EL CUARTO MANDAMIENTO (LOS MAGNÍFICOS AMBERSON)

 

El_cuarto_mandamiento-529764841-large

 Director: Orson Welles

Actors: Joseph Cotten

             Dolores Costello

             Anne Baxter

             Agnes Moorehead    

               Tim Holt  

Any: 1942

Títol original: The magnificent Ambersons

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

A finals del segle XIX en Indianapolis, els Amberson han construït una considerable fortuna I un extens patrimoni.

Isabel (Dolores Costello), la filla del patriarca és pretesa per Eugene (Joseph Cotten), un jove sense fortuna,però acaba casant-se amb Wilbur Minafer, un home gris amb qui contrau matrimoni sense amor.

Al poc temps, tenen un fill: George (Tim Holt), en ell la mare aplega tot el seu afecte i així el nen surt mimat, altiu, orgullós i disposat a fer complir

la seva voluntat per sobre de tot i tothom. Tampoc té gaire interès en continuar els negocis del pare.

Al cap dels anys Eugene torna a la ciutat. S’ ha convertit en un important empresari que fomenta la creixent industria automobilística. Eugene es va casar i ha enviudat i te una filla Lucy (Anne Baxter).

És rebut a casa dels Amberson i la seva presència remou el cor d’ Isabel que ha continuat secretament enamorada d’ ell durant aquest anys. També el cor de Fanny (Agnes Moorehead), la germana soltera, la tieta que s’ ha quedat per vestir sants, bull per Eugene.

No passa gaire temps, quan Wilbur, el marit d’ Isabel, mor, això fa que la relació entre aquesta i Eugene es faci més amistosa ,encara ,i decideixen casar-se.

Però George, el fill, no accepta a Eugene a qui veu com un nouvingut, allunyat de l’ esperit aristocràtic dels Amberson i li tanca la porta de casa seva, dient-li que no torni mai més.

Eugene escriu a Isabel i li diu que té que escollir entre fer compliments al fill o acceptar el seu amor.

La dona, incapaç de sostreure’s a la influència del fill, se’n va de la ciutat, ferida en els seus sentiments, la seva ànima emmalalteix i torna a la ciutat per morir, sense que George ni Fanny deixin que els que s’ estimen es retrobin.

La mort de la mare porta a una imparable decadència dels Amberson. Les inversions de Fanny fan fallida i tenen que abandonar la casa. George es veu obligat a treballar per primera vegada. Un dia és atropellat i ferit per un automòbil. Reposa en l’ hospital quan Eugene va a veure’l i per sobre dels antics rancors es troba per primera vegada unit al noi i al sentiment que el lligava a la mare.

CUARTO MANDAMIENTO i 

 

COMENTARI

Welles filma en 1942 a partir d’una novel.la de Booth Tarkington, és la seva segona pel·lícula i de nou dirigeix i escriu el guió.

La cinta dura en realitat cent trenta minuts però en les sales se’n tallen quaranta. En el context de la segona guerra mundial, la pel·lícula és un fracàs i el muntatge final de Robert Wise no te res a veure amb el de l’ autor. El film és estrenat en Espanya amb el nom d’ “El cuarto mandamiento”, poc adient i un tant absurd.

La RKO, la productora, s’hi obstina en censurar la part final, en la versió estrenada aquest final és edulcorat, George pateix un accident i això sembla que el reconcilia amb Eugene.

En la versió de Welles, tot això és inexistent, els Amberson han d’ abandonar la casa dels seus ancestres i regenten una pensió, en un pla final perdut, l’ autor contrasta aquest món ja fracassat amb el nou del qual Eugene és exponent: vehicles, fàbriques, acció.

Aquest és el tema principal del relat, l’ enfrontament entre allò vell representat pels Amberson i un nou món sense aturador que representa Eugene. Els Amberson són aquells que han construït un imperi, que són incapaços de mantenir, l’ exemple principal és el fill de la família, George, un noi ensuperbit, fatu, fanfarró i incapaç, Welles realitza un retrat moral d’ aquest personatge.

En l’ altra banda de la balança s’ alinea Eugene, com exponent de la nova burgesia creixent, l’ emprenedor, l’ home d’ acció, el representant d’un nou món front el decadent i envellit dels Amberson.

Eugene no ha aconseguit allò que més volia, l’ amor d’ isabel Amberson, rebutjat per no pertànyer a la classe social d’ aquesta , discriminat i menyspreat, el cost del seu triomf és no accedir a una orb periclitada que s’ enfonsa, rebutjat sempre, Isabel serà per a ell un amor impossible.

Estem davant un relat amb reminiscències de Chejov, no en l’ atmosfera, totalment diferent, però si en elements de context, la casa dels Amberson és una especia d’ hort dels cirerers que es te             que vendre i del que restaran desposseïts els seus propietaris.

