DOS HOMBRE Y UN DESTINO

 

 

Director: George Roy Hill

Actors: Paul Newman

              Robert Redford

              Katherine Ross

Any: 1969

Títol original: Butch Cassidy and the Sundance Kid

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Sundance Kid (Robert Redford) I Butch Cassidy (Paul Newman) són dos atracadors de bancs, dos bandits que viuen fora de la llei.

Entre atracament i atracament van a veure a Etta (Katherine Ross), la novia de Sundance i es donen un descans.

El seu proper objectiu és un robatori a un tren de la Unión Pacífic, volen realitzar l’ atracament tant a l’ anada del comboi com a la tornada per fer valer el factor sorpresa però l’ amo de la companyia els hi para una trampa i d’ un vagó surt un grup armat que els empaita.

Sundance i Butch arriben al costat d’un penya-segat, el salten i van a parar al riu, eludint als seus perseguidors.

Decidits a foragitar als que els volen engarjolar, fugen fins a Bolívia amb Etta i allà inicien una nova successió de robatoris a bancs però cada vegada tenen més a prop als guàrdies.

Acorden descansar una temporada i s’ enrolen com vigilants de seguretat de les nòmines que ells mateixos robaven i maten als malfactors que volien assaltar-los.

Però l’ instint pot més que l’ ordre i tornen a les malifetes. Etta, cansada deportar  aquesta vida errant, torna a Estats Units amb un últim argument: “no us vull veure morir”.

Un dia arriben a una població boliviana on els escamots governamentals els hi ha parat una ensarronada, lluiten i maten uns quants homes fins que arriba l’ exercit. Assetjats per desenes de soldats, s’ amaguen en una cabana on no tenen ja cap escapatòria.

Surten disparant a cara descoberta i són abatuts per la tropa amb tota seguretat, en tant la imatge final es congela, evitant a l’ espectador la visió de la seva mort.

 

 

COMENTARI

George Roy Hill relata la història de dos dels més populars bandits americans de finals del segle XIX. Ho fa de manera amable, els bandolers, probablement lletjos, bruts i dolents, és tornen, gràcies a Hollywood, en personatges plens de simpatia i desimboltura, en agradables imatges encapçalades pels dos actors de moda de l’ època: Redford i Newman, que els hi presten els seus rostres en una actuació plena de complicitat i carisma.

El film transcorre entre la comèdia, el romanticisme, l’ estètica , l’ aventura i el western i retrata els personatges des d’ el punt de vista del mite i la llegenda.

El director inicia la pel·lícula amb les imatges documentals que airegen els atracaments de la parella i continua ja amb la representació fílmica que utilitza el color sèpia com per donar-li credibilitat històrica a l’ acció.

Butch i Sundance són, darrera la seva figuració complaent, uns desarrelats que no saben que fer amb les seves vides, massa vells per iniciar nous projectes i marcats per un únic destí: robar, enfrontar-se a la llei i morir.

La pel·lícula és també un relat d’ amistat entre els dos homes i entre ells i Etta, la mestra d’ escola a la que estimen.

Una seqüència passa a la història, quan sona la cèlebre cançó: “Raindrops keep falling on my heart” interpretada per B.J. Thomas, en tant contemplem els moments de felicitat dels protagonistes amb Butch Cassidy i Etta passejant muntats en bicicleta pels verds camps.

La bicicleta és allò nou front el cavall, un mitja de transport antic però contemplem com el vehicle de dues rodes és abandonat i queda atrotinat. Butch i Sundance pertanyen a un món en vies d’ extinció.

Quatre anys després, Hollywood intenta repetir sort i ajunta de nou a director i als dos actors principals en “El golpe”, amb Redford i Newman ara com a simpàtics estafadors, guanyant de nou oscar a dojo.

La pel·lícula es premiada en 1969 amb quatre oscars: guió original, fotografia, millor cançó i millor banda sonora.

ERASE UNA VEZ…EN HOLLYWOOD

 

 

Director: Quentin Tarantino

Actors: Leonardo Di Caprio

               Brad Pitt

               Margot Robbie

               Dakota Fanning

               Al Pacino

               Bruce Dern

Any: 2019

 Títol original: Once upon a time in….Hollywood

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

Sub gènere: Cine dins del cine

 

ARGUMENT

    Rick Dalton (Leonardo di Caprio) és en l’ Hollywood de finals dels seixanta, un actor secundari, condemnat a realitzar els papers de dolent en westerns de poca substància o en la sèrie B.

Cliff Both (Brad Pitt) és el seu doble, l’ especialista que l’ acompanya i s’ encarrega de les escenes complicades, entre els dos homes ha nascut una bona amistat. Both te mala fama en es estudis doncs l’ acusen de que va matar a la seva dona.

Els dos col·legues viuen en una luxosa mansió amb piscina. Both acompanyat de la seva inseparable gosa, Brady. Al costat mateix s’hi instal·la Roman Polanski amb la seva esposa Sharon Tate (Margot Robbie, els dos viuen acompanyats de l’ex amant de la dona, Jay, ara bon amic de tots.

Dalton viu be i te contractes constantment però se sent frustrat per ser tan sols un secundari, un figurant i no una estrella. Both, dur i superb, es dedica a la seva feina sense més aspiracions.

Els dos marxen una temporada a Itàlia i participen en uns quants espaguetis western, al cap d’un temps tornen, Dalton s’ha casat amb Francesca, una italiana.

Both recull a una noia, Pussycat, que fa auto stop i aquesta el porta al campament hippie que han ocupat en una finca propietat de Georges (Bruce Dern)un antic actor que va col·laborar amb Both anys enrere. L’ home està cec i ja no reconeix ni recorda a l’ antic company.

En tant la secta hippie menysté a l’ especialista, aquest colpeja a Clem, un dels líders de la comunitat, i el reconvé a que reposi la roda punxada del seu vehicle.

La secta hippie fa una incursió en les mansions d’ Hollywood, el grup odia el luxe i la bona vida burgesa dels cineastes, Clem i dues noies assalten la finca de Dalton i Both, armats amb ganivets. Both no s’ està de punyetes i mata a dos dels assaltants, la tercera noia és cremada amb un llançaflames que Dalton guardava com a record d’una pel·lícula.

