PARÁSITOS

 

Director: Bong Joon Ho

Actors: Song Kang Ho

               Lee Sun Kyun

              Cho Yeo Jeong

              Chang Hyae Jin

Any: 2019

Títol original: Gisaenchung Parasite

Nacionalitat: Corea del Sud

Gènere. Drama

 

ARGUMENT

Park Dong Ik(Lee Sun Kyun) és un home de negocis de posició elevada, viu en una gran casa al costat de la seva dona,Yeon Kyo (Cho Yeo Jeong) i del seus dos fills, un nen i una adolescent.

Per la seva part la família Ki malviu en els suburbis amb ben poques expectatives de millorar, la formen Ki Taek (Song Kang Ho), el pare, Chung Sook (Chang Hyae Jin), la mare i dos fills,un noi i una noia adolescents.

Ki Woo és el fill gran de la família, un conegut li diu que vagi a casa de la família Park doncs necessiten un professor d’ angles per  a la filla, Woo hi va i és admès de seguida. Al cap de poc temps el noi aconsegueix introduir en la casa a Ki Jung, la seva germana petita per cuidar al fill menor de la residència. Els Ki veuen una bona possibilitat d’ establir-se en la família que els hi dona feina i amb paranys diversos aconsegueixen que s’ acomiadi al xofer, col·locació que ocupa el pare i a la serventa, lloc que ocupa la mare.

Un dia que els Park estan fora, els nouvinguts ocupen la casa i celebren la seva sort però són interromputs per Moon Gwang, la serventa acomiadada, aquesta els porta fins a un soterrani on es troba el seu marit, un home endeutat i sense ofici ni benefici que viu enclaustrat en el recinte, menjant de les sobres que li ofereix la dona.

Quan de repent tornen els amos de la casa, el Ki colpegen, lliguen, emmordassen i tanquen a Gwang i al seu marit i fan veure com que no ha passat res.

Un dia, els Park celebren la festa d’ aniversari del fill petit, entre desenes d’ invitats de l’ alta societat i quan l’ esdeveniment està en el millor moment, el marit de Gwang s’ escapa del soterrani, puja a la superfície, colpeja a Ki Woo i ataca als invitats matant a Yeon Kyo. En el frenesí de lluites i violència, Ki li arrabassa el ganivet i mata al senyor Park.

Amb la mort dels caps de família , uns nous habitants ocupen la casa, el que no saben és que en el soterrani s’ oculta Ki per escapar-se de la justícia. Ki Woo somnia en fer-se ric per viure en la mansió i alliberar al seu pare.

 

 

COMENTARI

En l’ inici del segle XXI el cine coreà s’ha anat afermant com un dels més interessants i innovadors de l’ escena mundial. D’una banda Kim Ki Duk (Primavera, verano, otoño, invierno…y primavera) (2003)en la primera dècada del segle i més endavant Park Chan Wook(La doncella) (2016) ,Hong Sang Soo(Lo tuyo y tu) (2017), o Yeong Sang Ho(Train to Busan) (2017) per fer referència tan sols a una petita mostra representativa de films i directors.

En el 2003 coneixem a Bong Joon Ho amb Crònica de un asesino en sèrie a la  que li segueix The host (2006) o Snowpiercer(2014), són pel·lícules inclassificables que beuen essències del drama, el cine negre, el terror, el thriller i la ciència ficció , en una amalgama que les fa originals i diferents.

En aquest sentit hem de qualificar també “Parásitos”. Sota l’ aparença de drames familiars, Joon ens parla com ja ho feia en cintes precedents de la lluita de classes en la societat però no per lloar als desafavorits i condemnar als poderosos com tantes vegades a fet el cine social, sinó per mostrar un relat pessimista sobre el ser humà i el seu esdevenir.

