: Delmer Daves

Actors: Glen Ford

               Felicia Farr

               Valerie French

              Ernest Borgnine

              Rod Steiger

              Charles Bronson

Any: 1956

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

     En el llunya Oest, Jubal Troop (Glen Ford) es trobat per un grup de vaquers al costat d’ una glacera.

Shep Horgan (Ernest Borgnine) és el cap del ranxo i conviu amb Mae (Valerie French), la seva esposa, amb Sam i Carson, els seus germans i amb Pinky (Rod Steiger), el grup acull al nouvingut i li ofereix feina.

Jubal es queda , és un vaquer però també un home amb un passat i algú que fuig. Al cap del temps Shep li fa confiança i li proposa que sigui el capatàs però això provoca l’ enveja de Pinky, mentre en mig s’ alça la figura i la bellesa de Mae.

L’ enfrontament entre Pinky i Jubal s’ aguditza, arrel de la presència d’un grup de pioners mormons que s’ instal·len en les terres de Shep i amb la contractació de Reb Haislipp (Charles Bronson), un nou treballador.

Mae se sent atreta per Jubal però aquest vol ser lleial a Shep, que s’ ha convertit en el seu amic i la rebutja; a Jubal li agrada Naomi (Felicia Farr) la filla del cap dels pioners.

La maldiença de Pinky fa que Shep sospiti sobre la fidelitat de Mae, en tant aquesta li confessa que l’ odia i que tan sols estima a Jubal.

Shep va a buscar a Jubal amb el desig de venjança, el rancor no até a raons i el ranxer dispara , Jubal l’ eludeix i li engega un tret en legitima defensa que mata a Shep.

Ara és el moment de Pinky, que va a cercar a Mae, davant la negativa de la noia, l’ assetja i la viola, mentre Reb porta a Jubal, ferit, fins la caravana dels pioners per que l’ ocultin.

Pinky organitza als ranxers de la regió per detenir a Jubal i penjar-lo i arriba al campament amb una quadrilla; Jubal escapa i va a parar al ranxo de Shep, allà troba a Mae, moribunda, que li confessa com Pinky ha estat el culpable de la seva dissort.

Quan els caps de la quadrilla senten també la confessió de Mae, abans de la seva mort, acusen a Pinky ,Jubal queda lliure i marxa amb Naomi i Rebb terres enllà a buscar una nova vida.

jubal_pdvd_008001

 

COMENTARI

Delmer Daves , sense tenir el nom d’un Ford o un Hawks, és un dels grans del western clàssic.

En aquest film hi trobem tots els components que han fet gran el gènere. A partir d’una novel.la de Paul Wellman en la que es poden descobrir elements Shakespearians relatius a Otel·lo i la temàtica de la gelosia.

En principi, un home solitari, amb un passat tèrbol i secret, arriba a una nova terra, és un home que fuig cap a un  nou espai tan físic com psicològic, és un home que escapa, potser d’un perill, potser de si mateix.

En aquest nou entorn troba l’ equilibri, un lloc on viure, l’ amistat i l’ amor però també l’ odi i l’ enveja d’ aquells que no l’ accepten.

Jubal és l’ home que arriba a una comunitat per trastocar les normes, la comoditat i allò establert; Daves retrata amb cura la psicologia dels personatges; si Jubal és un home errant, aclaparat per que la mare el va rebutjar, Shep és l’ home bàsic, sense falsies, algú que dona acollida i amistat però que manipulat per Pinky, sent el pes de la gelosia i mor en l’ intent de matar a qui pensa li arrabassa allò que més estima.

Pinky és un dolent de manual, rancorós, ple d’ odi, sembrant enemistat per allà on passa. Mae és la dona que no estima al marit però que no té a on anar, representa la temptació i el desig amagat, és aquella que amb la seva mentida, encén la gelosia de Shep i desencadena l’ acció; l’ element misogin típic de part del western clàssic a partir de l’ interpretació de Valerie French, una secundaria i poc coneguda actriu que aquí borda el personatge.

El director completa la cinta amb alguns elements addicionals, l’ aparició dels pioners cristians, aquells que busquen la pau i no l’ entenen en el sentit del que que amaga el cap sota l’ ala, sinó a partir del compromís i la solidaritat.

Un tema important del film és l’ amistat, Jubal respecta a la dona de Shep per lleialtat a aquest però després es veu obligat a matar-lo, per defensar la seva vida, malgrat el considera el seu millor amic.