 

 

COMENTARI

Tarantino roda el seu novè film, el penúltim de la seva carrera, segons ell.

En ella evoca l’ Hollywood de finals dels seixanta, els últims anys d’una època daurada i d’una manera glamurosa d’ entendre el cinema.

Tarantino barreja a personatges  ficticis, Dalton i Both, al costat d’ altres reals, Sharon Tate, Roman Polanski, Steve Mc Queen, Mama Cash, Charles Manson, etc. En qualsevol cas Rick Dalton podria ser un alter ego d’ algun actor secundari del western com Audie Murphy o Cameron Mitchel.

La voluntat del realitzador americà és realitzar un homenatge als secundaris que van donar vida a aquest món, als actors de sèrie B, als actors de la televisió, als especialistes…Dalton és un home frustrat, plora sovint quan pensa que està condemnat a ser un figurant, un arquetip, sempre en un paper similar.

Dalton s’ enfurisma quan, alcoholitzat s’ oblida del diàleg però s’ emociona quan la nena que li dona la rèplica li lloa la seva feina.

Tarantino ens parla dels perdedors en aquest món d’ oripells, d’ aquells que mai seran famosos de cara al gran públic però que aixequen una industria lucrativa, fracassats morals des de l’ èxit de les seves mansions amb piscina.

Tarantino ha consagrat la seva carrera a parodiar el gènere de “Exploitation”, sexe i violència que arriba des de la literatura popular i quotidiana de les novel·letes de continuarà en els diaris. Ara homenatja el cine de sèrie B i el televisiu, uns films d’ entreteniment no mancats de mèrit i interès, sens dubte a reivindicar.

El director americà menciona a Sergio Corbucci i Joaquin Romero Marchent, precursors de l’espagueti western, si be amb menys talent que Sergio Leone.

Un altre tema, no menys important de la cinta és la referència a l’ amistat viril, Dalton i Both viuen plegats, s’ emborratxen a dojo i participen d’ aquest món entre el miratge i la realitat.

Tarantino furga en una espècie de lluita de classes desaforada entre hippies sectaris i sonats , centrats en l’ extermini del model de riquesa i banalitat d’ Hollywood, i els bons vivants de les grans mansions, aliens a tot allò allunyat del luxe i del seu ego.

El director redacta amb pulcritud el seu projecte, fins arribar al gran esclat de violència final. Tot un acabament gore. Si en altres films els dolents eren nazis, gàngsters o bandits, ara el mal l’ encarna la secta hippie i satànica de Manson, un símbol de la incapacitat de pensar per un mateix.

El tema de l’ actor, algú que representa un paper, algú amb diferent identitat es veu aquí completat per la presència del doble del protagonista, la qual cosa origina una diversificació encara més ample entre qui s’ és i tot allò que s’ encarna.

Tarantino ens presenta alguns elements simbòlics. Georges, l’ amic de Both vell i decadent, ha oblidat el món de l’ ahir i està cec. En definitiva tot l’ univers fílmic,totes les imatges, es tornen banals i inútils, el temps les portarà al desconeixement, a la ceguesa i a l’ oblit. Tot està pensat per a un consum immediat i punt final.

D’ altra banda, com ja ens va acostumar en “Malditos bastardos”, Tarantino recrea la història, si allà un comando americà matava a Hitler en un cine, ara la secta de Manson surt ben malparada dels seus atacs a les mansions dels cineastes. El cine canvia la història o allò que és pogut ser i mai va passar.

Tarantino es recrea en algunes escenes molt divertides: Com la baralla entre Both i Bruce Lee, en la que aquest últim surt rebent. Escenes emocionants, com la felicitació de la nena i el director a Dalton per la perfecció de la seva actuació. Escenes plenes de suspens, com quan Both arriba al campament hippie i és assetjat per un munt de noies abduïdes mentalment, gent que ha perdut momentàniament la seva identitat, com els actors. Com no la traca final amb baralla sagnant entre Dalton, emulant “Malditos bastardos” i cremant a la dolenta amb el llançà flames.

Per fi cal parlar de l’ estupenda banda sonora amb els poc coneguts Paul Revere and The Raiders, la famosa “Califòrnia dreamin” de The Mamas  and the Papas o la sorprenent “Bring a little lovin”. Tarantino era fan de Los Bravos.

 

EASY RIDER

 

 

Director: Dennis Hopper

Actors: Peter Fonda

              Dennis Hopper

              Jack Nicholson

Any: 1964

Nacionalitat: USA

Gènere: Road movie

 

ARGUMENT

Wyatt (Peter Fonda) i Bill (Dennis Hopper) són dos rodamóns que viatgen carretera enllà amb les seves motos, parant  on els hi ve de gust i vivint en llibertat.

Amb la intenció d’ arribar al carnaval de Nova Orleans s’ aturen en una comuna, són empresonats i coneixen a George Hanson (Jack Nicholson), un advocat fracassat que s’ uneix a ells.

Arriben a una població on els  llargs cabells i la seva indumentària no són ben rebudes. Si bé decideixen marxar ràpidament, quan acampen en el bosc proper són assaltats pels vilatans que els colpegen i apallissen amb nocturnitat, causant la mort de George.

Wyatt i Billy continuen el seu viatge i arriben a Nova Orleans. Allà coneixen dues prostitutes, passegen amb elles per la ciutat I acaben estan amb les noies entre els nínxols del cementiri en una experiència lisèrgica entre l’ amor i la mort.

Quan reprenen viatge, un camioner amb la intenció de donar-li’ls un ensurt dispara a Billy i el deixa malferit en la carretera, quan Wyatt va en busca d’ ajut, el camioner, temorós potser que el denuncií, li dispara i el mata també, fugint seguidament.

 

 

 COMENTARI

 

La pel·lícula inaugura allò que es diria “road movie”, on la carretera, l’ espai sense fi , la cerca d’un destí improvisat i provisional i el viatge com objectiu en si mateix, alimenten la llibertat de l’ individu. En aquest cas  no es tracta d’un inici i un final adobat entre mig d’ experiències sinó que el viatge és una manera de viure.

