ZORBA EL GRIEGO

Zorba_el_griego-876087444-large

Director: Michael Cacoyannis

Actors: Anthony Quinn

             Alan Bates

             Irene Papas

             Lila Kedrova

Any: 1964

Títol original: Alexis Zorbas

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Basil (Alan Bates) és un escriptor anglès que viatja fins a Creta per prendre possessió d’una herència: una mina de lignit.

Abans d’ agafar el vaixell cap a la illa, coneix a Zorba (Anthony Quinn), un grec madur i vitalista que ha treballat en les mines i es confabula amb el noi per ajudar-lo a fer funcionar el jaciment

Una vegada arribats a Creta, són acollits en casa de Madame Hortense (Lina Kedrova) que Zorba coneix amb el pseudònim de Bouboulina, una dona francesa, sentimental i extravagant, que està enamorada del grec.

Durant la seva presència en la illa, Basil coneix a una vídua (Irene Papas), desitjada per un pretendent de la població, el nouvingut i la dona acaben relacionant-se sense sospitar que el pretendent, angoixat, s’ acaba suïcidant.

La ira de la gent es fa palesa, tots rodegen a la dona i l’ apedreguen i l’ arribada de Zorba sembla salvar-la però quan se l’ emporta, un dels homes l’ agafa i li talla el coll.

Tot continua com si no hagués passat res i Zorba concerta la seva boda amb Bouboulina, i Basil fa de testimoni però la dona emmalalteix i mor, la gent del poble entra en la casa i s’ emporta totes les pertinences de la morta.

Basil i Zorba realitzen proves per posar en marxa la mina, ho fan amb troncs per contemplar la resistència de la instal·lació però el cablejat i el suport se’n van en orris i tot acaba destruït.

Zorba i Basil mengen be en la platja, el grec ensenya a ballar el sirtaki a l’ anglès, tots dos units, dansen i riuen, celebrant l’ amistat.

 

zorba-el-griego_jpg--644x362

COMENTARI

     Cacoyannis és un director xipriota que realitza treballs de prestigi sobretot a partir de portar els clàssics grecs al cinema, però adquireix fama mundial amb aquesta pel·lícula que guanya tres oscars en 1964, Lila Kedrova com millor actriu secundaria, millor fotografia i millor direcció artística.

Anthony Quinn produeix aquest film i s’ assigna el paper protagonista, Zorba sempre serà en l’ imaginari col·lectiu l’ actor americà.

El relat està basat en una novel.la de Nikos Katantzakis del mateix nom, escrita en 1946.

Zorba és una expressió simbòlica del poble grec: vital, extravertit, ple d’ alegria i esperit mediterrani, algú que estima tan les seves arrels com la seva llibertat, l’ obra contrasta aquest personatge amb Basil, el nouvingut, un anglosaxó introvertit i seriós, disposat a tirar endavant un negoci de manera rigorosa.

Entre els dos homes neix una potent amistat, que segella la última i emblemàtica escena, mentre sona la música de Mikis Theodorakis, un altre emblema que identifica plenament al film. Malgrat el fracàs de la mina, les desgracies i la mort, els dos homes es reuneixen en la platja, mengen, canten i ballen, l’ esperit mediterrani ha triomfat.

A pesar d’ aquest aposta festiva, Cacoyannis és decididament crític amb el poble grec i la pel·lícula entra en matèria i es mostra cada vegada més càustica i acida amb els cretencs.

L’ escena en que la població assetja i finalment assassina a la vídua és extraordinària, els homes s’ agrupen al voltant de l’ adultera, de la pecadora, de la dona que ha transgredit les lleis no escrites i ha portat a la mort, involuntària, al seu pretendent; l’ execució brutal de la dona, fora de pla, mostra el sentit primitiu, masclista i mesquí d’un poble, que viu encara pendent dels seus propis mites antics, incapaç d’ evolucionar cap a la modernitat.

L’ altra escena que posa els pels de punta és la mort de Bouboulina, quan la dona encara està agonitzant, la gent del poble ja reclama anar cap a la casa, és una estrangera sense herència ni descendents, tot el que no agafin serà per l’ estat; quan la dona encara s’ abraça a Zorba, les primeres ancianes, totes vestides de negre fan ja la seva irrupció en la casa, Zorba les fa fora però quan Bouboulina mor en els seus braços, tot el poble penetra en l’ habitacle i el buida sense compassió.

Contemplem la imatge de la dona morta en una habitació despullada de qualsevol decorat.

Per últim val la pena destacar l’ intent de fer funcionar la mina, la prova és un fracàs, els troncs s’ estavellen a terra, l’ estructura de suport cau. Cacoyannis simbolitza amb aquest fracàs, la incapacitat de la societat grega per portar endavant un projecte de futur.

