CENIZAS Y DIAMANTES

 

 

Director: Andrezj Wajda

Actors:  Zbigniew Cybulski

               Ewa Krizanowska

               Waclaw Zastrzezynsky

               Adam Pawlikowsky

Any: 1958

Títol original: Popiol i diament

Nacionalitat: Polònia

Gènere: Cine d’ autor.

Subgènere: Cine polític.

Subgènere: Existencialisme

 

ARGUMENT

En 1945 ha acabat la segona guerra mundial. En Polònia governen els comunistes, en tant les forces pro occidentals i nacionalistes estan en l’ oposició, això significa una larvada guerra civil entre els dues faccions.

Maciek Chelmicki ( Zbigniew Cybulski) i Andrzej (Adam Pawlikowsky) formen part d’un escamot dirigit a atemptar contra Szczuka (Waclaw Zastrzezynsky), el cap dels comunistes.

Alertats per Drewnowski, un doble agent, realitzen un cop de mà erroni i maten a dos treballadors d’una fàbrica propera.

Aquesta mort desferma en Maciek un sentiment de culpa, una crisi moral i de consciencia, ampliada amb el fet que s’ enamora de Krystina (Ewa Kryzewska), una noia que treballa de cambrera.

Maciek es debat entre el deure, les conviccions i la militància i d’ altra banda en continuar la relació amb la noia, forjar-se un futur  i ser feliç.

A la fi Maciek compleix la seva missió i mata al cap comunista, quan fuig cap a l’ estació, una patrulla l’ atura, ell no fa cas i el maten.

COMENTARI

Tercera pel·lícula d’ Andrzej Wajda i una de les que li confereix prestigi i el dona a conèixer, forma part de la seva trilogia sobre la guerra a la que antecedeixen “Pokolonie” i “Kanal”. Guanya el premi Fipresci en el Festival de Venècia de 1959.

Wajda realitza una pel·lícula en un context polític, l’ enfrontament entre comunistes i nacionalistes a la fi de la segona guerra mundial però en realitat no es tracta d’un film polític sinó existencial.

Maciek és el centre del relat, un noi jove, anti comunista, que defensa amb les armes les seves idees. Tot canvia quan coneix a Krystyna, l’ amor entra en la seva existència, una nova vida s’ aferma, aquella normal, la d’un noi jove, els afectes, els desitjos, la felicitat.

Wajda planteja en el seu protagonista un estat de dubte, entre les certeses polítiques, entre allò que s’ha de fer per aconseguir una suposada pàtria més justa i la vida que truca a la porta. Maciek resol, pressionat pel context en el que està immers, continuar amb la lluita clandestina, amb el seu compromís polític, que el portarà a la mort.

Wajda no pren partit. Cada bloc te les seves raons, Szczuka, el comunista, va lluitar com a brigadista en la guerra d’ Espanya, els dos bàndols es van enfrontar als nazis, Maciek, ple de dubtes, li demana consell a Andrzej el seu superior i amic, sobre la bondat dels seus actes, aquest li respon que això no importa. O quan el fill del comandant comunista, un noi de disset anys, és detingut perquè lluita al costat de la resistència nacionalista.

El director polonès retrata gent plena d’ incertesa, ni bons ni dolents, col·locats per l’ atzar en un o altre bàndol. No són millors el que defensen aferrissadament unes idees que aquells que s’ esmunyen i tracten de sobreviure.

Un símbol és l’ aparició de Drewnowski, delator erroni dels comunistes, passerell de l’ alcalde, ara ministre, borratxo i dèbil, incapaç de prendre partit, ell llença les cartes, l’ atzar, davant del cavall blanc, la llibertat.

Wajda fa referència en el títol del film a un poema del poeta romàntic Cyprian Norwin: “No saps si les flames portaran llibertat o mort…si restaran tan sols cendres i confusió… què passa en l’ abisme de la turmenta?, les cendres subjecten la glòria d’un diamant”.

L’ autor trenca en ocasions la perspectiva realista i mostra una ambientació barroca, fantasmal, expressionista de vegades, plena de clars i foscos. Contemplem els membres de la festa ,els caps del nou poder com a espectres, dansant al ritme de “la Polonesa.”La Polònia emergent, doncs, en mans de nois que juguen a herois i de buròcrates sense cor.

En aquesta disjuntiva fatal, Maciek opta per l’ opció del compromís però ho fa quan ja ha deixat de creure en ell, quan ha posat les seves certeses en dubte i els seus valors primigenis trontollen i la decisió que ha pres el porta a un final tràgic.

