NOBLEZA OBLIGA

ruggles_of_red_gap-340290668-large

 Director: Leo Mc Carey

Actors: Charles Laughton

              Charles Ruggles

              Mary Boland

               Zasu Pitts

              Roland Young

Any: 1935

Títol original : Ruggles of Red Gap

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

     En Paris, a principi del segle XX, Lord Burnstead (Ronald Young), te com a majordom , un anglès, Ruggles (Charles Laughton).

Un dia Burnstead li comunica a Ruggles que se l’ha jugat al poker i l’ha perdut. Ara és propietat d’un americà, Egbert Floud (Charles Ruggles), el qual viu en Estats Units en Red Gap, un poble en l’ estat de Washington, Ruggles s’ hi tindrà que traslladar amb el seu nou patró.

Floud s’ emporta al majordom al que tracta familiarment com a  “coronel” i li presenta a la seva dona, Effie (Mary Boland), aquesta intenta aconseguir el refinament del marit, un home rude, de l’ Amèrica profunda, però aquest no està per la labor.

Els Floud arriben per fi a Red Gap i presenten a Ruggles al seu gendre, Belkamp-Jackson, un nou ric, i a la mare d’ Effie, Ma Pettingill, posseïdora d’una quantiosa fortuna.

En Red Gap tota la gent és amistosa i divertida i no te prejudicis de classe, accepten a Ruggles no com un servidor sinó com un col·lega.

El primer que fa Floud  a l’ arribar és perdre’s amb Ruggles en la festa de la cervesa, allà un periodista confús, publica que un famós coronel britànic és l’ invitat d’ honor de la família Floud. Ara el millor de la societat de Red Gap es felicita per tenir una personalitat tan important en la població.

En tant, Ruggles ha conegut en la festa a una amable viuda, Prunella Judson (Zasu Pitts), amb la que fa amistat i decideix que no vol ser ni criat ni coronel sinó ell mateix i que vol viure la seva pròpia vida.

Ruggles amb la col·laboració de Prunella obre un restaurant , quan arriba la notícia que Lord Burnstead arriba de Paris per emportar-se de nou a Ruggles, aquest li explica que ja no vol estar al seu servei i inaugura la casa de menjars amb la flor i la nata de Red Gap.

Burnstead ,per la seva part, ha conegut a Nell Kenner, una ballarina del poble , la qual li ha robat el cor, Belkamp Jackson és expulsat del local, davant el cansament de Ruggles per la seva grolleria. El nouvingut és acceptat per la població que li brinda la seva amistat i reconeixement.

nobleza-obliga

 

COMENTARI

Leo Mc Carey és un dels directors més reputats en el cine d’ Hollywood dels anys trenta i quaranta, d’ ell es representen diverses obres, autèntics “mainstreams” de l’ època. Lamentablement, no ha estat situat en l’ escalafó dels grans mestres; cal revisar la seva obra que sens dubte és de gran interès. En cercles europeus la seva solidesa narrativa ha quedat supeditada a la seva conducta personal, Mc Carey va ser un fervorós anti comunista i un acusador en la caça de bruixes macartista.

“Nobleza obliga” és una de les seves comèdies més celebrades i en ella hi trobem gran part dels valors que propaga el seu cine: la voluntat d’ enaltir les virtuts americanes en una època de crisi.

Un dels aspectes principals de “Nobleza obliga”, és la resolució de contrastar el món britànic amb l’ americà. El anglesos són presentats com encotillats, ampul·losos, estirats i amb voluntat de respectar les diferencies de classe. Així, el majordom és eficient, contingut, responsable i submís, un exemple de la discreció britànica.

En canvi, els americans són incultes, grollers i sorollosos però també extravertits, divertits , entenen que tots som iguals i abominen de les diferencies de classe.

El majordom, Ruggles, és algú acostumat a servir  i a ser eficaç en la seva feina però quan arriba a Amèrica, descobreix un nou món, es torna desinhibit  , adquireix les noves costums i és clar , ja no vol tornar ni al seu antic país ni al seu antic ofici.