Contrast entre la vida lliure , primitiva i feliç de Zorba i aquesta mirada crítica a un món profund, encara arrelat al passat, ple de vells substrats, odis i rancúnies.

 

LEJOS DEL MUNDANAL RUIDO

 

Lejos_del_mundanal_ruido-510492356-large

 Director: John Schlesinger

Actors: Julie Christie

             Terence Stamp

             Alan Bates

             Peter Finch

Any: 1967

Títol original: Far from the madding crowd

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Bathsheba Everdene (Julie Christie) viu en una regió rural d’ Anglaterra en 1966, quan hereta la granja més gran de la comarca.

Al mateix temps, Gabriel Oak (Alan Bates), és un pastor que conviu amb les ovelles en terres properes i li declara el seu amor a la noia.

Un bon dia, Gabriel perd tot el ramat d’ animals, que s’ estimben pels penya-segats, i té que marxar a la ciutat a llogar la seva força de treball, allà és contractat per la mateixa Bathsheba perquè feinegi en la seva finca.

Al costat del terreny de la noia, hi està instal·lat un ric propietari, William Boldwood (Peter Finch), que pretén fer-la la seva esposa però Bathsheba no l’ estima.

Al cap d’un temps arriba a la propietat el sergent Frank Troy (Terence Stamp), el soldat ha tingut una relació amb una noia de la ciutat, Fanny, amb qui ha estat a punt de casar-se.

L’ arribada de Troy comporta l’ enamorament immediat de Bathsheba i la corresponent boda però Troy resulta ser un marit que es juga el patrimoni familiar en baralles de galls i que no respon a les expectatives de la noia.

Temps més tard accedeix a la granja, Fanny, el seu estat és lamentable, Troy l’ acull però la dona mor i és enterrada amb el seu nadó, el sergent entén que aquesta és la persona a qui estima i després de deixar les seves robes en la platja s’ interna nedant en el mar.

Tothom dona per fet que l’ home s’ ha ofegat i sobretot Boldwood, com el cos de Troy no s’ha trobat, no se’l donarà per mort fins al cap de sis anys. Boldwood li demana a Bathsheba que li prometi que es casaran quan passi aquest temps.

En tant, acut a la ciutat un circ i en ell hi treballa , sota una disfressa, Troy però la seva dona no el reconeix. En el moment en que Batssheva ha donat el si a Boldwood i aquest ho pensa anunciar en mig d’una gran festa, Troy fa la seva reaparició i insta a Bathsheva a que l’ acompanyi, Boldwood agafa una escopeta, dispara al nouvingut i el mata.

Condemnat Boldwood a la presó, la noia contempla com el seu primer pretendent, Gabriel, vol marxar a la ciutat doncs no hi troba futur en el camp, la parella reconstrueix la seva antiga amistat i es casa.

 

Lejos del mundanal ruido 003

COMENTARI

Amb “Billy Liar” i “Darling”, Schlesinger s’ inscriu en la corrent del free cinema anglès però aquesta superproducció que anticipa la seva marxa a Estats Units per rodar “Midnight cowboy” ja avança el trencament amb qualsevol tipus de cinema alternatiu.

“Lejos del mundanal ruido” és una novel.la del segle XIX, de Thomas Hardy, que Schlesinger porta al cinema. Descriu la relació d’una jove i bella propietària rural, amb tres homes, tres pretendents que desitgen el seu amor.

El tocat per la vara de Cupido és Troy, el militar, i és la pitjor elecció, bevedor, jugador, violent i insensible, secretament enamorat de la seva antiga amant.

Boldwood, el terratinent veí, sols te ulls per la noia, quan pensa que ha arribat el seu gran moment, reapareix Troy i Boldwood fa callar la seva frustració, matant-lo.

Gabriel és el primer en festejar el cor de la dona però és també el més passiu, la seva espera té el premi adequat i s’ acaba casant-se amb Bathsheva.

Es tracta d’un drama romàntic, d’un fulletó d’ època marcat per la cuidada ambientació , la bella fotografia i la magnífica posada en escena, mostra un conjunt d’ esdeveniments amorosos però no aconsegueix que l’ espectador penetri en l’ ànima adolorida dels protagonistes.

La realització resulta plana , el to academicista i el metratge excessiu.

Tot i això, Schlesinger ens recrea amb algunes imatges potents: les ovelles arrastrades pel gos, que s’ estimben pel precipici en tant contemplem els cadàvers dels animals en la platja; la feina de Gabriel intentant salvar la palla recollida en mig de la turmenta, amb la col·laboració de Bathsheva, mentre Troy i els seus amics dormen borratxos; les escenes del circ que acaben amb la mirada entre el marit, disfressat, i la dona i per fi el ball, en el que Boldwood vol anunciar el seu prometatge, interromput de repent per l’ arribada de Troy, al que tothom considera mort.