CON LA MUERTE EN LOS TALONES

 Director: Alfred Hitchcock

Actors: Cary Grant

              James Mason

              Eva Marie Saint

              Martin Landau

Any: 1959

Nacionalitat: USA

Títol original: North by northwest

Gènere: Espies

Subgènere: Guerra freda

 

ARGUMENT

Roger Thornhill (Cary Grant) és un executiu de publicitat. Quan va a un hotel per parlar am uns clients es confós amb George Kaplan, un agent d’ espionatge americà i segrestat pels membres d’ una agència secreta, contraria als interessos  americans i dirigida per Philip Vandamm(James Mason)

Arribats a una casa, no els pot convèncer de l’ error, l’ emborratxen i intenten estavellar-lo amb un cotxe contra els penya-segats.

Roger pot dominar el vehicle i acaba en mans de la policia que no creu la seva versió. Com la mansió on l’ han portat és d’ un tal Towsend, un membre de les Nacions Unides, Roger va fins la seu d’ aquest organisme per desxifrar qui és però quan s’ entrevista amb l’ home, algú li llança un punyal i el mata. Tothom creu que Roger és l’ assassí.

Roger escapa de la policia intentant indagar qui és Kaplan, viatja en tren fins on pensa està allotjat l’ espia però el tal agent no existeix, és tan sol un reclam que han col·locat els serveis d’ intel·ligència per confondre els enemics i deixar lliure al verdader agent, perquè l’ estratègia continuï sent creïble abandonen a Thornbill a la seva sort.

En el tren Roger coneix a Eve Keller (Eva Marie Saint), una atractiva dona que l’ oculta de la persecució policial i amb qui passa la nit en el vagó.

Arribats a destí, Eve li facilita una cita amb Kaplan que serà en un lloc solitari en mig del desert. Allà no apareix cap espia sinó una avioneta que persegueix a l’ home fins que s’ estavella contra un camió de benzina.

Roger comprèn que Eve forma part de l’ equip de Vandamm i que l’ objectiu continua sent eliminar-lo. Després de retreure-li a Eve la seva conducta, la segueix fins a una subhasta d’ art on es reuneix amb Vandamm. Roger es deixa capturar per la policia per evitar l’ assetjament dels espies.

Es llavors quan la policia li confessa que Eve en realitat és un agent doble i que col·labora amb els serveis secrets americans però que la seva conducta està resultant sospitosa.

Així arriba a una nova cita amb la noia al voltant del Mont Rushmore, allà Roger discuteix amb Eve i aquesta li engega dos trets, simulant que el mata però les bales són de fogueig.

Quan Vandamm te previst fugir amb Eve i els documents secrets que ha pogut microfilmar, un col·laborador comprova que la pistola d’ Eve era falsa i li explica a Vandamm. Els dos homes decideixen eliminar-la, llançant-la dalt a baix de l’ avió però Roger arriba a la casa i es pot comunicar amb Eve per explicar-li la intenció dels malvats.

Roger i Eve escapen per entre les imatges de roca del Mont Rushmore. Quan es troben en una situació desesperada, a punt de despenyar-se, arriba la policia i els salva.

La pel·lícula tanca amb una brillant el·lipsi, mostrant un tren on van els amants, entrant en un túnel.

 

COMENTARI

Hitchcock roda en 1959 aquesta pel·lícula d’ espies emmarcada en el context de la guerra freda.

Com en altres films de l’ autor, el protagonista juga el rol de fals culpable, és acusat i perseguit per un crim que no ha comés, tant per la policia per detenir-lo com per una banda criminal que el vol eliminar, confonent-lo amb un home que no existeix.

Hitchcock juga al voltant de la identitat dels seus personatges. Roger és un publicista que pot ser un espia, Eva és una fragorosa amant i també una perillosa espia, Kaplan és un agent secret que és ningú. Ja com en altres films del mestre, “Vértigo”, “Psicosis”, aquest és un tema principal de la pel·lícula

Res és el que sembla. Hitchcock incorpora a la intriga un dels arguments favorits del seu cine, l’ home corrent i innocent implicat en un joc que li és aliè però del que ha de sortir-ne indemne per conservar la vida. L’ ordre quotidià trontolla, algú normal es torna indefens, petit, insegur i perdut davant una trama criminal que el depassa, forces alienes al seu esdevenir  el superen. L’ anti heroi es torna heroi a la força, l’ atzar governa la vida.

