EL PADRINO II

 Director: Francis Ford Coppola

Actors: Al Pacino

              John Cazale

              Robert Duvall

              Robert de Niro

              Diane Keaton

              Talia Shire

              Gastone Moschin

Any: 1974

Títol original: The godfather-Part II

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

Subgènere: Gàngsters

 

ARGUMENT

Vito Andolini és un nen quan arriba a Nova York en 1901. Hi ve fugint des de Corleone  en Sicília i de Cicci, l’ home que ha matat a la seva família.

La pel·lícula recorre dues històries paral·leles. La joventut de Vito en els carrers de Nova York i la vida del seu fill, Michael ja com cap de la màfia.

En 1958, Michael Corleone (Al Pacino) esta casat amb Kay (Diane Keaton, els seus negocis s’ expandeixen al voltant del joc i les drogues. El dia de la comunió del seu fill, assisteixen a la festa, el seu germà, Fredo (John Cazale) i la seva germana Connie (Talia Shire).

Mike intenta adquirir la llicència d’ un Casino, pactant amb un senador americà que el menysprea i al poc temps pateix un atemptat a casa seva. Els pistolers moren i Mike pensa que l’ atac ha tingut la connivència d’ algú de la seva família.

El gàngster es vol venjar i creu que hi ha estat involucrat Hyman Roth, un altre mafiós que competeix amb ell en els negocis bruts.

Mike viatja a La Habana on te la intenció d’ invertir en centres de vacances i casinos amb la col·laboració del cap de govern Fulgèncio Batista però en la festa de final d’ any, esclata la revolució i Batista fuig.

L’ atemptat contra Roth fracassa però Mike s’ assabenta que darrera l’ agressió estava el seu germà Fredo.

Diversos flash backs ens porten a l’ any 1917 quan Vito Corleone (Robert de Niro) es fa amic de Clemenza i comença a fer-se valer en el barri. S’ enfronta a Fanucci (Gastone Moschin), el gàngster que extorsiona als italians del Bronx amb l’ excusa de protegir-los.

Vito mata a Fanucci i es guanya el respecte i la jerarquia de tothom , viatja de nou a Corleone, el seu poble natal, per venjar-se de Cicci, l’ home que va assassinar a la seva família i comença a erigir-se com “El Padrí”,l’ home que dirigirà els negocis bruts en la ciutat.

En tant el film torna a principis dels anys 60. Mike és portat davant d’un tribunal , acusat de nombrosos crims però l’  home que el te que delatar, Frankie Pentangeli, se’n desdiu en l’ últim moment i Mike és absolt.

Mike contempla la separació de Kay, la seva dona, que avorta voluntàriament del fill que espera, veu com Tom Hagen (Robert Duvall), el seu home de confiança l’ abandona , com portat pel seu esperit de revenja, fa assassinar al seu germà Fredo i com Frankie, el seu antic amic es suïcida.

Mike és un home tan intensament poderós com solitari.

 

 

COMENTARI

Segona part de la saga d’ “El Padrino”, la història recorre paral·lelament l’ ascens de Vito, el patriarca de la família i com s’ inicia l’ escalada de violència i crims que el portaran al cim.

D’una altra banda Coppola ens mostra l’ activitat de Mike, el fill, que defensa un imperi ja consolidat. L’ acumulació de poder el porta a la solitud i a la destrucció de l’ entorn familiar.

L’ escena final retrata a Mike de jove , quan la seva decisió d’ anar a l’ exèrcit es discutida i tothom el deixa sol en la taula per anar a rebre a Don Vito i enllaça aquesta imatge amb l’ actual, quan el mafiós ha arribat al punt més alt ,al preu de l’ abandonament i mort de familiars i amics.

Mike no te compassió ni perdó. Veurem com Fredo, el germà gran, tan dèbil com gelós de la supremacia del germà petit, torna a la llar després de la traïció. Mike sembla perdonar-lo, un petó en el front i una abraçada  segellen aquest perdó. Preliminar per l’ execució de Fredo.

Mike és un exemple d’ algú que lluita pel poder i pel camí no respecta res. Els amics, la dona , la familia, l’ entorn…Mike ha arribat al cim, domina tots els ressorts, és temut i respectat, ha creat un imperi però és un pobre home sol.

La pel·lícula es recrea en algunes escenes d’ inusitada qualitat. Destaquem la processó en els carrers, festa, verges, aldarulls. Fanucci passeja entre la gent camí a casa seva., Vito ho segueix tot pels terrats i la visió en picat de la càmera és la de l’ espectador i la  de l’ home fins que atrapa a Fanucci i el mata.

Coppola es recrea en el muntatges paral.lels ,dosifica la intriga, no és sempre fidel a Mario Puzzo, l’ autor del llibre, juga amb les psicologies diverses del personatges portats sempre per l’ ambició , la por i el desig de poder i crea una de les més extraordinaries pel.licules de la historia del cine.

El film va guanyar sis oscars en 1974.

 

LA LISTA DE SCHLINDER

 

 

Director: Steven Spielberg

Actors: Liam Neeson

              Ben Kingsley

              Ralph Fiennes

Any: 1993

Nacionalitat: USA

Títol original : Schindler’s list

Gènere: Drama social

 

ARGUMENT

Sota el domini de l’ Alemanya nazi i després de la invasió de Polònia, Oskar Schindler (Liam Neeson), és un empresari que obre una fàbrica per facturar utensilis metàl·lics pel front, cassoles, pots, etc.

Per aconseguir una millor rendibilitat, contracta jueus del ghetto de Cracòvia en lloc de polonesos. Schindler és membre del partit nazi i utilitza el  múltiples contactes de  que disposa  pels seus propòsits.

L’ administrador de l’ empresa és un jueu, Isaac Stern (Ben Kingsley), un home força capacitat.

Amb el pas del temps el comandament del ghetto l’ assumeix Amon Goeth (Ralph Fiennes), un militar sàdic i sense escrúpols, un home per a qui els jueus no són persones i que en les seves estones lliures juga al tir al blanc amb els condemnats.

Schindler busca confraternitzar amb Goeth però tot es fa més difícil quan els habitants del ghetto han de ser enviats a Auschwitz. Schindler fa valer els seus contractes i suborna a Goeth per tal d’ aconseguir que els seus treballadors marxin amb ell a una nova fàbrica a Brunnintz (Txecoslovàquia) on fabricarà material bèl·lic. Realitza una llista exhaustiva d’ operaris, uns mil cent, que s’ aniran amb ell i evita que sucumbeixin en el camp de concentració.

