EL GRADUADO

 Director: Mike Nichols

Actors: Dustin Hoffman

              Anne Bancroft

              Katherine Ross

Any: 1967

Títol original: The graduate

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Ben Braddock (Dustin Hoffman) és un noi que s’ ha llicenciat en l’ Universitat. En la festa de la seva graduació, Missis Robinson (Anne Bancroft), una dona casada, que te amistat amb els pares del noi, li demana que la porti a casa.

Una vegada allà intenta seduir-lo, es despulla i li demana fer l’ amor. Ben, astorat, fuig , quan arriba el marit.

Al cap d’uns dies, el noi accepta la proposta de la dona, la truca i es citen en un hotel, on es comencen a veure furtivament.

L’ aparició d’ Elaine (Katherine Ross), la filla del matrimoni, canvia les coses. Els dos nois surten plegats tot i que Ben ho fa com una obligació fins que entén que esta ferint els sentiments de la jova i acaba enamorant-se d’ ella. Quan li explica que ha estat l’ amant de la seva mare, Elaine fuig i no en vol saber res més. Per si no fos poc, la mare menteix a la filla, dient-li que el noi la va violar.

Ben busca a Elaine i lloga una habitació en Berkeley on estudia la noia. Aquesta està a punt de casar-se amb un pretendent que la festeja. Ben arriba, posa tot potes enlaire i escapa amb Elaine..

 

 

COMENTARI

Nichols és un director d’ origen alemany i jueu, i que triomfa en el món del teatre en Broadway  . En 1966 porta a la pantalla “Quièn teme a Virginia Wolff” i “El graduado” és la seva segona pel.licula. Dos  grans èxits, dos grans pel.licules que vaticinen  un futur esplendid que no es confirma i la seva carrera es torna mediocre i irregular.

“El graduado” és una pel·lícula emblemàtica , un clàssic dels anys 60, que planteja la seducció d’ una dona madura cap a un jove inexpert a qui inicia en la sexualitat.

En el seu moment el film comporta un cert nivell d’ escàndol, tan per què qui pren l’ iniciativa és la dona, com per la diferencia d’ edat entre els protagonistes. Afortunadament per les ments benpensants, Ben rebutja la relació, que sempre li ha creat un cert sentiment de culpa, per trobar l’ amor en la filla de la seva amant, la delicada noia que correspon a les seves expectatives generacionals.

El film reflexiona també sobre la transgressió en l’ ordre familiar establert i burgés. Missis Robinson és una dona madura de bon veure, alcohòlica, plena de frustracions i desitjos sexuals incomplerts, que es va casar per obligació a l’ estar embarassada. Malgrat que el matrimoni ja no manté vida marital, l’home no pot permetre l’ adulteri, doncs tot el món d’ hipocresia i convencions, s’ enfonsa.

La meditació i la crítica deriven al voltant de la incomunicació en l’ entorn del matrimoni burgés, la doble moral i la confusió generacional d’un noi, en dubte sobre el camí sentimental a prendre.

La pel·lícula compta amb la banda sonora excepcional de Simon i Garfunkel i tres cançons que passen a la historia: “els sons del silenci”, “la fira de Scarborough” i “Missis Robinson”.

El film guanya l’oscar al millor director i propulsa a la fama a un jove Dustin Hoffman. Algunes de les seves escenes passen a la posteritat com quan contemplem el primer pla de Missis Robinson traient-se la mitja i al fons la mirada circumspecta del noi o la més divertida quan Ben pensa en el que li passa en el zoo i un contraplà ens mostra a un goril·la.la amb la mateixa expressió meditabunda.

 

 

EL HOMBRE ELEFANTE

the_elephant_man-932575144-large

 

Director: David Lynch

Actors: John Hurt

              Anthony Hopkins

              Anne Bancroft

              John Gielgud

Any: 1980

Títol original: The elephant man

Nacionalitat: USA

Gènere: Pel·lícula de culte/Cine d’ autor

 

ARGUMENT

Frederick Treves (Anthony Hopkins), és un doctor especialitzat en anatomia en el context de l’ Anglaterra victoriana.