Les motos són un símbol d’ aquesta llibertat,  la velocitat, la capacitat de aturar-se allà on vagi be, sense arrels, sense lligams…tot des de la més completa aposta per la radicalitat llibertaria i la individualitat. Ja en 1953 Marlon Brando havia descobert el món dels motards en “Salvaje” de Laslo Benedek

En 1969 estem immersos en el context de la filosofia hippy, les experiències de Jack Kerouack, el naixement d’un sentiment contestatari contra la guerra del Vietnam, el festival de Woodstock i l’ estereotip de sexe, drogues i rock and roll. Easy rider és filla d’ aquesta generació, tot un manifest de l’ època on un nucli de gent jove reivindica la seva llibertat en front una Amèrica conservadora i anquilosada.

Però el somni de llibertat dels protagonistes es veu brutalment esquinçat per aquesta altra Amèrica, que detesta allò que desconeix i que és incapaç de integrar allò que li sembla diferent.

Una Amèrica profunda que sols és capaç de contestar als nous valors amb sang i bales. L’ odi a l’ altre és palès en l’ escena en que els nois són apallissats o quan Wyatt i Billy són gratuïtament assassinats en les ferotges i desoladores imatges finals.

Probablement els assetjadors i els assassins serien els pares dels votants, avui en dia, de Donald Trump. Tot sembla continuar igual.

La pel·lícula rodada en quatre setmanes és una de les fites més exitoses del cine independent, incorporant noves històries per un nou públic potencial, i legitimant-se com un dels mites emblemàtics d’ una època.

STAR TREK

 

 

Director: Robert Wise

Actors: William Shatner

               Leonard Nimoy

               Persis Khambatta

               Stephen Collins

Any: 1979

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

En un futur llunya la terra es veu amenaçada per un ens que s’ aproxima a ella i sembla poder destruir-la. La nau Enterprise surt a l’ espai per evitar el xoc.

Al cap s’hi troba el comandant James Kirk (William Shatner), el comandant Decker (Stephen Collins) i la tinent Ilia (Persis Khambatta), al poc temps s’ incorpora el comandant Spock (Leonard Nimoy) de Vulcà.

La força desconeguda es manifesta com una font d’ energia que  entra en la nau i s’ apodera de tota la informació dels ordinadors. Més tard capta a Ilia, la fa desaparèixer i la retorna en forma de sonda o robot que segueix les instruccions d’ una entitat, V’ger.

Spock surt de la nau i entra dins la dimensió on es troba V’ger i comprova que es tracta d’un món de màquines. V’ger vol obtenir el màxim de informació i a través del robot explica que vol saber qui és el seu creador.

Els astronautes arriben fins a Vgr i comproven que es tracta de l’ antiga aeronau Voyager, dissenyada fa tres-cents  anys per l’ home amb tal d’ obtenir informació sobre l’ univers.

Voyager subsumida en el món de les màquines te autonomia pròpia i ara sap que el seu creador és el ser humà.

Derek es fusiona amb la màquina amb la intenció de que de la unió surti una nova raça amb el coneixement del mecanisme tecnològic i els sentiments humans a parts iguals.

 

 

COMENTARI

Star trek és una sèrie de televisió que es programa per primera vegada en 1966. El seu èxit fa que la industria del cine aposti per portar-la a la gran pantalla en 1979. Posteriorment esdevé relat de culte i se succeeixen nombroses seqüeles.

La pel·lícula te marcades influències dels grans film de ciència ficció de l’ època. En quan a l’ espectacularitat de les imatges i els efectes especials s’ acosta a “La guerra de las galàxies” que s’ estrenà dos anys abans. L’ univers i l’ avanç per ell de l’ Enterprise donen de si formes i colors que de vegades s’ assemblen a les pintures dels surrealistes.

Una altra influència és la de “2001, una odisea en el espacio”(1968) de Stanley Kubrick, fonamentalment perquè també es tracta d’una ciència ficció filosòfica on es tracten alguns temes ja freqüentats en el film de Kubrick. Un d’ells és l’ autonomia de les màquines, V’ger és en realitat una aeronau construïda pels humans per obtenir informació, ara ha cobrat vida pròpia i es presenta com un  perill per la terra però el que vol es seguir complint la funció per la qual ha estat construïda i obtenir dades sense parar.

D’ altra banda hi trobem també el tema del creador, la màquina busca el seu Déu però aquest no existeix, l’ únic Déu en l’univers és el ser humà, aquell que l’ha creat.

Altres semblances es donen al voltant de films posteriors com “Blade runner (1982), en concret en el tema del robot, en el film de Ridley Scott  és el replicant, és a dir algú creat a partir d’ intel·ligència artificial però que posseeix sentiments, és el cas d’ Ilia, reconvertida en V’ger.

Una altra associació esdevindria de films com “Naves misteriosas”(1972) o “Alien (1979). Aquí com allà ens trobem en una nau amb únic espai de convivència, plena de passadissos laberíntics on la coexistència es fa difícil i es produeix des d’una lluita d’ egos fins l’ amor.

Douglas Trunbull el director de “Naves misteriosas”és l’ especialista en efectes especials, un cineasta ja colrat en aquest tema que també hi va col·laborar en “2001” i un dels grans del cine d’ Hollywood en aquesta matèria.

La pel·lícula compta amb l’ assessorament tècnic de Isaac Asimov i tracta sobre temes ja assolits per l’ escriptor i científic americà. El relat descriu un món de màquines on els sentiments no hi troben lloc. La fusió final entre home màquina produirà , potser, un nou esser eficaç i tecnològic però també amb sentiments.

El voyager, tal com diu un comandant, és com un nen, busca informació, aprèn i desenvolupa criteris sobre si els nouvinguts són o no perillosos per a la seva existència. La icona d’ entrada a l’ univers de V’ger és un hexàgon però la seva porta d’ ingrés es pot assimilar a una vagina, un llindar a l’ úter matern on hi neixen totes les coses.

La banda sonora de Jerry Goldsmith és talment un concert i ens aclapara amb la seva sonoritat.

