LA EXTRAÑA PAREJA

 

Director: Gene Saks

Actors: Walter Matthau

              Jack Lemmon

Any: 1968

Títol original: The odd couple

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Felix (Jack Lemmon) s’ acaba de separar de la seva dona i espera el divorci, deprimit passa la nit en un hotel I pensa en el suïcidi.

A la fi va a casa del seu amic Oscar (Walter Matthau), que està celebrant una de les seves timbes de pocker. Oscar el convenç perquè es quedi a viure en el seu ampli apartament.

Aviat les dues personalitats xoquen, en tant Oscar és descuidat, no presta atenció a les coses de la casa i pensa en sortir a lligar i divertir-se, Felix assumeix el rol femení, cuida la casa ,és un fanàtic de la neteja i la seva principal preocupació és el guisat que farà en la cuina.

Una nit els dos amics inviten a dues veïnes, també separades. En tant Oscar està preparant uns cocktails, Felix els hi explica el sentiment que el tenalla i l’ emoció que sent per tot allò que ha perdut i que més estima, la dona, els fills, el pis….La reacció de les dones és entendrir-se amb les batalletes de Felix i rebutjar els intents de lligar d’ Oscar.

Quan ja els desacords són constants i la situació insostenible, Felix és acollit en casa de les veïnes, en tant Oscar continua les seves partides de pocker amb els de la colla però potser comença a reconsiderar el seu tarannà.

 

 

COMENTARI

Magnífica i clàssica comèdia basada en una obra teatral de Neil Simon que s’ estrena en 1965 amb gran reeiximent. Va estar a punt de ser dirigida per Billy Wilder però la direcció, més funcional ,de Saks no deixa de reconèixer alguns elements bàsics del gran mestre: combinació de comèdia i sentimentalitat, grans actors, etc.

Gene Saks continua la col.laboració amb Simon dos anys després amb “Descalzos por el parque” i te un bon resultat de crítica i de públic en 1969 amb “Flor de cactus”, una altra comèdia, però aquest triomf no li obra les portes per realitzar més i millor cinema.

L’ obra planteja la vida en comú de dos amics separats que tenen caràcters i formes d’ entendre la vida en la llar totalment diverses.

Aquest contrast de maneres de ser i l’ habilitat actoral de Lemmon i Matthau és el que dona sentit al film.

Oscar és deixat, sorrut, despreocupat de les tasques de la casa, interessat en les partides de cartes amb els col·legues. Felix ,en canvi, és una perfecta ama de casa, enyora la seva llar familiar, és obsessiu  i perfeccionista i la seva sentimentalitat fa que les dones li obrin els braços. L’ antítesi de caràcters, el contrast total de personalitats és el secret de l’ èxit de l’ obra. A això  li acompanyen uns diàlegs de vegades tendres,de vegades àcids però sempre divertits. Tots els apunts per a la comèdia perfecta.

L’ actitud de Felix humanitza a Oscar i el fa rumiar sobre la seva manera de comportar-se.

CUMBRES BORRASCOSAS

 

 

 

Director: William Wyler

Actors: Merle Oberon

              Lawrence Oliver

              David Niven

              Flora Robson

              Geraldine Fitzgerald

Any: 1939

Títol original: Wuthering heights

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama romàntic

 

ARGUMENT

En els erms de Yorkshire, s’ alça la mansió dita “Cims borrascosos”. Un foraster arriba en mig del gel i del fred i es troba amb el senyor Heathcliff (Lawrence Oliver) que l’ allotja de mala gana.

En l’ habitació nupcial on fa anys que no hi dorm ningú l’ home desperta espantat per uns crits en la nit, un fantasma li rossa la mà i en tant el propietari surt a la recerca de l’ espectre que vol tornar, Ellen (Flora Robson), la criada li explica al nouvingut la història de la casa.

Quaranta cinc anys enrere “Cims borrascosos” era un lloc encantador, un bon dia el senyor Earnshaw apareix en la residència amb un nen que ha trobat abandonat en la ciutat. Earnshaw ja te dos fills: Cathy i Hindley.

El noi és anomenat Heathcliff, s’ adapta ràpidament a les costums de la casa i fa una gran amistat amb Cathy però es baralla constantment amb Hindley, el germà gran.

Heathcliff i Cathy entre jocs infantils s’ enamoren i el noi promet que, passi el que passi, la noia serà sempre la seva reina en el castell sobre els erms de “Cims borrascosos”.

Al poc temps Earnshaw emmalalteix i mor, Hindley, malgrat la seva joventut es converteix en l’ amo. “Cims borrascosos” deixa de ser l’ espai feliç dels jocs de la infància.

El temps passa i els nens es converteixen en adults. Heathcliff ha estat rebaixat pel nou amo a la qualitat de mosso de quadra i aquest el menysprea i el maltracta, tot i això l’ amistat amb Cathy (Merle Oberon) s’ ha convertit en amor correspost.

En absència d’ Hindley, Cathy i Heathcliff passegen al costat de la mansió dels Linton quan senten una musica i entreveuen que s’ esta celebrant una gran festa. Cathy s’ entusiasma dels oripells i la magnificència de la celebració però els nois són atacats pels gossos de la casa i Heathcliff és expulsat. El noi maleeix als Linton i profetitza que la casa en runes caurà sobre els seus amos.