Tot  i això, un error administratiu fa que el tren de les dones vagi a Auschwitz, Schindler les reclama, les va a buscar i aconsegueix que tornin a Brunnitz.

La nova fàbrica resulta improductiva i Schindler posa diners de la seva part perquè res aixequi sospites.

A la fi de la guerra els jueus queden a l’ espera de l’ arribada de les tropes soviètiques, en tant Schindler te que fugir. Tots els treballadors signen una carta d’ agraïment recolzant al seu cap perquè no tingui problemes en el futur.

La pel·lícula en blanc i negre obre les seves últimes seqüències al color per mostrar com els supervivents, les persones reals que van viure aquella situació, s’ adrecen emocionades a la tomba de Schindler per retre-li homenatge.

 

 

COMENTARI

Spielberg realitza una de les seves millors pel·lícules i potser sigui aquesta la millor pel·lícula no documental sobre l’ holocaust. Combina la capacitat narrativa amb l’ emotivitat, sense deixar de ser fidel a la recuperació de la memòria i a la denuncia perquè les noves generacions coneguin i no oblidin.

La historia de Schindler, basada en fets reals, és la d’ un home, un empresari, que de tan sols voler fer diners passa a comprendre l’ horror del que està succeint i intenta salvar la vida del màxim nombre de persones.

És també un conte de fades real, la historia de com entre la maldat més absoluta és possible el triomf de la bondat.

La pel·lícula mostra amb ferocitat i sense concessions el genocidi contra els jueus i el malànima Goeth és el contrapunt de Schindler. Veurem la repressió, l’ eliminació de vells i nens i l’ assassinat indiscriminat.

Algunes escenes contenen alts graus d’ emoció, com quan les dones arriben a Auschwitz, són rapades i seguidament despullades i ingressades en les sales de la mort però finalment és aigua el que cau i no gas letal. O quan els militars s’ emporten als nens per ser exterminats, uns pocs s’ escapen i acaben convivint en les latrines.

Entreveurem també la ironia en la conversa entre Schindler i Goeth, quan el primer li diu al segon que el verdader poder no és matar quan i com es vol, sinó la capacitat de perdonar tal com feien en els seu temps els emperadors romans. Així aconsegueix limitar les arbitrarietats del comandant.

Són igualment emocionants les últimes escenes, quan Schindler es dirigeix als seus treballadors i trenca en plors quan diu que en el cotxe amb el qual marxa es pogut salvar deu persones i amb la ploma que porta damunt, dues persones i no ho ha fet. Schindler encaixa la mà amb Stern, per acomiadar-se com un símbol d’ enteniment de totes les persones justes, tinguin la pàtria que tinguin.

Per fi la pel·lícula es tanca amb la marxa dels treballadors jueus del camp, cantant en busca de la seva nova pàtria, abans que apareix-hi el color, i els personatges de ficció es converteixin en reals.

Spielberg realitza un homenatge als jueus, la pel·lícula és un reconeixement a un poble al que van intentar exterminar i que va sobreviure i es va sobreposar.

El film guanya en 1993 set oscar incloent  el de millor pel.licula i millor director.

MULA

 

 

Director: Clint Eastwood

Actors: Clint Eastwood

               Bradley Cooper

               Manny Montana

               Alison Eastwood

               Andy Garcia

               Laurence Fishburne

               Diane Wiest

Any: 2019

Títol original: The mule

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Sub gènere; Tercera edat

 

ARGUMENT

Earl Stone (Clint Eastwood) és un home de noranta anys, ha anat sempre a la seva, no va acompanyar en el seu moment a la filla en el casament, es va divorciar de la dona i està empipat amb la família, ara es dedica a horticultor i guanya premis amb les seves plantes i flors.

Un dia li ofereixen un treball: conduir un gran cotxe negre amb un carregament desconegut, a canvi cobrarà unes bones sumes de diners. Earl accepta aquesta feina fàcil, poc temps li resta per descobrir que allò que tragina en el porta maletes és droga. Les quantitats van augmentant però un vehicle conduit per un ancià és poc sospitós.

Earl posa dels nervis als “capos”, es retarda en traslladar les comandes, s’ atura en la carretera a ajudar a una parella per canviar una roda, és caòtic però eficaç.

Laton (Andy Garcia), el cap de l’ organització, li posa darrere seu a Axel (Manny Montana), un membre dels mafiosos per que el vigili. En tant, la policia inicia les investigacions per descobrir el contraban i posa a Colin Bates (Bradley Cooper) al front de la missió, aquest compta amb un delator i va estrenyent el cèrcol.

Earl liquida la seva hipoteca, invita llargament als amics, restaura un camp d’ hoquei gel i finança el casament de la neta. Ara és un home ric.

Quan està camí d’ efectuar l’ últim lliurament, la neta el truca; l’ esposa d’ Earl, Mary (Diane Wiest), està a punt de morir de càncer. Earl ho deixa tot i amb el carregament de droga a sobre, apareix en la casa familiar i s’ acomiada de la dona.

Aquesta visita li permet reconciliar-se amb la filla, guanyar-se la confiança de la neta i ajudar al bon morir de l’ ex esposa.

Earl torna a la carretera, ja ha estat localitzat pels mafiosos però també per la policia que el deté i l’ el porta a judici. L’ home es declara culpable i va a parar a la presó, on continua amb la seva afició a l’ horticultura, amb el reconeixement i el beneplàcit de la família.

 

 

 

COMENTARI

    Eastwood s’ ha convertit en un dels grans cineastes d’ acaballes del segle XX i inicis del XXI. Tant cert és com que des d’ “El gran Torino” , datada  en el 2009, el director no havia ofert cap producte d’ interès. Ara trenca amb aquesta sequera creativa i retorna de nou a ser el gran director que sempre ha estat.

Eastwood prefigura un personatge molt propi del seu cine, un alter ego amable de Walt Kowalski, el protagonista de “El gran Torino”, no tant sorrut ni amargat però si tancat en si mateix, enutjat amb la família i sempre al seu aire.

La necessitat de diners i una certa inconsciència, el porten a assolir una feina perillosa: “mula” d’un cartel de la droga mexicana. Aquesta aventura significa també una oportunitat per reconciliar-se amb la família, per reconèixer els seus errors i humanitzar-se.

