EL PLANETA DE LOS SIMIOS

 

Director: Franklin J. Schaffner

Actors: Charlton Heston

               Kim Hunter

               Roddy McDowall

               Linda Harrison

Any: 1969

Títol original: Planet of the apes

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció.

 

ARGUMENT

Tres homes viatgen en una nau espacial. Han deixat la terra fa sis mesos però degut a la seva velocitat propera  a la llum han passat set cents anys segons el temps terrícola.

Al poc amaren en un planeta desconegut i abandonen la nau, que s’ enfonsa en un llac.

Creuen que han arribat a una estrella a tres cents anys llum de la terra, tenen provisions per tres dies i comencen a investigar el territori. Els homes dirigits per Taylor (Charlton Heston) inicien un periple esgotador per un desèrtic caos de roques. A la fi troben aigua, vegetació i també homes que semblen viure en un estat primitiu.

Aviat apareixen un grup de simis a cavall amb vestimenta militar que capturen als homes. Taylor cau ferit i és traslladat al campament dels simis en tant un dels seus companys és tirotejat i mor. Taylor comprova que els simis dominen el planeta.

Els monos intel·ligents, com classe dirigent de la societat volen exterminar als homes que són una amenaça i destrueixen els seus conreus.

Taylor, ferit en la gola, no pot parlar i és sotmès a l’ observació del cap dels investigadors, el Doctor Zaius i de dos científics, Zira (Kim Hunter) i la seva parella Cornelius (Roddy Mc Dowell). Zira vol demostrar que l’ home no és tan sols un salvatge sinó que pot ser domesticat.

Cornelius pensa que els simis han evolucionat d’una antiga raça: els homes.

Taylor intenta escapar però és de nou capturat però ja ha recuperat la parla, habilitat que sorprèn als simis i torna a ser tancat en una gàbia amb una humana, Nova (Linda Harrison).

Més tard es portat davant un tribunal científic i es retroba amb un dels companys de viatge, Landon, a qui han efectuat una trepanació i l’han convertit en un vegetal.

Zira i Cornelius entenen que Taylor és l’ eslavó perdut en la cadena evolutiva i que ha vingut de la zona prohibida, un lloc arqueològic on s’ han trobat restes dels antics habitants del planeta. Els dos científics alliberen a Taylor que s’ emporta a Nova i marxen cap a la zona prohibida per investigar que és el que hi ha allà.

Però Zaius, el cap del ministeri del bé, els segueix, entren en una cova i troben mostres de la vida de fa centenars d’ anys, unes ulleres, una nina…, probes que va haver-hi vida intel·ligent en el planeta.

Taylor vol demostrar que l’ home va ser l’ antecessor del simi i va desaparèixer possiblement per una pluja de meteorits.

Taylor agafa a Zaius d’ hostatge, demana provisions , armes i un cavall i marxa amb Nova per la costa seguint la zona prohibida per saber que hi ha més enllà.

En tant Zaius decideix volar la cova amb les probes de l’ existència d’ una civilització humana.

Taylor s’ endinsa en la zona prohibida i el que troba el deixa estupefacte: les restes de l’ estàtua de la llibertat. Està en la terra, ha tornat a la terra, set cents anys després.

 

 

COMENTARI

Clàssic de la ciència ficció, la pel·lícula parteix d’ una interessant premissa. Un grup d’ astronautes han viatjant a la velocitat de la llum , han passat set cents anys de la terra quan arriben a un planeta desconegut on la classe dominant són els simis en tant els dominats i per evolucionar són els humans.

La sorpresa final porta a Taylor, el protagonista, a descobrir que està en la terra i que l’ home ha perdut a través dels segles la primacia i el domini sobre el planeta.

L’ home ha estat incapaç de sobreviure com un ser intel·ligent i ara està dominat pel simis i considerat un animal, l’ evolució s’ ha tornat a produir però al revés.

Més la societat dominant te els mateixos defectes que la humana. Els dirigents dels simis són monolítics, fanàtics, no reconeixen més veritat que la pròpia, governen en un règim opressiu on la ciència ho és tot i s’ anteposa als sentiments. L’ estat és totpoderós i els dissidents són jutjats com herètics i traïdors.

Tota la pel·lícula te com model simbòlic l’ autoritarisme dels governants simis. El judici a Taylor sense probes, la voluntat de Zaius i els seus d’ exterminar als humans, la creença de que són sers superiors als humans ens acosta al nazisme.

En el context de la guerra freda, res més emblemàtic que assenyalar que la societat dels simis intel·ligents està molt a prop de l’ Unió Soviètica, una  societat tan plena de ciència com deshumanitzada. L’ omnipotent Zaius és sens dubte un stalinista set cents anys després del sistema soviètic.

En qualsevol cas la idea filosòfica transcendeix més enllà de la política i en el món dels simis  hi podem contemplar la societat humana en general, la seva intolerància, la seva intransigència, la incapacitat de diàleg i acord.

Per fi un últim model podria atènyer a Mc Carthy i la caça de bruixes. Zaius és un home que jutja i condemna a Taylor sense escoltar-lo, referència clara, si sabem que el guionista de la pel·lícula va patir el judicis de l’ inquisidor americà.