Cathy es recupera de les mossegades dels gossos i ja curada retorna a “Cims borrascosos”, acompanyada d’ Edgar Linton (David Niven) però rebutja els bons modals d’ aquest per tornar als braços de’ Heathcliff.

Però Cathy ha conegut el món de l’ opulència, dels luxes i les temptacions i mentre Heathcliff sols li ofereix la vida d’ un criat, Linton és tot allò que ella podia somniar.

Així Linton li ofereix casar-se amb ell i això significa un ascens social. Heathcliff s’ assabenta, agafa un cavall i marxa de la casa, Cathy  intenta seguir-lo a través de la pluja i els erms, sense sort.

Linton es casa amb Cathy i durant anys viuen una vida tranquil·la i feliç al costat d’ Isabella (Geraldine Fitzgerald), la germana de Linton però al cap del temps, Heathcliff torna. Ha estat en Amèrica, ha descobert els seus verdaders orígens, que eren nobles , s’ ha convertit en un cavaller i ha comprat “Cims borrascosos”,  en decadència per les deutes i la mala gestió d’ Hindley.

Ara el criat s’ ha convertit en amo i l’ amo esta acabat i se sent inferior. Heathcliff li retreu el seu tracte en el passat i no amaga el seu ressentiment.

Un dia Isabella apareix en la mansió i entaula una relació amistosa amb Heathcliff, al cap del temps l’ home se li declara i concerten el casament, tot davant la gelosia de Cathy que li demana a Lindon que impedeixi la boda, llavors Lindon se n’ adona que Cathy encara estima a Heathcliff.

Isabella i Heathcliff es casen i se’n van a viure a “Cims borrascosos” però la noia no és feliç, doncs sap que el marit esta enamorat de Cathy i no pot estimar a ningú més.

El temps passa i Cathy emmalalteix, Heathcliff abandona casa seva per anar al costat de l’ estimada, els enamorats es retroben, s’ abracen i es besen com no  ho havien fet des dels temps de joventut i es confessen de nou el seu amor indestructible.

Heathcliff agafa a la noia i la porta fins la finestra, allà contemplen el castell on es van prometre amor de joves i Cathy mor en braços del seu estimat. Heathcliff reclama seguir-la més enllà de la mort.

El relat torna al present. El doctor ha trobat a Heathcliff en la neu amb una dona però sols ha vist les petjades de l’ home. Heathcliff mor i l’ espectre de Cathy se l’ emporta amb ella al més allà per gaudir de l’ amor etern.

 

 

COMENTARI

William Wyler dirigeix aquest clàssic, deutor de la novel.la d’ Emily Bronte de 1847. Es tracta de la versió canònica dins de les moltes en que aquesta obra ha estat portada a la pantalla.

En ella Bronte desfoga els seus sentiments i les frustracions d’una dona que va viure amagada i soltera i va morir als 30 anys.

Wyler presenta a través d’ un llarg flash back, la història amorosa d’ Heathcliff i Cathy, dos persones que s’ estimen més enllà de la mort.

La narració conté tots els elements del drama més desaforat: l’ amor impossible, la diferència social que allunya als enamorats, els fantasmes que pul·lulen per l’ entorn, la natura com un element físic més que, determina l’ actuació dels protagonistes, i tots els aspectes de la tragèdia: l’ engany, la humiliació, la hipocresia, les emocions i els sentiments interiors que canalitzen la vida.

Els personatges es veuen tancats en un entorn social que qüestiona aquests sentiments. Els amants s’ estimen però Heathcliff es rebutjat socialment per ser tan sols un mosso de quadra., Cathy li correspon però dubta entre l’ amor verdader i la posició social.

Els protagonistes tenen que escollir entre la vida en llibertat en els erms feréstecs o l’ opulència i el luxe de l’ alta societat.La falsedat i la hipocresia d’ aquest àmbit mundà a canvi de frustració i solitud.

Els personatges cerquen la seva identitat, qui és Heathcliff?, el pagerol de la infància o el noble en que s’ ha convertit?. Qui és Cathy?, la noia salvatge de “Cims borrascosos” o el seu mirall, la dona embadalida per el nou ordre social al que s’ ha integrat?.

Wyler planteja com Heathcliff viu en un món tètric i desolat, l’ únic que queda dels “Cims borrascosos”, com sols conserva la memòria d’ un passat feliç i com l’ espectre de l’ estimada ve, àvid, per emportar-se’l.

El passat torna en forma de fantasma i s’ emporta Heathcliff a l’ encalç de l’ amor que mai va poder gaudir plenament, l’ amor perdut en vida el recuperaran els amants en el més enllà.

Apoteosi del romanticisme més exacerbat, del desig malaltís que s’ estén i es consuma en l’ eternitat.

MADAME D

 

Director: Max Ophuls

Actors. Danielle Darrieux

               Charles Boyer

               Vittorio de Sica

Any: 1953

Nacionalitat: França

Gènere : Comèdia

 

ARGUMENT

Louise O, Madame De (Danielle Darrieux) ha contret deutes i es veu obligada a empenyorar unes valuoses arracades que li va regalar el seu marit, André (Charles Boyer), un general de l’ exercit.