Ruggles és confós per un coronel de l’ exercit britànic i tothom el tracta com a tal, “quan la gent creu que ets algú, tu també t‘ho creus”, diu Ruggles.

És ara quan Mc Carey no oculta el seu xovinisme i la seva ideologia. Ruggles entén que Amèrica és la terra de l’ igualtat i de les oportunitats, se sap de memòria el discurs de Lincoln en Gettysburg, sobre el govern del poble pel poble i per al poble.

Ruggles vol aprofitar les seves pròpies capacitats individuals i prosperar, tenir les decisions sobre la seva vida en les pròpies mans. Així, Mc Carey contrasta també el canvi que s’ origina en el majordom; de ser un simple criat sense iniciativa a ser ell mateix.

El director americà ,s’ apropa al discurs de Capra, retrata un país social i acollidor, potser allò que tindria que ser i no el que és, i encoratja a l’ espectador natiu per pensar que viu en el millor món possible.

Aquest discurs, un pel embafador, ve acompanyat d’una narració solida, un ritme trepidant, uns gags magnífics i una comèdia plena de sàtira i equivocs.

El nou ric, superb i desdenyós, és castigat, Ruggles es guanya la confiança i l’ amistat dels seus nous conveïns, deixa de simular que és una altra persona i s’ aferma en la nova terra de la gran promesa que l’ acull.

LA ISLA DE LAS ALMAS PERDIDAS

island_of_lost_souls-606235261-large

 

Director: Erle C. Kenton

Actors: Charles Laughton

               Richard Arlen

               Leila Hyams

               Bela Lugosi

               Kathleen Burke

Any: 1932

Títol original: Island of lost souls

Nacionalitat: USA

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

     Edward Parker (Richard Arlen) és un nàufrag, recollit en alta mar per un vaixell. Al comandament de l’ embarcació hi viatja el capità Davies amb un carregament d’ animals engabiats.

El responsable d’ aquest transport és Montgomery i el seu destí, una illa perduda en els mars del sud, que ni tan sols surt en els mapes.

Parker vol arribar a terra on l’ espera Ruth (Leila Hyams), la seva promesa però una baralla que sosté amb el capità fa que sigui desembarcat en la illa misteriosa.

Allà coneix al Doctor Moureau (Charles Laughton), un científic que te al seu servei una munió d’homes deformes, en realitat són el resultat d’un experiment consistent en transformar animals en sers humans.

Parker descobreix  com es realitza una vivisecció a un dels sers de la illa i coneix a Luba (Kathleen Burke), l’ experiment més a afortunat de Moureau, una pantera que s’ ha convertit en una dona força sensual.

Les normes de la illa estan determinades per la llei, que impedeix als engendres vessar sang o menjar carn, és a dir tot allò que els hi recordi el seu passat animal, un altre element clau és la sala del dolor on s’ efectuen els experiments i on són castigats els mutants que no obeeixen.

Mentrestant, el vaixell del capità Davies ha arribat a terra i allà Ruth s’ assabenta de la sort del seu estimat i nolieja una petita nau al comandament d’un  mariner, Donahue.

L’ embarcació arriba a la illa i després de conèixer a Moureau, aquest els hi promet a tots els nouvinguts deixar-los anar però en realitat vol continuat amb els seus assajos.

A la nit, Ouran, mig home mig simi, intenta atacar a Ruth i es dissuadit per Parker; quan Donahue va a cercar ajuda als altres mariners del vaixell, Moureau ordena a Ouran que el segueixi i l’ escanyi; així ho fa aquest però aquest trencament de la llei, revifa els instints sanguinaris dels mutants, que es rebel·len , es llancen contra el seu creador i li apliquen la mateixa medicina que ell els hi ha donat en la sala del dolor.

