A SANGRE FRIA

 

Director: Richard Brooks

Actors: Scott Wilson

               Robert Blake

               Paul Stewart

Any: 1967

Títol original: In cold blood

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

 

ARGUMENT

Perry (Robert Blake) és un noi que ha sortit de la presó amb la llibertat condicional i te la intenció de descobrir el tresor de Cortés, enterrat en algun lloc de Mèxic.

El primer que fa es citar-se amb Dick (Scott Wilson), un altre ex presidiari amic seu. A Dick, en la presó, un convicte li ha dit que va treballar en casa d’ un granger ric: Herbert Clutter i que aquest guarda molts diners en la seva caixa forta. Perry i Dick es dirigeixen a la casa amb la intenció de manllevar els diners.

Es fonen les imatges i sabem que tota la família Clutter, el pare, la mare i els dos fills han estat assassinats.

El comissari Dewey inicia lainvestigació per descobrir als criminals. Te poques pistes, la petjada d’ una sabata en la sang d’ un cadàver. Jensen (Paul Stewart), un periodista que vol escriure un reportatge sobre el crim, l’ acompanya.

En tant , els dos nois que han matat a la família i han aconseguit un botí de quaranta dòlars, escapen cap a Mèxic, falsifiquen xecs i roben cotxes. La policia aconsegueix la declaració del pres que li va parlar a Dick sobre els diners que guardaven els Clutter en la casa.

El cercle s’ estreny, un home anota la matrícula d’un dels cotxes robats, els assassins són detinguts.

La policia investiga sobre la vida dels dos delinqüents. Perry va viure de petit amb els seus pares fins que es van separar. La mare s’ entenia amb altres homes i el pare quan ho va descobrir la maltractà. Perry recorda la vida amb el seu pare, “el llop solitari”, com un dia,per una malifeta, li dispara amb el seu rifle, però l’ arma no porta bales.

Perry és un esgarrat, te una gran ferida en la cama perquè es va caure de la seva motocicleta, és algú insegur i inestable emocionalment.

Dick és, aparentment,fatxenda, despreocupat, sense escrúpols, disposat a tot per obtenir diners.

La policia interroga per separat  als dos homes i aconsegueix la seva confessió, basant-se , ara, en probes com la petjada sobre la sang.

En un flash back, el film rememora els fets a través de la confessió dels acusats. En escenes tan vibrants com terribles, contemplem com Dick i Perry entren en la casa, aïllen i lliguen als membres de la família Clutter, inicien la recerca dels diners inexistents i com finalment Perry mata a les quatre persones a sang freda.

Dick i Perry són jutjats, sentenciats a morir en la forca i després de sis anys de al·legacions penals, executats

 

 

COMENTARI

“A sangre fria” està basada en la novel·la reportatge de Truman Capote. Brooks la porta a la pantalla. Tant novel·la com pel·lícula estan documentades en fets reals.

Igual que en la novel·la, tot és sincrètic, s’ expliquen els fets, es rememora el que va passar i es deixa el judici final a l’ espectador a partir d’ una narració implacable i freda, un reportatge sense concessions i amb gran economia de mitjans.

La pel·lícula és brutal, impressionant i corprenedora. Relata la violència sense límits de dos nois contra una família a qui desconeixen i tot per un bagatge total de quaranta dòlars. Si alguna cosa se li planteja a l’ espectador amb la visió del film és:¿ perquè?.

Estem davant un conflicte de classe. Sabem que Dick i Perry són pobres, pertanyen  a les capes més humils de la societat i són conscients de la seva realitat social. Volen robar i maten, simplement, per ànim de lucre.

Estem enfrontats a un conflicte psicològic. Perry mai ha tingut l’ atenció dels pares que s’ han separat. El seu pare amb qui ha conviscut, és un marginat social que no s’ ha preocupat pel fill. Perry, esgarrat per una caiguda, te un conflicte amb si mateix i un cert complex d’ inferioritat. Sembla el més humà, davant l’ amoralitat de Dick, però en un atac de bogeria mata a la família. Perry en realitat, assassinant als Clutter es venja contra la vida i el món.

Estem davant uns dements?, o són persones normals?. Brooks sembla preguntar-se si els assassins som nosaltres mateixos portats a una situació límit en la vida.

Perry i Dick són una representació del mal, del pitjor que habita en la condició humana. El relat és un viatge pertorbador al més baix i desventurat d’ aquesta condició. El sense sentit i la gratuïtat dels assassinats els fa encara més angoixants i esgarrifosos.

Els dos malfactors són, igualment, paradigma del gregarisme. Com es diu en el film: cap dels dos es perpetrat en solitari el crim.

La cinta, en la seva fase final, es posiciona sobre la pena de mort. Com diu el policia: “S’ han gestat quatre assassinats d’ innocents i dos assassinats de culpables”. La pena de mort és una venjança.

La pel·lícula conté moments d’ enorme duresa i emotivitat. Quan els nois entren en la casa, maltracten i maten a la família o les escenes finals del seu ajusticiament.

El film, rodat en blanc i negre, dona sempre prioritat a la fotografia ombrívola, destacant els elements foscos i els contrallums.

Una gran escena és quan Perry explica al capellà la relació amb el seu pare en tant la pluja es reflecteix a través del vidre de l’ habitació, en la seva cara.