Louise enganya a l’ espòs en la funció d’ òpera a la que assisteixen plegats i fa veure que les ha perdut o els hi han robat.

Com la notícia arriba als diaris, Monsieur Remy, el joier, decideix tractar amb el marit i revendre-li les arracades, l’ home te una amant, Lola, que s’ acomiada d’ ell i marxa cap a Constantinopla i André les hi regala.

Lola , una vegada arribada a destí, perd els seus diners en el joc i ven de nou els penjolls per obtenir efectiu.

Un diplomàtic, el baró Fabrizio Donati (Vittorio de Sica) les compra més tard i és anomenat ambaixador a Paris. Casualment coneix en l’ estació a Louise i s’ enamora d’ ella; per abraçar els seus favors li ofereix les joies que així retornen al seu origen.

Madame De fingeix davant el marit i li vol fer creure que les arracades estaven perdudes dins d’uns guants.

André no cau en el parany i li demana explicacions a Donati, les arracades tornen a la joieria de nou i Louise cau malalta de pena. L’ objecte de desig és rescabalat una altra vegada però al temps, Louise es veu obligada a regalar-lo a una cosina que, ha tingut un fill, la noia que no te diners ho empenyora de nou.

Louise, que no pot viure sense les joies, que simbolitzen el seu amor per Donati, les recupera. André, despitat pel menyspreu de Louise repta en duel a Donati, Louise corre al punt d’ encontre per evitar l’ enfrontament però just sent un tret sense resposta, André ha matat a Donati, Louise no pot suportar-ho i cau ferida de mort per l’ ensurt.

 

 

COMENTARI

Ophuls porta al cinema una poc coneguda novel.la de Louise de Vilmorin, la roda en el seu retorn a França després de l’ exili americà i és quan realitza les seves millors pel·lícules.

L’ estil elegant i contingut d’ Ophuls, serveix per aquesta comèdia d’ embolics que es converteix en drama.

El director austríac retrata la hipocresia de l’ alta societat, els salons de luxe, el matrimoni de conveniència i la doble moral de tots els protagonistes, Tot és lleuger, mundà i subtil, els personatges no expressen les seves emocions ni els seus  sentiments fins que Madame De cau enamorada i es veu presonera de la seva  mateixa trampa.

Madame De és una dona frívola, de cap calent, superficial, sotmesa al poder dels privilegis, els diners i un marit ric al que no estima però això canvia quan s’ enamora d’un altre home.

La convenció social i la voluntat d’ evitar escàndols impedeixen el triomf de l’ amor, quan Louise sols escolta els seus sentiments, es troba amb la societat falsa i banal de la que s’ ha aprofitat, que és la que l’ impedeix sortir-se’n endavant, el drama i la mort tanquen la tramoia.

La història transcorre en el Paris de principis del segle XX, al voltant d’una joia que va passant de mans en mans;  la protagonista la ven perquè no la valora ja  que és un regal del marit però després quan li arriba de part de l’ amant, no se’n vol desprendre doncs són el símbol del seu amor.

Tota la història està marcada per l’ atzar, les arracades passen d’ un a l’ altra per tornar a la seva propietària original, la casualitat és el nexe d’ unió entre el valuós objecte i el trio protagonista, marit , muller i amant, en una successió d’ apropiacions i pèrdues.

Ophuls ens ve a dir que l’ amor com les joies és un joc, alguna cosa que canvia d’ amo i que s’ intercanvia per diners.

Aquest amor impossible és vist a partir de girs de guió un tant recargolats que s’ allarguen en excés. El director mostra  aquest món d’ aparences i no explica mai el nom de la heroïna, Madame De…., així participa en els secrets de l’ alta societat, en les convencions i els silencis que legitimen tota l’ acció.

Ophuls mou els seus personatges en palaus aristocràtics i salons sumptuosos i els balls són retratats en llargs tràvelings on sobresurt el món opulent guiat pel simulacre i el canvi de parella.

EL HOMBRE MOSCA

 

 

Director: Fred Newmeyer-Sam Taylor

Actors: Harold Lloyd

               Mildred Davies

Any: 1923

Títol original: Safety last

Nacionalitat: USA

Gènere: Còmic

 

ARGUMENT

    Harold (Harold LLoyd) s’ acomiada de Mildred (Mildred Davies), la seva xicota, per trobar una vida millor  en la ciutat.

Harold s’ ocupa en uns grans magatzems  i no deixa de ser un venedor més davant la supervisió dels seus superiors, malgrat això, li explica a Mildred que ha prosperat i te un càrrec important.

Quan Harold menys s’ho espera Mildred apareix en la botiga i el noi simula que és el cap, aprofitant l’ absència de l’ amo.

El director de l’ empresa demana una idea pel progrés del negoci i ofereix mil dòlars a qui la proposi. A Harold se li ocorre escalar l’ edifici on s’ ubica la societat, com una manera de fer propaganda de l’ entitat. Se li accepta la idea però hi ha un problema, Harold no és escalador.