CARRETERA AL INFIERNO

 

Director: Roger Harmon

Actors: Rutger Hauer

              Thomas Howell

              Jenifer Jason Leigh

Any: 1986

Títol original: The Hitcher

Nacionalitat: USA

Gènere. Terror

Sub Gènere: Thriller/Road movie

 

ARGUMENT

    Jim Hasley (Thomas Howell) marxa per l’ autopista  cap a Califòrnia, conduint un vehicle que ha d’ entregar. En mig de la pluja i la turmenta es troba amb un home que fa auto stop, John Ryder (Rutger Hauer) i el recull.

Ryder és un psicòpata que mata per plaer, i amenaça al noi, aquest el pot enviar a la cuneta i fer-lo fora del cotxe però al cap d’una estona Ryder ja viatja a bord d’un altre vehicle disposat a matar a aquells que l’ han acollit.

Hasley arriba a un restaurant de carretera , allà fa amistat amb la cambrera, Nash, (Jenifer Jason Leigh) i truca a la policia. En tant Ryder ha matat a varis agents i ha deixat pistes perquè creguin que l’ assassí ha estat Hasley.

El noi fuig amb Nash, que intenta ajudar-lo, sempre perseguit de prop per Ryder i per la policia. Ryder aconsegueix segrestar a Nash i la lliga a la part de darrere entre dos camions. Hasley puja al vehicle però no s’ atreveix a matar a l’ assassí, aquest dona gas i la noia mor.

Ryder és detingut però mata als policies i escapa, Hasley va en la seva persecució , l’ atropella i ara si, no te contemplacions  en dispara-li i matar-lo.

 

 

COMENTARI

Robert Harmon és bàsicament un director de films per la televisió que aconsegueix una efímera fama amb aquesta pel·lícula entre el terror, el thriller i la road movie. Una cinta de culte que sap explotar com poques l’ acció , el toc inquietant i la psicologia malaltissa del dolent.

“Carretera al infierno” toca elements del slasher com “La noche de Halloween” del 78 o “Viernes 13” del 80. Bàsicament pel fet de la presencia del mal com element central de la trama. També recull característiques de “El diablo sobre ruedas” (1971), la primera  pel·lícula de Steven Spielberg. En les primeres el mal no te rostre, aquest està cobert sota una màscara. En la de Spielberg, el mal no te aparença física, es tracta tan sol d’un camió, en una altra road movie pertorbadora.

En la pel·lícula que ens ocupa, el mal si te un rostre físic, el d’un excel·lent i neguitejador Rutger Hauer. Tot el film tracta sobre una persecució entre un botxí i la seva víctima, una relació de poder en la qual el primer juga al gat  i la rata amb el segon però, i això li dona caràcter al film, la relació comporta elements sado masoquistes.

Ryder mai acaba de matar al seu conillet d’índies, Hasley tampoc ho fa  amb el seu rival quan en te l’ oportunitat. Entre els dos hi ha tanta violència com un cert lligam d’ amor-odi.

Hasley viu acovardit en un inici per la presència malèfica de Ryder, però tota la seva aventura comportarà un aprenentatge, una superació, un viure al límit que el porta a l’ última prova del valor: superar al seu enemic, que són les seves pors, i acabar amb ell/elles.

Harmon, que vist el film, es mereixia una carrera més interessant i prolífica, toca el gènere del western en l’ escena final. En  els desolats paisatges americans, Hasley amb el seu vehicle de gran capacitat, el modern cavall , s’ encara al dolent que viatja a peu. Els dos s’ enfronten i s’ envesteixen i el psico killer cau derrotat per sempre. Tot i que recordem: el mal no mor mai.

 

VIVA ZAPATA

 

 

Director. Elia Kazan

Actors: Marlon Brando

               Anthony Quinn

               Jean Peters

               Joseph Wiseman

Any: 1952

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític i social

Sub gènere: revolució mexicana

 

ARGUMENT

Els camperols mexicans han estat desposseïts de les terres pels cacics, una comissió s’ entrevista amb el President del govern Porfirio Diaz; entre els demandants destaca un home, Emiliano Zapata (Marlon Brando).

Els sicaris del govern intenten detenir-lo però Zapata escapa i aconsegueix ajuntar al seu voltant a gran nombre de jornalers que li fan costat.

En el seu grup s’hi arrela el seu germà, Eufemio (Anthony Quinn), Zapata assoleix l’ amor de Josefa (Jean Peters), la seva estimada, amb qui es casa.

Al cap del temps, Francisco Madero és anomenat cap de govern, Diaz s’ exilia i Zapata demana al nou president terres per als camperols però qui maneja els fils en l’ ombra és el general Huerta, que ataca als guerrillers i executa a Madero, proclamant-se cap de l’ estat.

Zapata torna a la lluita al costat de Fernando Aguirre (Joseph Wiseman), l’ antic conseller de Madero, les victòries del revolucionaris porten a Huerta a l’ exili, Zapata assumeix el poder però no s’hi veu darrera una taula presidencial i retorna amb els indígenes a combatre per la terra.

Els seus enemics li preparen una trampa, un coronel de l’ exercit promet passar-se amb el seu destacament i les seves armes als revolucionaris però quan Zapata va a entrevistar-se amb ell és assassinat.

El cavall blanc, símbol de la seva raó, escapa cap a les muntanyes i origina la llegenda de que Zapata no ha mort.

 

 

COMENTARI

Kazan afronta la biografia d’ Emiliano Zapata un dels líders de la revolució mexicana a partir d’ un guió de John Steinbeck.

Kazan explica una part de la història de Mèxic però darrera s’hi amaga una reflexió sobre el poder, un cant a l’ heroi popular, una meditació sobre la revolució i com es menja als seus fills i un al·legat sobre la traïció i la delació.

Zapata és tractat com l’ heroi del poble, l’ home honest i incorruptible que és tot un exemple pels seus. Front els polítics que dilaten les solucions, ells és partidari de l’ acció directa i contundent.

Sols al final, Kazan posa a l’ heroi en la tessitura del dubte, quan pot assolir el poder i els camperols venen a reivindicar les terres, com o va fer ell en el passat amb Porfirio Diaz. Zapata se n’ adona que està actuant com l’ antic dictador, decideix allunyar-s dels fastos del poder i tornar  amb els companys per no corrompre’s.