EL GRAN GATSBY

Director: Jack Clayton

Actors: Robert Redford

               Mia Farrow

               Bruce Dern

               Sam Waterston

               Karen Black

               Scott Wilson

Any: 1974

Títol original: The great Gatsby

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

    Després de la primera guerra mundial,Nick Carraway (Sam Waterston), es un especialista en Bolsa que es trasllada a viure a Long Island, a prop de Nova York. Al costat de la seva mansió hi viu Jay Gatsby (Robert Redford), un home que s’ ha enriquit amb negocis il·legals relacionats amb el petroli i l’ alcohol

Gatsby organitza grans festes socials on acudeix el més lluït de l’ alta societat, en una d’ elles Nick coneix a Jordan Baker (Lois Chiles), una jugadora de golf amb la que comença a sortir.

Gatsby està enamorat de Daisy (Mia Farrow), una dona en la que antigament ja va sostenir una relació i aquesta li correspon, però ara està casada amb Tom Buchanan (Bruce Dern).

Tom te una amant, Myrtle (Karen Black), la dona del propietari de la benzinera que porta a les mansions, George Wilson (Scott Wilson).

Un dia Gatsby marxa imprudentment per la carretera i atropella a Myrtle , que havia tingut una discussió amb George, i havia fugit. Tom li explica al marit qui era el conductor que va envestir a la seva dona.

George, embogit, penetra en la casa de Gatsby , el mata i després se suïcida.

 

 

COMENTARI

En 1925 Scott Fitzgerald publica “El gran Gatsby”, el relat no te gran èxit quan s’ edita però passat el temps es converteix en una de les gran novel·les americanes que aborda els anys posteriors a la primera guerra mundial, els anys del jazz.

El llibre te cinc versions en el cine però potser les dues més brillants siguin aquesta i la posterior de l’any 2013, dirigida per Baz Luhrman. Francis Ford Coppola és qui s’ encarrega d’ adaptar el guió per al cine en aquesta entrega.

L’ obra parla sobre la brillantor i el desig de viure d’una classe social enriquida per negocis de tota mena després de la primera gran guerra. Gatsby és l’ exemple d’ aquest món de disbauxa, on sembla que el somni americà ha estat possible però darrere els fastos i la pompa hi ha una certa tristesa existencial, un fastigueig que porta a Gatsby a tenir-ho to en el món menys allò que més desitja: l’ amor de Daisy.

Clayton retrata un món ple de excés, frivolitat i luxe, tan glamuros com buit i fa de Carraway, el nouvingut, el narrador de la història, aquell que menys llaços te amb l’ entorn. Els personatges apareixen ja des d’un principi com reaccionaris, racistes i suprematistes, desinteressats per tot allò que no sigui els seu plaer immediat i la seva compta corrent.

Darrera l’ opulència i el malbaratament de Gatsby no hi ha res. Despreocupat del patiment dels altres, fuig quan atropella a la noia de la benzinera però Tom, el marit de la seva pretesa amant, el delata i això el porta a la mort.

Gatsby estava tancat en la seva bombolla de sabó, en l’ enterrament no hi va ningú, tots els invitats a les festes socials i aquells que li reien les gràcies han fugit, Gatsby era un home fonamentalment sol.

La qualitat del relat és la crítica a aquest entorn social fals, com es creen les grans fortunes, com el diner ho aixafa tot.

Clayton ,com anys després Luhrman, aposta per  una posada en escena brillant on l’ elegància i el refinament de la classe social que descriu resten en evidència. El relat simbolitza una idea d’ Amèrica en un moment  donat, com després del temps de bonança arriba la decadència i com els mons sòlids que semblen durar per sempre s’ enfonsen.

Un dels millors moments és quan Gatsby vol que Daisy deixi al marit i cobeja que aquesta expressi que mai ha estimat al rival. Tom vol saber  que hi ha hagut de veritat en la seva relació. Quan Gatsby mor, Daisy i Tom continuen plegats perquè la dona estimava al difunt però per a ella és més important la vida de sumptuositat i magnificència que porta que els sentiments.

EL BOSQUE

 

 

 

Director: M. Night Shyamalan

Actors: Joaquin Phoenix

              Bryce Dallas Howard

              William Hurt

              Sigourney Weawer

              Adrien Brody

Any: 2004

Títol original: The village

Nacionalitat: USA

Gènere: Suspens

 

ARGUMENT

En una comunitat apartada del món, la gent no vol ni pot traspassar un bosc per anar a la ciutat i a la civilització, doncs en el bosc habiten, presumptament, personatges hostils, “els que no s’ anomenen”.Sols obeint les regles i les normes dictades podran sobreviure.

Ells no trepitjaran la comunitat si ningú de la comunitat trepitja el bosc,aquest és el pacte.

En la població neix l’ amor entre una jove cega, Ivy Walker (Bryce Dallas Howard) i un noi de poques paraules, Lucius Hunt (Joaquin Phoenix), però les seves efusions amoroses són seguides per un personatge mig boig, un tant estúpid i curt de gambals,Noah Percy (Adrien Brody) secretament enamorat de Ivy.

Un dia, ataca a Lucius i el fereix de gravetat. La seva estimada sols veu una opció: marxar cap a la ciutat a aconseguir medicines que el puguin salvar.

Guiada,primer, per dos nois del poble ,que temorosos l’ abandonen, la cega avança en el bosc seguint les indicacions que li han donat. Cap ser fantasmal l’ ataca a excepció del boig que ha ferit al seu amant. L’ habilitat de Ivy fa que aquest fracassi en el seu atac i mori en l’ intent.

La noia arriba finalment a la carretera després de creuar el bosc. Allà ajudada per un guarda forestal aconsegueix les medicines i inicia el retorn. Ningú l’ assalta.

La realitat és que no existeix cap esser fantasmagòric. Tot ha estat una invenció del líder de la comunitat, Edward Walker (William Hurt), amb la intenció de tancar-se en un utòpic món propi, preservat de l’ exterior i capaç de mantenir la puresa i la innocència, allunyat de la violència,les guerres i els perills del món real.