Així que la pel·lícula en conjunt parla , com tot western que es preï ,de la construcció d’ Amèrica, de l’ amor, de l’ odi i de l’ amistat, sempre a partir de una iconografia clàssica.

No falten els grans paisatges, el film està rodat en el Gran Teton National Park, tractats en cinemascop i color i no sobra el tractament fílmic diàfan i gens sofisticat però efectiu, quan el so del cavall de Jubal ens anuncia, fora de pla, que ell marxa i deixa les expectatives de Mae incompletes o quan s’ entrecreuen les mirades de desig entre Mae i Jubal, descobertes per Pinky que acumula ressentiment.

COMANCHERIA

hell_or_high_water-868194075-large

 Director: David Mackenzie

Actors: Jeff Bridges

              Chris Pine

              Ben Foster

Any: 2016

Títol original: Hell or high water

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

   Toby Howard (Chris Pine) i el seu germà Tanner (Ben Foster) es dediquen a assaltar Bancs, la motivació de Toby és tenir diners suficients per cancel·lar la hipoteca del ranxo que comparteix amb la seva ex dona i on hi habiten els seus dos fills.

Marcus Hamilton (Jeff Bridges) és un membre de la policia a punt de jubilar-se, patrulla al costat del seu company Alberto, un home d’ origen indi i inicien plegats la persecució dels atracadors.

Els robatoris e succeeixen però en l’ últim, Tanner mata a un agent de seguretat i a un client que se li enfronta. Mentre Toby fuig amb els diners i un altre vehicle, Tanner s’ encara amb la policia que el persegueix, Hamilton li dispara un tret i el mata.

Toby cancel.la la hipoteca i marxa a viure al ranxo. Hamilton, que ja s’ha jubilat va a veure’l i endevina que ell era l’ altre atracador però prefereix deixar-lo en pau.

comancheria

 

COMENTARI

Mackenzie és un interessant director escocès, l’ obra del qual ha estat escassament distribuïda en Espanya, de la seva filmografia el més conegut en el país és la notable “Young Adams” que data del 2003.

En aquest film recrea un autèntic western crepuscular, amb una puntualització, no transcorre a finals del segle XIX o inicis del XX sinó en l’ actualitat.

L’ enfrontament entre bandits i sheriff o agents de la llei, es reprodueix, ara en un món que sembla condemnat a desaparèixer però que mai se n’ acaba d’ anar.

Tant el ritme de l’ acció, com la percepció d’ aquest vell món, com l’ assetjament i mort de l’ atracador, ens retrotreuen a l’ univers de Sam Peckinpah. Decadència, final d’ època i d’ èpica.

Ara com abans, els bandits  atraquen Bancs i estan fora de la llei però les motivacions dels germans són diferents, Tanner ha sortit de la presó i això és la seva vida, atracar, disparar, gastar el botí i tornar a atracar. En canvi, Toby vol solament assegurar el futur dels seus davant l’ usura i l’ ànim de lucre de les entitats bancaries.

En front s’hi troben amb l’ honrat representat de la llei, Hamilton és un home desencisat i escèptic, a punt de jubilar-se però decidit a mantenir l’ ordre, a guanyar-se un últim moment per la justícia, la gloria o per creure en si mateix. L’ assassinat del seu company, a qui semblava menysprear però a qui estimava, el porta a ser l’ encarregat de l’ execució del violent bandoler.

La pel·lícula és important per l’ acció, pels caràcters dels protagonistes i pels seus desitjos i anhels però encara ho és més pel seu context. A través d’una road movie per Texas, contemplem un espai polsegós, devastat, on els Casinos i els Bancs són els representants de la civilització. En mig, prostitutes, homes armats, cambreres amb desig i misèria social.

Dos homes s’ enfronten cercant un espai en el món.

PAT GARRETT Y BILLY THE KID

pat_garrett_and_billy_the_kid-426542599-large

Director: Sam Peckinpah

Actors: Kris Kristofferson

              James Coburn

              Bov Dylan

               John Beck

              Jason Robards

              Katy Jurado

Any: 1973

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Billy el nen (Kris Kristofferson) és un proscrit de la llei, acusat de crims i de bandolerisme. El comptat de Lincoln decideix anomenar sheriff a Pat Garrett (James Coburn), un antic bandit redimit i amic de Billy.

Garrett vol mantenir l’ ordre i això és ser subsidiari dels grans terratinents com Chisum i estar al seu servei.