Harold apel·la  al seu amic Bill, que pot ascendir gratacels gràcies a la seva gran agilitat i ambdós prometen repartir-se la recompensa.

Arriba el dia de la prova i acorden que Harold pujarà fins el primer pis, allà s’ intercanviaran el vestuari i Bill continuarà l’ ascensió però Bill te comptes pendents amb la llei i és perseguit per tot l’ edifici per un guàrdia recalcitrant.

Harold comença a pujar però la col·laboració de l’ amic no arriba i s’ enfronta a tota mena d’ incidències que li dificulten l’ escalada. Finalment corona el punt més alt de l’ edifici, davant l’ admiració de la gent i l’ espera de Mildred, feliç i orgullosa del valor del seu noi.

 

Resultat d'imatges de EL HOMBRE MOSCA IMAGES

 

COMENTARI

Harold LLoyd va ser considerat, amb Chaplin i amb Keaton, el gran humorista del cine dels anys vint. Amb la col·laboració del seu amic Hal Roach com a productor realitza gran nombre de curts i s’especialitza en un personatge prototip de l’ home comú: l’ home de les ulleres.

“El hombre mosca” és el seu quart llarg, i l’ obra mestra de la seva carrera. Quan arriba el sonor Lloyd continua fent pel·lícules però amb èxit escàs. En 1938 deixa el cine i es dedica a viure la vida gràcies als múltiples ingressos que havia atresorat.

Avui l’ ascendència de LLoyd sobre el món cinematogràfic és més petita que l’ empremta deixada per Chaplin i Keaton.  Chaplin era el vagabund que s’ enfrontava a les autoritats i Keaton era un anàrquic que creava disbauxa per allà on passava, en canvi LLoyd va reproduir més l’ esperit del sistema; l’ home que busca l’ èxit i l’ ascens social i que és condescendent amb el món establert, per això els crítics el consideren més proper a l’ ordre social preexistent , més convencional i menys destructiu.

En “El hombre mosca” Lloyd llueix les seves aptituds atlètiques, l’ escalada al gratacels és la llarga escena  , el corpus  del film. Si bé Lloyd tenia una base de protecció, els escarafalls físics són reals, rodats en ocasions en un pla únic i mostren una perícia increïble en l’ actor.

Com tots els còmics de l’ època Lloyd insereix els seus gags en el slapstick, caigudes i cops  com base de l’ acció però no menysprea la sàtira i un apunt crític. Harold vol mostrar el seu talent davant la seva promesa en la seva ocupació, és un de tants però vol aparentar que és el cap i això porta a una sèrie d’ equivocs, tots divertits. Lloyd s’ insereix en un món de premisses socials unívoques i en els seu paper viu per complir el  deure, arribar a l’ hora a la feina, millorar en l’ escala social i ser eficient.

L’ escalada de l’ edifici es pot veure com un element simbòlic lligat a aquest aspecte, l’ ascensió és física però també moral, comporta força constància i entestament, mèrits que porten a l’ èxit.

L’ escalada està, com la vida, plena d’ inconvenients, tot trontolla, resta lligat per una corda i suspès en el vuit, un ratolí se li fica en el pantaló i el gran cop  i imatge icònica de la història del cine, resta penjat de les agulles del rellotge a centenars de metres del vuit.

A la fi aconsegueix el seu objectiu arribar al cim , convertir-se en un heroi i fer riure a l’ espectador.

 

MACBETH

 

Director: Orson Welles

Actors: Orson Welles

               Jeanette Nolan

              Roddy Mc Dowall

Any: 1948

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine clàssic

 

ARGUMENT

Macbeth (Orson Welles) és un noble escocès en el segle XI. Un dia escolta la predicció de les bruixes que li diuen que serà rei. Incentivat per l’ ambició del a seva esposa, Lady Macbeth( Jeanette Nolan), es conxorxa contra Duncan, el rei, i el mata a ell i a tota la seva família.

Erigit monarca, hi han homes de la cort que recelen de la seva persona i el defugen, com Malcom (Roddy Mc Dowall) i Macduff.

Les bruixes anuncien a Macbeth que d’ un altre company d’ armes, Banquo, naixerà l’ estirp que regnarà en el futur, així que Macbeth ordena assassinar-lo. Els botxins acompleixen l’ ordre però el fill de Banquo aconsegueix escapar.

Seguint sempre els consells de les bruixes, aquestes li diuen que vagi en compte amb Macduff. Macbeth va a per ell però sols es pot trobar a la seva dona, fills i criats i els mata a tots.

Encegat en una orgia de sang I tirania, comença a tenir sentiments de culpa i creu veure davant seu l’ esperit degollat del rei Duncan.

Les bruixes, en tant, li anuncien que serà invencible i que sols podrà ser derrotat quan el bosc de Birnam arribi fins a Dunsinane, el seu regne i que cap home nascut de dona podrà arrabassar-li el poder.

En tant, Malcom i Mcduff, ajudats pels anglesos preparen un gran exèrcit per avançar sobre Dunsinane. Per amagar-se millor tallen els arbres del bosc de Birnam i avancen amb ells com a parapet.

Quan la guàrdia anuncia a Macbeth que els bosc esdevé sobre el regne, el rei es veu perdut, en tant la seva dona, plena de remordiments, es suïcida.

