EL ACORAZADO POTEMKIN

 

Director: Serguei M. Eisenstein

Actors: Aleksandr Antonov

               Vladimir Barskij

Any: 1925

Nacionalitat: Unió Soviètica

Gènere: Clàssics del cine

Subgènere: Cine social i polític

 

ARGUMENT

En 1905 el cuirassat Potemkin navega pels mars amb tot tipus de precarietats, el menjar és carronya, l’ autoritarisme dels oficials menysprea la dignitat dels mariners. Quan un grup es revolta l’ oficialitat mana afusellar-los

Quan estan ja davant el pilot d’ execució s’ escolta la veu d’ un home, Vakulinchuk, que reclama solidaritat. Els fusells es baixen i tota la marineria es rebel·la contra el comandament i fa seu el vaixell però Vakulinchuk mor en la batussa.

Els mariners es dirigeixen al port d’ Odessa. Allà ha arribat la bona nova i la població es concentra, els soldats del tsar arriben i massacren a la gent sense contemplacions.

Un vaixell de l’ armada arriba per sufocar la rebel·lió del Potemkin però els mariners reclamen solidaritat i la resposta és positiva. Tots s’ uniran per una causa comuna: la justícia i la llibertat.

 

 

COMENTARI

Estem davant una de les millors pel·lícules de tots els temps.

Eisenstein planteja el film en cinc escenes. La pel·lícula és un cant a l’ alliberament de la humanitat de tota opressió i un cant a la solidaritat entre iguals.

En 1925, any del film, Stalin ja retenia el poder i s’ encarrega amb la finalitat de commemorar els vint-i-cinc anys de la revolta de 1905. La cinta és una legitimació de la seva raó, recolzament i propaganda del bolxevisme. Més enllà del contingut revolucionari, Eisenstein ens deixa bocabadats pel que significa una revolució cinematogràfica.

La pel·lícula agafa tot el seu sentit a partir del muntatge. Els picats mostren l’ efervescència dels mariners revoltats, els contrapicats, el poble fugint dels seus agressors o en l’ escena final quan el Potemkin avança i ocupa tota la pantalla. Ritme efervescent, angulacions, utilització de lents diferents, tràvelings innovadors…una lliçó de cine que encara preval.

Les escenes de la massacre en les escales són del millor i més conegut que mai s’ ha rodat. La mort del nen, la desesperació de la mare que avança amb l’ infant en braços i també és morta.

La ja clàssica escena del cotxet amb el nadó baixant les escales sense control, els soldats que avancen com un sol home, sense compassió i sobretot els rostres gravats en primer pla, l’ expressivitat que es bolca en ràbia i el dolor d’ un poble humiliat.

La planificació, l muntatge, els primers plans i la música èpica de Shostakovich estan al servei d’ una idea: l’ emancipació del poble.

LEVIATÁN

LEVIATAN

 

Director: Andrei Zvyagintsev

Actors: Aleksei Serebryakov

               Elena Lyadova

             Vladimir Vdovichenkov

               Roman Madyanov

Any: 2015

Títol original: Leviathan

Nacionalitat: Rússia

Gènere: Cine polític I social

 

ARGUMENT

Kolia (Aleksei Serebryakov) resideix en una població al costat del mar, viu amb Lilya (Elena Lyadova), la seva campanya i te un fill, Roma, d’una relació anterior.

L’ alcalde del poble i cacic, Mer (Roman Madyanov) li ha guanyat un litigi judicial sobre la seva residència, que serà destruïda, en funció d’ un suposat interès comú, per construir un projecte especulatiu; Kolia és indemnitzat amb una petita quantitat, molt allunyada del que ell demana.

Ajudat pel seu amic, l’ advocat Dmitry Seleznyov(Vladimir Vdovichenkov), intenta fer front als poders establerts, Dmitry te un dossier sobre assumptes bruts en els que està implicat Mer i li fa xantatge, amb tal que aquest pagui una indemnització més alta.

Mer s’ avé a negociar però el que fa és portar a Seleznykov a un punt allunyat de la ciutat i allà al costat de diversos sicaris li fa un assaig d’ execució i deixa a l’ advocat lligat en mig del no res.

Al cap d’un temps, Lilya apareix morta, Kolia és detingut com presumpte assassí i condemnat a quinze anys de presó; la casa és derruïda en tant del fill se’n fan càrrec uns amics i Seleznykov torna a Moscou.

 

 

COMENTARI

Zvyagnitsev és un dels directors russos actuals de referència, debuta amb “El regresso” en el 2003, Lleó d’ Or en Venècia, amb “Leviatan guanya en el 2014 el premi al millor guió en el festival de Cannes.

Amb aquesta pel·lícula Zvyagnitsev realitza un retrat força dur i punyent de l’ actual societat russa.

Kolia és un home que busca retenir allò que és seu però es veu envoltat per una conxorxa en la que estan implicats el poder polític, el poder judicial i la policia; Kolia sols te un aliat, un amic advocat però aquest és esporuguit i vexat, el propi Kolia és apartat de qualsevol protagonisme i tancat a la presó a partir d’una trama en la que estan implicats tots els poders de l’ estat.

Zvyagnitsev retrata una societat corrupte , dominada per cabdills, on els poderosos tenen en les seves mans totes les tecles per fer allò que desitgen sense cap oposició, la gent esmuny les seves frustracions amb la beguda, és un món ple de alcohol, violència, insatisfacció i insensibilitat, tot esta farcit per un sentiment ple de pessimisme i dolor, el triomf del fort sobre el dèbil, del corrupte sobre l’ honest.

Alguns moments són exemplars en aquest sentit, quan l’ alcalde de la ciutat, borratxo, acudeix a la casa de Kolia a insultar-lo i l’ agredit vol posar-li una denúncia; no sols és engarjolat per desacatament a l’ autoritat sinó que el seu advocat es veu impotent davant la incompetència i la falta de voluntat de les institucions, un “vuelva usted mañana” rus.

En cap cas el retrat dels fustigats és positiu, Kolia és un alcohòlic impenitent, Roma, el fill, odia a la companya del pare, és prepotent i superb, Seleznyov s’ho fa amb Lylia a espatlles de la parella de la dona, que està en la presó, i aquesta consent.

Per si fos poc Zvygantsev presenta un entorn fosc, marcat per un mar desfermat, una llum fosca i uns paisatges solitaris, erms i gelats, tot un símbol físic dels caràcter humans.

No renuncia el director rus al senti de l’ humor, quan els amics de Kolia proven punteria amb unes botelles i com aquestes han estat abatudes, ho fan amb els retrats de Lenin, Breznev, Gorbachov i tots els antics mandataris soviètics.

El director utilitza el joc metafòric per il·luminar la seva faula; Leviatan recordem-ho és el monstre bíblic que Hobbes, en el seu llibre, caracteritza com l’ estat absolut: paradoxalment en la platja apareixen restes d’un gran animal.

En la Bíblia apareix la conversa de Déu amb Job on el primer afirma que Deu és Deu i que Job no ho és i li recrimina la seva gosadia al demanar-li raons; “ningú pot enfrontar-se a Déu, ell és el tot poderós, el senyor de tot” li diu, així Kolia és un petit Job davant l’ omnipotència del Leviatan que l’ assetja i el destrueix.

La pel·lícula manté atent a l’ espectador per què va donant informació que poc a poc lliga la historia i li dona sentit i acaba amb el discurs del Pope , en la missa a la que acudeixen tors els mafiosos, un discurs tan ple de moralitat com d’ hipocresia i vanes paraules; el món de la religió és , doncs, un altre element en aquesta maquinació contra l’ individu sol i petit.