En aquest món incontaminat, el boig disfressat convenientment, ha estat utilitzat per donar ensurts a la població i preservar la llegenda.

Quan la noia cega arriba al  llit del seu estimat amb les medicines, aquest expira. El líder de la comunitat proclama que ha estat atacat pels homes del bosc per mantenir així el seu poder sobre el poble i aconseguir que tot continuï igual.

 

 

 

COMENTARI

     Night Shyamalan és un dels directors que a finals del segle XX aporta aire nou al cine fantàstic. “El sexto sentido” i “El protegido” són obres que tenen en comú el gir final de guió que sorprèn i desconcerta a l’ espectador. ·El bosque” és un film amb més elements simbòlics i ideològics i potser l’ última molt bona pel·lícula del director d’ origen indi.

La pel·lícula explica com la preservació d’una identitat endogàmica sense influències sols es pot articular, manipulant i mentint. Com un poble pot obeir els dictats d’un líder a través del poder de la por.Com algú pot trencar les normes d’ aquest poder i arriscar-se per amor i això comporta també la conquesta de la llibertat.

El film en clau de paràbola s’ acosta a traçar una ironia sobre qualsevol societat tancada en si mateixa,- Estats Units? i sempre alerta davant l’ enemic exterior.

La cinta proposa que els brètols són útils per legitimar aquest espantall. La cega és la única persona que te consciència de la trampa i veu el camí en el bosc per escapar d’ aquest món irreal. La ceguesa no li impedeix la visió interior i l’ exercici del lideratge moral.

Qui és realment cega, és la comunitat. L’ obra es pregunta: és millor un món tancat i tutelat, aliè als perills?, o el món real amb tots els seus problemes però on cada un te la llibertat i la possibilitat d’ escollir que vol fer i on pot anar?.

Sobre la resposta pot reflexionar l’ espectador, tot i que en la pel·lícula es mostra com el món tancat no pot eludir la gelosia i la violència que, acaben amb l’ assassinat del noi.

 

LA NIEBLA

 

 

Director: John Carpenter

Actors: Adrienne Barbeau

             Jamie Lee Curtis

             Janet Leigh

             Tom Atkins

Any: 1980

Títol original: The fog

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Una vella llegenda explica que un vaixell es va enfonsar en 1880 al costat d’ Antonio Bay, quan una estranya boira el va rodejar. L’ embarcació va xocar contra els esculls i va naufragar.

La llegenda diu que quan la boira torni a aparèixer, els homes que jeuen en el fons del mar, ressorgiran i tornaran a la superfície.

Quan fa cent  anys de l’ esdeveniment, en la població comencen a passar coses estranyes. Els objectes es mouen, la benzina es vessa, la televisió s’ apaga i les alarmes dels cotxes s’ engeguen.

Stevie Whayne (Adrienne Barbeau), la propietària de la radio local que emet des d’ un solitari far, avisa als mariners del See Grass que un banc de boira s’ acosta. Els mariners contemplen com de la calitja sorgeix un vaixell enorme i els espectres que l’ habiten, els maten sense pietat.

En tant, una noia, Elizabeth Solley (Jamie Lee Curtis) fa auto stop perquè l’ acostin a la població i la recull Nick Castle (Tom Atkins), els dos lliguen i quan sembla que la boira i els fantasmes arriben a la seva casa, toca la una. És la fi de l’ hora embruixada en la que van passar els fets sagnants fa cent anys.

Al dia següent, Nick surt amb la noia a buscar la nau, la troben abandonada i dins el cadàver d’ un dels mariners que per l’ estat del seu cos sembla haver estat submergit força temps.

Mentre, el capella del poble, el pare Malone, ha trobat el diari del seu antecessor que viatjava en el vaixell enfonsat fa cent anys, allà s’ explica que en l’ embarcació es va produir un terrible crim: sis conspiradors van matar a un home, Blake, per robar-lo i ara sobre aquesta mort s’aixeca una maledicció pel poble. Blake torna per venjar-se i per recuperar el seu tresor.

Quan es fa de nit un nou banc de boira arriba i entra allà on es troba l’ edifici de meteorologia, quan el meteoròleg va a veure que passa, els espectres surten de la boira i el degollen.

Stevie que parlava en aquells moments per telèfon amb l’ home, sospita el que passa.

La boira envolta la casa del fill de Stevie i els espectres maten a la cuidadora del nen, l’ arribada de Elizabeth i Nick salva al xiquet i tots fugen a refugiar-se a l’ església amb Kathy (Janet Leigh) i Sandy, dues dones que preparaven la celebració dels cent anys.

Els espectres arriben a l’ església i el pare Malone els hi restitueix l’ antic tresor, pagant amb la seva vida. La maledicció acaba i els fantasmes, ja rescabalats, tornen als abismes i amb ells se’n va la boira.

 

  

 

COMENTARI

Carpenter realitza “la noche de Halloween”, el seu film més impactant en 1978, continua la seva especialització en el terror en el 80 amb aquesta pel·lícula i demostra ser un artesà del gènere, ple de competència i recursos cinematogràfics.

Com en una bona pel·lícula de por que es preui, el director juga amb elements arquetípics del gènere. La presència del mal, la por a allò desconegut, els temors primigenis, els espectres, sers abominables que retornen del més enllà per efectuar una venjança, la foscor, l’ atmosfera opressiva….

Allò que mata no és una cosa física sinó la boira, una cosa inaprensible, etèria, impossible de combatre,una cosa que te vida pròpia.

Tot això és amanit amb formules del gènere: una bona dosi d’ ensurts, com quan el mort del vaixell cau sobre la noia o quan el meteoròleg es sorprès per les forces de l’ abisme.

