LA REBELDE

inside_daisy_clover-702658298-large

 Director: Robert Mulligan

Actors: Natalie Wood

               Christopher Plummer

               Robert Redford

               Ruth Gordon

               Roddy Mc Dowall

               Katharine Bard

Any: 1965

Títol original: Inside Daisy Clover

Nacionalitat: USA

Genera: Cine dins del cine

 

ARGUMENT

En 1936 Daisy Clover (Natalie Wood) fa quinze anys, viu amb la seva mare (Ruth Gordon), el seu pare va abandonar la llar set anys abans i també ho va fer, Glòria, la seva germana.

L’ afany de Daisy és triomfar com a cantant en Hollywood i envia un disc amb la seva veu a les productores. Un dia els estudis Swan la criden per fer una prova.

Allà la rep Ray Swan (Christopher Plummer), acompanyat de la seva dona Melora (Katharine Bard), la prova és un èxit i els productors inicien la promoció  de la jova promesa.

La noia és menor i ràpidament apareix Glòria, la germana, que es converteix en la seva tutora, la primera decisió que pren és tancar a la mare en un manicomi.

Ray i  Melora li creen a Daisy un perfil, una personalitat, que cali entre el públic. Daisy serà per als espectadors una noia òrfena, eixerida i riallera i li fan publicitat per que sigui una nova estrella. A la noia li creen un passat  nou, una biografia, i li expliquen que el seu passat autèntic ha mort.

En el transcurs del desvetllament, Daisy coneix a un actor, Lewis Wade (Robert Redford), s’enamoren i al poc temps es casen però el matrimoni és un fracàs, Wade és un jove actor admirat per moltes dones, les amants, entre elles Melora, proliferen i Daisy és tan sols un passatemps.

Daisy s’ha convertit en la novia d’ Amèrica però darrera la fama s’hi troba el desencís sentimental, la mort de la mare i la pressió del estudis. Daisy resta marcada per la depressió, Ray l’ acuita perquè acabi l’ últim film i la tracta despòticament.

Daisy, després d’un intent de suïcidi, engega el gas i la casa on viu explota, ella se’n va tal com va venir, sense res però lliure i feliç.

20266_3

 

COMENTARI

   Mulligan realitza amb ·La rebelde” una semblança del món d’ Hollywood. Ho fa a través de la història de Daisy Clover, una noia que aspira a ser estrella.

És un projecte que incentiva la mateixa Natalie Wood i s’hi poden contemplar elements autobiogràfics, recordem que la Wood va ser una estrella infantil i va treballar en el cine des dels nou anys. En tot cas Daisy representa a una noia de quinze anys quan l’ actriu en tenia vint i set en el moment del rodatge.

Daisy parteix del no res i és un símbol del somni americà però també una mostra del preu a pagar per acomplir aquest somni. De com les obligacions són superiors als beneficis.

Daisy canta i ho fa be, és convincent però li han creat una identitat, barreja d’ òrfena i pallasso, la cara bruta, el cor d’ or… no és una persona sinó un producte que s’ha de vendre.

Ray , el productor, és darrera el seu equilibri i educació, un monstre, algú sols interessat en els negocis i en els diners  que donarà cada pel·lícula.

El film mostra com es fabrica una estrella des del no res, com es modela una noia sortida del fang, com aquesta pot assolir el cim més alt gràcies al poder de la indústria d’ Hollywood.

Els magnats manipulen al seu gust, creen i desfan estrelles, i les utilitzen a la seva conveniència. Ray ho explica al final: ·La pel·lícula és una inversió a acabar, no m’hi importa el que passi després. Hi ha més noies com tu.”

Daisy ho rememora també en la seva exitosa cançó sobre el circ, es te que canviar simplement el circ pel cine, : “És un món meravellós fins que el veus entre bastidors i llavors te’n vols anar, no és real, és un engany”.

No és tan sols aquesta utilització allò principal, sinó que Daisy només hi troba decepcions al voltant. Tals com un actor guapo i ric que quan la conquista i s’hi casa, l’ abandona; Wade és algú enamorat de l’ amor però també lúcid, ell sentencia:  “El cine és allò que ens fa rics, triomfadors i infeliços”· o quan cataloga a la noia com “una petita captiva en la cascada dels dolços somnis”.

Daisy és l’ exemple de dona lliure i independent, algú allunyat dels oripells d’ Hollywood, rebel, lúcida i amb personalitat; quan te que doblar la seva pròpia imatge que s’ agita sense parar en la pantalla, entra en crisi i ja sols pot optar a la mort o al desdeny de la vida que l’ esta fent infeliç.

Com el suïcidi li resulta difícil ja que la vida d’una estrella esta sotmesa a interrupcions constants, una bona escena de comèdia, Daisy decideix abandonar el niu confortable i tornar al fang feliç del que va sorgir. L’ explosió de la casa darrera seu és l’ explosió d’un món antic , al que va pertànyer i al que ja no vol tornar.