Mentre, Parker, Ruth i Montgomery fugen per la selva, acompanyats per Luba però aquesta és atacada per Ouran, la dona retorna als seus primitius instints i mata a l’ assetjador però mor en l’ escomesa; en tant la resta d’ aventurers aconsegueix escapar.

isla de las almas perdidas2

COMENTARI

H.G. Wells publica la novel.la : “la illa del Doctor Moureau” en 1896, els elements fantàstics del relat fan que es porti molt sovint al cine, la primera versió, muda, data de 1911, la que ara comentem és una segona versió i posteriorment comptabilitzem “La isla del terror” en 1959,”Los Hombres del ocaso” en 1972, una tercera dirigida per Don Taylor del 1977, prou apreciable i per fi una desafortunada versió del 96,  dirigida per John Frankenheimer i amb Marlon Brando com el malvat doctor.

El relat de Kenton es contextualitza en un moment en que el cine fantàstic manté un gran vigor, és quan apareixen tots els monstres: Dràcula, Frankenstein, la mòmia, l’ home llop…

La característica principal d’ aquest cinema és la crítica d’una ciència que vol anar més enllà dels límits marcats per la natura o el sentit comú. A l’ igual que en “Frankenstein” o en “El Doctor Jeckyll y Mr Hyde”, un experiment científic, depassa la racionalitat; Moureau és un il·luminat, el típic científic boig dels relats fantàstics, algú que vol avançar l’ evolució mil anys, segons les seves paraules, i fer que els animals cobrin vida humana, mitjançant trasplantaments o canvis cel·lulars, aquesta confrontació entre les forces de la natura acaba, com no podia ser d’una altra manera, en fracàs.

Els mutants no són ni homes ni bèsties, són coses, diuen, i el demiürg que els ha creat, aquell Déu/dimoni totpoderós, que ha emprat la ciència de manera contra natura, és castigat.

Un segon tema important, és el patiment del monstre. A l’ igual que en Frankenstein, els monstres tenen consciència de si mateixos, de la seva lletjor, de la seva deformitat, acusadament Luba, la dona pantera, la mostra més exitosa de Moureau; sensual, lasciva i plena de desig per Parker, que fins i tot és capaç de vessar una llàgrima, en un moment donat. Luba fuig amb els humans però assetjada per un sicari de Moureau, extreu el seu instint animal per sobre la raó i mata al que l’ ataca.; Luba se sent desconcertada, no sap com comportar-se davant els humans, pateix per tot allò que no és, en la seva identitat perduda i difuminada.

El tercer tema d’interès és la relació amo-esclau. Moureau crea vida però és una vida subordinada, incapaç de determinar-se per si mateixa, el doctor ha creat monstres, ànimes perdudes, que l’ obeeixen i per que això sigui d’ aquesta manera ha muntat una estructura d’ estat.

La vida en la illa es basa en la llei, unes normes que facin oblidar als engendres, que han estat animals i en la sala del dolor, allà on pateixen l’ experimentació i el càstig ,és a dir Moureau governa, com qualsevol estat, mitjançant la llei i la repressió.

Com en tota tirania, no tarda en produir-se la rebel·lió i els monstres s’ ajunten per acabar amb l’ arbitrarietat i amb aquell que els ha donat una nova vida però no felicitat ni lliure albir.

La pel.licula juga amb elements del fantàstic de l’ època, una nau s’ acosta a un paisatge inexplorat i desconegut, el paratge exòtic i llunya on es desencadenarà els esdeveniments, recordem King Kong.

Els protagonistes en la seva fugida són perseguits, ens hi podem emmirallar en “El malvado Zaroff” o hi trobem un antecedent de “La mujer pantera” de Tourneur en 1942.

Malgrat els aspectes filosòfics i possiblement transcendents, la pel.licula no deixa de ser una sèrie B, un film de dissabte a la tarda, amb una Luba ensenyant cuixa, gràcies al Pre Code que encara era tolerant amb alguna senzilla escena eròtica.