Macbeth lluita en la batalla fins a trobar-se front a Macduff, que li confessa que no va néixer de mare sinó que va ser extret precoçment. La profecia es compleix, Macduff mata Macbeth i Malcom es proclamat rei d’ Escòcia.

 

 

COMENTARI

Welles interpreta l’ obra de Shakespeare a partir de la seva manera d’ entendre el cinema. Ràpids moviments de càmera, cine en blanc i negre, imatges plenes de foscor i primers plans del protagonista que desenvolupa la seva evolució psicològica.

Welles / Shakespeare planteja el tema de l’ ambició, de l’ ànsia de poder, de la tirania però també del remordiment, i el sentiment d culpa.

Shakespeare ve a dir que tot està marcat pel destí (les bruixes) i que l’ home sols executa allò pel que ja està predestinat. A través d’ aquesta cursa pel poder, Macbeth es va degradant moralment, obsessionat per l’ ambició.

Sols a la fi, quan es dona compta que l’ espera la mort, entreveu la vacuïtat del viure, en el famós discurs : “La vida és un foll que ple de brogit i de fúria s’ agita sobre un escenari, un conte narrat per un idiota que no significa res”.

En tant se sent la veu de Macbeth, la pantalla sols ens mostra el cel tenebrós.

Shakespeare parla del destí. El rei intenta impedir amb sang i obcecació que aquest es compleixi, les bruixes  no són en realitat endevines sinó transmissores d’una realitat inapel·lable que s’ha de complir. L’ home és petit i dèbil front les forces que ell mateix ha convocat i és incapaç d’ anorrear.

 

 

LOS FABULOSOS BAKER BOYS

 

 

Director: Steve Kloves

Actors: Michelle Pfeiffer

               Jeff Bridges

               Beau Bridges

 Any: 1989

Títol original: The fabulous Baker boys

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Jack Baker (Jeff Bridges) i Frank (Beau Bridges), el seu germà, són dos pianistes de standarts i de jazz, actuen en clubs i hotels des de fa trenta- un anys però l’ audiència decreix i els locals no els volen.

Els dos germans pensen que tindran més reeiximent si contracten a una vocalista. Fan múltiples proves sense èxit, fins que l’ última noia que es presenta és l’ escollida i la que els hi agrada; es tracta de Susie Diamond (Michelle Pfeiffer).

La bona surt truca a la seva porta, les actuacions se succeeixen i els locals s’ omplen. Jack i Susie se’n van al llit i això crea problemes en el grup, mentre Susie advoca per un estil més personal, Frank que, està casat  i te dues filles ,vol continuar igual.

La noia, cansada d’ aquesta rutina s’ acomiada del grup i abans te una forta discussió amb Jack. Aquest també n’ està fart i el duo es dissol.

Jack i Susie, ja sense ressentiment, es retroben i la intuïció de l’ home li diu que potser es tornaran a veure.

 

 

COMENTARI

    Steve Kloves és un dels guionistes de la sèrie Harry Potter. Abans ho intenta com a director, aquesta és la seva primera pel·lícula, quatre anys després roda “Como uña y carne”, que passa desapercebuda, i  deixa la direcció.

“Los fabulosos Baker boys” és un drama romàntic que explota el carisma de Jeff Bridges, com un Jack Baker, melancòlic, cínic i arrogant, i d’una Michelle Pfeiffer esplèndida i que vivia els seus millors moments com actriu, com una Susie Diamond, atrevida i audaç.

El film és una historia glamourosa de perdedors. Jack i Frank són dos germans molt diferents que voregen el fracàs, després d’anys de tocar plegats. La incorporació d’una noia, Susie, revifa el grup però comporta altres problemes, l’ aparició de l’ amor però també la percepció que la rutina s’ha instal·lat en el conjunt i que cantar i tocar cada nit els mateixos temes no els satisfà.

Jack i Susie són dues ànimes bessones; independents, solitaris, amb talent i cercant camins nous que els facin feliços.

Kloves empra els clarobscurs de la nit per confegir un relat que de vegades es torna amarg. Un retrat de gent allunyada del somni americà, supervivents marcats per les ferides del desengany i la solitud.

La música i les cançons, amb la banda sonora que aporta Duke Ellington, són una basa important en el film, la Pfeiffer li dona un toc sensual i elegant a les cançons que ella mateixa interpreta.

 

ESPLENDOR EN LA YERBA

 

 

 

Director: Elia Kazan

Actors: Warren Beatty

               Natalie Wood

Any: 1961

Títol original: Splendor in the grass

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Bud Stamper (Warren Beatty) i Deanie Lomis (Natalie Wood) són dos joves que surten plegats i estan enamorats però pateixen la pressió dels pares que s’ oposen a la relació.

Bud depèn d’ un pare possessiu que vol dirigir la vida del fill,vol que estudií en l’ Universitat I pensa que el noi és el millor en tot.

Deanie està sotmesa a una educació tradicional,orientada a no lliurar-se al noi fins al matrimoni.