Carpenter provoca moments de suspens, com quan el cotxe dels protagonistes, rodejat de fantasmes, no engega o d’ alta tensió i acció com quan els espectres persegueixen a la locutora.

Les accions paral·leles són notables: passem de la noia de la radio sola en el far a l’ escena en la que el capella relata que conté el diari i d’ aquí a la investigació de Nick i Elizabeth en el vaixell.

Gaudim també de les escenes de contrast: quan surt el sol, el mal s’ esvaeix, tot torna a la normalitat, l’ espectador s’ assossega a l’ espera de nous ensurts.

Tot per fi rodejat d’ un clima inquietant on els espectres recuperen el tresor que els hi va ser arrabassat i es vengen en els descendents dels avantpassats que els hi van causar el mal.

 

QUÉ FUE DE BABY JANE?

 

 

Director: Robert Aldrich

Actors : Bette Davies

               Joan Crawford

               Victor Buono

Any: 1962

Títol original: What ever happened to Baby Jane?

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror psicològic

Subgènere: Thriller

 

ARGUMENT

Baby Jane Hudson és una nena prodigi i malcriada que canta i balla amb gran èxit amb un show propi. en tant, entre bambolines, la seva germana Blanche contempla gelosa, com tota l’ admiració i l’ afecte del pare és per a Jane.

Al cap dels anys, la carrera de Jane no s’ ha consolidat i en canvi és Blanche la que triomfa en el món del cinema.

Un dia un vehicle conduit per Jane atropella a Blanche i la deixa esguerrada i invalida per vida.

Anys més tard, les dues germanes viuen en una gran mansió. Jane (Bette Davies) exerceix un domini físic i psicològic sobre Blanche (Joan Crawford), que si bé és la propietària i la que disposa dels diners familiars, es veu impedida en la seva habitació i en una cadira de rodes. Jane turmenta i extorsiona a Blanche, mata al seu ocell preferit i li col·loca en el seu plat de menjar, li porta una rata morta en la safata de l’ esmorcar i la terroritza constantment.

Jane continua l’ assetjament de Blanche, mortificant-la i menyspreant-la sense límit ,imita la seva firma amb la finalitat d’ aconseguir els diners del Banc, trenca les cartes dels seus admiradors i li talla el telèfon i les comunicacions.

Jane decideix contractar a Edwin Flagg (Victor Buono), un professor de piano, dominat per la mare, amb el motiu que l’ ajudi a tornar als escenaris i reinventar-se a si mateixa.

L’ absència de Blanche omple de sospites a Elvira, la criada, que tot i ser acomiadada descobreix a la dona lligada i mordassada en la seva habitació. Jane arriba , troba a l’ intrusa i la mata d’un cop de martell.

En una cita amb Edwin, aquest sent soroll , comprova la desoladora situació en que es troba Blanche i surt corrent de la casa.

Temorosa que aquest avisi a la policia, Jane fuig amb el vehicle i la seva germana dins, fins a la platja. Allà Blanche li confessa que en realitat l’ accident que l’ ha deixat paralítica va ser causat per la pròpia imprudència, que Jane no ha estat culpable de la seva desgràcia i que en realitat haurien pogut ser  amigues tots aquests anys.

La policia, alertada de la mort de la criada i la desaparició de les dues germanes, deté a Jane, en tant aquesta davant els curiosos de la platja, escenifica les actuacions, que la van portar a la fama.

 

 

COMENTARI

Aldrich realitza un film entre el thriller i el terror psicològic, amb alguns ensurts i tensions propis del grand guignol i mostrant un ambient sòrdid i claustrofòbic.

El director presenta la vida en comú de dues germanes, dos sers en el punt de no retorn de la decadència física i moral, dues persones que s’ odien però en tant una , paralítica i impossibilitada, exerceix de víctima, l’ altra, plena de rancúnia, realitza el paper de botxí, humiliant i vexant a la germana, que tot i això, amaga un secret i no és tan innocent com sembla.

Baby Jane, impagable Bette Davies, és una dona frustrada, plena de solitud, envejosa de l’ èxit de Blanche, una enveja que es torna odi i malvolença.

Jane és un personatge patètic, trastornat, que avança cap el crim i la bogeria. Sols te un interès, recobrar el temps d’ infància en que va gaudir dels aplaudiments i el reconeixement del públic. Recobrar la fama, la glòria i l’ èxit.

La seva fuga a la platja amb Blanche moribunda, és la significació de la tornada a aquell temps, la recerca de la felicitat i el retrobament de nou, amb un públic, que astorat, contempla el seu show abans de ser detinguda.

Tots els personatges que dibuixa Aldrich són malaltissos. Blanche, que no vol lliurar el seu secret a Jane, a qui condemna a un etern sentiment de culpa. Edwin, un conco insegur i un tant pertorbat. Y per suposat Jane, un monstre ple de rancúnia i perversitat. Tots és mouen en el seu propi infern ple de odis, culpes i renúncies.

La Davies i la Crawford realitzen en el cine una imitació de la vida. Ambdues s’ odiaven, no es podien veure i el rodatge és extremadament difícil per les peticions i singularitats de les antigues estrelles. La relació sado masoquista que es trasllada a la pantalla te una segona part real en el backstage del rodatge.

 

DELIVERANCE

 

 

Director: John Boorman

Actors: Burt Reynolds

              Jon Voight

              Ned Beatty

Any: 1972

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

Un grup d’ amics decideix anar fins a una població recòndita per tenir l’ última oportunitat de baixar en canoa pel riu Cahulawassee, que serà represat i reconvertit en un immens llac.

Els components de l’ expedició són Lewis (Burt Reynolds), l’ home més preparat i que pel seu caràcter i experiència assumeix el lideratge del grup,Ed (Jon Voight),Bobby (Ned Beatty) i Drew.

