CRAVAN VERSUS CRAVAN

 

 

 

Director: Isaki Lacuesta

Actors: Frank Nicotra

Any: 2002

Nacionalitat: Catalunya

Gènere: Documental

 

ARGUMENT

Arthur Cravan va néixer en Suïssa en 1897. Nebot d’ Oscar Wilde mostra ja en la seva joventut interès per la cultura però també per la possibilitat de dinamitar-la. Bohemi, boxejador i escriptor, participa amb els moviments surrealista i dada.

Quan esclata la primera guerra mundial deserta per no entrar en acció. En 1916 arriba a Barcelona i concerta un combat amb el campió del món dels pesos pesats Jack Johnson, la plaça de braus de la Monumental s’omple per veure el combat però en el sisè assalt Cravan resta KO.

S’ enamora de Mina Loi, una intel·lectual i poetessa, i els dos marxen cap a Mèxic on es casen. Cravan és vist per última vegada en el Golf de Mèxic embarcant-se mar endins i suposadament mor per ofegament als trenta anys.

Frank Nicotra, un altre boxejador i escriptor contemporani, rastreja els passos de Cravan per saber sobre la seva vida.

 

 

COMENTARI

    Primera pel·lícula d’ Isaki Lacuesta, amb un esquema fílmic que repetirà amb posterioritat. Es tracta de barrejar ficció i veritat, situacions reals amb altres imaginades i donar veu a personatges amb opinions diverses i contradictòries per obtenir la reflexió de l’ espectador.

En aquest cas Lacuesta composa un retrat ple d’ interès, el de Arthur Cravan, un personatge tan heterogeni com inversemblant, boxejador, escriptor i passejant cultural dels mons més avançats i radicals dels inicis  del segle XX. Excessiu, diletant,provocador, esperpèntic però també connectat amb cercles intel·lectuals sòlids com Marcel Duchamp o Francis Picabia.

Més enllà de la biografia, Lacuesta vol mostrar la dualitat del ser humà, com algú pot  ser molts. Cravan és una figura polièdrica, construeix el seu propi personatge com si fos una seva obra d’ art. Configura la seva imatge al voltant d’una manera nova de concebre el joc artístic i també es representa a partir de la força bruta i la lluita viril.

Lacuesta mostra un joc de miralls on no sabem on comença la mascara i acaba la persona o a l’ inrevés. Cravan és una multiplicitat d’ imatges i Lacuesta es recrea entre la veritat i la ficció del  jo del protagonista.

Qui és Cravan?, un oportunista?, un impostor?, un falsificador de la seva pròpia identitat?. Lacuesta deixa sempre en les seves pel·lícules una porta oberta perquè sigui l’ espectador qui ho desxifri. El director es limita a plantejar dades antitètiques sense donar solucions.

Frank Nicotra és un alter ego de Cravan, també escriptor, intel·lectual i boxejador, és aquell que busca i entrevista a tot un seguit de gent, que ha estudiat sobre l’ artista i esportista per avaluar qui va ser. Fins i tot un entrevistat planteja la possibilitat de que Cravan no existís, que fos un fantasma, la seva mort confirma aquest esbós irreal i il·lusori. Cravan desapareix sense deixar rastre, com un mag que prepara, mitjançant un truc, el seu propi esvaniment tal com ens presenta el director la desaparició de Nicotra en l’ última escena desprès dels títols de crèdit.

El que li dona una rellevància especial al film és la seva multiplicitat, el seu muntatge agosarat, el canvi constant de gèneres inclassificables, l’ entrevista, el noticiari antic, el retall de premsa, la ficció guionitzada, la foto borrosa, el vídeo… Lacuesta filma moltes pel·lícules en una a l’ igual que Cravan va viure moltes vides en una, en un dels treballs més imaginatius, diferents i decididament postmoderns amb el que el cine espanyol inicia el segle XXI.

             

INCERTA GLÒRIA

 

Director: Agustí Villaronga

Actors: Marcel Borràs

               Nuria Prims

                Oriol Pla 

                Bruna Cusí

Any: 2017

Nacionalitat: Catalunya

Gènere: Drama

Sub gènere: Guerra civil

 

ARGUMENT

En mig de la guerra civil espanyola, Lluís de Brocà (Marcel Borràs) és tinent de l’ exercit republicà en el front d’ Aragó , viu amb Trini (Bruna Cusí) i te un fill.

Al seu costat, en el front, s’hi troba Juli Soleràs (Oriol Pla), és el seu millor amic, un noi descregut que no aposta per cap bàndol ni bandera.

Una dona imposa la seva presència en la zona, és La Carlana (Núria Prims) va ser l’ amistançada del senyor de la comarca, a qui van matar els anarquistes a l’ inici de la guerra, te dos fills i viu instal·lada en el castell que domina la regió.

Lluís visita a Carlana per demanar-li que li deixi una euga, aconsegueix el seu propòsit i la relació entre home i dona es fa cada vegada més franca.