Bud, dèbil de caràcter, acaba acceptant les normes del pare , deixa a Deanie i se’n va a estudiar a Yale. La noia, incapaç de suportar la pèrdua,es deprimeix i acaba ingressant en un psiquiàtric, després d’ un intent de suïcidi.

Bud no és feliç en l’ Universitat i no estudia. El seu pare segueix disposat a imposar-li la seva manera de viure però quan arriba el crack borsari del 29, s’arruïna i es llença pel balcó.

Passats dos anys i mig Deanie surt curada del psiquiàtric i amb una promesa de matrimoni d’un altre pacient curat, però quan arriba a Kansas, el primer que vol fer és veure a Bud.

Aquest, empobrida la seva família per la gran depressió, treballa d’ agricultor i s’ ha casat amb una cambrera que va conèixer en temps universitaris.

El destí ja ha jugat les seves cartes i res tornarà a ser com abans.

 

COMENTARI

     Kazan sempre ha estat proper a portar al cine dels grans drames, uns relats que reclamen a autors com Tennessee Williams (Un tranvia llamado deseo) o John Steinbeck (Al este del eden). Ara és basa en el guió de William Inge amb el que aquest guanya un oscar. Inge és autor d’ altres adaptacions  al cine com “Picnic” o “Bus stop”

En “Esplendor en la yerba” Kazan retrata una història d’ amor fracassada, plena de lirisme i poesia on es manifesta l’ Amèrica dels anys vint; el món d’ “El gran Gatsby”, els precedents de la gran depressió americana.

L’ autor lliga la història al fracàs del somni americà. Ace , el pare de Bud, vol que el fill faci tot allò que al patriarca li ve de gust. És un home incapaç d’ escoltar, que vol complir els seus desitjos no realitzats amb el fill però no te en compte la seva opinió. Ace és algú aferrat tan sols als negocis i als diners que acaba amb la seva vida quan se n’ adona de la buidor que l’ envolta.

Els pares de Deanie eduquen a la noia en el puritanisme; conservadors, benintencionats, també volen el millor par a la filla però són presoners de les convencions de l’ època.

Kazan retrata l’ emocionant història d’ amor d’ tot allò que es pogut ser i no va ser. Com Bov claudica, com els dos joves, aliens al somni del seu amor, s’ adapten a noves vides i a noves persones, com el context social és més poderós que el seu amor.

Kazan te un altre referent en “Romeu i Julieta” i ens convida a escoltar el gran poema de Woodsworth que dona sentit al film: “Encara que ja res pugui tornar-nos l’ hora de el esplendor en l’ herba, de la glòria entre les flors, no hem d’ afligir-nos perquè la bellesa continua en el record.

L’ esplendor en l’ herba és el temps de la joventut, un temps únic, un moment de vida que al poc ja tan sols és record. La fugacitat dels bons moments, tot allò que s’ ha perdut que ja no tornarà.

 

GREASE

 

 

Director: Randall Kleiser

Actors: John Travolta

              Olivia Newton John

              Stockard Channing

              Jeff Conaway

Any: 1978

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

 

ARGUMENT

Sandy (Olivia Newton John) ha conegut durant les vacances a Danny Zucko (John Travolta), els dos s’han agradat.

Quan comença el curs , abans de graduar-se en la Universitat, resulta que els dos coincideixen en la mateixa escola, la Rydell, sense saber-ho.

Danny és fatxenda, trinxeraire, simpàtic, desenfadat i presumeix en el seu grup d’ enamorar a totes; Sandy  coneix al grup de les Pink ladies, on destaca Rizzo (Stockard Channing), la noia que les lidera, desitjosa de viure la vida i l’ amor amb els nois que li agraden, especialment amb Kenickie (Jeff Conaway); en aquest ambient Sandy és una noia casta i puritana.

Quan Sandy i Danny es troben, el noi es distancia de Sandy per seguir el seu paper de dur i ella se sent desencisada.

Danny intenta acostar-se de nou a Sandy però les coses no resulten fàcils; primer quan el concurs de ball , en el qual Danny guanya el primer premi amb una altra parella i després quan Danny vol iniciar una via més carnal d’ acostament i la noia s’hi nega.

Passa el temps, Sandy entén que te que canviar d’ estratègia si vol conquistar el cor de Danny; en la festa de fi de curs, apareix vestida com una verdadera tigressa i el seu ball i els seus moviments sexys sedueixen definitivament al noi.

 

 

COMENTARI

Un any després de “La fiebre del sábado noche”, la industria d’ Hollywood reincideix amb John Travolta, la revelació d’ aquell film.

Aquest torna a repetir el seu paper de canalla i poca vergonya que s’ emporta les dones de carrer, i consolida les seves dots de ballarí.

Kleiser aconsegueix un producte fresc, divertit, lleuger, una icona del pop dels vuitanta, basada en un homenatge a la música i el ball dels cinquanta; treballa amb una coreografia ajustada i unes cançons trepidants, que es recorden al cap dels anys, escrites algunes per Barry Gibbs, el líder dels Bee Gees, en definitiva un espectacle ple de màgia i diversió.

A més la pel·lícula llança un missatge alliberador de cara al públic jove al que anava destinat, Sandy és una noia puritana però conquesta al seu xicot quan es converteix en una fera sensual i voluptuosa i supera el seu complex “Sandra Dee”, la gata moixa intèrpret de les comèdies dels seixanta.