La primera part de la ruta transcorre sense incidents però les embarcacions se separen i quan Ed i Bobby toquen terra es troben amb un parell d’ homes estranys i violents. Aquests els amenacen amb les seves escopetes, lliguen a Ed a un arbre i un dels homes sodomitza a Bobby.

Quan la situació és desesperada apareixen Lewis i Drew, Lewis dispara una fletxa sobre un dels desconeguts i el mata en tant l’ altra fuig.

Els homes es plantegen que fer, si donar part a la policia amb el consegüent perill de ser arrestats i jutjats o enterrar el mort i tornar.

Decideixen aquesta segona opció malgrat l’ oposició de Drew. Quan busquen el camí de tornada tenen que superar els ràpids del riu i força dificultats. Drut que sembla molt afectat i no porta armilla salvavides cau al riu i desapareix.

En l’ enrenou, els homes cauen a l’ aigua i són arrossegats per la corrent. Lewis pateix una greu ferida en una cama que el deixa immobilitzat.

Quan arriben a un rabeig en calma, pensen que potser l’home que ha escapat ha disparat a Drew. Ed escala la muntanya i troba al fugitiu, li dispara una fletxa i el mata quan l’ altre l’ atacava.

Submergeixen el cadàver en el riu i continuen la ruta fins on han deixat els vehicles.

Davant les ferides que presenten i la mort de Drew s’ inicia una investigació però no hi ha cap prova contra ells i tots tornen sans i estalvis a casa seva però els remordiments de consciència els perseguiran.

 

 

 

COMENTARI

Pel·lícula amb moments d’ extrema tensió i violència psicològica.

Boorman planteja la típica estructura d’ un viatge a través d’un riu, ¿de la vida?, ple d’ ensurts i dificultats, una sèrie d’ esdeveniments no deixaran indemnes als protagonistes.

El film reflexiona sobre l’ home corrent portat a una situació límit i la seva capacitat de reacció. Uns excursionistes que surten d’ un entorn civilitzat s’ enfronten a la natura en estat pur, a personatges fora de la norma, a tot un àmbit que els trastorna i els pertorba. Un grup d’homes ha d’ afrontar la lluita per la supervivència, i contrarietats i inconvenients impensables en la seva vida quotidiana

Un dels temes del relat és la legitimitat de defensar-se per evitar perdre la pròpia vida però com aquesta defensa , que comporta la mort dels agressors, pesa i crea un sentiment de culpa. Boorman planteja un viatge per la naturalesa humana, per l’ agressivitat, per la capacitat de lideratge, pels esdeveniments incontrolables que forgen caràcter o mostren les limitacions personals.

La disjuntiva de que fer quan un espiral de violència porta a la mort d’ un ser humà. El dubte sobre si confiar en la llei o desentedre`s i fugir.

Per últim la pel·lícula tracta sobre els perills reals o simbòlics que assetgen a aquells que s’ internen fora dels seus circuits de seguretat, fora del seu marc social i les seves arrels, aquells que volen sortir dels seus marges, del seu propi àmbit i es troben amb hostilitat i perill sent incapaços d’ assumir les conseqüències.

 

WEST SIDE STORY

 

 

Director: Robert Wise

Actors: Natalie Wood

              Richard Beymer

              George Chakiris

              Russ Tamblyn

              Rita Moreno

Any: 1961

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

 

ARGUMENT

En el West Side, un barri marginal de Nova York, dues bandes imposen la seva llei, d’un cantó els Jets, els nadius, formada per fills d’ emigrants polonesos i dirigida per Riff (Russ Tamblyn).

En l’ altre bàndol, els Taurons, el grup de porto- riquenys dirigits per Bernardo (George Chakiris).

Els dos grups s’ insulten, es barallen i s’ odien a mort. Quan es celebra un popular ball en el barri, els dos grups ètnics hi acudeixen, es menyspreen entre si i dansen amb els seus. Allà hi són presents Tony (Richard Beymer) , jove nord americà, i Maria, la germana de Bernardo, recent vinguda de Puerto Rico.

Els dos nois es coneixen, ballen i s’ enamoren, malgrat l’ oposició dels seus propis grups, que els separen. La relació entre la parella encara crea més enemistats i els dos bàndols es citen per mantenir una baralla.

En tant, Tony acudeix d’ amagat a la casa de Maria i la parella referma el seu amor. Maria li fa prometre al xicot, que farà de mitjancer en la lluita i intentarà separar als dos grups.

Quan  Riff i Bernardo estan barallant-se, apareix Tony, esforçant-se en separar-los però la seva intervenció és nefasta. Assaja evitar que Riff s’ abraoni sobre el seu oponent i Bernardo aprofita per matar al cap de la banda rival. Tony, enfurismat, perd els sentits, ataca a Bernardo amb un ganivet i també acaba amb la seva vida.

La notícia arriba a oïdes de Maria, el seu noi ha matat al seu germà. Tony va a veure-la i li explica el que ha passat, els dos nois renoven el seu amor i es prometen fugir plegats.

Quan Anita (Rita Moreno), la novia de Bernardo arriba, Tony escapa per la finestra i s’ amaga en la tenda del barri, a l’ espera de retrobar a Maria.

La presència de la policia impedeix a la noia anar a trobar al seu enamorat, així que envia a Anita a la botiga perquè li digui a Tony que l’ espera.

Rita troba en la tenda al grup de Riff, que l’ assetja i la vexa fins que la intervenció del propietari els fa fora.

Tony creu que “El Chino”, un noi de l grup ha matat a Maria per la relació que sosté amb ell, no és així i el dos amants es troben , just quan arriba “El Chino” que dispara sobre el Tony i el mata.