El director de Carmel recorre a una seqüència molt pròpia del seu cine, la història de pecat,penediment i redempció. Earl troba en el seu paper de “Mula”, la possibilitat de transformar-se i tornar a les arrels de la seva nissaga, evocar l’ estimació dels altres i ser capaç, també ell, de ser afectuós.

Eastwood utilitza una road movie per descarregar els seu missatge, una road movie que culmina emocionalment i que està acompanyada de sentit de l’ humor. Earl és una figura del seu temps, esquerp, adust, incorrecte políticament, quan es refereix als “negrets”, en tant ajuda a una parella de color, incapacitat per a les noves tecnologies, veterà de guerra…és algú d’una època periclitada però és també algú enèrgic,fort i poderós, un ancià que no s’ acovardeix fàcilment.

Una altra conseqüència del relat és que les aparences enganyen. La policia sap que l’ home que busca està localitzat en un motel però en cap cas és capaç de guaitar que la “mula” és el vell xaruc, amb qui fins i tot entaulen amables relacions.

La pel·lícula s’ inspira en una notícia dels diaris, que explicava justament com un home de noranta anys s’ havia dedicat al tràfic de drogues per al “cartel” de Sinaloa.

 

DOS EN LA CARRETERA

 

 

Director: Stanley Donen

Actors: Audrey Hepburn

              Albert Finney

               Eleanor Bron

               Jacqueline Bisset

Any: 1967

Títol original: Two for the road

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

Subgènere: Relacions de parella

 

ARGUMENT

Mark (Albert Finney) i Joanna (Audrey Hepburn) són un matrimoni que sembla avorrit I proper a la separació. En diversos flash backs contemplem diferents etapes de la seva relació.

Veurem la trobada casual que els porta a compartir vacances, il·lusió i passió. En tant Mark reivindica la llibertat, el no tenir lligams , abjurar d’ unir-se matrimonialment i no tenir fills, Joanna promet que l’ estimarà sempre.

L’ amor és el que els porta a compartir un temps de lleure amb una parella amiga i la seva insuportable filla.

El pas del temps porta a Joanna a conèixer a David, un home que li agrada, les infidelitats mútues i el desig d’ aventura conformen la relació. Després ve la primera filla i per fi la decadència i la degradació de l’ amor.

Les escenes es barregen, petites parts que acaben formant un tot, un mosaic, sobre les relacions afectives.

A la fi tot acaba amb una reconciliació que és un toc a l’ esperança.

 

COMENTARI

Stanley Donen és un dels grans del musical, en els finals dels cinquanta i inicis dels seixanta realitza unes quantes col·laboracions amb Audrey Hepburn, “Una cara con àngel”(1957), “Charada” (1963” i aquesta que ens ocupa. Magnífic director d’ actors li sap extreure a l’ Hepburn tots els matisos que la signifiquen com una actriu encantadora.

La pel·lícula és bàsicament una dissecció de la relació de parella. Brillant i tendra. també càustica, divertida i intel·ligent, a vegades dolça, sempre demolidora.

Entre viatges, automòbils i carreteres, Mark i Joanna ens expliquen la seva relació. Com el pas del temps altera la percepció de l’ altre, com els somnis i les apostes de joventut es transformen en rutines i desencís.

Com allò que semblava indestructible acaba diluint-se en el no res. La travessia que comporta el procés de viure i estimar i els costos que arrossega.

Darrera la comèdia i el somriure queda la nostàlgia i un sabor agredolç, per un temps que va ser i ja no tornarà.

Donen utilitza tant la comèdia, la parodia i fins i tot un punt de drama. El primer amor és apassionat, els dos pensen que el matrimoni és allò que passa quan la dona li diu a l’ home: “Treu-te el pijama… per portar-lo a la bugaderia. O que el matrimoni és una taula amb dues persones que no saben que dir-se

Però s’ acaben casant i cauen en tots els vicis i els paranys de la institució, els amics pesats, la filla , la infidelitat, l’ enterrament de l’ amor i el desig, el tedi i la rutina.

Al final Donen redimeix i perdona als seus protagonistes i organitza un happy end, no sempre creïble, Mark i Joanna s’ estimen encara i continuen la relació.

Poques pel·lícules ens han sabut parlar amb tant sentit de l’ humor i al mateix temps amb tanta serietat de la parella , del matrimoni, de la trobada de dues persones que durant molt de temps, potser tota la vida, han de viure plegats, estimar-se, odiar.-se, aguantar-se i decidir si això és el millor que mai els hi ha passat o tot és un fracàs.

GREEN BOOK

 

Director: Peter Farrelly

Actors: Viggo Mortensen

               Mashershala Ali

               Linda Cardellini

Any: 2019

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Sub gènere: Racisme

Sub gènere: Road movie

 

ARGUMENT

Tony Vallelonga (Viggo Mortensen), conegut com a Tony Lip, és un americà de procedència italo/americana, antic porter de discoteca que és contractat com a xofer per Don Shirley (Mashershala Ali). Shirley és un pianista de color i d’ increïble talent que inicia una gira pels estats del sud d’ Estats Units, a començament dels anys seixanta del segle XX.

Lip és un home d’ extracció popular i poc refinat, Shirley en canvi és educat, cortès i primmirat. Tony porta al vehicle el llibre verd on s’ enuncien els hostals, pubs o restaurants on  admeten  persones negres

El conductor te enyorança de casa seva i li escriu cartes a la seva dona, Dolores (Linda Cardellini), Shirley l’ ajuda a confegir les paraules adequades que puguin satisfer  la dona.

En el recorregut se succeeixen els esdeveniments, Tony ha de rescatar dels calabossos a Shirley, a qui la policia ha pescat en una relació homosexual i ha estat detingut, posteriorment, són amenaçats per la policia i Lip agredeix  un guàrdia. Empresonats, Shirley ha defer servir els seus contactes per sortir de la garjola.

L’ últim concert de la gira te lloc en Birmingham a Alabama, en un club on els negres no hi poden entrar, Shirley no és una excepció i l’ inviten a sopar en la seva habitació. El pianista decideix cancel·lar l’ actuació i marxar.

És la nit de Nadal i els dos homes decideixen tornar a  Nova York. Tony arriba a casa seva on l’ espera tota la família en una gran festa, en canvi Shirley viu en un apartament gran i ple de confort però no te ningú amb qui compartir la festa. Seguint els desitjos de Tony, Shirley fa un cop de cap i es presenta a casa del seu conductor, on és acollit amb alegria i goig.

