EL BOSQUE

 

 

 

Director: M. Night Shyamalan

Actors: Joaquin Phoenix

              Bryce Dallas Howard

              William Hurt

              Sigourney Weawer

              Adrien Brody

Any: 2004

Títol original: The village

Nacionalitat: USA

Gènere: Suspens

 

ARGUMENT

En una comunitat apartada del món, la gent no vol ni pot traspassar un bosc per anar a la ciutat i a la civilització, doncs en el bosc habiten, presumptament, personatges hostils, “els que no s’ anomenen”.Sols obeint les regles i les normes dictades podran sobreviure.

Ells no trepitjaran la comunitat si ningú de la comunitat trepitja el bosc,aquest és el pacte.

En la població neix l’ amor entre una jove cega, Ivy Walker (Bryce Dallas Howard) i un noi de poques paraules, Lucius Hunt (Joaquin Phoenix), però les seves efusions amoroses són seguides per un personatge mig boig, un tant estúpid i curt de gambals,Noah Percy (Adrien Brody) secretament enamorat de Ivy.

Un dia, ataca a Lucius i el fereix de gravetat. La seva estimada sols veu una opció: marxar cap a la ciutat a aconseguir medicines que el puguin salvar.

Guiada,primer, per dos nois del poble ,que temorosos l’ abandonen, la cega avança en el bosc seguint les indicacions que li han donat. Cap ser fantasmal l’ ataca a excepció del boig que ha ferit al seu amant. L’ habilitat de Ivy fa que aquest fracassi en el seu atac i mori en l’ intent.

La noia arriba finalment a la carretera després de creuar el bosc. Allà ajudada per un guarda forestal aconsegueix les medicines i inicia el retorn. Ningú l’ assalta.

La realitat és que no existeix cap esser fantasmagòric. Tot ha estat una invenció del líder de la comunitat, Edward Walker (William Hurt), amb la intenció de tancar-se en un utòpic món propi, preservat de l’ exterior i capaç de mantenir la puresa i la innocència, allunyat de la violència,les guerres i els perills del món real.

En aquest món incontaminat, el boig disfressat convenientment, ha estat utilitzat per donar ensurts a la població i preservar la llegenda.

Quan la noia cega arriba al  llit del seu estimat amb les medicines, aquest expira. El líder de la comunitat proclama que ha estat atacat pels homes del bosc per mantenir així el seu poder sobre el poble i aconseguir que tot continuï igual.

 

 

 

COMENTARI

     Night Shyamalan és un dels directors que a finals del segle XX aporta aire nou al cine fantàstic. “El sexto sentido” i “El protegido” són obres que tenen en comú el gir final de guió que sorprèn i desconcerta a l’ espectador. ·El bosque” és un film amb més elements simbòlics i ideològics i potser l’ última molt bona pel·lícula del director d’ origen indi.

La pel·lícula explica com la preservació d’una identitat endogàmica sense influències sols es pot articular, manipulant i mentint. Com un poble pot obeir els dictats d’un líder a través del poder de la por.Com algú pot trencar les normes d’ aquest poder i arriscar-se per amor i això comporta també la conquesta de la llibertat.

El film en clau de paràbola s’ acosta a traçar una ironia sobre qualsevol societat tancada en si mateixa,- Estats Units? i sempre alerta davant l’ enemic exterior.

La cinta proposa que els brètols són útils per legitimar aquest espantall. La cega és la única persona que te consciència de la trampa i veu el camí en el bosc per escapar d’ aquest món irreal. La ceguesa no li impedeix la visió interior i l’ exercici del lideratge moral.

Qui és realment cega, és la comunitat. L’ obra es pregunta: és millor un món tancat i tutelat, aliè als perills?, o el món real amb tots els seus problemes però on cada un te la llibertat i la possibilitat d’ escollir que vol fer i on pot anar?.

Sobre la resposta pot reflexionar l’ espectador, tot i que en la pel·lícula es mostra com el món tancat no pot eludir la gelosia i la violència que, acaben amb l’ assassinat del noi.

 

LAS FLORES DE HARRISON

 

DIRECTOR: Elie Chouraqui

Actors: Andie Mc Dowell

               Adrián Brody

               David Strathairn

               Elias Koteas

Any: 2000

Títol original: Harrison’s flowers

Nacionalitat: França

Gènere: Politic I social-Bélic

Subgènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

En 1991 Harrison (David Strathairn) és un fotògraf de Guerra, cansat del món que l’ envolta pensa en retirar-se per dedicar més temps a la seva dona Sara (Andie Mc Dowell) i als seus fills.

És llavors quan esclata la guerra en l’ antiga Iugoslàvia, Harrison hi va d’ enviat especial i fent la seva feina s’ ensorra una casa des de la que fa fotos i és donat per mort.

Sara pensa que Harrison ha sobreviscut, ho deixa tot i marxa cap a Vukovar en territori serbocroat per cercar-lo.

Allà es troba amb la realitat de la guerra, foc creuat, franctiradors, violència, assassinats indiscriminats…Uns soldats maten gratuïtament al noi que li fa de guia abans de ser rescatada per un grup de periodistes francesos.

Seguint el seu periple es troba amb Kyle (Adrián Brody) , un fotògraf amic del marit que li retreu que hagi vingut però promet portar-la a Vukovar. Amb dos reporters més parteixen cap a la ciutat, pel camí sols troben més del mateix:brutalitat extrema.

A la fi aconsegueixen arribar a Vukovar i retratar l’ extermini i la neteja ètnica. Allà una bala perduda mata a Kyle. En mig de les explosions u les bombes, Sara camina cap a l’ hospital , l’ última esperança de trobar al seu marit.

Harrison efectivament està allà, ha sofert un shock traumàtic i te el cos mig cremat i no la reconeix. El novembre els croats es rendeixen, Vukovar cau. Han mort quinze mil persones sols en aquella batalla.

Harrison torna a casa però és un home trastocat que ha perdut els sentiments. Sols una esperança: el seu fill li ha cuidat les seves flors. Al cap d’ un any són un dels referents que el fan reaccionar i tornar a ser el mateix.

 

FLORES

COMENTARI

Aquesta és una de les poques pel·lícules que parla amb cruesa i realisme de la guerra de Iugoslàvia, tot i l’ impostat final feliç.

D’ una banda estem davant d’una obra de denúncia, tot i que no es valoren mai els elements polítics, no hi ha bons ni dolents, tan sol extrema violència, ferocitat, mort i desolació. La guerra és l’ infern.

Per una altra vesant estem davant el gènere de pel·lícula en la que els protagonistes són els reporters-corresponsals de guerra. Els reporters són aquells que amb el seu testimoni ajuden a explicar el món, allò que passa i de vegades ho paguen amb la mort. Els periodistes expliquen allò que el poder no vol que es sàpiga i ho fan amb compromís.

Un tercer element és el viatge. Sara des de la seva confortabilitat realitza un periple als inferns i pren consciència del que és una guerra. Te una missió i la força de l’ amor fa que la guanyi.

Estem , doncs, davant un film que ens acosta a l’ horror tot i que ho fa des de premisses clàssiques d’ un heroi positiu amb qui l’ espectador te que identificar-se i que després de múltiples dificultats aconsegueix l’ èxit, tot i que aquesta victòria sigui el menys creïble de la historia.