EL AMANTE DEL AMOR

El_amante_del_amor-843978215-large

 

Director: François Truffaut

Actors: Charles Denner

               Brigitte Fossey

               Nelly Borgeaud

               Nathalie Baye

               Leslie Caron

 Any: 1977

Nacionalitat: França

Títol original: L’ home qui aimait les femmes

Gènere: Cine d’ autor

Subgènere: Relacions amoroses

 

ARGUMENT

Un home ha mort. Al seu enterrament acudeixen solament dones, una gran quantitat de dones.

A partir d’ aquí un flash back, que és la pel·lícula, ens introdueix en la vida de Bertrand Morane (Charles Denner), un home que te passió pel sexe femení.

Bertrand és un home normal, de mitjana edat, li agraden totes però algunes especialment, com aquella que ha vist fugaçment i de la que sols pot guaitar- li la matricula del seu vehicle per fingir un accident i així trobar-la, o la noia de l’ asseguradora que el vol ajudar i amb qui concreta un cita.

Una de les dones més importants de la seva vida és Delphine (Nelly Borgeaud). La coneix quan ella sopa avorrida en un restaurant amb el seu marit, és cita amb ela dona i es veuen en els indrets més insospitats. A Delphine li agraden les experiències diferents i desconcertants en llocs especials, jugant la parella a ser i no ser vistos.

A la fi dispara contra el seu marit i acaba a la presó

Bertrand decideix posar suport a tot això i relatar-ho. Escriu una narració primer per a ell , després amb la intenció de publicar-la.

En el llibre també recorda moments de la seva infància, quan la seva mare el feia missatger de les cartes als seus amants, que ell llançava a la cloaca.

O la seva primera relació sexual amb una jova prostituta. Fins i tot s’ oblida d’ alguna relació important, com la de Vera (Leslie Caron), malgrat que després voldrà redreçar-ho.

A la fi una editorial es fixa en els seus relats i decideix publicar el llibre. La relació amb Genevieve (Brigitte Fossey), la jove editora acabarà també en el llit.

Bertrand ens parla dels seus fracassos, pocs, com la mestressa d’ una cotilleria que sol vol relacionar-se amb nois joves o els perills de les seves multi relacions, quan contrau una blennorràgia.

Contemplarem les seves artimanyes per quedar amb alguna noia quan en veu una que li agrada posant un anunci de mainadera, la truca i quan aquesta arriba a la casa se sorprèn quan en el llit en lloc d’un nadó sols hi troba un ninot.

Bertrand acaba morint en un acte de servei, és a dir: mentre persegueix a una dona que el complau és atropellat per un cotxe, ingressat en l’ hospital, greument ferit, no pot evitar trencar els tubs que el tenallen, provocat per la presència d’ una bella infermera.

 

 

COMENTARI

     Truffaut ens torna a parlar dels sentiments, de les relacions interpersonals, de les relacions entre homes i dones, de l’ amor.

Bertrand, potser un alter ego del director, és un home que estima les dones, l’ home que estima l’ amor.

Un retrat de l psicologia masculina. Bertrand no és un Don Joan, ni un seductor, és un home normal, que s’ hi dedica, que s’ ho treballa, que estima a tantes perquè en cada una hi veu alguna cosa, perquè, evidentment, cada una te una cosa i una completa a l’ altra, cada una és diferent, personal, especial.

Perquè són dones i la pel·lícula és un homenatge a les dones però Truffaut també planteja els perills i les contradiccions d’ aquestes relacions.

Estimar a totes és potser no estimar-ne cap?.

Estimar a tantes comporta el perill de la solitud ?

Estimar a l’ amor és estimar una entelèquia?.

Els personatges són suficientment adults per viure unes relacions lliures que l’ educació normalment no permet però el no implicar-se també significa decebre expectatives i pagar un preu.

Cal preguntar-se : És sincer, és noble o és un obsessiu? , Hi ha vida més enllà de l’ amor?.

 

Z

 

 

Director: Constantin Costa- Gavras

Actors: Yves Montand

             Jean Louis Trintignant

             Irene Papas

           Jacques Perrin

           Charles Denner

Any: 1969

Nacionalitat: França

Gènere: Cine polític

 

ARGUMENT

Un diputat (Ives Montand) de l’ oposició te que realitzar una conferencia davant els seus seguidors. El govern li posa dificultats per localitzar un local en condicions i quan el troba, prepara a grups ensinistrats per boicotejar l’ al·locució.

El polític pot realitzar el discurs, però quan surt és assetjat pels mercenaris d’ extrema dreta i lúmpens comprats i és colpejat des d’ una camioneta davant la indiferència de la policia. Arrel de les ferides sofertes el diputat, mor.

S’ inicia una investigació que porta endavant el jutge instructor del cas (Jean Louis Trintignant). Aquest escorcolla a fons amb la col·laboració d’ un periodista (Jacques Perrin) i descobreix que darrera l’ assassinat hi ha una conxorxa organitzada pel CROC, un grup d’ extrema dreta, amb la connivència de la policia i del poder polític que mantenen que tan sols s’ ha produït un accident.

Malgrat les amenaces del seu superior, la investigació continua endavant, els autors materials són condemnats però els autors ideològics queden pràcticament eximits.

Més tard un cop d’ estat dels militars porta a l’ assassinat de diversos membres de l’ oposició i a l’ exili del jutge investigador. La lletra Z de l’ abecedari, que significa llibertat, queda prohibida.

 

 

COMENTARI

Gavras realitza un thriller polític que no dona treva. Evoca els anys anteriors al cop d’ estat en Grècia i la conxorxa del sistema polític i policial per impedir qualsevol actuació opositora.

La pel·lícula intenta ser una parabol.la política en la que mai sabem noms de persones, entitats ni escenari on transcorre l’ acció però el que és suposició es converteix en evidència, en el últims títols informatius sobre la sort dels protagonistes. És llavors quan queda clar que Gavras està parlant de la Grècia dels anys 60.

Avui la pel·lícula, tot i la seva intensitat, com a thriller es pot veure un tant desfasada en el missatge ideològic doncs actualment, amb la fi de la guerra freda, les classes dominants s’ arrelen al poder sense necessitat de la violència estructural front als opositors i mantenen els seus privilegis per vies electorals una mica més sofisticades.

La pel·lícula mostra la corrupció de l’ aparell de l’ estat, el fanatisme de sectors dedicats a mantenir l’ ordre i que en realitat el trepitgen ,més quan els seus adversaris són, en aquest cas, polítics moderats i pacifistes.

El film abona també la idea de l’ home honest, enfrontat a un sistema de poder que l’ impedeix mostrar la veritat. Com aquest poder es recolza en els moviments d’ extrema dreta per realitzar la feina bruta i fer callar a qualsevol que el qüestioni.

La disbauxa política d’ aquells anys porta a l’ infern de la dictadura militar i al cop dels coronels en 1967.

La pel·lícula guanyà l’ oscar al millor film de parla no anglesa i el premi del jurat de Canes en 1969.   Compta amb el guió de Jorge Semprum i la banda sonora de Mikis Theodorakis.