En aquest cas Joon ens mostra una família benestant que ho te tot i una precària que no te res, l’ interès d’ aquesta última no és mai solidari o farcit de sentiment de classe sinó que la seva única finalitat és substituir als acomodats per ser ells el que ocupin l’ espai preponderant.

Mentre els Park, els rics, viuen en una bombolla de sabó, que molt be simbolitza una casa de somni amb totes les comoditats, els Ki viuen en un espai ínfim i sense gaires possibilitats de millora. Els Ki aspiren a suplantar als Park, a ocupar el seu status social i ser ells mateixos però uns altres. Es tracta de falsificar una identitat per aconseguir ser els  que no s’ és. Els Park són estúpids i confiats, el Ki són malvats i depredadors.

Joon planteja una paràbola social que s’ escindeix en altres varies. Els més necessitats viuen tancats en un soterrani, en la part baixa, ombrívola i desassistida de la casa, és el seu espai natural; quan el marit de la serventa surt a la llum és per venjar-se i matar a tots aquells que entén l’han escarnit i dels que s’ha hagut d’ amagar. Ki Woo, el fill, somnia que serà ric en el futur podrà comprar la casa, és a dir aconseguir l’ ascens social i alliberar al pare del soterrani on ara s’ amaga, culpable d’ assassinat i condemnat a l’ etern vagar pels inferns físics i socials.

Boong ens mostra els diferents efectes del desastre sobre les capes socials, la pluja persistent que assola la ciutat comporta que alliberi la merda de les clavegueres en la casa dels Ki, i referma la merda moral i social en la que viuen. D’ altra banda el Park es congratulen perquè l’ aigua ha netejat l’ aire i ha esborrat la pol·lució, sense fer esment dels milers de damnificats per la riada.

Boong mostra les relacions i els vincles entre els seus personatges però com ja passava en altres pel·lícules seves, recordem “Snowpiercer”, arriba indefectiblement un esclat de violència que ho canvia tot, l’odi social espetega i la mort s’ ensenyoreja dels àmbits relacionals.

En aquest cas la violència be donada per la sortida a la llum d’un home tancat i humiliat en un forat però també per algú suposadament pacífic però que vol el seu tros en el sol. Curiosament Ki es tractat amb educació i condescendia coreanes pel seu amo Park però es fa ressó dels comentaris del cap a la seva esquena, relacionats amb el seu olor corporal, l’ olor dels pobres sens dubte, això li crea un ressentiment i un odi que el porten al crim.

Un altre referent del film és l’ anàlisi de l’ entorn familiar, com dues nissagues amb components similars es veuen abocades per la discriminació, la desigualtat i la diferència d’ oportunitats a situacions tan diverses i enfrontades.

La pel·lícula, com ja hem dit, és força original però podríem veure-li senyals d’ identitat en relats que relacionen el tema del poder i el canvi de rols socials, recordem “El sirviente”(1963) de Joseph Losey o “Viridiana” (1961) de Luis Buñuel

 

LA DONCELLA

ah_ga_ssi_the_handmaiden-258514387-large

 

Director: Park Chan Wook

Actors: Kim Min Hee

              Kim Tae Ri

              Ha Jung Woo

Any: 2016

Títol original: Ah-Ga-Ssi

Nacionalitat: Corea del Sud

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Sookee (Kim Tae Ri) és una noia coreana que ha estat contractada com a criada per una rica dona japonesa, Hideko, (Kim Min Hee) en el context de la ocupació  japonesa de Corea en els anys trenta.

En realitat Sookee pertany a una família de lladres i vol induir i facilitar la presència de Fujiwara (Ha Jung Woo), un pispa que es fa passar per comte

La idea és que Fujiwara entabani a Hideko i l’ enamori per després abandonar-la amb la possibilitat certa de que la dona perdi el seny, ingressi en un manicomi i Fujiwara es quedi amb la seva fortuna.