Natalie Wood és doblada en el números musicals com ja li va succeir en West side Story.

 

SONRISAS Y LAGRIMAS

Sonrisas_y_l_grimas-154796714-large

 

 

 Director: Robert Wise

Actors: Julie Andrews

             Christopher Plummer

             Eleanor Parker

             Richard Haydn

Any: 1965

Títol original: The sound of music

Nacionalitat: USA

Gènere. Musical

Subgènere: Cine familiar

Subgènere: Nazis

 

ARGUMENT

Maria (Julie Andrews) és una novícia que viu en un convent de Salzburg en 1938 i que te dubtes al voltant de la seva fe.

Perquè reconsideri la seva decisió última, és enviada com institutriu a la casa del capità Georg Von Trapp (Christopher Plummer), un capità de la marina que ha enviudat i te set fills. Von Trapp tracta als nens a l’ estil quarterer per fer-se obeir però la presència de Maria ho canvia tot, es fa estimar i es guanya la confiança dels nens.

Von Trapp ha decidit casar-se de nou amb la baronessa Schrader (Eleanor Parker) i la porta de Viena a la seva mansió de Salzburg, així organitza una festa de societat per presentar-la però poc a poc el seu cor esta sent robat per Maria.

La baronessa parla amb Maria i li fa veure la situació, la noia per no interferir decideix abandonar la família i tornar al convent però allà se n’ adona que aquella no és la seva vocació, en tant Von Trapp també comprèn que de qui esta realment enamorat és de la institutriu.

Maria torna a la casa, Von Trapp trenca el compromís amb la baronessa i es casa amb la noia.

Però els nazis han entrat en Àustria, Von Trapp se sent austríac i és totalment anti-nazi, així que quan és cridat perquè en el seu grau de militar s’ incorpori a l’ exercit alemany, no ho veu amb bons ulls.

Quan es te que celebrar un concurs de cant en Salzburg, Von Trapp intenta escapar amb tota la família però els alemanys els sorprenen i ells addueixen que van al festival.

Els Trapp participen en el concurs però aprofitant l’ hora de concedir els premis, escapen. Els nazis es mobilitzen darrera seu, en tant las família s’ aixopluga en el convent.

Els alemanys el registren però no troben el cau on esta amagada la família, fins que un jove pretendent de Liesl, la filla gran, els denuncia. Els Trapp poden sortir corrents a temps d’ agafar el seu vehicle i marxar, en tant els alemanys es queden paralitzats doncs les monges han sabotejat els seus cotxes.

Els Trapp marxen per la muntanya i poden creuar la frontera suïssa, camí de la llibertat.

 

 the-sound-of-music-nbc-live

 COMENTARI

Hollywood busca en els anys 60 atraure a l’ espectador amb un cine de grans històries, apte per tota la família i amb elements musicals espectaculars.

Com Julie Andrews havia estat ,ja un any abans, l’ estrella d’un producte d’ aquest tipus: “Mary Poppins”, ara la industria torna a provar fortuna i a posar tots els mitjans per aconseguir un nou èxit popular.

“Sonrisas y lágrimas” te molts elements de cine edulcorat, cursi i passat de moda. Una monja que es redimeix per amor, un grup de nens a qui domarà una eixerida institutriu , una història més que previsible i una posada en escena plena d’ elements kitsch.

Tot i això l’ espectador es deixa portar per la potència narrativa, les magnífiques cançons i la història d’ amor i de guerra.

Només començar la funció, contemplem diversos paisatges des de les muntanyes del Tirol, des de l’ aire la càmera inicia un picat, en la llunyania es mou una petita figura, la càmera arriba fina a ella, ¡Oh!, és Julie Andrews –Maria, que canta i balla “sound and music”. Difícil res millor.

La cosa continua amb alguns números musicals com “My favorite things”, amb Maria i els nens sobre el llit de l’ habitació, ens transporta als moments en que neix l’ amor en la festa de gala entre els protagonistes i va després a l’ apoteosi del bes que legitima la unió.

Però quan la història d’ amor ja s’ ha acabat i tots mengen anissos, els malvats nazis espatllen la festa.

Així, que encara ens queda una hora final de suspens, en la que la família serà perseguida pels dolents, Von Trapp es mostrarà com un bon patriota austríac i la família marxarà èpicament per la muntanya, camí de la llibertat.

Hollywood, doncs, hi posa de tot: color música, amor, guerra, sentimentalisme, gran pantalla i és clar riure i plors, això és el cine.

La pel·lícula esta basada en fets reals, la música és de Rodgers i Hammerstein, que estan en el zenit de la seva carrera compositora i el film guanya cinc oscars en 1965, entre ells, el de millor pel·lícula i millor director i supera la recaudació de “Lo que el viento se llevó”, convertint-se en l’ èxit més gran de tots els temps fins a la data.