 

 

COMENTARI

Peter Farrelly i el seu germà Bob han escrit des de 1994 un munt de comèdies, gamberres i gens sofisticades, suposadament al cap dels anys Farrelly vol no sols guanyar diners sinó també ser tingut en compte en el panteó dels bons directors de cine.

“Green book” és una comèdia , o és un drama?, amb tots els elements per aconseguir un èxit rotund. Cine comercial, sense que aquesta paraula  inclogui aspectes negatius, racisme, crítica social, amistat, bons sentiments i un xic d’humor, es barregen per assolir una pel·lícula que s’ha de fruir sense prejudicis.

Cal dir que Farrelly ens fa trampes i ens col·loca davant enunciats que el cine ha desenvolupat innombrables vegades, magrat tot el relat continua funcionant i seduint a l’ espectador.

Estem davant una buddy movie, és a dir una narració on els dos protagonistes són antitètics, Tony és dur, rude, bregat, poc culte i no l’ importa, groller i de vegades violent; Shirley és sensible, educat, cultivat i polit. Són dos homes molt diferents, condemnats en un principi a no entendre’s, el temps i la relació fan que els dos forgin una nou lligam, ple de camaraderia i amistat, es comprenguin i, acabin valorant tot allò que te l’ un i que li manca a l’ altre.

La història succeeix través d’un viatge pel sud profund dels Estats Units, estem davant una road movie i com en totes les pel·lícules d’ aquest sub gènere, el trajecte és tan físic com moral i emocional. Els dos homes viuran innombrables situacions que els obligaran a solidaritzar-se entre si, la seva escala de valors cambiarà, i hauran d’ afrontar plegats moments conflictius i neguitosos que els ajudaran a posar-se en la pell de l’ altre.

L’ escenari en el que es recolza el relat és el context racista del Sud dels Estats Units en els anys seixanta. Shirley precisament vol tocar en aquesta zona, allà on sap que pot ser més rebutjar i on els prejudicis contra els de la seva raça són més evidents. Shirley és algú especial, discriminat pels blancs i rebutjat pels negres, que no el veuen com un dels seus. És un home talentós i famós, amb diners i cultura però que viu en solitud, en canvi, el pallús que l’ acompanya,és un home feliç, rodejat d’ amics, familiars i una dona que l’ estima.

Un altre aspecte a tenir en compte  és com la història es converteix en una crònica de la dignitat. Allò que s’ inicia com una feina lligada a un salari es converteix en un cant a la decència i l’ orgull. Tony colpeja el policia arbitrari i corrupte, Shirley es nega a tocar en un local on el discriminen.

El que li dona força a la pel·lícula és el canvi de rols. Tony, el blanc, és el personatge tosc i matusser,mentre que Shirley , el negre, és instruït i amable, tot fora de la convenció social.

Farrelly uneix un retrat de l’ Amèrica profunda dels anys seixanta, una crítica social al racisme i una història d’ amistat. La bona factura i l’ excel·lent posada en escena donen com a resultat un producte que agradarà absolutament a tothom.

Evidentment, es tracta d’una obra predictible, en la que brillen els topics i amb un final amb excés de sucre. Capra ho és explicat amb la mateixa estimació. Blanc i negre, gai i heterosexual, pobre i ric, tarambana i ordenat es conjuguen en una nit de Nadal amb abraçada inclosa, com a símbol de la fraternitat universal.

Green book guanya l’ oscar a la millor pel·lícula de l’ any 2018.

BIG

 

Director: Penny Marshall

Actors: Tom Hanks

               Elizabeth Perkins

               John Heard

Any: 1988

Nacionalitat: USA

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

Josh Baskin (Tom Hanks) és un nen de tretze anys. Passa un dia en un parc d’ atraccions i veu com és rebutjat per la noia que li agrada i com no li deixen pujar a una atracció per ser massa petit.

En el camí troba la màquina de Zoltan, representació d’ un mag al que se li pot demanar un desig. Josh ho fa i el desig és que vol ser gran, el mag li concedeix.

No passa res fins que Josh es desperta al dia següent, l’ anhel s’ ha complert. Josh és un home de pel en pit però amb el cervell d’ un nen.

Josh surt corrents cap el parc d’ atraccions però els firaires han marxat i sols queden deixalles. Torna a casa i sorpren a la seva mare que no el reconeix i el creu un assetjador, més tard va a veure al seu millor amic, Billy, aquest, després d’ un primer ensurt se’l creu.

Després de deixar a Josh en un hotel de mala mort, inicien la recerca de la  màquina de Zoltan per demanar-li tornar a l’ estat original. En tant el noi va a buscar una feina per guanyar-se la vida. Aconsegueix treball d’ especialista en ordinadors en una empresa de joguets.

Ràpidament connecta amb el director de la companyia, doncs no hi ha millor sensibilitat per una empresa de joguets que la de un nen, encara que crescut, i al poc temps és anomenat vice president de la societat.

En tant, els executius de l’ empresa sols parlen de tants per cents i xifres, Josh va a la substància de la qüestió i esbrina quins joguets els hi agraden als nens però aquesta actitud i l’ admiració del seu cap, crea l’ enveja dels altres treballadors.

Susan (Elizabeth Perkins), una de les executives de l’ entitat, intenta flirtejar amb ell però és difícil tenir una relació sentimental amb un nen. Mentre ella intenta anar-se al llit amb el noi, ell juga en un llit elàstic. Malgrat tot neix una història amorosa entre els dos.

Josh, imbuït del seu paper, cada vegada es torna més responsable i adult. Un dia Billy ve al seu despatx, ha aconseguit la llista de les fires on es troba la màquina de Zoltan.

Josh li explica a Susan que és un nen. Quan Bill arriba i li comunica on esta Zoltan, Josh te que escollir entre les seves responsabilitats empresarials i la seva relació amorosa d’ una banda i la possibilitat de tornar a ser qui era, un nen. Josh va a la màquina de Zoltan i demana un nou desig: tornar a ser un nen.

Quan abandona a Susan, aquesta,compungida, comprova que Josh torna a tenir tretze anys  i que torna a casa.

 

 

COMENTARI

    Penny Marshall , morta a finals del 2018, destaca per un cine amable però amb força traça, aquesta cinta i la posterior “Despertar”, dos anys després, són el millor de la seva carrera.

Suggeridora i divertida pel·lícula que uneix gènere fantàstic, comèdia i cine romàntic.

