LOS SIETE MAGNÍFICOS

the_magnificent_seven-667963632-large

 Director: John Sturges

Actors: Yul Bryner

              Steve Mc Queen

              James Coburn

              Horst Bucholz

              Charles Bronson

              Robert Vaughn

              Brad Dexter

              Eli Wallach

Any: 1960

Títol original: The magnificent  seven

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Un petit poble mexica és assolat pels bandits. Calvera (Eli Wallach) i els seus homes s’ emporten regularment la collita i les pertinences dels camperols, assassinant a qui se’ls hi oposa.

Desesperats, els pagesos es plantegen que fer, un dels patriarques del poble els hi aconsella que es tenen que rebel·lar, tenen que anar a la ciutat, comprar armes i lluitar.

Allà troben a un pistoler: Chris (Yul Bryner) , li proposen que els ajudi en la lluita contra Calvera i li ofereixen tot el que tenen, que és ben poc, taula,  llit i vint dòlars per capita de remuneració, Chris fa córrer la veu i recluta una banda d’ homes disposats acceptar l’ oferta. Harry (Brad Dexter), Vin (Steve Mc Queen) i més tard Bernardo O’ Reilly (Charles Bronson),Britt (James Coburn) i Lee (Robert Vaughn). Per fi se’ls hi afegeix Chico (Horst Bucholz).

Els set homes es dirigeixen on els hi han reclamat l’ ajuda, s’ instal·len i esperen esdeveniments.

A l’ espera de la presència dels facinerosos, els mercenaris es dediquen a ensinistrar als pagesos perquè puguin lluitar i els ensenyen a disparar i a defensar-se.

Fins que apareixen els bandolers; ells són quaranta i els defensors contractats set. Es produeixen les primeres escaramusses, els agressors són posats en fuga i en moren un grapat d’ homes

Calvero i els seus es reagrupen a les afores per contraatacar, la traïció d’ un camperol fa que Calvero entri en el poble i desarmi als set homes, tot i això els deixa marxar i en els afores els hi torna les armes.

Els mercenaris, que ara defensen la causa com seva, es neguen a renunciar i decideixen tornar al poble. Agafen per sorpresa als bandits, i es produeix una batalla sense concessions on molts malfactors són eliminats però els herois també pateixen baixes. Harry és el primer en morir i més tard li segueix Lee, un home que ha mostrat covardia en un principi però que es redimeix lluitant, ara sense descans, i també cauen O’ Reilly i Britt.

Els natius desperten de la seva passivitat i ajuden, Calvero cau mort i els últims lladregots escapen.

En tant Chico s’ estableix en el poble, amb una noia que ha conegut, Chris i Vin marxen en recerca de nous horitzons.

original

COMENTARI

Kurosawa li va donar a moltes de les seves epopeies medievals, un tractament de western, no és estrany doncs, que algunes de les seves millors pel·lícules hagin tingut un remake posterior, lligades a aquest gènere.

“Los siete magníficos”, és una transposició de “Los siete samurais” i restaura molt dignament la història que va dirigir el mestre.

El film, com el seu original, arrenca a partir d’uns pagesos pobres que contracten uns mercenaris perquè els defensin d’un grup de malfactors que els plomen.

El que pels pistolers és, en principi, un treball burocràtic i una manera de guanyar-se la vida, acaba convertint-se en una voluntat real de defensar als pagesos, en una identificació amb les dificultats i precarietats dels seus contractants.

La pel·lícula, que data de l’ any 1960, quan el western encara no havia iniciat la seva davallada com a gènere, planteja la possibilitat de que Hollywood contracti a un grup de famosos i carismàtics actors de l’ època per encarnar als protagonistes.

Els seus personatges són contraposats però tenen en comú, que s’ uneixen per un mateix objectiu.

Sturges incorpora al jove orgullós i inexpert, al covard, que al final dona la vida per la causa, a l’ avariciós i tafur, que també mor, l’ as amb el punyal i el revòlver que menysprea els diners, a l’ home d’ ascendència llatina que se sent proper als damnificats i als dos caps, dos pistolers sense arrels i sense nord.

Amb aquesta presentació, l’ espectador ja ha fet seus els personatges i s’ ha identificat amb ells, a partir d’ aquí es desenvolupa l’ acció.

El director juga a contrastar dos mons antitètics. Els pagesos són covards: “Si Déu no els vulgues esquilats, no els hauria fet xais”, diu el patriarca, però també tenen la responsabilitat de llaurar la terra i pujar la família i això els fa tirar endavant. Estan aferrats a la terra perquè són com part de la terra.

En canvi, els pistolers són “com el vent que bufa sobre la terra i passa”, el patriarca dixit. Són l’ estereotip de l’ home de l’ Oest, sense vincles, sense lligams, sense família, sense llar. Sols perdura l’ amistat que entaulen durant la seva missió entre homes diversos però iguals.

Aquest cant èpic te un últim sentit, els set magnífics són herois, són justiciers per sobre el guany econòmic, desitgen l’ èxit de la prova a que estan sotmesos i aquest és el secret de la seva victòria.

Calvero, ja moribund, es sorprèn que hagin tornat i li diu a Chris: “Ha tornat per un poble com aquest, perquè?” i en la mort d’ O’ Railly obté la resposta quan aquest mussita: “Ara soc un dels vostres”.

La pel·lícula apunta a la justícia de l’ Oest, la única coneguda, la que realitza un mateix, la llei del més fort i millor armat.

