QUÉ FUE DE BABY JANE?

 

 

Director: Robert Aldrich

Actors : Bette Davies

               Joan Crawford

               Victor Buono

Any: 1962

Títol original: What ever happened to Baby Jane?

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror psicològic

Subgènere: Thriller

 

ARGUMENT

Baby Jane Hudson és una nena prodigi i malcriada que canta i balla amb gran èxit amb un show propi. en tant, entre bambolines, la seva germana Blanche contempla gelosa, com tota l’ admiració i l’ afecte del pare és per a Jane.

Al cap dels anys, la carrera de Jane no s’ ha consolidat i en canvi és Blanche la que triomfa en el món del cinema.

Un dia un vehicle conduit per Jane atropella a Blanche i la deixa esguerrada i invalida per vida.

Anys més tard, les dues germanes viuen en una gran mansió. Jane (Bette Davies) exerceix un domini físic i psicològic sobre Blanche (Joan Crawford), que si bé és la propietària i la que disposa dels diners familiars, es veu impedida en la seva habitació i en una cadira de rodes. Jane turmenta i extorsiona a Blanche, mata al seu ocell preferit i li col·loca en el seu plat de menjar, li porta una rata morta en la safata de l’ esmorcar i la terroritza constantment.

Jane continua l’ assetjament de Blanche, mortificant-la i menyspreant-la sense límit ,imita la seva firma amb la finalitat d’ aconseguir els diners del Banc, trenca les cartes dels seus admiradors i li talla el telèfon i les comunicacions.

Jane decideix contractar a Edwin Flagg (Victor Buono), un professor de piano, dominat per la mare, amb el motiu que l’ ajudi a tornar als escenaris i reinventar-se a si mateixa.

L’ absència de Blanche omple de sospites a Elvira, la criada, que tot i ser acomiadada descobreix a la dona lligada i mordassada en la seva habitació. Jane arriba , troba a l’ intrusa i la mata d’un cop de martell.

En una cita amb Edwin, aquest sent soroll , comprova la desoladora situació en que es troba Blanche i surt corrent de la casa.

Temorosa que aquest avisi a la policia, Jane fuig amb el vehicle i la seva germana dins, fins a la platja. Allà Blanche li confessa que en realitat l’ accident que l’ ha deixat paralítica va ser causat per la pròpia imprudència, que Jane no ha estat culpable de la seva desgràcia i que en realitat haurien pogut ser  amigues tots aquests anys.

La policia, alertada de la mort de la criada i la desaparició de les dues germanes, deté a Jane, en tant aquesta davant els curiosos de la platja, escenifica les actuacions, que la van portar a la fama.

 

 

COMENTARI

Aldrich realitza un film entre el thriller i el terror psicològic, amb alguns ensurts i tensions propis del grand guignol i mostrant un ambient sòrdid i claustrofòbic.

El director presenta la vida en comú de dues germanes, dos sers en el punt de no retorn de la decadència física i moral, dues persones que s’ odien però en tant una , paralítica i impossibilitada, exerceix de víctima, l’ altra, plena de rancúnia, realitza el paper de botxí, humiliant i vexant a la germana, que tot i això, amaga un secret i no és tan innocent com sembla.

Baby Jane, impagable Bette Davies, és una dona frustrada, plena de solitud, envejosa de l’ èxit de Blanche, una enveja que es torna odi i malvolença.

Jane és un personatge patètic, trastornat, que avança cap el crim i la bogeria. Sols te un interès, recobrar el temps d’ infància en que va gaudir dels aplaudiments i el reconeixement del públic. Recobrar la fama, la glòria i l’ èxit.

La seva fuga a la platja amb Blanche moribunda, és la significació de la tornada a aquell temps, la recerca de la felicitat i el retrobament de nou, amb un públic, que astorat, contempla el seu show abans de ser detinguda.

Tots els personatges que dibuixa Aldrich són malaltissos. Blanche, que no vol lliurar el seu secret a Jane, a qui condemna a un etern sentiment de culpa. Edwin, un conco insegur i un tant pertorbat. Y per suposat Jane, un monstre ple de rancúnia i perversitat. Tots és mouen en el seu propi infern ple de odis, culpes i renúncies.