Quan els de la seva banda recullen el cadàver, s’hi ajunten els porto-riquenys, en la primera mostra de col·laboració i solidaritat entre ambdós.

Potser la mort de Tony no haurà estat inútil.

 

 

 COMENTARI

Musical, melodrama, amor, enfrontaments socials… són el conjunt de gèneres que ocupen a West side story com un dels films més èpics i captivadors de la història del cinema.

La pel·lícula tracta sobre les lluites entre bandes. Lluites racials, entre novaiorquesos, antics emigrants també, i porto-riquenys, entre blancs i morenos.

Lluites de classe. Entre grups ja assentats socialment i altres , el més pobres. En una de les cançons queda clar el futur que espera als nois, quan diuen : Amèrica et dona oportunitats, pots ser paleta o frega plats.

Lluites pel territori. Cada grup basa la seva força en dominar l’ espai territorial, també la cohesió els hi dona poder, en realitat són joves que necessiten afermar-se i que sense el grup no serien res, necessiten , com no, transgredir i qüestionar l’ autoritat.

Lluites de gènere. Els nois reprodueixen els valors dominants, les noies són elements passius que es tenen que sotmetre al dictat dels homes, el masclisme més elemental domina les relacions però les dones seran les úniques que demostren dos dits de front. Maria separant a les bandes sobre el cadàver de Tony i Rita intentant ajudar a la noia, tot i veure’s vexada per la banda contraria.

En el context de les lluites socials, neix l’ amor de dos nois de bàndols contraposats. És ni més ni menys que la història de Romeu i Julieta en el West Side i fins i tot la iconografia del film potencia la historia clàssica.

Les famílies enfrontades són aquí bandes, l’ escena del balcó és desenvolupa aquí en la part del darrera dels edificis del barri, l’ amor neix en el ball en el que els futurs amants només es veuen l’ un a l’ altre. La mort dels caps de les bandes (Montescos i Capuletos), desencadena encara més la tragèdia i desbarata l’ amor.

A la fi sobre els  morts hi ha un punt d’ esperança. Els dos grups arrepleguen el cadàver de Tony i se l’ emporten, la reconciliació podria ser possible. Però sabem que l’ esperança que cercaven els nois d’un temps i un lloc per l’ amor se n’ anat en orris, que no hi ha hagut un culpable assassí sinó que és l’ odi qui mata.

La càmera s’eleva sobre la desolació de l’ espai, ara buit.

La pel·lícula manté en alguna ocasió un to d’ autoparodia, quan la banda de Riff ironitza sobre els tòpics que els fan ser com són, malalties socials, pares maltractadors, falta d’ oportunitats, etc.

Tot això s’ explica a partir de l’ estètica del musical. En realitat els moviments rítmics, sincopats dels grups, a la recerca del domini, ja tenen alguna cosa de musical.

La posada en escena, la coreografia, la música de Bernstein i les cançons de Sondheim són un plus afegit que aporta emotivitat i poesia al conjunt.

La pel·lícula va guanyar deu oscars en 1961, incloent els de millor pel·lícula i millor director.

 

CELEBRITY

 

 

 

Director: Woody Allen

Actors: Kenneth Branagh

              Judy Davies

              Charlize Theron

               Joe Mantegna

               Famke Jansen

               Melanie Griffith

               Winona Ryder

Any: 1998

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Lee Simon (Kenneth Branagh) és un periodista que escriu de viatges i està entestat en publicar la seva primera novel·la.

Des de jove està casat amb Robin (Judy Davies), una professora, però viu la crisi dels quaranta i li agraden totes les dones.

En el seu pul·lular per Nova York  coneix a Nola (Winona Ryder), una jova actriu, però no te ocasió de quedar amb ella. Més tard s’ embadaleix amb una model (Charlize Theron) però nerviós,  enclasta el seu cotxe contra un aparador i la noia marxa irada.

Finalment talla amb Robin i aquesta coneix a Tony Gardella (Joe Mantegna), un productor televisiu que la incorpora al seu equip periodístic i es casa amb ella.

Lee, per la seva banda, es tanca a escriure la novel·la que el porti a l’ èxit, en tant coneix a Bonnie (Famke Jansen), una noia amb la que estabilitza relacions.

Quan sembla que tot va be i pensen viure plegats, Nola torna a aparèixer en la vida de Lee, aquest ho deixa tot per l’ actriu i com a venjança Bonnie s’ emporta la novel·la i la llença al mar.

La relació entre Lee i Nola es torna tensa. Lee vol controlar a la noia i aquesta no se sent lliure, tot se’n van en orris.

La vida continua.

 

 

COMENTARI

La pel·lícula anual de Woody Allen arriba en 1998 entre “Desmontando a Harry” i “Acordes i desacuerdos”. El director de Nova York insisteix en el seu retrat de l’ anima humana, ara i com en altres vegades a partir del món format pels famosos i els intel·lectuals de la ciutat.

És l’ univers en el que el director es mou i que tan bé coneix, gent guapa, àvida per fer saber del seu talent, hiper motivats en la caça aliena dels sentiments i el sexe.

Un entorn superficial i banal però on la gent no és diferent de la de qualsevol altra ambient i on les motivacions són les mateixes que mouen a gran part de la humanitat: estimar, ser estimat, gaudir de poder, ser considerat, realçar la pròpia auto estima…

Allen planteja una pel·lícula coral com en la majoria de la seva filmografia. Branagh ocupa el lloc que l’ autor s’hauria dedicat de ser més jove. Un home de quaranta anys, insegur i maldestre, que es planteja si vol estar sempre amb la mateixa dona. En un moment de crisi existencial vol demostrar les seves dots i talents, és algú incapaç de viure una sentimentalitat estable, li agraden totes, vol estar al llit amb totes.