El film adapta una novel.la de Pierre Boulle que data de 1963 i te posteriorment innumerables seqüeles a qual pitjor.

 

CIUDAD EN SOMBRAS

 

Director: William Dieterle

Actors: Charlton Heston

              Lizabeth Scott

              Viveca Lindfors

               Ed Begley

Any: 1950

Títol original: Dark city

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

Danny Haley (Charlton Heston) és un jugador d’apostes i un busca vides que, cerca la sort al costat d’ altres entabanadors de baixa volada com Barney (Ed Begley) i Augie.

Un dia passa per los Angeles Arthur Winant, un home que ve a la ciutat a pagar un taló de cinc mil dòlars, el grup li proposa una partida de pocker, el ploma, i li fa pagar el deute adquirit, amb el taló.

Winant , desesperat, se’n va al seu hotel i es suïcida penjant-se. Sidney, el germà d’ Arthur és un psicòpata perillós i promet venjança. Va a la ciutat , mata a Barney i persegueix a la resta del grup. En tant, Haley manté relacions amb Fran Garland (Lizabeth Scott), una cantant de cabaret però decideix anar a visitar a Victoria (Viveca Lindfors), la dona d’ Arthur, per conèixer la identitat de Sidney i evitar que el matin.

Haley es presenta davant Victoria amb l’ aparença d’un agent d’ assegurances i fa una bona relació amb la dona i el seu fill petit, fins que li confessa qui és, la qual cosa deixa trasbalsada a Victoria.

Haley marxa a Las Vegas on és perseguit per Sidney que  escanya al seu company Augie. Haley juga en el casino i guanya deu mil dòlars que envia a Victoria per rescabalar-la i perquè pugui tirar endavant de nou.

Sidney apareix a la fi i intenta assassinar a Haley, quan està a punt d’ aconseguir-ho, apareix la policia i el mata.

Haley i Fran marxen plegats a la recerca d’una nova vida.

COMENTARI

Dieterle és un dels nombrosos jueus alemanys que en 1930 emigren cap a Estats Units i troben un lloc en el sol d’ Hollywood.

És autor de més d’una setantena de films, considerat un artesà , un professional de la meca del cine, que realitza qualsevol encàrrec amb dignitat.

La pel·lícula que ens ocupa significa el debut en el cine de Charlton Heston i és una de les millors de Dieterle i una de les fites del cine negre.

Te totes les característiques d’ aquest gènere. En primer lloc podem parlar de ambigüitat moral dels personatges. Haley és un vividor, un petit estafador que, penedit pel suïcidi d’una de les seves víctimes, busca reparar el dany causat , compensant a la dona d’ aquest.

En cap cas és un heroi sinó un home en dubte. Haley i els seus amics són en realitat uns perdedors, perseguits per la policia i pel germà venjador, cerquen una sort que els hi és esquiva. És gent individualista, Haley diu en un moment donat que no l’ importa el que els hi passi als altres i contemplem un pòsit de desesperació sentimental, sobretot si seguim les lletres de les cançons amoroses que canta Fran. La seva llei és la del més fort, el peix gran sempre es menja al petit, malgrat això estan mancats de poder i són vulnerables.

La pel·lícula s’ estableix com un relat de perdó i redempció. Haley estafa a un pobre incaut però quan aquest se suïcida, pesa sobre les seves espatlles la mort de l’ home. En tant es lliura del seu perseguidor, busca recompensar a Victoria per esmorteir el pes de la culpa que li causen les seves malifetes.

El film es contextualitza en la postguerra, els protagonistes han estat servint en els forces armades i ara són gent desvalguda que cerca redreçar la seva vida, gent que va gaudir d’una vida ordenada i que ara es troba en una situació de crisi, gent colpida pel seu passat.

Una altra característica paradoxal és la representació de Las Vegas. Mentre Haley i els seus amics juguen en foscos tuguris, són perseguits per la llei i cauen en desgràcia però quan el joc passa a donar-se en Las Vegas d’una manera institucional, Haley guanya deu mil dòlars d’una tacada, obté feina, préstecs del cap i treball com a cantant per la seva amistançada. Las Vegas és la salvació , el paradís i la panacea a tos els mals.

Tot el món sòrdid s’ escenifica brillantment a partir de les coordenades del cine negre, quasi totes les escenes estan rodades en interiors, el clima és claustrofòbic, Casino, habitacions  tancades, cambres d’ hotel…molt poques s vegades contemplem la llum del sol amb els protagonistes.

Un element nou que Hollywood explotarà amb convicció durant molts anys és la presència del venjador, del psicòpata assassí.

 

BEN-HUR

Ben_Hur-359300410-large

 

DIRECTOR: William Wyler

Actors: Charlton Heston

             Stephen Boyd

             Jack Hawkins

             Haya Harareet

Any: 1959

Nacionalitat: USA

Gènere: Peplum

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Judea està sota el domini romà. El cristianisme avança i El Mesies predica en el desert.

Messala (Stephen Boyd) es anomenat tribú de Jerusalem i rep a Judà Ben Hur (Charlton Heston), un jueu, cap d’ una de les famílies més riques de la població i que va ser amic seu en la infància.