Lluís n’ està enamorat de la dona, per això cedeix quan Carlana li prega faci de mitjancer per falsificar un document que legitimi un suposat casament amb el seu amant mort. Aquests papers converteixen a Carlana en hereva, en propietària i en senyora de la comarca.

En una treva de la guerra, l’ estat major convida al front a les dones dels combatents, Trini hi arriba amb el fill de la parella però es mostra decebuda quan escolta comentaris sobre la relació entre Lluís i Carlana.

En tant, Soleràs es passa a l’ altra bàndol i decideix combatre amb els nacionals, un dia es presenta davant la Carlana, l’ humilia i li demana que es despulli davant seu, aquesta ofensa la dona no la podrà oblidar.

Al poc temps el fill de Lluís i Trini contrau la diftèria i necessita sèrum per sobreviure. Totes les gestions dels pares són inútils, tan sols la Carlana que te bones relacions en els dos bàndols pot aconseguir el plasma que salvi al nen però a canvi exigeix una condició, que Lluís mati a Soleràs.

Els dos amics es troben i Lluís executa a Soleràs, complint l’ acord, els medicaments arriben i el nen se salva.

Les bombes cauen sobre tot el territori, la Carlana sobreviu en el seu castell, atemorida i preocupada pels seus fills, en una guerra que no acaba mai.

 

COMENTARI

Villaronga ja va aconseguir en el passat un notable èxit amb “Pa negre”, ara torna a recuperar textos catalans lligats a la guerra civil i ho fa amb un clàssic de la literatura catalana: “Incerta glòria” de Joan sales, sense renunciar als seu estil fosc i personal.

Cal dir que, als que hem llegit la novel.la, ens costa reconèixer-la en el cine, el manuscrit original dona força importància al fet religiós i un personatge bàsic , Cruells, un seminarista, no apareix en el film.

Bé, el que importa no és tant el el rigor de la transcripció sinó el valor fílmic de la cinta.

Villaronga assoleix un missatge força pessimista sobre el gènere humà, porta la novel.la al seu terreny en el qual ha valorat sempre com fonamental la presència del mal. Ni Sales ni Villaronga volen treballar sobre un relat polític,  no estem davant una pel·lícula sobre la guerra en la que hi transcorre un drama, sinó davant un drama en el context de la guerra.

Així que no hi ha bons ni dolents, el missatge final és que tots són perdedors, si be l’ obra es recrea en el bàndol republicà i els nacionals tan sols hi apareixen episòdicament.

Cada personatge lluita no per uns ideals sinó per si  mateix. Lluís és el protagonista més honest, aquell que creu en allò pel que lluita però en el transcurs de l’ acció perdrà aquesta innocència primigènia; enamorat d’una dona que no és la seva i obligat a executar a qui ha estat el seu millor amic. Transgredeix els suposats valors positius que emmagatzemava.

Soleràs és algú perdut, sense criteris ideològics, un tant irresponsable i boig, un supervivent. Passa de la facció republicana cap als nacionals, actua venjativament, humilia a la dona amb poder i sap que la mort acabarà amb el seu desgavell moral, és un fil solt, una ànima perduda en el lloc equivocat.

La Carlana és la dona  que juga a totes bandes, es relaciona amb els republicans però invita al seu castell als nacionals, teixeix relacions amb tots per el que pugui passar, sobreviu a la mort de l’ amant, convenç a Lluís de la falsificació dels papers matrimonials i es converteix en la senyora de la comarca. És algú oportunista i ambiciós.

Trini és ingènua i crèdula, sembla propera al company i al fill però no pot evitar el sentiment de desig latent cap a Soleràs.

Tots els personatges assoleixen una doble moral, tots traeixen l’ amor, l’ amistat o les conviccions o simplement no en posseeixen.

Villaronga presenta un front republicà no gaire èpic, un capità busca raons, un metge borratxo, un món de descreguts, convençuts de que perdran la guerra.

L’ obra ens parla també del dia d’ avui. Una visió tan poc heroica del republicanisme és estat mal acceptada en els anys finals dels segle passat, quan s’ imposa l’ humor de Berlanga en “La vaquilla) (1981) i l’ escepticisme de Camino en “Las largas vacaciones del 36” (1976) però sobretot la visió mítica de “Libertarias de Vicente Aranda (1996) O “Tierra y libertad” de Kean Loach (1995), són pel·lícules que responen a moments d’ esperança i conviccions arrelades.

Quan la societat viu en crisi moral i pèrdua de certeses, li arriba una visió tèrbola i desmenjada de la guerra civil i sobretot del bàndol republicà. Quan contemplem les Carlanes i els Soleràs del film estem contemplant el món prosaic i contradictori d’ avui en dia.

Villaronga aconsegueix una posada en escena brillant, amb una gran potència d’ imatges. La representació de l’ execució de l’ amic en tant la presència dels esquelets alçats en l’ església, es corprenedora.