Els Amberson són personatges que no s’han sabut adaptar als nous temps i que per això perden tot el que tenen el seu univers es veu reduït a cendres.

EVA AL DESNUDO

Director: Joseph Mankiewicz
Actors: Bette Davies
Anne Baxter
Celeste Holm
George Sanders
Any: 1950
Títol original: All about Eve
Nacionalitat: USA
Gènere: Drama

eva al desnudo I

ARGUMENT

Eva Harrington (Anne Baxter) recull el premi teatral a la millor actriu. La càmera s’ allunya i un flash back ens explica la seva historia.

Margo Channing (Bette Davies) és l’ actriu consagrada del món teatral. Una noia, Eva Harrington va a veure cada dia la seva funció i s’ espera, pacientment, a la porta. En una ocasió contacta amb Karen Richards(Celeste Holm), la millor amiga de Margo i pot conèixer a l’ actriu.

La seva modèstia, la seva perseverança, la seva humilitat guanyen a qui la coneix. Eva explica la seva historia. Com és de família pobre, com es va casar amb Eddie, un aviador que va morir en la guerra i com va poder actuar en San Francisco , sense sort.

La seva màxima esperançà és ser actriu, el seu model, i el seu ideal: Margo. La noia comença a col•laborar amb l’ entorn de l’ actriu i així aconsegueix ser la substituta de la diva en el paper principal de l’ obra que es representa. Però Margo se sent-se atabalada per una Eva que ja deixa de ser l’ aspirant ingènua i es va guanyant les simpaties de Lloyd Richards, el marit de Karen i guionista de les obres.

L’ actriu se sent gelosa de la seva substituta i Karen li vol donar una lliçó. Un cap de semana en que està  amb Margo i les seves parelles fora de la ciutat, buida de benzina el cotxe i l’ actriu no pot arribar a l’ actuació. Eva fa el paper i te un gran èxit, se sent lloada en totes les crítiques, especialment per Addison Dewitt (George Sanders), el crític més influent de la ciutat.

Addison és especialment cruel quan comenta que el paper de l’ obra és més adient per una noia jove com Eva que no per una actriu com Margó, ja a prop de la maduresa.

Addison comença a tutelar la vida privada i teatral d’ Eva. Quan LLoyd anuncia l’ estrena d’ una nova obra, Eva manipula per ser la protagonista. Margo prefereix anar de gira amb l’ obra antiga i no presenta problemes.

Però l’ ambició d’ Eva no te límits, la noia presenta la seva verdadera cara, primer flirteja amb Bill que la rebutja i després amb LLoyd que abandona a Kate. Quan Eva explica a Addison que es casarà amb LLoyd, aquest no accepta la situació i li diu tot el que sap sobre ella.

Tot el que Eva va explicar era mentida. Ni es va casar amb un pilot, ni va actuar a San Francisco. Tot ha estat un engany per arribar al cim. Addison l’ amenaça amb dir la veritat i destruir la seva carrera.

El fi del flash back marca la part final de la pel.licula, quan Eva recull el premi. Ha aconseguit la fama i l’ èxit però no la felicitat ni l’ amor.

Quan , sola , torna a casa, una admiradora l’ espera explicant-li històries. Una altra candidata a desbancar-la i aconseguir la fama.

 

eva_al_desnudo_11927

COMENTARI

Clàssic del cinema de tots els temps. Analitza el món del teatre i la interpretació, la seva brillantor i la seva misèria, amb un tema central: l’ ambició per ser artista, per arribar a l’ èxit i al reconeixement del públic, la capacitat de fer qualsevol cosa i manipular a qui sigui per obtenir allò que es desitja.

Manckiewicz com sempre és fidel a la seva voluntat literària, el film s’ inicia amb una veu en off que explica els esdeveniments i s’ endinsa en un drama turbulent on les dones, el matriarcat , són les protagonistes.

L’ enfrontament entre l’ actriu consagrada i la que aspira a la fama passa per diferents etapes. Per Margó la gelosia dona pas al reconeixement del fi de la bellesa , el pas del temps i el possible començament de la decadència, és la dona independent i forta però que darrera aquesta fortalesa no deixa d’ emetre signes de fragilitat

Entre tot això un món ple d’ hipocresia i cinisme, una dona que és un llop amb pell de be, el preu a pagar per arribar al cim com la solitud i el desamor.

Eve és la ventafocs, el personatge inofensiu que acaba sent el guanyador, una arribista que enganya a tothom. El director juga amb alguns dels seus temes favorits, la idea que tothom fa teatre en un món de farsants, l’ intent d’ ascendir de classe social, les relacions de poder, el preu a pagar per l’ ascens

Tot està farcit per una esplèndida posada en escena, un gran guió amb magnífics i àcids diàlegs i uns actors a l’ alçada del film. Sobretot una extraordinària Bette Davies, plena d’un conjunt de mirades que combinen el menyspreu i l’ orgull.

La pel·lícula va guanyar sis oscars.