Un nen desitja ser adult i créixer i el desig li és concedit. Com se sol dir: El pitjor que et pot passar en la vida és que els teus desitjos es compleixin.

D’ una manera amable la directora planteja un dilema identitari: ser qui ets o ser un altre i si ets un altre, la teva vida canvia.

Josh es converteix en un home que viu la vida amb els ulls d’ un nen i això li dona l’ èxit en el món empresarial del joguet, perquè sap el que volen els nens.

Josh es comporta com el que és : un nen, i es mostra espontani, juganer, senzill, sensible, optimista i generós, i aquestes qualitats, que un adult malejat no posseeix, el porten a l’ èxit i a l’ amor d’ una dona.

Josh te que escollir entre incorporar-se al món dels adults, ple de seriositat i responsabilitats o continuar sent el nen que era i que no volia ser.  La seva elecció és recuperar un tros de la seva vida que encara no ha viscut i que no tornarà a viure mai més.

La faula també es pot veure des de el punt de vista de l’ adult que treu a l’ exterior el nen que tots portem dins.

EL VICIO DEL PODER

 

 

Director: Adam Mc Kay

Actors: Chris Bale

               Amy Adams

               Steve Carell

               Sam Rockwell

Any: 2019

Títol original: Vice

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine social i polític

 

ARGUMENT

     Un narrador ens explica vida i successos sobre Dick Cheney (Chris Bale)

     Cheney  inicia la seva carrera política en 1969 al costat de Richard Nixon, l’ activitat com home d’ estat continuarà amb Gerald Ford.

Es casa amb Lynne (Amy Adams) i la parella te dues filles, Liz i Mery. En 1989 és nomenat secretari de defensa per George Bush pare, en 1995 deixa la política i és accedeix al càrrec de president de l’ empresa petrolífera Halliburton Company.

Torna de nou a l’ escena sota el comandament de George W. Bush (Sam Rockwell) i ocupa la vice presidència entre el 2001 i el 2009. Desprès de l’ Onze/S la seva opinió és fonamental per que Estats Units inicií la guerra de Irak.

En la vida privada, contempla com la seva filla Mery li confessa que és lesbiana i l’ altra filla Liz inicia una carrera com a senadora. Cheney pateix en els últims anys una operació a cor obert i se’n surt.

 

COMENTARI

Adam Mc Kay porta vint anys fent pel·lícules, algunes estrenades en Espanya per a un públic familiar. És amb “La gran apuesta”(2015) quan canvia d’ interessos i dirigeix un film que parla sobre la crisi financera i la bombolla econòmica.

Mc Kay, el director de pel·lícules còmiques i de super herois, es converteix i ara de nou dona en el clau  quan porta al cine un biopic crític de Dick Cheney, un dels homes més poderosos d’ Estats Units, que és dir del món, durant molts anys.

La cinta és un atac demolidor contra el biografiat i contra tot l’ establishment polític que va portar a la  guerra de l’ Irak.  Michael Moore hauria fet un al·legat rigorós però potser pamfletari, en canvi Mc Kay parodia tot allò relacionat amb el seu heroi, tot és cert i documentat però darrere s’ amaga la sornegueria i el tarannà irònic.

En principi un narrador ens va apuntant fets i gestes del nostre home, després sabrem que és algú mort en accident , el cor del qual serveix pel transplantament del vice president que li salva la vida.

Cheney és presentat com algú hermètic, sense empatia ni escrúpols, manipulador, per a qui la raó d’ estat està per sobre de tot, un home amb un desig de poder que guia la seva vida. Cheney va ser  en l’ ombra, un arribista i un buròcrata amb un poder omnímode.

L’ únic moment en el que el protagonista es mostra compassiu i emocional és quan la seva filla li confessa que és lesbiana i Cheney l’ abraça amb tendresa i l’ entén. Tot i això quan anys després, Liz, l’ altra filla, inicia la seva carrera pública, el pare li dona el vistiplau perquè ataqui el matrimoni gai. La política sempre per sobre l’ humanisme.

Mc Kay dibuixa un home fred, sense emocions, un autèntic sicari al servei de les grans empreses i del conservadorisme més desvergonyit. Quan Bush, mostrat aquí com un incompetent i un titella, decideix presentar-se a President, Cheney no vol acceptar la Vice presidència al·legant que és un càrrec simbòlic, quan Bush li promet que tindrà el comandament en defensa, política exterior i influència sobre les càmeres, accepta el càrrec.

En l’ ombra dirigirà el recompte de vots que dona la victòria a Bush sobre Gore, en allò que molts analistes consideraren una tupinada. En l’ ombra, quan l’ Onze/S contesta a la pregunta d’un interlocutor: “Estem en guerra?”, la resposta és si. Encara no se sap contra qui, no importa l’ adversari sinó que fer: la guerra. No importa qui sigui el subjecte de l’ enfrontament sinó el que.  Cheney construeix tota la rondalla amb l’ Irak  com adversari polític,inventa la història de les armes de destrucció massiva i és aquell que posa en l’ ull de l’ huracà a Sadam Hussein, com l’ enemic número u i l’ eix del mal.

Quan les tropes americanes entren en Bagdad tan sols troben en el palau de Sadam, restes de cocaïna i de pel·lícules dels vuitanta.

Cheney no és tan sols presentat com un ideòleg conservador sinó com algú que intensifica la guerra en funció dels seus interessos. Les accions de l’ empresa petrolífera Halliburton dupliquen el seu valor quan la invasió d’ Irak, els camps petrolífers de l’ enemic seran gestionats per companyies com la de Cheney.

Mc Kay li dona oportunitat de defensar-se a Cheney. Ja al final de la cinta i fora de la política, l’ antic Vice President és entrevistat en la televisió. Cheney afirma que tot ho ha fet perquè li demanava el poble americà, que aquest el va votar , a ell i a Bush per protegir-lo.

El director aplica el mateix to de parodia en les escenes finals després dels títols, quan contempla un grup de gent que ha vist el film i opina. Des d’un demòcrata que se sent complagut amb el relat fins a un republicà que el veu tendenciós, els dos es barallen mentre el probable americà mig comenta que espera amb ànsia el nou capítol de “Fast and furious” i no aquestes bajanades.