La Davies i la Crawford realitzen en el cine una imitació de la vida. Ambdues s’ odiaven, no es podien veure i el rodatge és extremadament difícil per les peticions i singularitats de les antigues estrelles. La relació sado masoquista que es trasllada a la pantalla te una segona part real en el backstage del rodatge.

 

UN GÀNGSTER PARA UN MILAGRO

pocketful_of_miracles-304166156-large

 

Director: Frank Capra

Actors : Glen Ford

               Bette Davies

              Hope Lange

              Thomas Mitchel

              Edward Everett Horton

              Ann Margret

              Peter Falk

Any: 1961            

Títol original: Pocketful of miracles

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Dave (El figurí) (Glen Ford) és un gàngster que quan efectua juguesques s’ encomana a Annie (Bette Davies), una captaire que li ven les seves pomes de la sort.

Annie és una pidolaire alcoholitzada que te una filla a la qual li fa creure que és una gran dama i que està instal·lada en un dels millors hotels de Nova York des d’on li envia la correspondència.

Tot s’ embolica quan Louise (Ann Margret), la seva filla, li anuncia que es pensa casar amb Carlos Romero, un home de diners que ha conegut en Espanya i que te intenció de viatjar a Nova York a presentar-lo abans del casori.

Annie es veu perduda però obté la col·laboració de Dave i de la seva dona, “reineta” (Hope Lange) per simular que en realitat és la gran dama que diu ser.

Amb l’ajut d’ estilistes, perruquers i botigues de roba, aconsegueix convertir a Anne en la gran dama que aspira a semblar. Després prepara i vesteix a tots els trinxeraires i a les dones de la vida de la ciutat perquè compareixen disfressats com el millor de la gran orb

Però uns periodistes s’ immisceixen en el joc i Dave els segrestra perquè no parlin. L’ alcalde i la policia alertats per la desaparició dels periodistes segueixen a Dave i el detenen sense que els seus figurants puguin anar a la festa.

Quan la celebració està buida, els músics sense tocar , els cuiners sense feina i Annie disposada a confessar la veritat a la seva filla, apareixen totes les forces vives de la ciutat.

Dave ha deslliurat als periodistes i a canvi ha aconseguit tocar el cor de les autoritats per afavorir a Annie. Aquests, el governador, el batlle i les persones de rellevància en la ciutat acudeixen a la festa per afavorir a la dona i aquesta no te que mostrar la seva verdadera condició.

La filla s’ embarca satisfeta amb el seu promès i feliç per tenir la mare que te.

 

gangster paramilagro

COMENTARI

Comèdia deliciosa de Capra on demostra que les aparences si importen i que l’ engany en que la mare ha mantingut a la seva filla per fer-li creure que és qui no és acaba convertint-se en veritat.

El conte, com sempre en Capra, acaba bé, te un final feliç i posa en evidència, ingènuament, la bondat de la gent.

La bondat del gàngster que munta un fals escenari per ajudar a la dona que li porta sort i de les autoritats que col·laboren en el seu paper de figurants. Així mateix veiem la solidaritat de tot el món dels baixos fons per una dels seus.

La pel·lícula recrea lliurament “La Ventafocs”. Gràcies al gàngster – fada madrina-Annie passa de ser una miserable a una gran dama i quan ja tot sembla perdut apareix el príncep en forma de personatges rellevants per donar suport a l’ engany d’ Annie.

Esplèndids secundaris, Joy Boy (Peter Falk), el col·lega del gàngster, Edward James Horton, el majordom i Thomas Mitchel, el jutge Henry Mc Gill, el nou marit preparat per a Annie.

Últim film del director americà que és un remake, de “Dama per un dia” que data de 1933 i obra del mateix Capra.

 

EVA AL DESNUDO

Director: Joseph Mankiewicz
Actors: Bette Davies
Anne Baxter
Celeste Holm
George Sanders
Any: 1950
Títol original: All about Eve
Nacionalitat: USA
Gènere: Drama

eva al desnudo I

ARGUMENT

Eva Harrington (Anne Baxter) recull el premi teatral a la millor actriu. La càmera s’ allunya i un flash back ens explica la seva historia.