El nou sheriff aconsegueix capturar a Billy i l’ empresona però en absència de Garrett, el noi aconsegueix escapar després de matar als dos ajudants del guardià de la llei, un d’ ells d’ un tret per l’ esquena.

A partir d’ aquí s’ inicia la recerca de l’ assassí, aquest busca aixopluc en Mèxic però torna de nou a Estats units i es va deslliurant de caça recompenses, Garrett per la seva banda mata a diversos bandits amics de Billy i després d’ assetjar a una prostituta que sovinteja al noi, aconsegueix saber que aquest s’ amaga en Fort Summers.

Garrett es dirigeix allà acompanyat de Poe (John Beck), un dels seus ajudants i enxampa a Billy per sorpresa quan aquest ha estat fent l’ amor amb una de les seves amigues, Garrett li dispara i el mata.

 

peliculas115

 

COMENTARI

Peckinpah roda els seus westerns més gloriosos entre 1962 i 1974. Aquest és un dels últims, antecedent de “Quiero la cabeza de Alfredo Garcia”, poc abans d’ iniciar la seva decadència. En ell hi trobem tot un compendi de la manera de narrar del director americà.

Peckinpah reprodueix la història de Pat Garrett i Billy el nen, tantes vegades portada a les pantalles; si be Garrett sempre ha estat el dolent, Billy el nen ha estat retrata tant com un heroi  i com un bandit.

El director els hi treu aquí qualsevol èpica, els dos protagonistes sobreviuen en un ambient sòrdid, miserable, ple de sang i brutícia, en un món en descomposició. Peckinpah tracta els seus temes preferits; d’una banda estem en 1881, un nou món arriba, els dos pistolers pertanyen a un univers antic i no assumeixen els canvis. Són dos personatges que han viscut de manera similar, fora de la llei, i han estat amics però ara Garrett ha canviat de bàndol i s’ha posat del cantó de l’ ordre. Garrett traeix l’ amistat de Billy i la seva forma de vida al marge de les normes.

Cap dels dos homes és un heroi ni te escrúpols, Billy mata per l’ esquena a l’ ajudant del sheriff i s’ enfronta als terratinents àvids de lucre, Garrett mata també sense commiseració i amb avantatja, s’ha passat al bàndol dels poderosos en un exercici de supervivència, decidit a obeir un ordre injust.

Com tots els de Peckinpah, aquest és un western tan lúcid com crepuscular i desencantat, el director retrata el pas del temps, Garrett no te pressa en complir la seva missió però l’ esperat duel final és substituït per un tret a traïció davant un home agafat per sorpresa.

Garrett dispara després contra el mirall que el reflecteix, és a dir, contra si mateix, contra aquesta imatge no desitjada de sicari dels rics, que l’ ha portat a matar a l’ antic amic. Garrett no sent el sentiment d’ haver acabat una tasca sinó dolor i remordiment.

Ara Garrett sent dins de si el pas del temps, el sentiment de culpa, l’ arribada de la vellesa i marxa del poble perseguit per dos enemics, un és ell mateix, l’ altre un nen que li tira pedres com a representant d’un nou ordre gens estimat.

Interessant paper en el film d’ un jove Bov Dylan, una de les seves poques aparicions en la pantalla gran, en el paper de Elias, un rodamón amic del cantó lliure i salvatge de la vida.

 

LOS SIETE MAGNÍFICOS

the_magnificent_seven-667963632-large

 Director: John Sturges

Actors: Yul Bryner

              Steve Mc Queen

              James Coburn

              Horst Bucholz

              Charles Bronson

              Robert Vaughn

              Brad Dexter

              Eli Wallach

Any: 1960

Títol original: The magnificent  seven

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Un petit poble mexica és assolat pels bandits. Calvera (Eli Wallach) i els seus homes s’ emporten regularment la collita i les pertinences dels camperols, assassinant a qui se’ls hi oposa.

Desesperats, els pagesos es plantegen que fer, un dels patriarques del poble els hi aconsella que es tenen que rebel·lar, tenen que anar a la ciutat, comprar armes i lluitar.

Allà troben a un pistoler: Chris (Yul Bryner) , li proposen que els ajudi en la lluita contra Calvera i li ofereixen tot el que tenen, que és ben poc, taula,  llit i vint dòlars per capita de remuneració, Chris fa córrer la veu i recluta una banda d’ homes disposats acceptar l’ oferta. Harry (Brad Dexter), Vin (Steve Mc Queen) i més tard Bernardo O’ Reilly (Charles Bronson),Britt (James Coburn) i Lee (Robert Vaughn). Per fi se’ls hi afegeix Chico (Horst Bucholz).