Un dia acudeix a una fira on actuen diversos freaks I allà troba  a John Merrick (John Hurt), l’ home elefant.

És tracta d’ un home deforme que per una estranya malaltia ha generat diverses malformacions i un gran bony en el front. La llegenda diu que la seva mare va ser violada per un elefant.

Merrick viu miserablement en la fira, on és maltractat per Bytes, l’ home que l’ explota i és humiliat i mostrat com una atracció.

Treves, el rescata a canvi d’ uns diners i el porta a l’ hospital en el que treballa. Allà intenta que parli , es socialitzi i deixi d’ estar atemorit.

Merrick aprèn a parlar, es guanya al director de la institució Carr Gomm (John Gielgud) i es relaciona amb un seguit de gent que el vol conèixer i admirar els seus progressos, com Missis Kendal (Anne Bancroft), una brillant actriu teatral. Fins i tot la princesa de Gales viatja per coneixe’l i Merrick aconsegueix una estança permanent a l’ hospital i una certa integració social, rebent els aplaudiments de la gent quan acudeix a una representació teatral.

Però un zelador, àvid de guanyar diners, invita a la nit als seus amics de la taberna i el mostra, de nou, com un monstre de fira. Bytes assisteix i no dubta en endur-se a Merrick per continuar explotant-lo en la fira.

De nou maltractat, Merrick és salvat pels seus companys d’ escena, la colla de nans i freaks que l’ alliberen i li costegen un bitllet lluny de la ciutat.

Allà on va, Merrick, tot i anar amb el cap encaputxat, crida l’ atenció. Assetjat per la gent, Treves s’ assabenta  d’ on para i el retorna a l’ hospital on l’ home elefant, debilitat després de tant trastorn, viurà en pau els seus últims dies.

el-hombre-elefante-tendra-remake-500x333

 

COMENTARI

Lynch és un director que en les seves pel·lícules parla sempre de la deformitat ja sigui física o moral dels seus personatges i ho fa en un llenguatge cinematogràfic propi i original.

Aquesta és la seva segona pel·lícula, una de les més convencionals en la seva narrativa però també una de les millors.

Lynch explica la història de l’ home elefant, basada en fets reals. Un ser nascut deforme, un monstre al que un metge vol recuperar per la societat i convertir-lo en un ser humà més.

Merrick realitza tot un procés d’ aprenentatge, es socialitza i es relaciona, demostra ser una persona sensible i intel·ligent però no pot lliurar-se de l’ assetjament social d’ aquells que el tenen per un monstre.

D’ una altra banda no deixa de ser un fenomen de fira pels pobres però també una curiositat morbosa pels il·lustrats.

Lynch denuncia que la deformitat està en els ulls dels altres. El monstre és la societat, els assetjadors, els que volen explotar a Merrick i això contrasta amb la bellesa interior i amb la tendresa del contrafet.

El director relata també la persecució social cap aquell que és diferent. La maldat i la crueltat dels altres, el propi refugi cap a si mateix de Merrick, quan contempla la seva lletjor, reflectida en el mirall.

És també un relat d’ amistat entre el doctor i el seu pupil, una narració que constata la superació de Merrick, que viu per veure acabada una obra seva, l’ església de cartró que ha construït a base d’ enginy.

Hi ha escenes memorables. Quan els trinxeraires conduits pel zelador entren en l’ habitació de Merrick, el rodegen, el vexen, l’ emborratxen i ballen al seu voltant.

Una altra és quan Merrick, encaputxat, ha fugit de la ciutat, de nou assetjat per la turba, arriba als lavabos de l’ estació i abans d’ esfondrar-se proclama als seus perseguidors: “Soc un ser humà, soc un home”.