El discurs en aquest sentit és ambigu, el líder marxa per no pervertir-se i Eufemio i Pancho Villa s’ integren, el poder resta en mans dels de sempre, la revolució és impossible.

La revolta de Zapata és la del tot o res i es menja al líder camperol, incòmode en els salons del poder, i al seu germà Eufemio, un home que ha lluitat pel canvi social però que més tard, ensuperbit, actua de manera despòtica amb els que han estat els seus companys.

Kazan, en el mateix any de la pel·lícula acudeix voluntàriament a la comissió Mc Carthy i denuncia als seus companys com a comunistes, aquest fet marcarà per sempre la carrera del director d’ origen grec, que justificarà la seva actuació en diversos films.

Aquí el tema de la traïció és fonamental en l’ esdevenir de l’ acció, tothom traeix a tothom, Huerta a Madero, Eufemiano Zapata a Emiliano, Fernando Aguirre, l’ arribista que actua de conseller amb tots els governs, a Zapata a qui abandona i enganya per que l’ assassinin, quan el coronel es troba amb el líder revolucionari  I el besa, és el petó de Judes.

La delació te també un tractament important en el personatge de l’ amic que ha cregut en les promeses de Madero i que és executat pels zapatistes.

La conversa entre Zapata i el jornaler és entenedora, aquest últim proclama que es pot fer alguna cosa dolenta sempre que el resultat final sigui positiu.

Kazan presenta escenes de gran força dramàtica, en els inicis Zapata és detingut i portat lligat darrera el cavall dels cacics, els jornalers comencen a aparèixer sobtadament arreu, incorporant-se com una massa per alliberar al seu líder; Kazan mostra com davant el poder de la gent i la voluntat popular, l’ enemic es fa petit.

Aquesta mítica revolucionaria arriba fins l’ últim moment. Zapata ha estat assassinat però el seu cavall blanc escapa a les muntanyes, és el símbol de que la seva presencia perviurà més enllà de la mort i per sempre amb les seves idees.

Zapata mostra clars i ombres, és, com ja s’ ha dit, un personatge de tragèdia grega, Kazan el mostra sempre seriós i en la foscor del contrallum, quan abona els dubtes de l’ home per sobre del líder, entre continuar la revolució o descansar com el seu company Pancho Villa o el seu germà o integrar-se en el poder.

Zapata és mostrat com algú íntegre i fins i tot intransigent; quan coneix a Madero l’ amenaça amb un rifle i li pren el rellotge, després  li dona el rifle i li explica que és l’ única manera d’ aconseguir que li torni el rellotge però els contraris al canvi social ho tenen clar, Madero és un ratolí, Zapata un tigre.

Recordem un últim punt de radicalitat zapatista, quan intenta negociar amb dos cacics que porten lligat a un camperol, el cacic l’ arrastra i el mata, el company de Zapata li diu: “Si haguessis tallat la corda abans de parlar, el camperol es sobreviscut”

EL MAGO DE OZ

 

Director: Victor Fleming

Actors:     Judy Garland

                  Frank Morgan

                  Margaret Hamilton

Any: 1939

Títol original:The wizard of Oz

Nacionalitat: USA

Gènere: Fantàstic

Subgènere: Musical/Infantil

 

ARGUMENT

Dorothy Gale (Judy Garland) és una nena que viu en un granja en Kansas amb els seus oncles, Emma i Henry. Una dona malcarada de la població, Missis Gulch, s’ emporta al seu gos , Toto, que l’ ha molestat però el gos s’ escapa. Dorothy vol fugir amb l’ animal perquè no li  tornin a prendre, més i te que tornar quan esclata una gran turmenta, pateix un cop i desperta en el país d’ Oz.

Al caure la casa que ,ha volat amb ella, aixafa a la bruixa de l’ est i es rebuda per Glinda, la fada bona davant la presència dels Munschkins, uns petits ser que habiten Oz.

Glinda la invita a agafar les sabatilles robi de la fetillera esclafada ,que la faran immune als poders de la bruixa de l’ oest. (Margaret Hamilton)

Dorothy demana tornar a casa però la fada li diu que aquest desig sols pot concedir-lo el mag d’ Oz. La noia es posa en camí a cercar el mag.

En una bifurcació del sender troba un espantaocells, Dorothy l’ allibera i l’ home de palla es fa amic seu i decideix acompanyar-la. L’ home de palla vol trobar també al mag perquè li doni un cervell.

Després de lliurar-se d’uns arbres que utilitzen les seves branques com extremitats, troben a un home de llauna, està molt rovellat i necessita oli per tornar a moure’s, l’ omplen del líquid i aquest els acompanya, doncs també vol que el mag li satisfaci un desig: necessita un cor.

Seguint el camí els hi surt al pas un home – lleó. Quan aquest intenta atacar al gos, Dorothy el bufeteja i el lleó es posa a plorar. En realitat es considera el ser més covard del món i els acompanya perquè el mag li doni valor.

Quan arriben a la mansió del mag, aquest no es deixa veure, una veu darrera una gran màscara els hi diu que per aconseguir els seus desitjos tenen que anar a casa de la bruixa de l’ oest i allà prendre-li la seva vara màgica.

Els quatre amics ho fan, vencen a la bruixa que es desintegra i assoleixen la vareta.

Quan tornen a veure el mag, aquest continua fent-se el desentès, llavors descobreixen que tot és una impostura i que es tracta d’ un truc a base d’ imatges i altaveus.

L’ home que es fa passar per mag (Frank Morgan) promet ajudar-los. A l’ home de palla li dona un certificat d’ erudició, això el transforma en algú intel·ligent als ulls dels altres.

A l’ home de llauna li diu que un cor no es té, per molt que estimis sinó pel molt que t’ estimen i li regala un rellotge perquè senti els seus sons com si fos un cor.

 

Al lleó li dona una medalla al valor i li diu que tan necessària és la valentia com la cordura i la prudència i el premi rebut el legitima com un home de coratge

En quan a Dorothy li ofereix marxar amb ell, amb el globus amb que va arribar a Oz. Però el globus s’ eleva abans d’ hora amb el fals mag i Dorothy es queda.

