MATADOR

 

Director: Pedro Almodóvar

Actors: Assumpta Serna

              Nacho Martínez

              Antonio Banderas

              Eusebio Poncela

              Eva Cobo

              Chus Lampreave

              Carmen Maura

               Julieta Serrano

Any: 1986

Nacionalitat: España

Gènere: Melodrama

 

ARGUMENT

Diego Montez (Nacho Martínez)és un antic torero retirat per culpa d’ una greu agafada i ara es dedica a donar classes de tauromàquia als seus alumnes.

Entre ells es troba Àngel(Antonio Banderas), un  noi tímid, verge i de sexualitat vacil·lant, que viu amb una mare dominant i de l’ opus, Berta (Julieta Serrano).

Els requeriments que li fa Diego, que dubta de la seva masculinitat, donen peu a que surti al carrer i intenti violar a Eva (Eva Cobo), la novia del seu mentor, tot i que sols acaba ejaculant en les cames de la noia.

Ple de sentiment de culpa, acudeix a la policia per auto-acusar-se i l’ atén el comissari Del Valle (Eusebio Poncela), que està investigant l’ assassinat de dos homes i dues dones en estranyes circumstàncies.

L’ advocada d’ Àngel és Maria Cardenal (Assumpta Serna), de qui l’ espectador sap que és l’ assassina dels dos homes. Ella els hi requereix els favors sexuals i en l’ acte de l’ orgasme, els mata amb un punxó.

Tot i que Eva no vol fer cap acusació formal d’ Àngel, aquest continua volent inculpar-se i declara que ha estat ell qui ha matat a les dues noies. Ho demostra, quan acudeix amb la policia al jardí de la casa de Diego , on diu estan enterrades i efectivament hi apareixen els dos cadàvers.

Aquesta acció comporta que Maria i Diego es coneguin i sorgeixi entre ells una apassionada i malaltissa relació que no troba el moment de consumar-se.

A la fi els dos enamorats coincideixen i es confessen mútuament com els assassins buscats. Per ells, la mort de l’ amant és una sublimació del sexe.

En tant s’ expliquen el que han fet, Eva, la novia despitada de Diego, els sent i acudeix a la policia. Ara el comissari Del Valle, ajudat per Àngel, que té un poder endevinatori, surten a la recerca dels amants.

Aquests consumen la seva relació, ella mata a ell i després es pega un tret. Quan la policia arriba, els troba morts amb suma cara de felicitat.

 

COMENTARI

Almodóvar, que fins ara havia realitzat un cine més “cheli” i costumista, inicia aquí un trencament amb la seva obra anterior i camina cap a una manera de filmar més sofisticada, amb girs radicals en els guions i novetats estètiques.

En “Matador”, presenta la relació entre l’ amor, el sexe concretament, i la mort. Ja d’ entrada els títols de crèdit serveixen per contemplar un home que es masturba, en tant percep una sèrie de films “gore”.

Els dos protagonistes porten la seva pulsió amorosa fins les últimes conseqüències, la sublimació del sexe i de l’ orgasme és la mort. La passió,  la satisfacció total, la plenitud, l’ excitació més vehement i el plaer troben la seva cimera amb la mort de l’ altre. Eros i Tanatos.

Almodóvar recrea escenes de gran poder fílmic. Ja en una de les primeres, contemplem com Maria  Cardenal fa valer el seu poder de seducció per portar un home al llit i per matar-lo en el moment de l’ orgasme, en el paper de mantis religiosa, cavalcant sobre la víctima, ja morta, però amb el penis encara erecte.

El director juga àmpliament amb el fetitxisme del món del toreig. Diego dona classes als seus alumnes sobre com un matador te que executar al toro. Diego per culminar la feina, en un moment de gran simbolisme, recollit en un magnífic picat, es vesteix de torero per iniciar el ritual, primer de la penetració de la dona i més tard de la mort. En tant els amants consumen la relació, sona “Esperame en el cielo” amb la poderosa veu de Mina.

Un altre element simbòlic és l’ eclipsi. Quan els dos estimats s’ ajunten, un eclipsi amaga el sol, com a paradigma de la força dels jacents.

Altres elements dramàtics són aquí tangencials. La presència d’ Àngel, el noi reprimit que desencadena l’ acció amb el seu sentiment de culpa. Gran escena quan arriba a la comissaria i contemplem la mirada pertorbadora i ambigua del comissari, reflectida en el vidre.

Almodóvar treballa amb els seus actors fetitxe, encara que sigui amb papers secundaris: Bibi Anderson com venedora de flors, Carmen Maura com metgessa o Verònica Forqué com periodista.

 

LA LEY DEL DESEO

 

Director: Pedro Almodóvar

Actors: Eusebio Poncela

               Antonio Banderas

               Carmen Maura

                Miguel Molina

                Fernando Guillen

                Manuela Velasco

Any: 1987

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Melodrama

Sub gènere: homosexualitat

 

ARGUMENT

Pablo Quintero (Eusebio Poncela) és un director de cine i teatre, homosexual, que triomfa amb la seva última obra.