Margo Channing (Bette Davies) és l’ actriu consagrada del món teatral. Una noia, Eva Harrington va a veure cada dia la seva funció i s’ espera, pacientment, a la porta. En una ocasió contacta amb Karen Richards(Celeste Holm), la millor amiga de Margo i pot conèixer a l’ actriu.

La seva modèstia, la seva perseverança, la seva humilitat guanyen a qui la coneix. Eva explica la seva historia. Com és de família pobre, com es va casar amb Eddie, un aviador que va morir en la guerra i com va poder actuar en San Francisco , sense sort.

La seva màxima esperançà és ser actriu, el seu model, i el seu ideal: Margo. La noia comença a col•laborar amb l’ entorn de l’ actriu i així aconsegueix ser la substituta de la diva en el paper principal de l’ obra que es representa. Però Margo se sent-se atabalada per una Eva que ja deixa de ser l’ aspirant ingènua i es va guanyant les simpaties de Lloyd Richards, el marit de Karen i guionista de les obres.

L’ actriu se sent gelosa de la seva substituta i Karen li vol donar una lliçó. Un cap de semana en que està  amb Margo i les seves parelles fora de la ciutat, buida de benzina el cotxe i l’ actriu no pot arribar a l’ actuació. Eva fa el paper i te un gran èxit, se sent lloada en totes les crítiques, especialment per Addison Dewitt (George Sanders), el crític més influent de la ciutat.

Addison és especialment cruel quan comenta que el paper de l’ obra és més adient per una noia jove com Eva que no per una actriu com Margó, ja a prop de la maduresa.

Addison comença a tutelar la vida privada i teatral d’ Eva. Quan LLoyd anuncia l’ estrena d’ una nova obra, Eva manipula per ser la protagonista. Margo prefereix anar de gira amb l’ obra antiga i no presenta problemes.

Però l’ ambició d’ Eva no te límits, la noia presenta la seva verdadera cara, primer flirteja amb Bill que la rebutja i després amb LLoyd que abandona a Kate. Quan Eva explica a Addison que es casarà amb LLoyd, aquest no accepta la situació i li diu tot el que sap sobre ella.

Tot el que Eva va explicar era mentida. Ni es va casar amb un pilot, ni va actuar a San Francisco. Tot ha estat un engany per arribar al cim. Addison l’ amenaça amb dir la veritat i destruir la seva carrera.

El fi del flash back marca la part final de la pel.licula, quan Eva recull el premi. Ha aconseguit la fama i l’ èxit però no la felicitat ni l’ amor.

Quan , sola , torna a casa, una admiradora l’ espera explicant-li històries. Una altra candidata a desbancar-la i aconseguir la fama.

 

eva_al_desnudo_11927

COMENTARI

Clàssic del cinema de tots els temps. Analitza el món del teatre i la interpretació, la seva brillantor i la seva misèria, amb un tema central: l’ ambició per ser artista, per arribar a l’ èxit i al reconeixement del públic, la capacitat de fer qualsevol cosa i manipular a qui sigui per obtenir allò que es desitja.

Manckiewicz com sempre és fidel a la seva voluntat literària, el film s’ inicia amb una veu en off que explica els esdeveniments i s’ endinsa en un drama turbulent on les dones, el matriarcat , són les protagonistes.

L’ enfrontament entre l’ actriu consagrada i la que aspira a la fama passa per diferents etapes. Per Margó la gelosia dona pas al reconeixement del fi de la bellesa , el pas del temps i el possible començament de la decadència, és la dona independent i forta però que darrera aquesta fortalesa no deixa d’ emetre signes de fragilitat

Entre tot això un món ple d’ hipocresia i cinisme, una dona que és un llop amb pell de be, el preu a pagar per arribar al cim com la solitud i el desamor.

Eve és la ventafocs, el personatge inofensiu que acaba sent el guanyador, una arribista que enganya a tothom. El director juga amb alguns dels seus temes favorits, la idea que tothom fa teatre en un món de farsants, l’ intent d’ ascendir de classe social, les relacions de poder, el preu a pagar per l’ ascens

Tot està farcit per una esplèndida posada en escena, un gran guió amb magnífics i àcids diàlegs i uns actors a l’ alçada del film. Sobretot una extraordinària Bette Davies, plena d’un conjunt de mirades que combinen el menyspreu i l’ orgull.

La pel·lícula va guanyar sis oscars.