Wajda mostra a l’ heroi ferit de mort i enredat entre els llençols blancs de la seva puresa, mentre una taca de sang els embruta, en el seu deambular cau en un femer on mor.

En una altra excel·lent escena simbòlica, el director representa al protagonista en un espai religiós en runes en el qual la creu de Crist ha estat col·locada del revés.

 

EL HOMBRE DE MARMOL

marmol

 Director: Andrzej Wajda

Actors. Jerzy Radziwilowicz

              Krystina Janda

Any: 1977

Títol original: Czlowiek z marmuru

Nacionalitat: Polònia

Gènere: Cine Polític

 

ARGUMENT

En 1976, en Polònia, Agnieszka, una aspirant a periodista de la televisió, busca permisos per rodar una pel·lícula sobre Mateusz Birkut (Jerzy Radziwilowicz), un obrer de la construcció dels anys 50, que va ser considerat per les autoritats heroi del comunisme.

Les seves primeres indagacions s’ inicien en el museu, allà en un soterrani troba l’ estàtua de marmol de Birkut, abandonada en un racó.

Més tard contempla documentals propagandístics  que parlen del seu biografiat. De com participa en la construcció de Nowa Huta, de com es converteix en un exemple de treballador stajanovista i en un model per el sistema comunista.

El record de Birkut es perd en el temps i Agnieszka busca entrevistar-se amb diferents personatges que el van conèixer i el van tractar.

Burski el director del documental li explica com Birkut participava en tasques d’ emulació socialista, ell i el seu equip van col·locar 28000 rajoles en unes poques hores  i aconseguiren un record  a imitar, a canvi de l’ esgotament i de prendre part en el circ que rodejava la gesta, que comprenia flors, música i discursos de les autoritats.

Birkut en una demostració, pateix un accident, un maó bullent li crema les mans, algú ha realitzat un sabotatge. Els rècords i les exigències que comporta el stajanovisme no agraden a tothom.

A rel d’ aquest incident a Birkut se li ulceren les mans, te problemes de salut i contempla com el seu company, Witek, és detingut acusat d’ agent capitalista i d’ haver organitzat l’ atemptat contra ell.

Birkut marxa a Varsovià per intentar aclarir la situació del company, xoca contra un mur de bones paraules i promeses. Quan torna a Nova Huta denuncia el que esta passant en una reunió del partit, se li talla la paraula, cau en desgracia i el seu retrat es retirat del grup d’ herois socialistes.

Witek és jutjat i més tard rehabilitat, Birkut no vol manifestar-se contra el seu company i va a la presó, la seva dona, Hanka declara que és un enemic del poble i l’ abandona.

Quan Agnieszka te ja aquest material, el director de programació no el considera i decideix suspendre el projecte. La pel·lícula es queda sense acabar.

Tot i això Agnieszka va en busca de Tomzyck, el fill de Birkut, el busca en les drassanes de Gdansk, on treballa, aquest li explica que el seu pare ha mort però es presta a col·laborar i potser el reportatge seguirà endavant.

 

 el-hombre-de-marmol-1-e1371317834393

 COMENTARI

     Wajda composa un tros de història de Polònia i ho fa a partir de la biografia d’un suposat heroi del socialisme, caigut en desgracia.

Enllaça doncs allò general amb allò particular. A partir d’ una periodista que vol realitzar un reportatge per la televisió, juga amb la possible realitat de documentals, notícies i testimonis que ens porten a conèixer qui va ser en realitat Birkut.

Wajda-Agnieszka volen refer la història i mostrar la veritat que el regim va ocultar.

El film ens mostra des del punt de vista personal, la imatge d’un home honest, que creu en el que fa i que la seva productivitat stajanovista portarà a construir més i millors vivendes per les classes populars. Quan l’ home, seguint els seus propis dictats, s’ enfronta al sistema, aquest l’ elimina i el reprimeix.

La mirada individual ens introdueix en la història col·lectiva. La propaganda del règim, el control, la manipulació, la falta de llibertats, el sotmetiment i la por de les persones al poder per conservar la vida o tenir algun tipus de futur. El totalitarisme de l’ estat omnipotent.

La història  de la Polònia stalinista és la d’un engany, una falsedat, la construcció de falsos herois a major gloria d’un sistema al que quan aquests no li serveixen el llença a les escombraries.

Birkut és una víctima però es nega a ser un símbol de l’ oposició i no te dubtes en emetre una sentència vital en el moment en que es produeixen les primeres eleccions democràtiques: “He viscut bons i mals moments però aquesta és la meva pàtria.