La seva germana, Tina (Carmen Maura)és una transsexual. Va néixer com a home i assetjada pel seu pare es va canviar de sexe, ara viu amb Ada, la filla d’ una amiga.

Pablo li encarrega el paper principal en la seva nova obra teatral: “La veu humana” de Cocteau.

El director de cine està enamorat de Juan (Miguel Molina) però aquest no li correspon totalment i per evitar problemes en la relació marxa a la seva casa en un poble andalús. En una festa Pablo coneix  a Antonio (Antonio Banderas), va al seu domicili amb ell i passen la nit plegats. Antonio queda captivat per l’ altre home però aquest continua totalment seduït per Juan.

Antonio se’n va al seu poble on viu amb la mare i allà rep les cartes d’ amor de Pablo, signades per Laura T, perquè la mare no sospiti que s’ entén amb un home.

Quan Antonio s’ assabenta que Pablo anirà a visitar a Juan, entaula coneixement amb el noi, el porta fins a uns penya-segats i el tira dalt a baix, matant-lo.

La guàrdia civil investiga i sospita d’ Antonio, en tant Pablo torna a Madrid però te un accident de cotxe en el camí , perd el coneixement i la memòria i és ingressat en un hospital.

Per la seva part Tina ha conegut a Antonio, sense sospitar que és l’amant de Pablo i l’ assassí de Juan i s’ha enamorat d’ ell. Antonio despitat amb Pablo, segresta a la seva germana i amenaça amb matar-la. La guàrdia civil acudeix i Antonio promet que deixarà lliure a la dona si pot tornar a veure a Pablo i estar amb ell una estona.

El director de cine va a la cita. Els dos homes fan l’ amor furiosament i quan tot s’ ha acabat, Antonio s’ engega un tret i es suïcida.

 

COMENTARI

Almodóvar opta pel melodrama desafurat. Passió amorosa, gelosia, transsexualitat, homosexualitat, insatisfacció i violència.

Els personatges són presoners de les seves passions i el director manxec s’ acosta al món de Douglas Sirk i als elements malsans dels seus llargmetratges. Almodóvar realitza una pel·lícula, icona pels gais, on l’ amor entre homes és aquí un amor perdut i ple de passió.

Un dels protagonistes diu: “M’és igual que no m’estimin però no suporto que no em desitgin”. Antonio mata per aconseguit ser l’ únic en la vida de Pablo i ja vençut i acorralat, el seu últim desig és passar una última hora d’ amor amb el seu amant i després suïcidar-se.

Com en altres films del director, estem davant un desig que es transforma en possessió. L’ objecte amat no es pot compartir, te que ser indivís.

Almodóvar juga també amb l’ element de la simulació. Ja en la primera escena contemplem el final de l’ última pel·lícula de Pablo Quintero. Un home es masturba davant el seu amant però percebem més tard com les veus apassionades dels protagonistes són les dels madurs dobladors, sense cap sex appeal. Com després en la història real, ens explica com l’ amor de Pablo és engany i impostura, i com Tina és una dona però ha nascut home, odia els homes que no la satisfan però quan s’ enamora d’ un, aquest és l’ assassí de l’ amant del seu germà.

Almodóvar també planteja el tema de la memòria. Pablo te un accident de cotxe i perd la memòria. L’ oblit és la desaparició de l’ altre i dels referents amorosos que omplen d’ enrenou la vida. Potser l’ oblit sigui una teràpia.

Important és l’ aspecte de la duplicitat. Pablo i Tina són germans. Pablo és un home però no compleix les expectatives virils del seu sexe. Tina és una dona, que ha  esta un home, els dos s’acaben enamorant del mateix home.

El director ens brinda, com sempre, algunes escenes de gran força. La imatge de Tina, gran Carmen Maura, passejant de nit per Madrid demanant a l’ escombriaire que la regui amb la manega. L’ aigua cau sobre la dona com un element purificador, la deixa xopa com en un ritual amorós, que ja ha oblidat.

Magnífica l’ escena en que Tina entra en l’església , comença a cantar i li confessa al capella que formava part del cor però que era un nen.

Ada, la nena, recrea les divertides escenes en que demana miracles, que sempre es compleixen, a la verge o quan canta “ne me quite pas”, al costat de la parafernalia religiosa.

Els dos inspectors de policia, pare i fill, són també una especia de Dupont i Dupont tintinians, tot i que un aviciat i l’ altre directe, ambdós amb poc escrúpols.

Per fi és potent la imatge final. Antonio s’ ha engegat un tret. Pablo sosté al mort en els seus braços, els dos despullats. És una icona visual i plena de plasticitat, que te com a referent el descendiment de Crist, quan la Verge recull el cadàver entre els seus braços. No queden enrere les escenes de llit entre els dos protagonistes plenes de força i sexualitat.