Malgrat això tenen desavinences, Ben Hur és favorable a la llibertat de Judea i Messala vol aixafar qualsevol rebel·lió i imposar la llei romana.

A la fi, la convicció patriòtica de Ben Hur s’ imposa i es nega a trair i denunciar al seus, la vella amistat es trenca.

A Jerusalem arriba el nou governador romà que desfila per la població. Ben Hur i la seva germana contemplen la desfilada , quan una rajola cau i fereix al pròcer. Ben Hur és acusat d’ atemptat, detingut i portat a presó amb la seva família, amb l’ aquiescència de Messala.

El presoner pot entrevistar-se amb Messala i li demana que alliberi a la seva mare i a la seva germana, el romà es nega i Ben Hur és enviat a galeres.

En la travessa cap a destí, un home es compadeix d’ ell i desatenent les ordres dels romans li ofereix aigua. Durant tres anys, Ben Hur és esclavitzat com remer en les naus romanes.

Quinto Arrio (Jack Hawkins), un cònsol romà amb qui ha entaulat relació, l’ allibera dels grillons i quan es produeix una batalla naval l’ embarcació s’ enfonsa, Ben Hur escapa i li salva la vida al cònsol.

Els dos nàufrags són trobats per un vaixell romà. Ben Hur és recompensat per Arrio que el porta a Roma, l’ acaba considerant com un fill adoptiu i l’ exercita en la conducció d’ aurigues.

Però Ben Hur desitja tornar a Judea i alliberar a la seva família. En el viatge de retorn fa amistat amb el Caid Ibrahim, amo d’ una partida de cavalls amb els quals efectua apostes i retroba a Ester (Haya Harareet), la filla de Simònides, un servidor de la seva casa, de qui s’ enamora.

Ben Hur arriba finalment a Jerusalem de nou, ara com fill adoptiu de Quinto Arrio. Es presenta davant Messala i li demana novament la llibertat de mare i germana.

Les dones tancades en una llòbrega cel·la romana han contret la lepra i surten per marxar a la vall dels leprosos fent-li prometre a Ester que li dirà a Ben Hur que han mort.

En això, arriba a Jerusalem el Caid Ibrahim i organitza una cursa d’ aurigues amb els seus cavalls blancs que conduirà Ben Hur en front els invencibles cavalls negres de Messala.

Malgrat les trampes de Messala, que porta un estilet a les rodes amb el que deslloriga les aurigues dels seus rivals, Ben Hur aconsegueix la victòria i Messala cau de l’ auriga i queda malferit.

En el llit de mort, Messala li confessa a Ben Hur que la seva mare i la seva germana no han mort sinó que estan en la vall de els leprosos.

Ben Hur continua estan ressentit, odia als romans que han destruït la seva vida i la de la seva família i desitja venjança. Ester li retreu, dient-li que s’ ha convertit en un nou Messala.

Per fi torna a la vall del leprosos i es dona a conèixer a mare i germana. Quan torna amb elles a Jerusalem, Crist ha estat condemnat i ascendeix al Gòlgota amb la creu. Ben Hur reconeix en ell l’ home que li va oferir de beure quan estava pres dels romans i quan Crist cau li dona aigua.

El sacrifici de Crist en la creu fa recapacitar a Ben Hur i eliminar de la seva ànima l’ odi i la venjança. Al mateix temps te la seva recompensa. Es realitza un miracle i mare i germana es curen de la seva malaltia.

La última escena ens mostra a Ben Hur abraçat a les dues dones i a Ester, en tant Crist penja en la Creu.

 

BenHur-cristianismo

COMENTARI

La pel·lícula és tant un pèplum, com un manual de història sagrada, com una apologia del cristianisme, com una reivindicació nacionalista de la pàtria jueva, com una super producció de la Metro.

Però cal dir que gràcies a la vigorosa mà de Wyler, la pel·lícula és tot això i molt més. Plena de ritme i sentit dramàtic, amb escenes que han passat a la historia del cinema com la dels remers en les galeres o la cursa d’ aurigues.

Llastimosament de les tres hores i quart de la narració, els últims quanta cinc minuts estan dedicats a explicar-nos la redempció de Ben Hur seguint un tractat de catolicisme.

La pel·lícula planteja la història d’una amistat que es trenca per motius polítics. Messala li ofereix a Ben Hur expectatives de poder a canvi de trair al seu poble. Ben Hur mai accepta però això porta la seva desgràcia i la de la seva família.

En Ben Hur arrela el desig d’ odi i revenja contra Messala en particular i contra Roma en general. A la fi el protagonista assumeix el missatge cristià i es converteix en un home nou sense ressentiments i assumeix la capacitat de perdó.

La pel·lícula està basada en la novel·la de Lew Wallace del mateix nom i ja va ser portada al cine per Fred Niblo en l’ any 1925, encara durant el cinema mut. D’ una altra banda el film va arrasar en el lliurament dels oscars de 1959 quan en va guanyar onze.

Cine èpic, gran espectacle, més gran que la vida.

 

imagesMVCU9Z0K