El director utilitza la trama per ironitzar sobre els famosos, les celebritats que emergeixen en un món que els aplaudeix,els adora i els hi permet tota mena de capricis. La supermodel enamoradissa n’ és un exemple o l’ actor Brandon Dawson (Leonardo Di Caprio), superb, violent i despòtic però aclamat per la gent, n’és un altre. Gent de la faràndula consentida i aviciada.

Darrera aquest univers de llum i felicitat, Allen descriu els buits , les contradiccions i les penalitats dels protagonistes. Lee sembla haver trobat l’ estabilitat amb Bonnie però s’ embolica amb Nola, va darrera d’ ella i deixa plantada a la parella. Robin s’ escapa el dia de la boda amb Tony, temorosa del pas a donar, abans ha muntat un escàndol quan ha trobat a Lee amb la seva nova parella en el cine.

La falta de maduresa, les conquestes successives, la gelosia, la por a no ser estimat…marquen l’ existència dels personatges que vagaregen per l’ obra.

Tot és subtil, ple de sentit de l’ humor i ironia i això converteix a aquests nens grans en personatges entranyables.

Per cert, magna aparició en una escena de Donald Trump, fent d’ ell mateix.

LA EXTRAÑA PAREJA

 

Director: Gene Saks

Actors: Walter Matthau

              Jack Lemmon

Any: 1968

Títol original: The odd couple

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Felix (Jack Lemmon) s’ acaba de separar de la seva dona i espera el divorci, deprimit passa la nit en un hotel I pensa en el suïcidi.

A la fi va a casa del seu amic Oscar (Walter Matthau), que està celebrant una de les seves timbes de pocker. Oscar el convenç perquè es quedi a viure en el seu ampli apartament.

Aviat les dues personalitats xoquen, en tant Oscar és descuidat, no presta atenció a les coses de la casa i pensa en sortir a lligar i divertir-se, Felix assumeix el rol femení, cuida la casa ,és un fanàtic de la neteja i la seva principal preocupació és el guisat que farà en la cuina.

Una nit els dos amics inviten a dues veïnes, també separades. En tant Oscar està preparant uns cocktails, Felix els hi explica el sentiment que el tenalla i l’ emoció que sent per tot allò que ha perdut i que més estima, la dona, els fills, el pis….La reacció de les dones és entendrir-se amb les batalletes de Felix i rebutjar els intents de lligar d’ Oscar.

Quan ja els desacords són constants i la situació insostenible, Felix és acollit en casa de les veïnes, en tant Oscar continua les seves partides de pocker amb els de la colla però potser comença a reconsiderar el seu tarannà.

 

 

COMENTARI

Magnífica i clàssica comèdia basada en una obra teatral de Neil Simon que s’ estrena en 1965 amb gran reeiximent. Va estar a punt de ser dirigida per Billy Wilder però la direcció, més funcional ,de Saks no deixa de reconèixer alguns elements bàsics del gran mestre: combinació de comèdia i sentimentalitat, grans actors, etc.

Gene Saks continua la col.laboració amb Simon dos anys després amb “Descalzos por el parque” i te un bon resultat de crítica i de públic en 1969 amb “Flor de cactus”, una altra comèdia, però aquest triomf no li obra les portes per realitzar més i millor cinema.

L’ obra planteja la vida en comú de dos amics separats que tenen caràcters i formes d’ entendre la vida en la llar totalment diverses.

Aquest contrast de maneres de ser i l’ habilitat actoral de Lemmon i Matthau és el que dona sentit al film.

Oscar és deixat, sorrut, despreocupat de les tasques de la casa, interessat en les partides de cartes amb els col·legues. Felix ,en canvi, és una perfecta ama de casa, enyora la seva llar familiar, és obsessiu  i perfeccionista i la seva sentimentalitat fa que les dones li obrin els braços. L’ antítesi de caràcters, el contrast total de personalitats és el secret de l’ èxit de l’ obra. A això  li acompanyen uns diàlegs de vegades tendres,de vegades àcids però sempre divertits. Tots els apunts per a la comèdia perfecta.

L’ actitud de Felix humanitza a Oscar i el fa rumiar sobre la seva manera de comportar-se.

CUMBRES BORRASCOSAS

 

 

 

Director: William Wyler

Actors: Merle Oberon

              Lawrence Oliver

              David Niven

              Flora Robson

              Geraldine Fitzgerald

Any: 1939

Títol original: Wuthering heights

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama romàntic

 

ARGUMENT

En els erms de Yorkshire, s’ alça la mansió dita “Cims borrascosos”. Un foraster arriba en mig del gel i del fred i es troba amb el senyor Heathcliff (Lawrence Oliver) que l’ allotja de mala gana.

En l’ habitació nupcial on fa anys que no hi dorm ningú l’ home desperta espantat per uns crits en la nit, un fantasma li rossa la mà i en tant el propietari surt a la recerca de l’ espectre que vol tornar, Ellen (Flora Robson), la criada li explica al nouvingut la història de la casa.

Quaranta cinc anys enrere “Cims borrascosos” era un lloc encantador, un bon dia el senyor Earnshaw apareix en la residència amb un nen que ha trobat abandonat en la ciutat. Earnshaw ja te dos fills: Cathy i Hindley.

El noi és anomenat Heathcliff, s’ adapta ràpidament a les costums de la casa i fa una gran amistat amb Cathy però es baralla constantment amb Hindley, el germà gran.

Heathcliff i Cathy entre jocs infantils s’ enamoren i el noi promet que, passi el que passi, la noia serà sempre la seva reina en el castell sobre els erms de “Cims borrascosos”.

