LA LINTERNA ROJA

 Director : Zhang Yimou

Actors: Gong Li

               He Saifei

               Cao Cuifen

Any: 1991

Títol original: Da hong deng long gao gao gua

Nacionalitat. Xina

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

   En la Xina dels anys  vint,  Songlian (Gong Li) és obligada a casar-se amb Chen Zouquian, el senyor d’una casa rica. Songlian és una noia jova que ha anat a la Universitat i es converteix en la quarta esposa del propietari.

Chen comparteix matrimoni amb Yuru, la primera dona, ja gran i que li ha donat un fill, amb Zhuoyan (Cao Cuifen), la segona esposa i amb Meishan (He Saifei) , la tercera esposa. Cadascuna te els seu propi habitacle i les seves habitacions.

Entre les dones neix una competència soterrada per complaure a l’ amo i ser la que gaudeixi dels favors, el llit i els privilegis de la mansió.

Cada vegada que una de les dones és l’ escollida per visitar l’ habitació del senyor, s’ encenen llanternes vermelles en la seva residència. Yan’er, la criada també manté relacions amb l’ amo i guarda en la seva llar llanternes enceses.

Songlian crema las llanternes, la denuncia i obliga a Yan’er a estar de genolls sobre la neu en el pati, fins que demani perdó, l’ assistenta s’hi nega,emmalalteix i mor.

Songlian intenta fer creure a l’ amo que està embarassada però aquest descobreix el frau i tapa amb draps negres les llanternes i la noia deixa de ser favorita.

En tant, Meishan , la tercera dona, manté relacions amb el metge de la casa, el doctor Gao. Songlian s’ emborratxa i delata a Meishan; la guàrdia troba als amants plegats, la noia és detinguda pels sicaris dels senyor i executada.

Arriba l’ estiu i amb ell una cinquena esposa, Songlian vagareja pels patis embogida.

 

 

COMENTARI

Zhang Yimou guanya l’ os d’or del festival de Berlin en 1987 amb “Sorgo rojo”. Des de llavors inicia una carrera enlluernadora amb pel·lícules plenes de sentit i bellesa que no complauen en excés al règim.

Anys després es dedica al gènere “Wuxia”d’ arts marcials i es converteix en un director molt més acomodatici pel poder.

“La linterna roja” pertany a aquesta primera etapa  i està basada en la novel·la de Su To de 1990: “Esposes i concubines”.Guanya el lleó de plata en 1991 en el festival de Venècia

Gong Li, musa i esposa de Zhang Yimou, interpreta a la protagonista. Yimou projecta quasi sempre en els seus relats el paper de la dona en el transcurs de la societat xinesa. En aquest cas la historia succeeix en els anys vint , en un moment en el que perviuen tradicions arbitraries, cruels i masclistes.

Un senyor feudal manté sota el seu jou a quatre dones i escull quan vol i com vol la relació que ha de guardar amb elles. Com diu, Songlian, la protagonista: “Nosaltres som menys que els gats o els gossos”.

Aquests seria un tema important en el relat, contemplar un món antic, en el que es dona una doble opressió la dona és una subordinada a l’ home pel seu sexe i ho és com persona sense mitjans en front el ric i poderós.

Yimou retrata l’ ambigüitat de les relacions a partir d’un dibuix psicològic dels personatges. Les concubines disputen entre elles pels favors de l’ amo ; la gelosia, l’ enveja, la lluita pel reconeixement, el rancor i el desig, s’ acumulen en una competència per obtenir privilegis i una millor situació personal en la casa.

Ens trobem davant unes relacions de poder  de l’ amo cap a les dones  i d’ elles entre si. La minyona, amant també del propietari,no vol ser menys i manté obertes en la seva habitació les llanternes vermelles que són l’ element que configura l’ imaginari de poder. L’ ascens social de Yan’er rau en convertir-se en una altra esposa tot i que sigui clandestina.

Així, tot es disposa al voltant de petites trampes i reclams, fer creure un embaràs inexistent, els fingiments de malalties per part de Meishan o les manyagueries de Zhuoyan.

L’ autoritarisme i la subordinació tenen un símbol i aquest és les llanternes vermelles que anuncien l’ elecció de l’ amo, o el massatge a l’ escollida . Tot es desenvolupa a través de signes i rituals.

L’ amo casi no apareix en primers plans, Yimou el contempla no tant com algú físic sinó com una metàfora arbitraria de poder. El règim xines va prohibir la pel·lícula, potser veient en Chen un mirall del sistema.

En qualsevol cas, Songlian no il·lumina com un personatge positiu sinó àmpliament contradictori. Ella denuncia a la minyona que mor per culpa dels  càstig a que es sotmesa i ella denuncia a la tercera esposa per les seves relacions adulteres amb el metge.

La lluita de les dones per un reconeixement superior és una lluita inútil, el temps passa, les esposes es fan grans o traeixen les expectatives de l’ amo i a l’ estiu una cinquena esposa, encara més jova, fa la seva aparició. Tot passa però tot resta igual.

Yimou utilitza els colors amb un contingut simbòlic. El vermell, el dels fanals, és l’ element de la passió, la sexualitat o la força, el blanc , en l’ hivern nevat, subratllà la captivitat i la mort de Meishan, el rigor d’ un  temps de destrucció.

El director xinès,antic operador fotogràfic, retrata cada espai amb una simetria i un sentit de la proporció excel·lents. Les portes condueixen als patis i aquests a altres portes i l’ espectador és un simple voyeur de tanta magnificència.