Els set homes es dirigeixen on els hi han reclamat l’ ajuda, s’ instal·len i esperen esdeveniments.

A l’ espera de la presència dels facinerosos, els mercenaris es dediquen a ensinistrar als pagesos perquè puguin lluitar i els ensenyen a disparar i a defensar-se.

Fins que apareixen els bandolers; ells són quaranta i els defensors contractats set. Es produeixen les primeres escaramusses, els agressors són posats en fuga i en moren un grapat d’ homes

Calvero i els seus es reagrupen a les afores per contraatacar, la traïció d’ un camperol fa que Calvero entri en el poble i desarmi als set homes, tot i això els deixa marxar i en els afores els hi torna les armes.

Els mercenaris, que ara defensen la causa com seva, es neguen a renunciar i decideixen tornar al poble. Agafen per sorpresa als bandits, i es produeix una batalla sense concessions on molts malfactors són eliminats però els herois també pateixen baixes. Harry és el primer en morir i més tard li segueix Lee, un home que ha mostrat covardia en un principi però que es redimeix lluitant, ara sense descans, i també cauen O’ Reilly i Britt.

Els natius desperten de la seva passivitat i ajuden, Calvero cau mort i els últims lladregots escapen.

En tant Chico s’ estableix en el poble, amb una noia que ha conegut, Chris i Vin marxen en recerca de nous horitzons.

original

COMENTARI

Kurosawa li va donar a moltes de les seves epopeies medievals, un tractament de western, no és estrany doncs, que algunes de les seves millors pel·lícules hagin tingut un remake posterior, lligades a aquest gènere.

“Los siete magníficos”, és una transposició de “Los siete samurais” i restaura molt dignament la història que va dirigir el mestre.

El film, com el seu original, arrenca a partir d’uns pagesos pobres que contracten uns mercenaris perquè els defensin d’un grup de malfactors que els plomen.

El que pels pistolers és, en principi, un treball burocràtic i una manera de guanyar-se la vida, acaba convertint-se en una voluntat real de defensar als pagesos, en una identificació amb les dificultats i precarietats dels seus contractants.

La pel·lícula, que data de l’ any 1960, quan el western encara no havia iniciat la seva davallada com a gènere, planteja la possibilitat de que Hollywood contracti a un grup de famosos i carismàtics actors de l’ època per encarnar als protagonistes.

Els seus personatges són contraposats però tenen en comú, que s’ uneixen per un mateix objectiu.

Sturges incorpora al jove orgullós i inexpert, al covard, que al final dona la vida per la causa, a l’ avariciós i tafur, que també mor, l’ as amb el punyal i el revòlver que menysprea els diners, a l’ home d’ ascendència llatina que se sent proper als damnificats i als dos caps, dos pistolers sense arrels i sense nord.

Amb aquesta presentació, l’ espectador ja ha fet seus els personatges i s’ ha identificat amb ells, a partir d’ aquí es desenvolupa l’ acció.

El director juga a contrastar dos mons antitètics. Els pagesos són covards: “Si Déu no els vulgues esquilats, no els hauria fet xais”, diu el patriarca, però també tenen la responsabilitat de llaurar la terra i pujar la família i això els fa tirar endavant. Estan aferrats a la terra perquè són com part de la terra.

En canvi, els pistolers són “com el vent que bufa sobre la terra i passa”, el patriarca dixit. Són l’ estereotip de l’ home de l’ Oest, sense vincles, sense lligams, sense família, sense llar. Sols perdura l’ amistat que entaulen durant la seva missió entre homes diversos però iguals.

Aquest cant èpic te un últim sentit, els set magnífics són herois, són justiciers per sobre el guany econòmic, desitgen l’ èxit de la prova a que estan sotmesos i aquest és el secret de la seva victòria.

Calvero, ja moribund, es sorprèn que hagin tornat i li diu a Chris: “Ha tornat per un poble com aquest, perquè?” i en la mort d’ O’ Railly obté la resposta quan aquest mussita: “Ara soc un dels vostres”.

La pel·lícula apunta a la justícia de l’ Oest, la única coneguda, la que realitza un mateix, la llei del més fort i millor armat.