La música cobra igualment importància. “Lo dudo” de Los Panchos, “Guarda que luna” de Fred Bongusto i la mencionada “Ne me quitte pas” subratllen i puntuen l’ acció.

 

 

MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS

Mujeres_al_borde_de_un_ataque_de_nervios-287047068-large

Director: Pedro Almodóvar

Actors: Carmen Maura

               Julieta Serrano

               Antonio Banderas

               Rossy de Palma

               Maria Barranco

               Fernando Guillen

               Kitty Manver

               Chus Lampreave

               Guillermo Montesinos

Any: 1988

Nacionalitat: España

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Pepa (Carmen Maura) ha trencat la seva relació amb Iván (Fernando Guillén), un home casat. Lucia (Julieta Serrano), la seva dona, que ha estat un temps tancada en un psiquiàtric, vol recuperar al marit.

En la casa de Pepa apareixen la seva amiga Marisa (Rossy de Palma) amb la seva parella, Carlos (Antonio Banderas) que resulta ser el fill del matrimoni entre Lucia i Iván.

Marisa es queda profundament dormida perquè es pren un gaspatxo, que troba en la nevera, amb somnífers. En tant, arriba a la casa cercant aixopluc Candela (Maria Barranco), una amiga de Pepa.

La dona te por perquè va conèixer un xiïta a casa seva i es va enamorar d’ ell, el xiïta ha resultat ser un terrorista i ara amb dos col·legues pensa posar una bomba en el proper vol a Estocolm. Candela va a la casa, temorosa de ser acusada com a còmplice.

Carlos truca a la policia per fer saber el possible atemptat terrorista. Tot el que passa en l’ edifici és escrupolosament  vigilat per la portera (Chus Lampreave)

Pepa decideix trencar definitivament amb Iván quan coneix que aquest marxa també en el vol d’ Estocolm amb Paulina Morales (Kitty Manver), una advocada feminista que és la seva nova parella.

Mentre, Marisa continua dormint, Carlos i Candela es relacionen apassionadament, quan apareix una parella de policies en l’ apartament per assabentar-se de qui ha realitzat la trucada. Amb la policia arriba Lucia que li vol demanar explicacions a Pepa i saber on para el seu marit.

Tots el presents menys Pepa i Lucia prenen gaspatxo de la nevera i es queden endormiscats. Lucia aprofita per prendre-li’ls les pistoles als policies i amenaça a Pepa que li te que confessar on ha anat el seu antic amant.

Lucia baixa al portal, segresta a un motorista i marxa cap a l’ aeroport perseguida per Pepa en un taxi, amb el seu conductor (Guillermo Montesinos) sempre disposat a portar-la on sigui. Quan arriben a destí Lucia intenta disparar sobre el marit però Pepa li llença un carret de les maletes, la dona cau a terra i la policia la deté.

Iván i Paulina marxen en l’ avió i Pepa torna a casa i es consolada per Marisa en tant els personatges van despertant.

Mujeres-Pedro-Almodovar-Foto-Pais_LRZIMA20130301_0125_4

 

COMENTARI

Almodóvar es referma en aquesta pel·lícula com un mestre de la comèdia. Original, desbaratat, surrealista, juganer i divertit. Mai com aquí, el mestre es deixa portar i importen més les situacions i els personatges que l’ argument.

Amb mètodes de la screen ball, els personatges arriben a un lloc, entren, surten i van d’ un embolic a un altre però amb conceptes absolutament personals, el director recrea un imaginari únic.

Una feminista amb mal geni, una portera del testimonis de Jehovà , una noia enamorada d’ un xiïta, una dona que persegueix al seu marit per matar-lo, l’ amant d’ aquest home que dubta entre intentar recuperar-lo o rebutjar-lo definitivament i una noia que perd el nuvi quan cau endormiscada per un beuratge.

Són les dones a la vora d’ un atac de nervis. Un mostrari “cheli” i espanyolíssim d’ amors i odis, de disputes i reconciliacions, de caràcters forts i bogeries controlades.

Almodóvar roda un film entre l’ esperpent i el sainet però mai se li’n va la mà i allò que podia ser “cutre” i increïble es torna un festival de la comèdia i fins i tot un retrat psicològic d’un grup de dones.

Els homes en aquest moment de la seva filmografia no són importants. Ivan és un home dèbil, que necessita de les dones i tan sols el personatge del taxista, amb el seu attrezzo en el vehicle, te personalitat.

Un grup d’ actrius, la Maura, la Barranco, la Lampreave, Rossy de Palma, la Manver….que mai tornaran a estar, com aquí, tan guapes, tan genials i tan diferents.

La pel·lícula guanya vuit premis Goya i llença a la fama al director manxec que competeix en Hollywood pel premi al millor film estranger.