No es pot ser sempre bona nena si vols caçar a aquell que estimes, és el missatge.

D’ altra banda i per compensar, la cap de la banda de les noies, Rizzo, alliberada i promiscua, decideix casar-se amb Kenickie després d’haver tingut un ensurt amb ell i creure que estava embarassada.

Són imatges poc feministes, on el que val és l’ aparença, el que sembles i no el que ets.

Aquesta aparença és important pels personatges que tan acuradament miren per la seva figura; Danny sempre pentinant-se l’ onda del cabell, els nois mirant-se al mirall abans del ball, el distanciament de Danny davant Sandy es dona, per tant, de no trencar la imatge que els amics tenen d’ ell i no semblar massa tou.

La pel·lícula és un homenatge al rock dels cinquanta, a les pistes de ball, a les grans orquestres, a les bandes i apareixen referències cinèfiles com la cursa de cotxes entre els dos nois, una clara relació amb “Rebeldes sin causa” o quan el competidor de Danny, treu un estilet que porta en les rodes del vehicle. Estem rememorant clarament la cursa de quadrigues de “Ben-Hur”. No falten cameos d’ estrelles del pop o del rock com Frankie Avalon en el paper d’ àngel de la guarda de Frenchie, una de les noies del grup, a qui aconsella que continuï estudiant en lloc d’ iniciar el treball en una perruqueria.

La pel·lícula introdueix també el cant a l’ amistat, després de la graduació, els nois pregunten si ara que els estudis els separaran, seguiran veient-se, la resposta és afirmativa, ells seran sempre fidels a aquesta relació de joventut.

HASTA QUE LLEGÓ SU HORA

 

Director: Sergio Leone

Actors: Henry Fonda

               Claudia Cardinale

               Jason Robards

              Charles Bronson

              Gabrielle Ferzetti

Any: 1968

Títol original: Once upon a time in the west

Nacionalitat: USA/Itàlia

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Tres pistolers arriben a l’ estació de tren, esperen al seu cap, Frank, però qui arriba és un home que toca l’ harmònica (Charles Bronson) i que els mata.

Les terres dels McBain estan ubicades en Sweet Water, allà hi ha aigua en abundància i per allà passarà la futura estació de tren. Brett McBain viu sol amb els seus tres fills i vol construir una gran ciutat al voltant. S’ ha casat amb Jill (Claudia Cardinale) i espera que la dona arribi des de Nova Orleans.

Però qui arriba és Frank (Henry Fonda) amb la seva colla. Per encàrrec d’ un mafiós home de negocis, Marton (Gabrielle Ferzetti) mata a McBeidt i als seus tres fills.

Quan Jill compareix en Sweet Water es troba tan sols amb la companyia de Cheyenne (Jason Robards), un perseguit per la justícia. En realitat, Jill era una prostituta en Nova Orleans i ja coneixia a Frank amb qui se’n va al llit.

Jill decideix vendre les terres i Frank comprar-les però la sobtada aparició de l’ home de l’ harmònica trenca l’ operació. Els misteriós personatge ofereix 5000 dòlars i com a garantía ofrena a Cheyenne, a qui ha capturat.

Frank va en recerca de l’ home de l’ harmònica,no vol les terres, ni els diners, ni la dona, tan sols vol saber qui és i que busca.

Aviat ho sabrà. L’ home de l’ harmònica ha vingut a venjar-se. Fa anys, quan era quasi un nen,Frank va penjar al seu pare, l’ home va estar suspès sobre les espatlles del noi amb la soga al coll fins que  no va poder més, va caure i el pare va se enforcat.

Frank, l’ abandonà a la seva sort i li posà una harmònica en la boca. Ara els dos s’ enfronten en un duel singular. L’ home de l’ harmònica mata a Frank i li torna l’ instrument musical.

Ell ja ha fet la feina i se’n va, encara es troba amb Cheyenne, que s’ ha escapat dels seus carcellers però ha quedat malferit  en la batussa.

Jill es queda sola en les terres, el tren arriba i un nou món està a punt de sorgir.

 

 

COMENTARI

Leone inicia la seva saga sobre la història dels Estats Units que completaria amb “Erase una vez en Amèrica”.

Aquest és un western psicològic, un western d’ autor. El director composa una mirada sobre el naixement d’una nació. La lluita per les terres i l’ aigua, la construcció de les noves ciutats, l’ arribada de la gent que vol prosperar  i en front, el vell món, el món salvatge, sense regles on s’ imposa el més fort,l’ ambició i la venjança.

Aquest fresc social es referma sobre la planificació cinematogràfica dels grans espais però sobretot sobre els primers plans dels homes que encara esperen imposar la seva llei,rudes, malcarats, venjatius i sense escrúpols. Frank, un pistoler a sou, Cheyenne, un delinqüent perseguit, l’ home de l’ harmònica, un venjador, Jill, una ambiciosa.