El film acaba en les drassanes de Gdansk i obre la porta a la segona part: “El hombre de Hierro” on s’ enllaçarà el passat amb les lluites de Solidarnosc per arribar a una democràcia plena.

 

FARAÓN

FARAÓN

 Director: Jerzy Kawalerowicz

Actors: Jerzy Zelnik

             Piotr Pawlowski

             Barbara Brislka

Any: 1966

Nacionalitat: Polònia

Gènere: Cine social i polític

Subgènere: Egipcis

 

ARGUMENT

     L’ imperi nou d’ Egipte inicia una lenta decadència amb el govern del faraó Ramses XII. El seu fill Ramses, (Jerzy Zelnik) és un home ambiciós que es vol enfrontar al poder religiós En una batalla front als assiris, Herhor,(Piotr Pawlowski) el principal sacerdot, desvia els exercits per no passar per sobre uns escarabats sagrats.

Ramses contempla com augmenten els privilegis dels clergues, en tant el poble s’ empobreix. Coneix a Sarah, una dona jueva, que li dona un fill però l’ origen de la noia fa que sigui expulsada de la cort i substituïda per Kama (Bàrbara Brilska), una assíria.

El fill del faraó es te que enfrontar també a la guerra amb els assiris, al que venç i als acords necessaris amb els comerciants fenicis.

Quan mor el faraó, el fill és coronat com a Ramses XIII i aquest decideix fer front als sacerdots i rescabalar el tresor del Déus, que es troben dins el temple d’ Amón, per millorar la vida de la població.

Els eclesiàstics s’ hi oposen i Ramses llença al poble contra el temple i els clergues però, coneixedors aquests de l’ astrologia, saben que l’ atac coincideix amb un eclipsi de sol i manipulen la situació per crear el pànic entre els assaltants.

Com darrer recurs, Ramses envia a Tutmosis, el cap de l’ exercit a detenir a Herhor però un soldat el mata. Ramses penetra en el laberint del temple on es guarden els tresors i allà es troba amb un mercenari dels sacerdots que l’ assassina.

pharaoh_1-1

COMENTARI

El cinema polonès es mostra interessat en els anys seixanta per realitzar grans superproduccions per guanyar prestigi i fins i tot competir amb el cinema d’ Hollywood. L’ escola de cine polonesa te en Kawalerowicz un dels seus principals autors.

És un director que no manté tendències especialment crítiques amb el règim comunista de l’ època però en alguns aspectes aquesta pel·lícula d’ època es pot apreciar com una metàfora política del país.

Kawalerowicz no desdenya les seves conviccions marxistes, doncs la cinta no deixa de parlar de la lluita de classes : com una casta burocratitzada retè i hegemonitza el poder absolut, política i econòmicament, i la població es veu abduïda a la pobresa i la misèria. Aquests sacerdots són aliens al poble, viuen entre riqueses i detenen un gran poder. Mirada crítica, potser, sobre la burocràcia comunista, depenent de Moscou i enquistada en els seus privilegis.

D’ una altra part el film pot tenir una segona interpretació. D’una banda l’ església i el seu domini, la seva pompa, l’ influència de la jerarquia eclesiàstica en un país on preval el catolicisme, en el film la casta sacerdotal. D’una altra banda, l’ estat, amb una certa voluntat social, encarnat pel govern comunista, en la pel·lícula, la raó d’ estat és personificada pel faraó.

Més enllà de l’ al·legoria, “Faraón” és un film polític, més que una pel·lícula d’ època. No recrea la història, doncs els faraons de la pel.licula mai van existir. En ella trobem les lluites entre un cap de govern reformador que, vol millorar el benestar del poble i acabar amb el seu empobriment i una certa burocràcia endogàmica, tan sols preocupada pels seus propis interessos.

En aquest context, Ramses te que exercir el poder, cercar aliats i guerrejar contra els enemics per mantenir el status quo.

El film s’ inicia amb una bella escena: sobre la terra resseca, dos escarabats lluiten per la possessió d’ una nou, metàfora de la lluita social i pel poder que esdevé en Egipte/Polònia.

Magnífica escena del combat contra els assiris, amb la profusió de cadàvers en el camp de batalla però el quadre clau de la pel·lícula és quan el poble assalta el temple i el sacerdot aprofita un eclipsi de sol per fer creure, que els Déus s’han enfurit ,i crear el paor entre la població.

No queda enrere l’ avenç pels sinuosos i foscos laberints del temple, l’ home tancat en els seus laberints a la recerca de la riquesa sols troba la desorientació i la mort.

La pel·lícula guanyà la Palma d’ Or en el festival de Cannes de 1966