La relació entre mestressa i criada evoluciona cap a la passió amorosa però tot i això, Hideko es casa amb Fujiwara; quan sembla que és abandonada per aquest i és a punt d’ ingressar en una casa de salut, ens assabentem de que tot ha estat una trampa que li han parat a la criada i és Sookee la que és obligada a  suplantar la identitat d’ Hideko i entra en la residència.

Ara Hideko, lliure dels lligams socials que comporta la seva ascendència social pot fugir amb Fujiwara amb una personalitat falsa.

Però res és el que sembla, Sookee escapa del manicomi i va a reunir-se amb Hideko, el seu autèntic amor, en tant aquesta ha pogut desembarassar-se de Fujiwara deixant-lo estabornit amb un beuratge.

la-doncella-noticia-1024x576

 

COMENTARI

Park Chan-Wook és un prolífic director de Corea del Sud. Si be el cine coreà s’ha posat de moda en Occident, Park és conegut sobretot per la seva trilogia sobre la venjança de la qual “Oldboy” del 2003 és la més reeixida i que guanya el premi del jurat en Cannes.

Si en aquesta trilogia Park destacava per la violència que emanaven les seves imatges, en “La doncella” hi ha un canvi important, aquesta és probablement la seva millor pel·lícula i està basada en una novel.la de Sarah Waters que data de l’ any 2002: “Fingersmith”.

Estem davant un conte ple de sofisticació, intel·ligència i complexitat. El relat és ni més ni menys que un cercle d’ enganys en el que un grup de lladres vol abusar d’una dona rica i suposadament innocent però res sortirà com han planejat.

Park retrata una relació, inicialment de poder, entre ama i criada, en realitat és la minyona la que vol assumir el rol dominant i enganyar a la mestressa però en el  joc s’ interposa l’ amor , el desig i l’ emoció, i tot allò que havia de ser un parany per plomar a una dona rica es converteix en un descens als abismes de la passió.

Tots els personatges juguen les seves basses, Hideko sembla en un principi innocent, freda i virginal però acaba  sent la que maneja els fils de la trama, darrera del seu candor s’ hi amaga la capacitat de manipular i d’ aconseguir allò que vol.

Sookee renuncia a l’ estratagema prevista una vegada ha  entrat en el món d’ Hideko, que l’ altera i la pertorba.

Com no podia ser d’una altra manera, el mascle alfa, el lladregot que es fa passar per aristòcrata, i el seductor que te la mà trencada amb les dones, és el que li toca el rebre i acaba vençut i humiliat.

Park juga sempre amb l’ espectador, doncs divideix el seu film en tres parts, la primera és el punt de vista de Sookee, la segona la mirada d’ Hideko sobre els mateixos esdeveniments i la tercera correspon al desenllaç. Al director li agrada donar diverses voltes de rosca que canvien la perspectiva del relat i que aprofundeixen en la falsedat, la mentida i l’ engany que projecten sobre si i sobre els altres, els protagonistes.

La pel·lícula esta marcada per la bellesa de les imatges, el món oriental i la seva sensibilitat s’ imposa, les dues dones resten en la casa, habitades pels grans salons i per les portes que s’ obren, es tanquen , es comuniquen i permeten també l’ espionatge de l’ altre.

Park circula entre l’ enfrontament de classes ,subvertit, entre ama i criada i l’ acarament nacional, Japó, la pàtria d’ Hideko ha ocupat Corea, el país de Sookee però ni les diferencies de classe ni les lluites nacionals poden revertir el poder més gran del desig i el deler amorós.

Una altra lectura es pot desenvolupar en clau feminista. Les dues dones, cadascuna subordinada per motius diferents al cap del clan mafiós, resulten triomfadores i enamorades. Els poders de seducció i les martingales del mascle li comporten tan sols la derrota i la mort.

Park utilitza elements eròtics pertorbadors, els sexe entre les dones és diàfan, els contes eròtics, el sado masoquisme evident… resulten importants en una trama marcada per la intensitat i la carnalitat.