Per fi apareix de nou la fada bona i li explica a la noia que les coses succeeixen quan es desitgen, te que tancar els ulls , fregar les sabatilles i tornarà a casa.

El millor cervell, el millor cor que, plora a l’ acomiadar-se de Dorothy, i el més valent regiran Oz a partir d’ ara.

Dorothy torna a casa i desperta en la seva habitació, rodejada dels seus oncles, els tres treballadors de la granja i el metge, que sospitosament tenen una gran semblança amb els personatges que ha conegut en Oz.

 

 

COMENTARI

Conte infantil i moral, relat fantàstic i musical són els gèneres que s’ entrecreuen en aquesta bella i sensible adaptació del llibre de Frank Baum del mateix nom.

Dorothy , la protagonista, realitza un viatge segons els seus desitjos, al país de l’ Arc de Sant Martí. A un lloc estrany i fantàstic. Com Alicia, creua un imaginari mirall i abandona la realitat per trobar els seus somnis i les seves il·lusions.

Com en tot viatge, fa amics, ensopega amb perills varis que supera i guanya experiència que l’ acaba canviant ,tot i que la moral final és un tant conservadora: “que bé que s’ està a casa meva”.

Dorothy obté diverses lliçons, assimila que es poden acomplir tots aquells desitjos que un estima aconseguir. Que tothom busca allò que creu no posseir però que les coses que s’ ambicionen són de vegades aparences. Tot està dintre teu i tens que creure que està al teu abast.

Així, el covard es converteix en valent, l’ home sense cor gaudeix de sentiments i l’ home sense cervell es torna intel·ligent, no perquè algú els hi doni aquests atributs sinó perquè ho desitgen i a partir d’ara ho aparenten.

El mag, en canvi, és un frau però s’ ha sabut comportar com a tal mag i ha conquistat l’ estima dels habitants d’ Oz i és el mitjancer perquè els protagonistes facin valer el seu esforç per aconseguir allò que volen. D’ una altra banda la perseverança i la voluntat  assoleixen vèncer el mal, el costat fosc.

El director planteja la primera part del film en blanc i negre, així com la cloenda i quan la protagonista entra en Oz, en el món dels seus somnis, tot es torna de color. Així mateix, Fleming evoca l’ ambigüitat entre realitat i ficció, quan l’ odiosa Missis Gulch de la realitat és la bruixa de la ficció o quan els amables i amistosos treballadors de la granja són els seus amics en el món de fantasia.

La cançó “Over in the rainbow”, s’ associa a Judy Garland i és una de les més famoses i boniques de la història del musical en Hollywood. La pel·lícula signada per Victor Fleming, la va acabar King Vidor, que no apareix en els títols de crèdit.

 

LA DILIGENCIA

 

 

Director: John Ford

Actors: John Wayne

               Claire Trevor

               John Carradine

               Thomas Mitchell

              George Bancroft

               Donald Meek

Any: 1939

Títol original : Stagecoach

Nacionalitat : USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

D’un poble de l’ Oest surt una diligència cap a Lordsburg. Té que travessar territori indi per arribar al seu destí.

Dins d’ ella hi van nou persones, un microcosmos social amb els seus diversos estereotips i caràcters.

Ringo Kidd (John Wayne) és un presidiari, pistoler fugat per tal d’ anar a Lordsburg i venjar-se dels homes que assassinaren al seu pare i al seu germà.

Amb Buck, el conductor de la diligència i el comissari Curley (George Bancroft) que vigila a Ringo, hi van un metge alcohòlic, Doc Boone (Thomas Mitchell), un comerciant venedor de whisky,Samuel Peacock (Donald Meek),Hatfield (John Carradine) un tafur jugador d’ avantatja,Gatewood un banquer que ha robar el seu banc,Lucy Mallory, una dona en recerca del seu marit,soldat de l’ exercit i una noia de mala vida, Dallas (Claire Trevor).

El camí cap a un destí incert fa que els llaços entre els viatgers s’ estrenyin. Ringo s’ enamora  de Dallas i li demana matrimoni.

En tant els personatges més transgressors seran els més solidaris i de bon cor, la meuca, el borratxo, el tafur, el pistoler….els més instal·lats en la societat , com el banquer, seran en realitat uns lladres amb doble moral.

En el transcurs del viatge, Lucy la dona en recerca del seu marit, dona a llum i el carruatge és atacat pels indis de Jerónimo però el setè de cavalleria apareix en el moment oportú i acaba amb l’ assetjament, malgrat la mort d’ Hatfield, el tafur.

Quan arriben a Lordsburg, el comissari deixa en llibertat a Ringo que s’ enfronta als germans Plummer, els assassins de la seva família, el mata i fuig amb Dallas a cercar una nova vida.

 

 

COMENTARI

Ford adapta un relat que a la seva vegada s’ adapta al conte de Guy de Maupassant “Bola de sebo”. És un western realista i amb dimensió social. Apareix l’ èpica del western al costat de la història intimista i el melodrama.

El director roda per primera vegada en Monument Valley i se sent fascinat pel paisatge que te un tractament líric. El film passa a la història pel seu muntatge narratiu

Amb “La diligencia” es pot dir que neix el western modern, en concret el western psicològic. Ford tanca dins un petit espai al món, a un microcosmos social. Allà hi torbem un retrat  de classes, el banquer que en realitat és un lladre, el petit comerciant, el metge, el jugador,el fora de la llei, la dama i la prostituta. També és un retrat psicològic, els personatges s’ odien i s’ estimen en un viatge que els canviarà. Tot són tensions i conflictes, camí cap a nous destins.

Hartfield troba la mort, Ringo i Dallas l’ amor, Gatewood , la presó, la majoria dels protagonistes la redempció. Dallas es fa càrrec del nen de Lucy, Boone, abandona provisionalment l’ addicció etílica i ajuda a portar una nova vida al món, Hartfield defensa amb les armes i amb valor a tota la gent. Molts personatges troben en el viatge una oportunitat per a la glòria, altres treuen el pitjor de si mateixos, és tal com la vida mateixa.

El western és una excusa per Ford per parlar de la condició humana i revifa el gènere que patia en 1939 una crisi considerable.

