NOVECENTO

 

 

Director: Bernardo Bertolucci

Actors: Robert de Niro

              Gerard Depardieu 

              Burt Lancaster

              Stefania Sandrelli

             Donald Sutherland

             Dominique Sanda

             Laura Betti

Any: 1976

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

En el mateix dia del mateix any i iniciant el segle XX neixen dos nens, un Alfredo (Robert de Niro) és fill dels Berlinghieri, els patrons d’ una rica hisenda. L’ altre, Olmo (Gerard Depardieu), fill dels Dalco, pagesos de la mateixa casa al servei dels amos.

Malgrat la diferencia de classe social, els nens creixen plegats i es fan amics.

L’ amo, l’ avi Alfredo (Burt Lancaster), és un home d’un tarannà paternalista que s’ acaba suïcidant. Amb la seva mort, el  fill, Giovanni, el succeeix i inicia el seu ascens, disposat a treure-li el suc als  treballadors, sense cap mena de sentimentalisme.

Passa el temps. Els nois han crescut. Quan Olmo i Alfredo tornen de combatre en la primera guerra mundial, les coses han canviat. El treball en el camp es modernitza i es mecanitza, les màquines substitueixen als homes.

Els pagesos s’ organitzen i van a la vaga pels seus drets. Giovanni s’ enfronta als seus subordinats quan sobren braços en el camp i acabat el contracte de les seves vivendes, l’ amo vol fer fora als camperols.

Els patrons es reuneixen, reclamant ordre, el feixisme inicia el seu ascens.

Un nou administrador, Attila(Donald Sutherland), s’ encarrega que les terres rendeixin i simpatitza amb el nou moviment.

En tant, Olmo s’ enamora d’ Anita (Stefania Sandrelli), una jove mestra que recolza als camperols. Alfredo, per la seva banda, coneix a Ada (Dominique Sanda), una noia esbojarrada, esnob i moderna.

Tanmateix, els obrers i els pagesos es manifesten pels seus drets, els escamots feixistes són cada vegada més agosarats i es llencen al carrer. Alfredo torna a l’ hisenda per casar-se amb Ada quan el seu pare, Giovanni, mor, ara és el nou patró.

Olmo te una nena amb Anita i  aquesta mor en el part. Attila per la seva part es casa amb Regina(Laura Betti), una cosina d’ Alfredo,el dia de la boda es troba alterat i viola i mata a un nen, Patricio, per després acusar a Olmo de la mort.

Els sicaris d’ Attila, apallissen a Olmo en tant la indiferència d’ Alfredo i sols la presència d’un rodamón que s’ auto acusa del crim, impedeix que el matin.

Alfredo resulta un home dèbil, incapaç de fer front a Attila i els camises negres, i la seva relació amb Olmo es refreda. D’ una banda, Ada, decebuda per l’ actitud del seu marit, es lliura a la beguda i perd, poc a poc, el seny.

Un dia, Attila és rodejat per Olmo i els camperols que l’ humilien i li refreguen la merda dels animals per la cara. La venjança és terrible. Attila reuneix als camperols i en mata uns quants davant la passivitat del patró, en tant Olmo ha pogut escapar.

Quan a la fi, Alfredo fa el cor fort i expulsa de la casa a Attila i als seus homes, ja és massa tard. Ada ha fugit per no tornar mai més.

La guerra acaba, la derrota feixista porta a camperols i partisans a l’ hisenda. Olmo torna i es vengen d’ Attila, a qui persegueixen i maten. Alfredo és jutjat mentre els camperols es reparteixen les terres.

Sembla que ha arribat el moment de l’ emancipació dels oprimits i de la transformació social. Aviat arriba un escamot del nou govern que obliga als revoltats a lliurar les armes. Olmo i Alfredo continuen la seva relació d’ amor – odi, ara barallant-se, ara estimant-se.

La pel·lícula acaba quan, ja vells, els dos homes caminen per la via del tren, allà on de nens es posaven sota la màquina per demostrar el seu valor. Tot comença i tot acaba en el mateix lloc.

 

 

COMENTARI

     Bertolucci ha abandonat els anys en que filosofa i raona sobre els  dubtes intel·lectuals d’un noi de casa bona que se sent atret per la revolta social. “El último tango en paris”, l’ alça cap a l’ èxit i li dona diners i força per realitzar aquest gran retrat social de la primera part del segle XX.

Un fresc, que radiografia quaranta cinc anys de la història de Itàlia. Des del moment en que el món camperol, sotmès al patró, es rebel·la, l’ enfrontament de classe , l’ ascensió del feixisme i el posterior triomf de la democràcia.