Al poc temps Earnshaw emmalalteix i mor, Hindley, malgrat la seva joventut es converteix en l’ amo. “Cims borrascosos” deixa de ser l’ espai feliç dels jocs de la infància.

El temps passa i els nens es converteixen en adults. Heathcliff ha estat rebaixat pel nou amo a la qualitat de mosso de quadra i aquest el menysprea i el maltracta, tot i això l’ amistat amb Cathy (Merle Oberon) s’ ha convertit en amor correspost.

En absència d’ Hindley, Cathy i Heathcliff passegen al costat de la mansió dels Linton quan senten una musica i entreveuen que s’ esta celebrant una gran festa. Cathy s’ entusiasma dels oripells i la magnificència de la celebració però els nois són atacats pels gossos de la casa i Heathcliff és expulsat. El noi maleeix als Linton i profetitza que la casa en runes caurà sobre els seus amos.

Cathy es recupera de les mossegades dels gossos i ja curada retorna a “Cims borrascosos”, acompanyada d’ Edgar Linton (David Niven) però rebutja els bons modals d’ aquest per tornar als braços de’ Heathcliff.

Però Cathy ha conegut el món de l’ opulència, dels luxes i les temptacions i mentre Heathcliff sols li ofereix la vida d’ un criat, Linton és tot allò que ella podia somniar.

Així Linton li ofereix casar-se amb ell i això significa un ascens social. Heathcliff s’ assabenta, agafa un cavall i marxa de la casa, Cathy  intenta seguir-lo a través de la pluja i els erms, sense sort.

Linton es casa amb Cathy i durant anys viuen una vida tranquil·la i feliç al costat d’ Isabella (Geraldine Fitzgerald), la germana de Linton però al cap del temps, Heathcliff torna. Ha estat en Amèrica, ha descobert els seus verdaders orígens, que eren nobles , s’ ha convertit en un cavaller i ha comprat “Cims borrascosos”,  en decadència per les deutes i la mala gestió d’ Hindley.

Ara el criat s’ ha convertit en amo i l’ amo esta acabat i se sent inferior. Heathcliff li retreu el seu tracte en el passat i no amaga el seu ressentiment.

Un dia Isabella apareix en la mansió i entaula una relació amistosa amb Heathcliff, al cap del temps l’ home se li declara i concerten el casament, tot davant la gelosia de Cathy que li demana a Lindon que impedeixi la boda, llavors Lindon se n’ adona que Cathy encara estima a Heathcliff.

Isabella i Heathcliff es casen i se’n van a viure a “Cims borrascosos” però la noia no és feliç, doncs sap que el marit esta enamorat de Cathy i no pot estimar a ningú més.

El temps passa i Cathy emmalalteix, Heathcliff abandona casa seva per anar al costat de l’ estimada, els enamorats es retroben, s’ abracen i es besen com no  ho havien fet des dels temps de joventut i es confessen de nou el seu amor indestructible.

Heathcliff agafa a la noia i la porta fins la finestra, allà contemplen el castell on es van prometre amor de joves i Cathy mor en braços del seu estimat. Heathcliff reclama seguir-la més enllà de la mort.

El relat torna al present. El doctor ha trobat a Heathcliff en la neu amb una dona però sols ha vist les petjades de l’ home. Heathcliff mor i l’ espectre de Cathy se l’ emporta amb ella al més allà per gaudir de l’ amor etern.

 

 

COMENTARI

William Wyler dirigeix aquest clàssic, deutor de la novel.la d’ Emily Bronte de 1847. Es tracta de la versió canònica dins de les moltes en que aquesta obra ha estat portada a la pantalla.

En ella Bronte desfoga els seus sentiments i les frustracions d’una dona que va viure amagada i soltera i va morir als 30 anys.

Wyler presenta a través d’ un llarg flash back, la història amorosa d’ Heathcliff i Cathy, dos persones que s’ estimen més enllà de la mort.

La narració conté tots els elements del drama més desaforat: l’ amor impossible, la diferència social que allunya als enamorats, els fantasmes que pul·lulen per l’ entorn, la natura com un element físic més que, determina l’ actuació dels protagonistes, i tots els aspectes de la tragèdia: l’ engany, la humiliació, la hipocresia, les emocions i els sentiments interiors que canalitzen la vida.

Els personatges es veuen tancats en un entorn social que qüestiona aquests sentiments. Els amants s’ estimen però Heathcliff es rebutjat socialment per ser tan sols un mosso de quadra., Cathy li correspon però dubta entre l’ amor verdader i la posició social.

Els protagonistes tenen que escollir entre la vida en llibertat en els erms feréstecs o l’ opulència i el luxe de l’ alta societat.La falsedat i la hipocresia d’ aquest àmbit mundà a canvi de frustració i solitud.

Els personatges cerquen la seva identitat, qui és Heathcliff?, el pagerol de la infància o el noble en que s’ ha convertit?. Qui és Cathy?, la noia salvatge de “Cims borrascosos” o el seu mirall, la dona embadalida per el nou ordre social al que s’ ha integrat?.

Wyler planteja com Heathcliff viu en un món tètric i desolat, l’ únic que queda dels “Cims borrascosos”, com sols conserva la memòria d’ un passat feliç i com l’ espectre de l’ estimada ve, àvid, per emportar-se’l.

El passat torna en forma de fantasma i s’ emporta Heathcliff a l’ encalç de l’ amor que mai va poder gaudir plenament, l’ amor perdut en vida el recuperaran els amants en el més enllà.

Apoteosi del romanticisme més exacerbat, del desig malaltís que s’ estén i es consuma en l’ eternitat.