DOS EN LA CARRETERA

 

 

Director: Stanley Donen

Actors: Audrey Hepburn

              Albert Finney

               Eleanor Bron

               Jacqueline Bisset

Any: 1967

Títol original: Two for the road

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

Subgènere: Relacions de parella

 

ARGUMENT

Mark (Albert Finney) i Joanna (Audrey Hepburn) són un matrimoni que sembla avorrit I proper a la separació. En diversos flash backs contemplem diferents etapes de la seva relació.

Veurem la trobada casual que els porta a compartir vacances, il·lusió i passió. En tant Mark reivindica la llibertat, el no tenir lligams , abjurar d’ unir-se matrimonialment i no tenir fills, Joanna promet que l’ estimarà sempre.

L’ amor és el que els porta a compartir un temps de lleure amb una parella amiga i la seva insuportable filla.

El pas del temps porta a Joanna a conèixer a David, un home que li agrada, les infidelitats mútues i el desig d’ aventura conformen la relació. Després ve la primera filla i per fi la decadència i la degradació de l’ amor.

Les escenes es barregen, petites parts que acaben formant un tot, un mosaic, sobre les relacions afectives.

A la fi tot acaba amb una reconciliació que és un toc a l’ esperança.

 

COMENTARI

Stanley Donen és un dels grans del musical, en els finals dels cinquanta i inicis dels seixanta realitza unes quantes col·laboracions amb Audrey Hepburn, “Una cara con àngel”(1957), “Charada” (1963” i aquesta que ens ocupa. Magnífic director d’ actors li sap extreure a l’ Hepburn tots els matisos que la signifiquen com una actriu encantadora.

La pel·lícula és bàsicament una dissecció de la relació de parella. Brillant i tendra. també càustica, divertida i intel·ligent, a vegades dolça, sempre demolidora.

Entre viatges, automòbils i carreteres, Mark i Joanna ens expliquen la seva relació. Com el pas del temps altera la percepció de l’ altre, com els somnis i les apostes de joventut es transformen en rutines i desencís.

Com allò que semblava indestructible acaba diluint-se en el no res. La travessia que comporta el procés de viure i estimar i els costos que arrossega.

Darrera la comèdia i el somriure queda la nostàlgia i un sabor agredolç, per un temps que va ser i ja no tornarà.

Donen utilitza tant la comèdia, la parodia i fins i tot un punt de drama. El primer amor és apassionat, els dos pensen que el matrimoni és allò que passa quan la dona li diu a l’ home: “Treu-te el pijama… per portar-lo a la bugaderia. O que el matrimoni és una taula amb dues persones que no saben que dir-se

Però s’ acaben casant i cauen en tots els vicis i els paranys de la institució, els amics pesats, la filla , la infidelitat, l’ enterrament de l’ amor i el desig, el tedi i la rutina.

Al final Donen redimeix i perdona als seus protagonistes i organitza un happy end, no sempre creïble, Mark i Joanna s’ estimen encara i continuen la relació.

Poques pel·lícules ens han sabut parlar amb tant sentit de l’ humor i al mateix temps amb tanta serietat de la parella , del matrimoni, de la trobada de dues persones que durant molt de temps, potser tota la vida, han de viure plegats, estimar-se, odiar.-se, aguantar-se i decidir si això és el millor que mai els hi ha passat o tot és un fracàs.

TOM JONES

 

Director: Tony Richardson

Actors: Albert Finney

              Susanah York

              David Warner

              Hugh Griffith

              Diane Cilento

              Joyce Redman

Any: 1963

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

    En l’ Anglaterra del segle XVIII i en la casa dels Allworthy, neix un nen, fill possiblement d’una donzella, Jenny Jones (Joyce Redman) i del barber, el senyor Partridge.  Allworthy , el senyor de la mansió, decideix adoptar al nen i li posa el nom de Tom Jones.

Tom creix i es converteix en un jove ben plantat. De seguida se sent atret per Sophie (Susanah York), la filla de Western (Hugh Griffin), un terratinent veí, això no treu que mantingui algun altre embolic amorós, com el que contrau amb Molly (Diane Cilento). Tom troba en Blifil (David Warner), un competidor, Blifil és el nebot d’ Allworthy, un petimetre encarcarat, la seva família vol que es casi amb Sophia que l’ odia.