Ressaltar per últim la magnífica banda sonora d’ Elmer Bernstein que s’ associa per excel·lència al cinema de l’ Oest i que més tard es va apropiar l’ anunci de Marlboro.

 

LAS AVENTURAS DE JEREMIAH JOHNSON

jeremiah_johnson-418608634-large

 

Director: Sidney Pollack

Actors: Robert Redford

              Will Geer

              Delle Bolton

Any: 1972

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Jeremiah Johnson (Robert Redford) és un aventurer que arriba a les muntanyes rocalloses fugint de la guerra entre Estats Units i Mèxic.

Li costa adaptar-se al dur entorn i te que aprendre a pescar i a caçar pels seus propis mitjans.

Coneix a Bear Claw (Will Geer), un vell caçador d’ ossos grizzly, que l’ acompanya un temps i més tard fa presència en una cabana que ha estat atacada pels indis, sols ha sobreviscut una dona, que ha embogit, i un nen. Jeremiah es fa càrrec del noi i se l’ emporta amb ell.

En el seu camí pels territoris feréstecs va a parar allà on es troben els indis caps blancs, els hi ofereix un dels seus cavalls i com a contraprestació, el cap de la tribu li lliura a la seva filla Swan (Delle Bolton).

Ara Jeremiah ha creat una família que no ha escollit, Caleb, un nen que no parla i Swan, una dona, l’ idioma de la qual no entén, però mica en mica es van creant vincles entre ells.

Un bon dia, un grup de blancs arriba i li demana a Jeremiah que els hi faci de guia per trobar unes famílies extraviades, l’ home s’ho pensa però finalment abandona a la dona i al nen i els acompanya, travessant les muntanyes i un cementiri indi.

Quan torna de la seva missió descobreix que els indis Crow han matat a la seva nova parentela. Després de cremar la casa que ha construït per ell i pels seus, marxa empès per la ira i la ràbia i executa a un grup d’ indis, potser els mateixos assassins de la seva família.

Jeremiah es veu perseguit pels Crow, als quals és te que enfrontar repetidament, obligat a matar o a morir.

Avesat a aquesta vida, continuarà la seva marxa entre les muntanyes en un món que ja és seu i no pot deixar enrere.

Las-avengturas-de-JJ

COMENTARI

Jeremiah Johnson és una bella pel·lícula sobre el món salvatge, els grans espais naturals, la vida allà on es troba l’ essència de les coses i tot allò que comporta. És una epopeia, un cant a l’ home lliure, que escapa de la civilització -la civilització és la guerra- per endinsar-se en uns indrets tan físics com espirituals. Un viatge a la recerca d’un mateix.

Johnson viu aquesta llibertat però a costa de riscos i perills, els indis agressius, els animals salvatges, el fred i la neu, és la lluita per la supervivència en un món hostil però també en un territori on es creen arrels, ple de pau i sense subjeccions.

Pollack ens parla de l’ individualisme, de l’ home que tria el seu camí, el de la solitud, també el de la solidaritat, en un entorn tan grandiós com desfavorable on cada pas és una aposta per sobreviure. El director realitza un cant al paisatges tan inhòspits com imponents i a la llibertat.

Els memorables escenaris són també una part important del film, la seva bellesa i la seva espectacularitat arrodoneixen un missatge ecològic: la simbiosi entre home i natura.

 

GRUPO SALVAJE

 

Grupo_salvaje-838601072-large

Director: Sam Peckinpah

Actors: William Holden

               Ernest Borgnine

               Robert Ryan

               Edmond O’ Brian

               Warren Oates

               Emilio Fernàndez

Any: 1969

Títol: The wild bunch

Nacionalitat. USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Pike Bishop (William Holden) i els seus companys  Dutch Engstrom (Ernest Borgnine),els germans, Lyle Gorch (Warren Oates) i Tector Gorch (Ben Jhonson), el mexicà, Angel i el vell Freddie Sykes (Edmond O’ Brian) arriben a un poble de Texas amb la intenció de robar un banc.

Són sorpresos per un grup de caçadors de recompenses encapçalats per Deke Thornton (Robert Ryan), un home  que ha sortit de la presó i antic col·lega de Pike, després d’una violenta escomesa s’ emporten el botí però contemplen amb sorpresa que tot allò que contenen les bosses són volanderes.

Pike es vol rescabalar del seu fracàs en l’ atracament i entra en contacte amb Mapache (Emilio Fernández), un facinerós que te al seu càrrec un petit exercit i s’ha autoanomenat general, en el marc de la revolució mexicana. Mapache és seguidor d’ Huertas i enemic de Villa.