Mc Kay presenta tota una seqüència de la carrera política de Cheney, des de Nixon fins a Bush, és una part de la història recent d’ Estats Units. És un dejà vu, és irònic que es digui que Trump és funest per la democràcia, Trump tan sols és una continuïtat de la política americana, invasió i bombardeig de Vietnam amb Nixon, intervenció en Amèrica llatina i recolzament de dictadures amb Reagan, primera guerra del golf amb Bush pare, segona guerra amb Bush fill, amb més de sis-cents-mil morts civils i ara Trump. Trump és tan sols la continuïtat d’una manera de concebre el món que ja ve de mot lluny i que “El vicio del poder” mostra amb tot tipus de irreverència i qualitat.

 

Director: Adam Mc Kay

Actors: Chris Bale

               Amy Adams

               Steve Carell

               Sam Rockwell

Any: 2019

Títol original: Vice

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine social i polític

 

ARGUMENT

     Un narrador ens explica vida i successos sobre Dick Cheney (Chris Bale)

     Cheney  inicia la seva carrera política en 1969 al costat de Richard Nixon, l’ activitat com home d’ estat continuarà amb Gerald Ford.

Es casa amb Lynne (Amy Adams) i la parella te dues filles, Liz i Mery. En 1989 és nomenat secretari de defensa per George Bush pare, en 1995 deixa la política i és accedeix al càrrec de president de l’ empresa petrolífera Halliburton Company.

Torna de nou a l’ escena sota el comandament de George W. Bush (Sam Rockwell) i ocupa la vice presidència entre el 2001 i el 2009. Desprès de l’ Onze/S la seva opinió és fonamental per que Estats Units inicií la guerra de Irak.

En la vida privada, contempla com la seva filla Mery li confessa que és lesbiana i l’ altra filla Liz inicia una carrera com a senadora. Cheney pateix en els últims anys una operació a cor obert i se’n surt.

 

COMENTARI

Adam Mc Kay porta vint anys fent pel·lícules, algunes estrenades en Espanya per a un públic familiar. És amb “La gran apuesta”(2015) quan canvia d’ interessos i dirigeix un film que parla sobre la crisi financera i la bombolla econòmica.

Mc Kay, el director de pel·lícules còmiques i de super herois, es converteix i ara de nou dona en el clau  quan porta al cine un biopic crític de Dick Cheney, un dels homes més poderosos d’ Estats Units, que és dir del món, durant molts anys.

La cinta és un atac demolidor contra el biografiat i contra tot l’ establishment polític que va portar a la  guerra de l’ Irak.  Michael Moore hauria fet un al·legat rigorós però potser pamfletari, en canvi Mc Kay parodia tot allò relacionat amb el seu heroi, tot és cert i documentat però darrere s’ amaga la sornegueria i el tarannà irònic.

En principi un narrador ens va apuntant fets i gestes del nostre home, després sabrem que és algú mort en accident , el cor del qual serveix pel transplantament del vice president que li salva la vida.

Cheney és presentat com algú hermètic, sense empatia ni escrúpols, manipulador, per a qui la raó d’ estat està per sobre de tot, un home amb un desig de poder que guia la seva vida. Cheney va ser  en l’ ombra, un arribista i un buròcrata amb un poder omnímode.

L’ únic moment en el que el protagonista es mostra compassiu i emocional és quan la seva filla li confessa que és lesbiana i Cheney l’ abraça amb tendresa i l’ entén. Tot i això quan anys després, Liz, l’ altra filla, inicia la seva carrera pública, el pare li dona el vistiplau perquè ataqui el matrimoni gai. La política sempre per sobre l’ humanisme.

Mc Kay dibuixa un home fred, sense emocions, un autèntic sicari al servei de les grans empreses i del conservadorisme més desvergonyit. Quan Bush, mostrat aquí com un incompetent i un titella, decideix presentar-se a President, Cheney no vol acceptar la Vice presidència al·legant que és un càrrec simbòlic, quan Bush li promet que tindrà el comandament en defensa, política exterior i influència sobre les càmeres, accepta el càrrec.

En l’ ombra dirigirà el recompte de vots que dona la victòria a Bush sobre Gore, en allò que molts analistes consideraren una tupinada. En l’ ombra, quan l’ Onze/S contesta a la pregunta d’un interlocutor: “Estem en guerra?”, la resposta és si. Encara no se sap contra qui, no importa l’ adversari sinó que fer: la guerra. No importa qui sigui el subjecte de l’ enfrontament sinó el que.  Cheney construeix tota la rondalla amb l’ Irak  com adversari polític,inventa la història de les armes de destrucció massiva i és aquell que posa en l’ ull de l’ huracà a Sadam Hussein, com l’ enemic número u i l’ eix del mal.

Quan les tropes americanes entren en Bagdad tan sols troben en el palau de Sadam, restes de cocaïna i de pel·lícules dels vuitanta.

Cheney no és tan sols presentat com un ideòleg conservador sinó com algú que intensifica la guerra en funció dels seus interessos. Les accions de l’ empresa petrolífera Halliburton dupliquen el seu valor quan la invasió d’ Irak, els camps petrolífers de l’ enemic seran gestionats per companyies com la de Cheney.

Mc Kay li dona oportunitat de defensar-se a Cheney. Ja al final de la cinta i fora de la política, l’ antic Vice President és entrevistat en la televisió. Cheney afirma que tot ho ha fet perquè li demanava el poble americà, que aquest el va votar , a ell i a Bush per protegir-lo.

El director aplica el mateix to de parodia en les escenes finals després dels títols, quan contempla un grup de gent que ha vist el film i opina. Des d’un demòcrata que se sent complagut amb el relat fins a un republicà que el veu tendenciós, els dos es barallen mentre el probable americà mig comenta que espera amb ànsia el nou capítol de “Fast and furious” i no aquestes bajanades.

Mc Kay presenta tota una seqüència de la carrera política de Cheney, des de Nixon fins a Bush, és una part de la història recent d’ Estats Units. És un dejà vu, és irònic que es digui que Trump és funest per la democràcia, Trump tan sols és una continuïtat de la política americana, invasió i bombardeig de Vietnam amb Nixon, intervenció en Amèrica llatina i recolzament de dictadures amb Reagan, primera guerra del golf amb Bush pare, segona guerra amb Bush fill, amb més de sis-cents-mil morts civils i ara Trump. Trump és tan sols la continuïtat d’una manera de concebre el món que ja ve de mot lluny i que “El vicio del poder” mostra amb tot tipus de irreverència i qualitat.