Els aristòcrates tenen un accident, Alworthy resta ferit i la seva dona mor, Tom Jones assetjat i perseguit per aquells que el consideren un bastard, fuig de la casa i emprèn camí cap a Londres.

En el viatge Tom s’ integra en un escamot de soldats anglesos protestants que van a la guerra contra els escocesos, s’ho fa amb Missis Waters, una dona a qui salva de ser maltractada  i més tard arriba a la ciutat i en converteix en l’ amant de Lady Bellaston. Mentrestant Sophie es pretesa per lord Fellamar, un altre aristòcrata de poc quall.

En el seu vagareig, Tom es troba amb Partridge, el barber, que li explica que no és el seu pare i que l’ acompanya en les seves aventures.

Awerthy ja gran, decideix deixar la seva herència a Tom i això fa que Western canviï d’ opinió sobre el prometatge de la seva filla Sophia i ara accepta la relació.

Al mateix temps es coneix una carta de la dona d’ Awerthy, que Blifil havia amagat, en ella confessa que la mare de Tom va ser Bridget, la seva germana, per tant el noi és nebot dels Awerthy i entra de ple dret en la família.

 

 

COMENTARI

Tony Richardson porta al cine l’ obra d’ Henry Fielding, Tom Jones, publicada per l’ autor en 1749 i en la qual volia descriure d’una manera satírica els vicis i les inclinacions de l’ època.

Richardson l’ emmarca en el context del free cinema,i quan denuncia la falsa moral del segle XVIII, ho fa també dels temps en que filma, anys seixanta i, reivindica el llibertinatge, el desvergonyiment i la disbauxa dels seus personatges tot dins el context de la novel·la picaresca.

Tom Jones és un producte on brilla la sàtira, l’ humor i no poc el cinisme. La pel·lícula adquireix sempre un to festiu i de comèdia, utilitza la veu d’un narrador que apunta els fets, el protagonista es dirigeix en alguna ocasió a càmera, és a dir a l’ espectador per remarcar algun esdeveniment i Richardson empra les habilitats del cine mut, recorre al slapstick, amb corredisses i garrotades per ressaltar que ens trobem davant escenes caricaturesques.

Doncs si, una caricatura d’ època en la que brilla amb llum pròpia el personatge de Tom Jones; és un nen adoptat, un fill bastard d’un aristòcrata que, sempre serà rebutjat per l’ entorn, on prevalen els drets de classe i de bressol. Tom no és acceptat, no és considerat mai un igual i te que marxar a la recerca de fortuna, Tom és també un arribista que busca l’ ascens social, que engalipa a les dones i va a la recerca de constants aventures galants.

Richardson retrata el moment històric, parodia i critica a l’ aristocràcia, gent sempre ociosa i dedicada la les caceres, plena de prejudicis i doble moral. Western accepta el compromís de la filla amb Tom, quan aquest ha heretat i no abans, és un home vulgar, groller, masclista i ignorant que se sent deshonrat si la filla es casa amb algú nascut il·legítim i prefereix el matrimoni de conveniència, malgrat signifiqui la desgracia de la filla. Western és autoritari i irreflexiu. Tant Blifil com Lord Fellaman són autèntics gomosos sense personalitat que, tan sols poden enorgullir-se de títols i llinatge, tot allò del que manca Tom. Els tutors són també uns autèntics voltors, classistes i corruptes.

Les dones de la funció són verdaderes mantis religioses, àvides de sexe i plaer, Tom és totalment interclassista en les seves conquestes.

Richardson s’ aplica en el simbolisme sexual en la trobada en la fonda de Tom i Missis Waters. La dona xucla amb delit una i altra vegada, amb cara libidinosa, les potes de la llagosta. Tom  es rellepa amb el contingut de les ostres que, absorbeix com si d’un sexe femení es tractessin, la pera com a postra, fluctua en els llavis dels comensals, és el final de tot allò que pensen , volen i més tard culminen els convidats.

La pel.licula guanya en 1963 quatre oscar, millor film,direector, guió adaptat i música.