El general convoca a Pike a assaltar un tren que transporta armament per l’ exercit americà, a canvi li ofereix una forta suma de diners.

Pike i els seus companys ataquen el ferrocarril i s’ emporten les armes, que lliuren a Mapache però abans, Angel el company mexicà de Pike, entrega una caixa de rifles als seus conveïns revolucionaris; els mercenaris del general mapache se n’ adonen i segresten  al mexicà, al que sotmeten a tortures i vexacions.

Pike i els seus companys arriben al campament militar i demanen que se’ls hi entregui el seu amic, aquest està força malmès però encara es pot valer per si mateix però quan camina cap als camarades, Mapache li talla el coll.

Pike i els seus, disparen contra el petit exercit, s’apoderen d’una metralladora i culminen una massacre però la superioritat numèrica dels rivals els porta a la derrota i la mort.

Thornton i els seus sicaris fan acte de presència per confirmar la defunció de Pike i cobrar la recompensa. Thornton fastiguejat del comportament dels seus homes i de tanta violència, marxa amb Freddie cap a nous indrets.

 

COMENTARI

    Peckinpah es consagra amb aquest pel·lícula com una nova veu en el western en particular i en el relat cinematogràfic en general.

Després de la decadència del gènere en la mateixa dècada dels seixanta, Peckinpah planteja el seu renaixement a partir de nous trets d’ identitat. L’ aire crepuscular, la violència i els codis canviants; “Grupo salvaje” és potser la pel·lícula més emblemàtica del director i on hi trobem totes les continguts vitals del seu cinema.

Bàsicament els fets succeeixen en un temps fronterer entre un món vell que s’ acaba i un de nou, que no acaba de manifestar-se, l’ univers dels pioners, el d’ Hawks o el de Ford ha mort, ara és un espai canviant, apareix la locomotora, els vehicles, fins i tot un personatge comenta l’ aparició d’un aparell mecànic i volador.

Aquest nou escenari comporta la mort dels vells estereotips de l’ Oest, l’ home solitari i individualista, ple de sentit de la justícia i que lluita per un tros de terra ha passat a la història.

Els protagonistes dels films de Peckinpah són mercenaris, bandolers, gent que va a la recerca del lucre personal, que transita , extraviada, per un món inclement i en transició.  No sempre hi ha sentit de l’ amistat ni de l’ equitat, les dones que  rodegen als protagonistes són prostitutes, no hi han sentiments ni valors.

Estem davant un western sense èpica i sense herois, on tot és decadent; els protagonistes son gent envellida, que vol realitzar un últim cop abans de retirar-se. Peckinpah planteja una simbiosi entre actors i personatges, Holden i Ryan han estat actors importants del Star System però ara a l’ igual que els protagonistes que interpreten, estan sumits en  plena decadència i tan sols esperen una última oportunitat.

Peckinpah es caracteritza per l’ enorme violència que destil·len les seves imatges, el colt és substituït per la metralladora i la mortaldat és gran.

El director americà, tot i això, no pot oblidar els orígens del gènere; Pike i els seus decideixen recuperar a l’ amic malferit, les imatges són enlluernadores, la càmera mostra als quatre homes disposats a recuperar la dignitat, en el  seu camí s’hi creuen dones, nens , comerciants, res importa , tothom s’ aparta, quan Mapache mata a Angel, s’ inicia un bany de sang que acaba amb la mort dels protagonistes.

Tant en aquesta escena com la de l’ inici, el robatori del Banc, Peckinpah dona tota una lliçó de muntatge, cada escena te el seu que i la violència s’ entrellaça amb la mirada sorpresa i atemorida dels nens o l’ espant de les dones.

Peckinpah se serveix de personatges força característics, el general Mapache, un bandit que exerceix de militar, tosc, neci i traïdorenc, Freddie, el vell, un supervivent o els dos protagonistes, Pike i Thornton, perseguit i perseguidor, intercanviables, el segon expressa el seu desig d’ estar en l’ altre bàndol, davant la ineptitud dels homes al seu càrrec.

El director traça també elements del western psicològic a través dels primers plans, que mostren als seus personatges plens de dubtes existencials i narra un context miserable i sòrdid, un món en transició, farcit de nens , prostitutes, sodats de fortuna, miserables i picars, tot un univers personal proper fins i tot a al realisme màgic.