D’ alguna manera hi contemplem la mà de Hitchcock convertit en Kafka o a l’ inrevés. Roger és K, un ciutadà que cau en un parany del que sembla impossible sortir-ne.

Les tombarelles argumentals conten amb alguns dels moments més reeixits del cine d’ Hitchcock, la sensacional lluita de l’ avió contra l’ home. El descens dels dos protagonistes pel Mont Rushmore perseguits pels dolents sobre els mateixos nassos de Theodor Rooswelt. Sempre allò gran i potent contra algú empetitit i sol.

 

 

ARSÉNICO POR COMPASIÓN

arsenic_and_old_lace-840350863-large

 Director: Frank Capra

  Actors. Cary Grant

                Raymond Massey

                Priscilla Lane

                John Alexander

                Peter Lorre

                Jean Adair

                Josephine Hull

                Edward Everett Horton

Any: 1944

Títol original: Arsenic and old lace

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Mortimer Brewster (Cary Grant) és un famós autor de teatre que es casa amb Elaine Harper (Priscilla Lane), tot i que ha estat sempre un home gens partidari del matrimoni.

En tant, les dos ancianes ties de Mortimer, Martha (Jean Adair) i Abby (Josephine Hull) viuen en la part més noble de Brooklyn, amb elles hi habita un dels seus nebots, un home trastornat que es creu Teddy Roosevelt (John Alexander).

Mortimer arriba a casa de les seves ties a donar la bona nova del seu casament però inopinadament troba un cadàver en el bagul, el mort ha estat enverinat amb arsènic per les dones, quan el nebot se n’ assabenta, posa el crit en el cel i les tietes confessen que no és el primer en seguir aquesta sort, en el soterrani hi ha enterrats dotze cadàvers més.

Les dones maten a ancians solitaris després de llogar-li’ls una habitació  de la casa, ho fan per compassió i per evitar la trista vida de les víctimes sense ningú que els hi faci companyia, les avies ofereixen vi de saüc barrejat amb el verí.  Ara es proposen enterrar en el soterrani a mister Hoskins, el seu últim damnificat..

En això apareix Jonathan (Raymond Massey), un altre nebot, ve acompanyat del doctor Eisenstein (Peter Lorre). Johnny és un assassí, un home amb la cara deforme per les operacions a les que l’ ha sotmès el doctor, per evitar que sigui reconegut per la policia.

Johnny i Eisenstein guarden una nova víctima dels seus crims, un tal Spenalzo. En tant les dones volen portar el seu cadàver al soterrani, els gàngsters volen fer el mateix, el caos i la confusió ho dominen tot i Mortimer que ha vist massa coses és capturat per Johnny amb la intenció de’ executar-lo.

La presència de la policia evita l’ ensurt, Johnny és detingut , mentre el president Roosevelt va a parar al manicomi acompanyat de les dos ancianes, que quan anuncien que han enterrat a dotze cadàvers en el soterrani són la riota dels agents i es guanyen a pols l’ ingrés.

Mortimer i Elaine emprenen el viatge de nuvis que havia estat aturat.

arsenico_por_compasion

 

COMENTARI

Capra col·labora en documentals de propaganda aliada durant la guerra però te temps també de realitzar films de ficció. Aquesta comèdia arrauxada és una de les seves millors pel·lícules., basada en una obra teatral de Joseph Kesselring, estrenada en Broadway en 1941

La cinta planteja on s’ inicia la cordura i on acaba la bogeria; dos entranyables velletes assassinen a llogaters solitaris amb una mena d’ esperit compassiu. Un home es creu el president d’ Estats Units, un maníac que s’ ha escapat del psiquiàtric ,on complia cadena perpetua, s’ esgargamella en batre el record d’ assassinats de les tietes, un militant contra el matrimoni es casa en la primera escena….

Tot és un conjunt bigarrat, amb entrades i sortides de l’ escenari, llums que es tanquen i s’ obren, visitants inesperats, cadàvers que es mouen de lloc, diàlegs enginyosos i acció imparable.

Estem davant la quinta essència de la comèdia, tot succeeix en una habitació que es converteix, mai millor dit, en una casa de bojos, situacions absurdes, efectives i divertides, caos, equivocs i embolics a dojo, un producte precís com un rellotge

La pel·lícula relata com l’ assassinat es pot convertir en una obra de caritat, en pura misericòrdia, en mans d’unes velletes generoses i encantadores, ingènues i bondadoses… i assassines en sèrie.