Ressaltar per últim la magnífica banda sonora d’ Elmer Bernstein que s’ associa per excel·lència al cinema de l’ Oest i que més tard es va apropiar l’ anunci de Marlboro.

 

DOCE DEL PATÍBULO

Doce_del_pat_bulo-650073041-large

 Director: Robert Aldrich

Actors: Lee Marvin

             Charles Bronson

             Jim Brown

             Telly Savalas

             Trini Lopez

             Ernest Borgnine

             Robert Ryan

             John Cassavetes

             George Kennedy

             Donald Sutherland

             Clint Walker

Any: 1967

Títol original: The dirty dozen

Nacionalitat: USA

Gènere: Bèl·lic

Subgènere: Carcerari

 

ARGUMENT

En l’ any 1944, durant la segona guerra mundial, l’ exercit americà decideix realitzar una perillosa missió, s’ atacarà un castell en Rennes on solen trobar-se importants dirigents nazis.

La comesa és encarregada a dotze presidiaris, sota el manament del comandant Reisman (Lee Marvin). Els dotze escollits són homes condemnats a la pena de mort o a llargs anys de presó.

Són reclutats, entre altres, el polonès Joseph Wladislaw (Charles Bronson),un home que parla alemany, Robert Jefferson (Jim Brown, un individu de color que té que ser executat en breu terme, Victor Franko (John Cassavetes), un personatge rebel i indisciplinat que es nega a seguir les ordenances militars, Archer Maggott (Telly Savalas), un il·luminat religiós, que odia a les dones, Vernon Pinkley (Donald Sutherland),Samson Posey (Clint Walker) i Jiménez (Trini Lopez).

Si els presidiaris acompleixen la tasca encomanada podran accedir a la llibertat.

Tots els homes han d’ adaptar-se a els nous valors que se’ls exigeixen, disciplina, solidaritat, sentit de grup…si algun és deslleial, tots tornaran a la seva primitiva situació.

Després d’una primera etapa d’instrucció, els homes demostren la seva capacitat quan en uns exercicis bèl·lics aconsegueixen fer-se amb el comandament militar, al càrrec del qual es troba el coronel Breed (Robert Ryan), un militar escèptic de les aptituds dels convictes.

Els dotze homes, dirigits per Reisman arriben a la fortalesa i després de lluites aferrissades, acompleixen la seva missió i maten a tots els alemanys que troben, però en l’ escomesa, la majoria són abatuts, el propi Reisman i Wladislaw sobreviuen i són honorats per la seva heroica participació en la lluita.

5485_37407 

COMENTARI

     Els finals dels 50 i inicis dels 60 són anys en que Hollywood busca un cine d’”Hazañas belicas”, cine d’ evasió però realitzat amb alts pressupostos, actors famosos i amplitud de mitjans i amb històries personals o col·lectives que identifiquen i emocionen a l’ espectador.

Podríem citar “Los cañones de Navarone”, “El dia más largo”, “La gran evasión”, “El Puente sobre el rio Kwai” i aquesta que ens ocupa entre moltes altres.

Totes tenen un desenvolupament molt clàssic; uns herois han d’ efectuar una missió i aquesta missió el canvia la seva perspectiva de vida, alguns moren i altres troben la redempció dels seus crims i pecats.

“Doce del patíbulo” no és gens aliena a aquesta estructura. En aquest cas es tracta de dotze criminals a qui se’ls concedeix l’ oportunitat de redimir les seves penes, realitzant una acció heroica.

Com és habitual, els homes són cínics, descreguts, indisciplinats, desobedients i transgressors de l’ ordre establert, sobretot si és el militar.

La seva aventura, l’odissea que viuen, els transforma, adquireixen valors, assumeixen la causa per la que lluiten, reivindiquen el sentit del deure i finalment, la majoria, mor en compliment de les seves obligacions.

Aquesta és una estructura que esdevé dels clàssics però per la qual el cine d’ Hollywood hi aposta sovint, ja sigui en la lluita dels soldats contra els nazis, els pioners contra els indis o la policia contra els gàngsters.

Per altra banda, el director confereix caràcter, personalitat i individualitat als seus protagonistes; cadascun se significa com un estereotip determinat, Jefferson, el negre que no tolera el racisme, Wladislaw, que assumeix la responsabilitat màxima, Franko, el rebel o Maggott, un al·lucinat de creences religioses i místiques.

Aldrich és contractat pel seu brillant historial, tot i que en els films que pot finançar o produir destaca el seu toc heterodox o pacifista, aquí es limita a gestionar eficaçment un bon cinema comercial i no és aliè a una de les seves característiques: la violència.

Aquesta es mostra extrema i descarnada, en les escenes finals de l’ assalt a la fortalesa, quan Maggott assassina a sang freda a una dona alemanya , quan decideixen eliminar al servei o sobretot quan llencen granades i benzina sobre els nazis, civils en molts casos, refugiats en el soterrani; tot i que fora de pla, són moments de gran crueltat.

Així Aldrich només fa que legitimar allò que han estat els convictes, uns violadors, assassins i psicòpates, ara com a soldats en la guerra, són igualment uns criminals institucionalitzats.

Per fi el director recrea un món d’ homes, hi ha lluites i topades entre els protagonistes però finalment s’imposa l’ amistat viril .

George_Kennedy_1975

GEORGE KENEDY