LA NARANJA MECÁNICA

 

 

Director: Stanley Kubrick

Actors: Malcom Mc Dowell

              Patrick Mc Gee

Any: 1971

Títol original: A clorwork orange

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència Ficció

 

ARGUMENT

Alex (Malcom Mc Dowell) i els seus tres amics, són una colla dedicada a maltractar als captaires i als més dèbils, són violents i despòtics, sense consciència del mal.

Un dia, entren en casa d’ un escriptor, l’ apallissen i violen repetidament a la seva esposa. Un altre dia, Alex assalta una casa, la dona que hi viu s’ hi resisteix i la mata però abans la víctima ha pogut trucar a la policia que el deté.

Acusat d’ assassinat, és jutjat i condemnat a presó. Temps més tard descobreix un mètode pel qual es poden reconvertir els sentiments violents I negatius I reconduir-los cap a actituds pacifiques i positives.

Instat pel ministre de l’ interior, Alex es sotmès al tractament, amb la promesa de ser alliberat a la seva fi si els resultats són bons.

Medicat amb drogues i obligat a contemplar forçadament escenes de violència amb la música de Beethoven de fons, la seva preferida,  Alex es torna dòcil i submís i es incapaç de mostrar sentiments violents i sexuals i d’ escoltar a Beethoven. Com a proba de la seva curació es sotmès a diverses vexacions en públic i no és capaç de tornar-s’hi.

Posat en llibertat, és ara un individu desarrelat. Els seus pares el rebutgen, els seus amics s’ han convertit en policies i l’ apallissen. Desesperat i solitari arriba per atzar a la casa en la qual va violar repetidament a una dona fins la seva mort.

L’ escriptor, ara invàlid, ha seguit el seu cas pels diaris. És un opositor al govern i vol fer-lo caure. Droga a Alex i el sotmet a una sessió de Beethoven. Alex desesperat, salta per la finestra de la casa, queda malferit i és hospitalitzat.

Ara els diaris acusen al govern d’haver realitzat un experiment frustrat amb un delinqüent, havent-lo traslladat a les portes de la mort.

El ministre, hi intervé novament, li promet a Alex un treball fàcil i ben remunerat de per vida. Els fotògrafs venen a retratar l’ èxit de la reeducació.

 

 

COMENTARI

Basada en la novel·la d’ Anthony Burgess, la pel·lícula és una distòpia on se’ns presenta un futur no gaire allunyat, on el caràcter, les idees i els sentiments poden manipular-se i canviar a plaer per mitja de drogues i teràpies psicològiques..

Com sempre, en la ciència ficció, el film retrata la societat del moment, l’ actual i segurament la que vindrà.

Paràbola moral i social sobre la violència i la manipulació. Com l’ estat per treure profit polític, és capaç d’ apostar per individus submisos i a aquests els hi és fàcil redreçar el camí i tornar a l’ ordre social, si això es correspon amb els seus interessos. Com els més baixos instints es poden canalitzar en funció de les pautes i la normatives del poder.

L’ estat creu convenient convertir a Alex en paradigma de la reeducació, malgrat que la seva llibertat com a persona és qüestionada.

La pel·lícula critica fugaçment totes les institucions, tot el sistema que permet que Alex sigui un bergant sense escrúpols, com també, les que després ,el volen manipular i reconvertir.

Família idiotitzada, sistema de presons inoperant, policia repressiva, psicòlegs conductistes i estat alienador.

No queda, tampoc, gaire afavorit l’ individu. Alex és un ser violent i sense moral, la seva transformació el porta a la docilitat i a ser un servidor del sistema.

Darrera del discurs ideològic, Kubrick presenta una extraordinària capacitat visual per mostra la violència. Alex i el seu grup, tots vestits de blanc i disfressats executen la dominació i la violació com si fos un ballet, en tant sona la musica de “Cantant sota la pluja” o “L’ himne de l’ alegria”.

MARY POPPINS

 

Director: Robert Stevenson

Actors:  Julie Andrews

               Dick Van Dycke

               David Tomlison

Any: 1964

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

Subgènere: Cine familiar

Subgènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

En la casa de la família  Banks, hi ha problemes; els nens, Jane i Michael ha desaparegut i Katie la seva mainadera decideix abandonar la feina.

La policia troba als nens però la família decideix contractar una nova mainadera per que els faci entrar  en raó.

La dona que arriba per complir la complicada missió és una espècie de  fada: Mary Poppins (Julie Andrews), que baixa del cel amb un paraigües.

La mainadera s’ emporta als nens al parc i allà coneixen a un pintor bohemi: Bert (Dick Van Dyke). Amb els poders màgics de Mary van a parar a paisatges inventats on viuen l’ experiència de la imaginació i la il·lusió.

Mary, doncs, es guanya la confiança dels nens tot i que els ensenyaments de la dona: viure, aprendre i divertir-se, contrasten amb l’ ordre i la disciplina que vol imposar Mr Banks (David Tomlison).

Els nens acompanyen al pare, que vol que ingressin els seus diners en el Banc però sembren el caos en l’ entitat i els clients treuen els seus estalvis mentre la direcció crida a Banks per acomiadar-lo.

En tant Bert, que ara fa d’ escura xemeneies, passeja als nens pels terrats de la ciutat.

Banks se n’ adona que ha dedicat la vida a la feina i a guanyar diners i que ha descuidat l’ atenció dels fills. Ha après les lliçons de Mary Poppins i ara serà un bon pare.

Mary marxa pels aires amb el seu paraigües a casa altres nens amb problemes.

 

 

COMENTARI

Mary Poppins és un clàssic del cine musical i del cine familiar tot i que és una pel·lícula apte per totes les generacions. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la del mateix nom de Pamela Lyndon Travers de 1934. Walt Disney li compra els drets a l’ autora per portar el relat al cine.

A partir de cançons i números musicals, trobem a uns nens que viuen oblidats pels seus pares, un banquer sense sentiments i una sufragista que no esta mai a casa.

Front el món d’ordre, respecte i disciplina que vol inculcar el pare, Mary Poppins obre els ulls als nens a la fantasia, la màgia i la imaginació.

Mostra com les persones ocupades no veuen les coses petites, com oposen allò útil i de profit a allò divertit i com la  fada bona reconverteix el caos en lliçó pel pare, que aprèn que el somriure i l’ estimació dels fills són el  més important.

El missatge podria resultar tòpic si no anés acompanyat, com és el cas, d’ esplèndides cançons, que han quedat en l’ imaginari popular com :

supercalifragilisticoespialidoso o chim, chim, cheri  i de números musicals espectaculars com el dels escura-xemeneies.