Cary Grant realitza una actuació inoblidable, l’escena en la que resta lligat i emmordassat per part del germà maníac és extraordinària i la seva gesticulació anuncia el que esdevindrà tot i que ningú li fa cas.

Al final tots cap el manicomi, i no tots els que s’ho mereixen, doncs tothom està guillat.

Mortimer s’ assabenta que no és fill del seu pare, que no és un Brewster i que no perpetuarà la bogeria familiar i en una cloenda per cargolar-se de riure li diu al taxista: “No soc un Brewster, soc fill del cuiner del vaixell” i l’ interlocutor li contesta: “jo no soc taxista, soc una cafetera”.

 

HISTORIAS DE FILADELFIA

Historias_de_Filadelfia-569220090-large

Director: George Cukor

Actors : Katherine Herpburn

               Cary Grant

               James Stwart

Any: 1940

Títol original: The Philadelphia Story

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Tracy Lord (Katherine Hepburn) i C.K.Dexter Haven (Cary Grant) són un matrimoni que se separa.

Al cap de dos anys, Tracy s’ ha enamorat de George Kittredge, un magnat de les finances, i decideixen casar-se. Tracy pertany a l’ alta societat de Filadèlfia i viu amb la mare i amb Dinah, la germana petita.

Dexter treballa en la revista “Espia” i obre la porta a els reporters Macaulay Connor (James Stwart) i la seva parella, Liz Imbrie, perquè realitzin un reportatge sobre el casament en la revista, el motiu es venjar-se de la seva antiga dona.

Tracy accepta, ja que els periodistes amenacen amb treure a la llum els embolics del seu pare amb una ballarina.

Tracy és una dona freda, distant, serena, una Deessa perfecta per molts però en la nit prèvia a la boda, la noia beu en excés i cau en braços de Connor, malgrat l’ empipament de Kittredge el futur marit, i de Dexter l’ antic marit ,que encara l’ estima.

Al matí, Tracy no recorda res del que va passar però quan Kittredge li retreu la seva conducta ella se n’ adona que no l’ estima .

Tot està ja preparat pel casament, invitats, capellà, música… i malgrat que Connor s’ ofereix com a marit, Tracy el rebutja i a la fi decideix que l’ home a qui estima és Dexter, el seu antic espòs i que Connor i Elizabeth seran els padrins de boda.

La cerimònia se celebra, res a canviat a excepció del nuvi i Connor aconsegueix un gran reportatge per la revista.

 

Historias%20de%20Filadelfia-6

COMENTARI

Cukor i Hawks roden a finals dels trenta i principis dels quaranta una sèrie de comèdies transgressores on trenquen les convencions i presenten personatges forassenyats i situacions tan surrealistes com divertides i amb la presència dels seus actors favorits: Cary Grant i Katherine Hepburn.

Aquí planteja la història d’ una dona supèrbia, una estàtua de bronze, tan intel·ligent com distant, indòcil i lliure.

Tracy te que escollir entre tres pretendents: el seu antic marit, un periodista que es proposa fer un reportatge de la boda i el seu nou promès.

En la lluita per decidir qui li convé realment i de qui està enamorada, canvia i passa a ser una dona tolerant de carn i ossos, dominada per les emocions.

Cukor mostra com tota la façana plena de sofisticació i aliena a les debilitats humanes de Tracy, s’ ensorra per culpa de l’ amor.

Com en el shakespearià “Somni d’ una nit d’ estiu”, el beuratge màgic, en aquest cas el xampany, posa dalt a baix les convencions, els amants transgredeixen les normes i canvien de parella però després de l’ experiència, quan de nou desperten a la realitat, ja no són els mateixos.

El director presenta una comèdia d’ embolics on els personatges compleixen els seus estereotips clàssics i amb una lleugera crítica social, oposant l’ ambient privilegiat de Tracy amb el món intel·lectual i de classe mitjana de Connor.

La pel·lícula que parteix d’ un text teatral representat amb èxit per la mateixa Hepburn, guanyà dos oscars, al millor actor-James Stwart- i al millor guió.

Cal destacar l’ escena inicial quan els dos protagonistes: Tracy i Dexter han trencat la seva relació, ella esquinça un pal de golf de l’ home sobre els seus genolls i tanca la porta, ell torna a trucar i empeny la dona fins a terra, en una escena, avui, políticament incorrecta.

En qualsevol cas el caràcter dur i feminista de Tracy toca fons quan cau, de nou enamorada, als peus de Dexter.