Entre tots, Ringo és l’ arquetip del gènere. L’ heroi solitari que fuig de la justícia, l’ home que lluita valerosament per salvar la diligència i que troba l’ amor en el viatge. Ford presenta al protagonista en un excepcional pla, en el que la càmera el troba en un pla mig i avança ràpidament fins a mostrar el seu rostre en primer terme.

Ford s’ apunta a allò tràgic, la lluita per la supervivència, al costat d’ allò humorístic, i sensible, el borratxo de bon cor, l’ home del que ningú recorda el nom, tan poca cosa és que resulta quasi inexistent, el conductor un tant babau…

El director roda algun dels grans moments de la història del western i potser del cine, quan la diligència intenta escapar de l’ atac dels indis, tràvelings a gran velocitat, picats i contrapicats, combinació de l`èpica dels atacs i la defensa amb la lírica dels temors de la dona en el vehicle sostenint al nadó. Una lliçó de cine.

Ford recorre a l’ el·lipsi en molt moments, contemplem com Hartfield, desesperat perquè no veu cap possibilitat de salvació, apunta al cap de Lucy amb l’ última bala que li resta, sentim un soroll i veiem com la mà i la pistola decauen, Hartfield ha estat copsat per una fletxa de l’ enemic.

També en l’ enfrontament entre Ringo i els germans Plummer, l’ escena és magistral. Hem vist avançar a Ringo amb Dallas, els dos a contrallum i en l’ obscuritat, rostres tèrbols que contrasten amb l’ alegria i la llum que emana del saló. Quan el repte ja és un fet, veiem a Ringo llançar-se a terra i disparar, en la següent escena, Dallas sent els trets, no sabem que ha passat fins que contemplem al gran dels Plummer entra en el saló, ha vençut a l’ heroi?. No, una falsa expectativa per crear emoció, Plummer dona alguns passos i cau vençut i mort. Ja sabem el resultat de l’ enfrontament

 

EL HOMBRE QUE SABÍA DEMASIADO

 

Director: Alfred Hitchcock

Actors: James Stewart

              Doris Day

Any: 1956

Títol original: The man who knew too much

Nacionalitat:  USA

Gènere: Suspens/Thriller/Espies

 

ARGUMENT

Una parella de Indianapolis viatja entre Casablanca I Marrakech amb el seu fill. Benjamin Mc Kenna (James Stewart), el pare, es metge i corre món després d’un congrés mèdic, amb Jo (Doris Day), la seva dona, antiga cantant d’ èxit i Hank, el seu fill.

En el bus coneixen a Louis Bernard, un francès que viatja amb ells. L’ home els invita a sopar però finalment anul·la la cita. En el sopar coneixen a un matrimoni anglès, els Drayton, amb qui fan amistat.

Al dia següent, en tant passegen pel mercat, un home és assassinat i abans de morir en els braços de Benjamin, li xiuxiueja que un estadista anglès serà assassinat en Londres i li dona un missatge escrit en el que li diu que ho te que comunicar a Ambrose Chappel.

L’ home mort és Bernard, vestit d’ àrab. Benjamin és interrogat per la policia en tant els Drayton cuiden del nen però en mig del interrogatori algú truca a Benjamin i li diu que el seu fill ha estat segrestat i que si explica alguna cosa d’ allò que li va dir Bernard, no tornarà a veure al seu fill amb vida.

Quan Benjamin torna a l’ hotel, el nen no hi és i els Drayton han marxat. Benjamin i la seva dona decideixen anar a Londres a buscar al fill i a Chappel, l’ home que té que rebre el missatge.

En Londres entren en contacte amb Scotland Yard, on els hi diuen que Bernard era un agent seu que estava investigant un complot. Més tard reben una altra trucada, són els Drayton que tenen al nen en les seves mans, així que la parella no diu res a la policia i intenten localitzar a Chappel.

Chappel resulta  ser, no una persona sinó un lloc : l’ Ambrose Chappel. Jo i Benjamin arriben a la capella i allà descobreixen que  Drayton exerceix de pastor presbiterià. En tant, Jo va a trucar a la policia, Benjamin busca al seu fill però és aturat pels malfactors, que el colpegen i el deixen sense sentit.

Quan Jo torna amb la policia, la capella està tancada i els delinqüents han fugit. Benjamin puja al campanar i alerta as transeünts per escapar.

En tant, els Drayton preparen la mort d’un important polític. El mataran en un concert en l’ Albert Hall i l’ assassí dispararà en un moment en que el cor puja el to i sonen els platerets, amortiguant el tret.

Jo va a l’ Albert Hall a buscar al cap de policia ,  veu a l’ pistoler a sou i compren que és allà on es produirà l’ assassinat. Jo es veu doncs en la disjuntiva de vetllar pel seu fill segrestat o denunciar a l’ assassí i evitar la mort del polític.

La càmera segueix alternativament el concert on el cor comença a cantar, l’ angoixa de Jo que no sap que fer, l’ assassí que espera el seu moment i el primer ministre aliè a la seva sort.

En això arriba Benjamin, ja deslliurat, al teatre. Benjamin va en busca de l’ assassí, Jo veu que l’ home està a punt de disparar, crida i això  fa que el pistoler erri el tret i el primer ministre sols quedi lleugerament ferit.

Benjamin entra en la llotja, persegueix a l’ assassí  i aquest en la fugida cau a la platea i mor.

Aquells que han organitzat tot l’ assumpte són dobles agents que tenen alts càrrecs. Esbronquen als Drayton pels fracàs de la missió i els hi diuen que matin al nen. Els Mc Kenna, cercant ajut van a l’ ambaixada on es troba amagat el seu fill i el primer ministre.

Jo canta una cançó i el fill segrestat en una habitació la segueix, xiulant i es fa sentir. Benjamin comprèn que el nen està allà, va a buscar-lo i el troba però Drayton apareix i l’ amenaça amb una pistola. Benjamin el colpeja i Drayton cau per l’ escala i mor.

Els Mc Kenna recuperen al seu fill i tot acaba bé per ells.