El film aporta des d’ imatges surrealistes: el capità del vaixell que viu  dalt d’un terrat i que bombardeja amb focs artificials  fins a altres ingènues: el ball dels protagonistes amb un seguit de dibuixos animats o altres màgiques: els cavallets de fira, s’ escapen amb els seus genets i guanyen un derbi o quan els nens trepitgen un dibuix i van a parar a l’ espai pintat.

Tampoc s’han d’ oblidar les escenes plenes de joia i optimisme; l’ oncle Albert que no pot parar de riure i viu en el sostre, símbol del riure com a teràpia i de la gent que , afortunadament, no toca amb els peus a terra.

O l’ escena del banc en la que els nens prefereixen invertir els seus dos penics en donar de menjar als coloms, abans que obrir una compte corrent.

La pel·lícula juga amb un humor blanc, una moderada transgressió, un us raonable dels bons sentiments i una imatge, la de Mary Poppins, volant amb el paraigües, que ha esdevingut una icona del segle XX.

La pel·lícula guanya cinc oscars en 1964, entre ells el de millor actriu a Julie Andrews.

RETORNO AL PASADO

 

 

Director: Jacques Tourneur

Actors: Robert Mitchum

              Jane Greer

              Kirk Douglas

             Rhonda Fleming

             Virginia Hudson

Any: 1947

Títol original: Out of the past

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

Jeff Bailey (Robert Mitchum)és un home que treballa en una benzinera en Tahoe i surt amb Ann (Virginia Hudson), la seva noia.

Un dia arriba a la població Joe Stefano, algú que el busca i Jeff te que fer memòria i recordar qui és i perquè esta aquí.

En realitat el cognom de Jeff és Markham i la seva feina era la de detectiu privat. Un gàngster que té un negoci d’ apostes, Whit Sterling (Kirk Douglas), el crida perquè investigui sobre una dona, Kathie Moffet (Jane Greer), que s’ ha emportat 40.000 dòlars del despatx, vol que la busqui i la trobi.

Jeff viatja fins a Acapulco en Mèxic on localitza a la dona, ella li assegura que no s’ha apoderat d’ aquesta quantitat, Jeff i Kathie es relacionen i s’ enamoren però Whit, que no veu resultats en la investigació els hi segueix les passes.

La parella fuig, es deixa de veure per un temps i es retroba més tard però no pot evitar ser seguida per Fisher, un sicari de Whit que els descobreix. Jeff es baralla amb l’ home i el colpeja però Kathie li engega un tret i el mata.

Seguidament la dona agafa el seu vehicle i escapa.

Tornem al temps present. Jeff ha refet la seva vida, ha canviat de nom i esta a càrrec d’ una benzinera, quan Joe, un esbirro de Whit, descobreix  on para i el porta fins al seu cap.

Quan arriba davant seu, la sorpresa de Jeff és gran, Whit conviu amb Kathie, la dona li explica que ha estat obligada i que és a ell a qui estima.

Mentre, Whit li fa un altre encàrrec a Jeff, te que buscar a Eels, un home que li deu diners.

Jeff és portat a casa d’ Eels per Meta Carson (Rhonda Fleming), la seva secretaria, però ràpidament sospita que tot és una trampa, que volen matar a Eels i que al veure les seves empremtes digitals en la casa, l’ involucraran en l’ assassinat.

Així és, Joe s’ encarrega de matar a Eels i de nou Kathie s’hi troba pel mig. Acusat d’ assassinat, Jeff fuig fins a Tahoe on es pot amagar. Joe  el busca per executar-lo però un amic sordmut de la benzinera s’ avança i mata a Joe.

Jeff li promet a Ann que es quedarà amb ella però no pot evitar tornar a veure a Kathie que ha assassinat a Whit. La dona el convenç que ara ja no hi ha obstacles entre els dos i l’ estimula a marxar plegats. Però en tant la dona prepara les maletes, Jeff avisa a la policia.

Quan avancen per la carretera, els agents els detenen, sentint-se traïda, Kathie dispara sobre Jeff i el mata, en tant la policia dispara sobre el vehicle que s’ estavella i la dona mor.

 

 

COMENTARI

En l’ època més brillant del cinema negre, Tourneur realitza aquesta cinta, una de les seves millors obres i també una de les més emblemàtiques del gènere.

Com és normal en aquest tipus de films és més important el continent que el contingut.

La pel·lícula es fa poderosa per la seva atmosfera ombrívola en la que els personatges estan retratats en clars i foscos, els climes contrasten entre el moments asfixiants, sòrdids i malaltissos i les escenes plenes de llum, com quan Jeff coneix a Kathie.

Els personatges són bàsicament ambigües. Kathie és la dona fatal, arquetípica del cinema negre, amb totes les seves conseqüències: manipuladora, dolenta, egoista…juga amb Jeff, aconsegueix sempre els seus propòsits i destrueix a tots els homes que la sovintegen. La imatge física de bellesa i innocènci contrasta amb el seu món interior retorçat i recargolat.

Tourneur planteja la relació bipolar d’un home amb dues dones antitètiques, Ann, és tot complaença i sol·licitud: l’ estabilitat conjugal.

Kathie és la devoradora de mascles, sense escrúpols, la temptació i el perill. Àngels i dimonis, el bé i el mal enfrontats i polaritzats.

Jeff és la representació d’un home dur però en realitat és un titella en mans de Kathie, enganyat i manejat constantment.

El film eleva a Jeff com a protagonista d’una mirada amarga i escèptica sobre un món corrupte i sense principis. Un home amb un passat turbulent que, ha assentat la seva vida, però aquest passat és una motxilla que porta sobre l’ esquena i en un moment donat torna per buscar-lo i acabar amb l’ existència senzilla i tranquil·la que havia reiniciat.  Un passat que el portarà al desgavell i la mort.

Al seu costat s’ alinea un grup de secundaris de luxe, tots personatges de baixa estofa, sense límits morals com Whit, Joe o Meta.

El tercer gran encert de l’ obra són els diàlegs, enginyosos  i àgils, els personatges es mostren aguts i cínics en les seves expressions i alguns moments de les converses són memorables.

En el dèbit es pot ressenyar el contingut. És aquí on més flaqueja el film. És difícil seguir tots els embolics i no queden clares les motivacions dels personatges i els entrellats als que es veuen portats són de vegades forçats i acumulatius.