La pel·lícula s’obra amb l’ arribada de tres pistolers a l’ estació. La càmera recórrer els seus rostres immutables, el del vell cap d’ estació espantat, el rostre de l’ home que ve a liquidar-los. La càmera s’ atura amb lentitud i morositat en els jocs de mirades, en els petits moviments d’ alerta i així s’ obté un retrat d’una gent, d’un món.

Igualment, és magistral la composició de l’ escena de l’ enfrontament entre Frank i l’ home de l’ harmònica. La càmera recórrer els rostres colrats i endurits dels dos rivals. Sobre el primer pla del nouvingut genera un zoom que ens acosta encara més al seu rostre impertorbable o enfoca un pla general  i un tràveling amb les muntanyes al fons recreant la imatge del venjador a l’ espera.

Western de silencis i mirades, tan magistral com atípic, que compta amb la banda sonora d’ Ennio Morricone, elaborada abans que el film.

La pel·lícula és un homenatge al cine de l’ Oest que  ja en 1968 era un gènere en decadència i assoleix els trets bàsics que l’ han fet immortal.

Uns bandits sense escrúpols, un home misteriós que arriba de lluny a complir una missió que tothom desconeix i que és una venjança, una dona a qui tothom vol protegir però que serà la beneficiaria final de tot el tripijoc i la certesa d’un món salvatge, on determinats homes ja no hi tenen espai i d’un món diferent que comença i que anuncia un nou ordre.

UNA NOCHE EN LA ÒPERA

 

 

Director: Sam Wood

Actors: Groucho Marx

              Chico Marx

              Harpo Marx

              Margaret Dumont

              Allan Jones

              Kitty Carlisle

Any: 1935

Tito original: A night at the opera

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Otis  Driftwood (Groucho Marx) és l’ administrador de Missis Claypool (Margaret Dumont), una rica viuda, disposada a finançar la temporada d’ òpera en Estats Units. En els seu camí s’interposa Gottlieb, un empresari que vol representar l’ òpera en Nova York.

El primer tenor és Lassparri, que té com ajuda de càmera a Tomasso (Harpo Marx). Lassparri és un home ple de supèrbia i enamorat de Rosa Castaldi (Kitty Carlisle), la seva partenaire en el muntatge però Rosa esta a la seva vegada, enamorada de Riccardo Baroni (Allan Jones), un prometedor cantant, membre del cor, que té com a representant a Fiorello (Chico Marx)

El vaixell parteix cap a Nova York i dins de les maletes d’ Otis marxen amagats Riccardo, Tomasso i Fiorello.

A l’ arribar al port, aquests tres usurpen la personalitat de tres famosos aviadors que viatgen en el vaixell i són afalagats per les autoritats.

Com Rosa no vol satisfer les pretensions de Lassparri, aquest l’ acomiada del quadre escènic. Quan arriba el dia de la representació, Tomasso i Fiorello segresten a Lassparri, i Gottlieb es veu obligat a escollir a Rosa i Riccardo per poder continuar la funció.

Aquesta obté un gran èxit i els enamorats reafirmen tant el seu amor com l’ aplaudiment del públic en tant Otis i Fiorello signen nous contractes.

 

 

COMENTARI

Els germans Marx sempre havien treballat per la Paramount però els seus films, especialment “Sopa de ganso”, no havien estat exitosos. En 1935 el productor Irving Thalberg els fitxa per la metro Goldwin Mayer i afegeix un guió més estructurat i un argument convencional i un tant carrincló però aquest tan sols és una excusa per aprofitar les sortides de to dels humoristes, corrosius i transgressors com sempre.

L’ espectacle, a més, es representa en directe durant un cert temps, i això dona possibilitat als guionistes a contemplar la reacció del públic per polir el resultat final que es portarà a les pantalles.

La mort posterior de Thalberg deixarà als germans Marx sense el coixí ideològic i econòmic que els sustentava, les seves comèdies es tornen més previsibles i la seva carrera decau.

En aquesta cinta hi trobem algunes de les escenes que han perdurat en la història del cinema còmic, com el famós gag en el petit camerino d’ Otis: el tenor Baroni, Tomasso i Fiorello surten de les voluminoses maletes on estaven amagats i en l’ habitació s’hi afegeixen electricistes, cambrers, dones de la neteja i pinta ungles, a la fi , arrabassats per la llei de la gravetat, tots van a parar a l’ exterior.

Una altra escena llegendària és quan Groucho i Chico signen el contracte que portarà a l’ èxit als seus representats i en el qual addueixen: “la part contractant de la primera part serà considerada com la part contractant de la primera part”, tot és un galimaties que acaba amb el contracte fet trossos.

Les escenes on el caos impulsa l’ acció se succeeixen quan Harpo i Chico han substituït als barbuts aviadors i han de fer un discurs en el port d’ arribada o quan en la funció final, de nou la parella s’ ha disfressat de zíngars per passar desapercebuts en l’ escenari o quan interrompen l’ actuació de Lassparri, Harpo s’ enfila, puja i baixa per les bambolines, i diferents quadres que no tenen res que veure amb la  funció cauen a l’ escenari fins que el tenor és segrestat.

Groucho aporta el gag verbal i provoca als seus oponents, Harpo i Chico creen uns terrabastalls considerables i allà on s’ hi posen tot s’ enfonsa i els desordre i la confusió són absoluts.