El món canvia, les relacions laborals es transformen, el camp es tecnifica, la industria s’ho emporta tot per davant, el món dels amos, l’ autoritarisme, la prepotència…donen pas a l’ ascens de les reivindicacions obreres, després la rebaixa d’ expectatives, la necessitat del pacte.

En aquest context relata l’ amistat truncada i recuperada de dos nois que han nascut el mateix dia, un destinat a ser l’ amo i l’ altre destinat a ser tota la vida un manat. Una representació tan simbòlica com evident de les dues classes socials en disputa, la burgesia i el proletariat.

El fresc social, segons avança la pel·lícula, es torna propaganda social. Un cant èpic a l’ emancipació i l’ alliberament de les classes oprimides. El discurs esbiaixat i els personatges arquetípics, li fan perdre força a un film de innegable pes social i estètic.

Bertolucci, acaba fent història per parlar de la necessitat d’ alliberament de les classes subalternes, amb l’ enfrontament però també de la reconciliació entre els amics. Així fa seva la tesi del PCI en aquell temps: el compromís històric.

 

VENCEDORES O VENCIDOS? (El juicio de Nuremberg)

judgment_at_nuremberg-455024383-large

 Director: Stanley Kramer

Actors: Spencer Tracy

              Burt Lancaster

              Montgomery Clift

              Richard Widmark

              Marlene Dietrich

              Maximilian Schel

              Judy Garland

Any: 1961

Títol original: Judgment in Nuremberg

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama Històric

Subgènere: Judicis

 

ARGUMENT

Tres anys després de la fi de la segona Guerra mundial, comencen els judicis de Nuremberg contra els Nazis.

Dan Haywood (Spencer Tracy) és el jutge escollit per dictar sentencia contra  quatre jutges nazis, el més destacat dels quals és Ernst Janning (Burt Lancaster) que va arribar a ser ministre de justícia.

En la sala s’ enfronten el coronel Tad Lawson (Richard Widmark) per l’ acusació i Hans Rolfe (Maximilian Schell) per la defensa.

En el judici es dictaminarà sobre l’ esterilització a que van ser sotmeses milers de persones. Testificarà Rudolph Petersen (Montgomery Clift) que va ser esterilitzat degut al seu baix coeficient mental. També prestarà testimoni Irene Hoffman (Judy Garland) que es va amistançar amb un jueu, la barreja de sangs estava prohibida i el jueu va ser executat.

En tant es desenvolupa el judici, el jutge Haywood coneix a la senyora Bertholt (Marlene Dietrich), la dona d’ un general nazi ajusticiat, que defensa el compliment del deure i que el poble alemany no coneixia realment el que estava passant.

Malgrat les pressions que rep Haywood, els soviètics avancen per Europa i l’ estat major americà vol comptar amb la simpatia del poble alemany, els acusats són condemnats a cadena perpetua pels seus crims contra la humanitat.

vencedores%20o%20vencidos%20fiscal%20y%20defensor

COMENTARI

La pel·lícula planteja un debat jurídic. Els jutges acusats van actuar en funció de la legislació alemanya, d’ acord amb la llei del seu país i tenien que respectar-la i aplicar-la o be acollir-se al dret internacional?

Tenia que prevaler la llei o la raó?, la jurisprudència o l’ ètica?.

Un segon debat és el polític.

Es tenien que suavitzar les penes tenint en compte que un nou totalitarisme, el soviètic, trucava a les portes d’ Europa?.

Van ser culpables sols els alemanys?.

Abans de l’ holocaust, el Vaticà va recolzar Hitler, Stalin va signar un acord amb ell, Churchill el va emparar i els industrials americans hi van negociar. Culpable el món, també.

Un tercer debat.

Sabien els alemanys el que passava?. Tal com afirma Lawson, o va ser cosa d’ un grup d’ extremistes com assevera la senyora Bertholt. La responsabilitat va ser individual, d’ aquells que van actuar amb impunitat?, o col·lectiva, de tot un poble que va mirar cap a un altre cantó?.

Com un home com Janning, un eminent jurista, es va convertir en un jutge inclement, en un assassí?. El discurs del propi Janning, un home d’ honor, no deixa lloc a dubtes, ells són culpables, sabien el que feien i el que passava, en un país que va acollir el nazisme com una sortida temporal a les discriminacions territorials del tractat de Versalles, la crisi econòmica, l’ atur i la seva baixa estima.

Per sobre de tot això, les imatges que mostra Lawson són els camps de concentració, les tortures, les càmeres de gas, les morts de milions de persones.

La pel·lícula es planteja com va ser possible que passes el que va passar i ho fa deixant parlar a totes les parts, expressant tots els punts de vista i totes les raons diverses però arribant a una última conclusió: Per sobre les disculpes i els desconeixements, la mort de tants innocents i una única sentència per fer justícia: Els acusats són culpables, el nazisme va ser responsable i genocida.