 

 

COMENTARI

    Hitchcock ja havia rodat aquesta pel·lícula en 1934. Ara 26 anys després hi torna, amb més mitjans, amb més experiència i amb millors resultats.

Estem davant un thriller de suspens, on Hitchcock embasta l’ acció amb criteri tot i no ser un dels millors films del director.

La pel·lícula explica com un matrimoni es veu embolicat en un conflicte en el que s’hi juguen la vida pròpia i la del seu fill. Un home per atzar els hi fa una confidència abans de morir i els Mc Kenna estan allà on no tenen que estar en el moment inadequat.

Hitchcock maneja el temps cinematogràfic fins arribar a l’ escena del teatre, on entrecreua els plans dels diversos protagonistes i mostra els seus neguits, un dels grans moments del cine del mestre britànic.

Tot sota el lema que canta Jo, que serà , serà, el que sigui serà, el futur no es pot predir.

La pel·lícula tracta de com les persones comunes,com algú confiat i feliç, te que fer front de cop a l’ adversitat i de com ho fa per sortir-se’n amb bé. Hitchcock planteja un dilema moral, què fer?:seguir les instruccions dels assassins i salvar al seu fill?, o actuar i salvar al polític?.

Tot en el context de la guerra freda i amb la intervenció d’ espies malvats al servei de potències no democràtiques.

EL PADRINO II

 Director: Francis Ford Coppola

Actors: Al Pacino

              John Cazale

              Robert Duvall

              Robert de Niro

              Diane Keaton

              Talia Shire

              Gastone Moschin

Any: 1974

Títol original: The godfather-Part II

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

Subgènere: Gàngsters

 

ARGUMENT

Vito Andolini és un nen quan arriba a Nova York en 1901. Hi ve fugint des de Corleone  en Sicília i de Cicci, l’ home que ha matat a la seva família.

La pel·lícula recorre dues històries paral·leles. La joventut de Vito en els carrers de Nova York i la vida del seu fill, Michael ja com cap de la màfia.

En 1958, Michael Corleone (Al Pacino) esta casat amb Kay (Diane Keaton, els seus negocis s’ expandeixen al voltant del joc i les drogues. El dia de la comunió del seu fill, assisteixen a la festa, el seu germà, Fredo (John Cazale) i la seva germana Connie (Talia Shire).

Mike intenta adquirir la llicència d’ un Casino, pactant amb un senador americà que el menysprea i al poc temps pateix un atemptat a casa seva. Els pistolers moren i Mike pensa que l’ atac ha tingut la connivència d’ algú de la seva família.

El gàngster es vol venjar i creu que hi ha estat involucrat Hyman Roth, un altre mafiós que competeix amb ell en els negocis bruts.

Mike viatja a La Habana on te la intenció d’ invertir en centres de vacances i casinos amb la col·laboració del cap de govern Fulgèncio Batista però en la festa de final d’ any, esclata la revolució i Batista fuig.

L’ atemptat contra Roth fracassa però Mike s’ assabenta que darrera l’ agressió estava el seu germà Fredo.

Diversos flash backs ens porten a l’ any 1917 quan Vito Corleone (Robert de Niro) es fa amic de Clemenza i comença a fer-se valer en el barri. S’ enfronta a Fanucci (Gastone Moschin), el gàngster que extorsiona als italians del Bronx amb l’ excusa de protegir-los.

Vito mata a Fanucci i es guanya el respecte i la jerarquia de tothom , viatja de nou a Corleone, el seu poble natal, per venjar-se de Cicci, l’ home que va assassinar a la seva família i comença a erigir-se com “El Padrí”,l’ home que dirigirà els negocis bruts en la ciutat.

En tant el film torna a principis dels anys 60. Mike és portat davant d’un tribunal , acusat de nombrosos crims però l’  home que el te que delatar, Frankie Pentangeli, se’n desdiu en l’ últim moment i Mike és absolt.

Mike contempla la separació de Kay, la seva dona, que avorta voluntàriament del fill que espera, veu com Tom Hagen (Robert Duvall), el seu home de confiança l’ abandona , com portat pel seu esperit de revenja, fa assassinar al seu germà Fredo i com Frankie, el seu antic amic es suïcida.

Mike és un home tan intensament poderós com solitari.

 

 

COMENTARI

Segona part de la saga d’ “El Padrino”, la història recorre paral·lelament l’ ascens de Vito, el patriarca de la família i com s’ inicia l’ escalada de violència i crims que el portaran al cim.

D’una altra banda Coppola ens mostra l’ activitat de Mike, el fill, que defensa un imperi ja consolidat. L’ acumulació de poder el porta a la solitud i a la destrucció de l’ entorn familiar.

L’ escena final retrata a Mike de jove , quan la seva decisió d’ anar a l’ exèrcit es discutida i tothom el deixa sol en la taula per anar a rebre a Don Vito i enllaça aquesta imatge amb l’ actual, quan el mafiós ha arribat al punt més alt ,al preu de l’ abandonament i mort de familiars i amics.

Mike no te compassió ni perdó. Veurem com Fredo, el germà gran, tan dèbil com gelós de la supremacia del germà petit, torna a la llar després de la traïció. Mike sembla perdonar-lo, un petó en el front i una abraçada  segellen aquest perdó. Preliminar per l’ execució de Fredo.

Mike és un exemple d’ algú que lluita pel poder i pel camí no respecta res. Els amics, la dona , la familia, l’ entorn…Mike ha arribat al cim, domina tots els ressorts, és temut i respectat, ha creat un imperi però és un pobre home sol.

La pel·lícula es recrea en algunes escenes d’ inusitada qualitat. Destaquem la processó en els carrers, festa, verges, aldarulls. Fanucci passeja entre la gent camí a casa seva., Vito ho segueix tot pels terrats i la visió en picat de la càmera és la de l’ espectador i la  de l’ home fins que atrapa a Fanucci i el mata.

Coppola es recrea en el muntatges paral.lels ,dosifica la intriga, no és sempre fidel a Mario Puzzo, l’ autor del llibre, juga amb les psicologies diverses del personatges portats sempre per l’ ambició , la por i el desig de poder i crea una de les més extraordinaries pel.licules de la historia del cine.

El film va guanyar sis oscars en 1974.