DINERO CAIDO DEL CIELO

pennies_from_heaven-260066231-large

 Director: Herbert Ross

Actors: Steve Martin

              Bernardette Peters

              Jessica Harper

              Christopher Walken

Títol original: Pennies from heaven

Any: 1981

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

 

ARGUMENT

En els anys de la depressió americana, Arthur Parker (Steve Martin) és un home casat amb Joan (Jessica Harper), una dona que no el satisfà i que a més no aporta els diners familiars per realitzar el seu somni : obrir una botiga de discs.

Arthur coneix a Eileen (Bernardette Peters), una tímida mestra d’ escola de qui s’ enamora perdudament. La segueix fins a aconseguir els seus favors i la deixa embarassada.

Amb mala consciència, torna a la llar conjugal on la dona l’ acull i li facilita els diners pels seus projectes.

En tant, Eileen es acomiadada de l’ escola, avorta i es prostitueix fins que de nou Arthur torna a la seva vida però l’ atzar actua contra ells.

L’ home ha ajudat a una cega a arribar al camí de casa seva, la cega és assassinada per un vagabund i com troben petjades d’ Arthur, el detenen i el condemnen a la pena de mort.

dinerocaidodelcielo05

COMENTARI

Aquesta és una pel·lícula inclassificable. D’ un cantó és bàsicament un musical. En 1981 fa molts anys que el musical ha mort però Ross el ressuscita.

El director empra una fotografia sèpia per filmar la realitat però quan els personatges somien en una vida millor, canten i ballen, la llum i el color inunden la pantalla.

En realitat aquesta és la paradoxa i el contrast que marca el film. D’ una banda la realitat, plena d’ enrenous i frustracions, d’ una altra al somni que s’ eleva a categoria i on la música obre el pas al ball i al optimisme i on Ross ens ve a dir que tothom pot obtenir allò que desitja

Al mateix temps estem davant un verdader fulletó. Un home que  no estima a l’ esposa troba l’ amor de la seva vida i lluita entre fer realitat els seus projectes amb l’ ajut de la dona o lluitar per l’ amor i deixar-ho tot enrere. Avortament, prostitució, assassinat i mort deixaran en no res els somnis.

El film te una vessant social. Es contextualitza en l’ Amèrica de la crisi i la gran depressió i aquest àmbit marca la sort dels personatges.

Tot navega en l’ ambigüitat, de la trista realitat i de la necessitat de sortir a buscar i a complir els somnis, a la recerca de la pluja i del diner caigut del cel.

El somni últim del condemnat a mort ens porta a un final feliç, sense mort, on els protagonistes es retroben i viuen plenament el seu amor.

La majoria d’ escenes musicals són impagables i el film rendeix un homenatge al musical clàssic, sobretot a Busby Berkeley. Hi ha dos quadres que superen a tots. D’ un costat les imatges en el club de mala nota, quan Tom (Christopher Walken) realitza un sensacional estrip tease al compàs de la música que passa als anals del cinema musical

D’ un altre part, l’escena en que Arthur i Eileen contemplen embadalits “Sigamos la flota” on Fred Astaire canta Let’s face music and dance i balla amb Ginger Rogers. Arthur i Eileen s’ acosten a la pantalla i entren en ella, substituint als actors i recreant l’ escena.

Al revés que en la pel·lícula posterior de Woody Allen: “La rosa púrpura del Cairo”, els personatges entren en la pantalla guanyats per la seva màgia, mentre que en el film de Woody Allen són els actors els que l’ abandonen  per anar al món real.

Arthur quan surt del cine li diu a Eileen: “Hem sortit del cine i la vida continua al mateix lloc”.

Per fi no és anecdòtic el nom del personatge femení: Eileen, a qui Arthur diu Lulú. La dona que segons l’ obra teatral de Franz Wedekind recrea la dona fatal i porta la desgràcia i la desesperació als homes.

 

EL CAZADOR

the_deer_hunter-262693807-large

 Director: Michael Cimino

Actors: Robert de Niro

              John Savage

              Christopher Walken

              John Cazale

              Meryl Streep

Any: 1978

Títol original: The deer hunter

Nacionalitat: USA

Gènere: Bèl·lic.

 

ARGUMENT

Un grup d’ homes treballen en una fàbrica, Stan (John Cazale), Michael Bronsky (Robert de Niro), Steven (John Savage), Nick (Christopher  Walken), Alex i John. Són amics i surten amb freqüència a caçar.

Steven es casa amb Àngela, una noia de família ortodoxa I tos els amics assisteixen a la boda, Nick I la seva promesa, Linda (Meryl Streep), són els padrins del casament, tot discorreix entre balls, cançons i alegria.

En la festa, Nick promet casament a Linda i Steve i Àngela beuen d’una copa, de la qual la tradició diu que si no es vessa ni una sola gota, els afortunats tindran sort en la vida però una gota s’ escampa i toca el vestit de la núvia.

Michael, Steven i Nick han estat cridats a la guerra del Vietnam i abans de marxar agafen ruta per practicar la seva gran afició: la caça. Michael mata un enorme cérvol i més tard tots celebren els últims moments de joia, bevent i tocant el piano en un bar.

Canvia el pla i l’ escena ens mostra Vietnam. Explosions, sang i foc. Un soldat llença una bomba en un amagatall on s’ oculten dones i nens, Michael dispara sobre una casa i un home surt envoltat en flames i convertit en una torxa vivent.

Michael, Nick i Steven són fets presoners pel Vietcong, els obliguen a jugar a la ruleta russa ,després que un soldat vietnamita es voli el cervell. En un moment donat, Michael i Nick s’ apoderen de les armes, maten als seus captors, alliberen a Steven, empresonat, i escapen.

Un helicòpter nord-americà, els intenta rescatar, Nick pot pujar-hi però Michael i Steve cauen des de l’ aparell al riu. Steven es colpeja en les cames i queda malferit.

Nick arriba a Saigon, un món sòrdid, ple de gent ,prostitució i misèria. Encara en estat de shock, un dia va a una casa d’ apostes on juguen a la ruleta russa, comença a arriscar els diners.

En tant, Michael és repatriat , torna a Estats Units, es troba amb Linda i inicia una relació amb la noia. Retroba als amics i intenta fer vida normal però hi ha un pes sobre seu i viu marcat pel passat, els records i la guerra.

Steve ha perdut les cames i esta internat en un hospital per a veterans de guerra, els amics es reuneixen i tornen a anar de cacera. Però ara Michael no es veu amb cor de disparar al cérvol i li perdona la vida.

Steve rep sovint quantitat de diners des de Saigon, Michael sospita que és un sou que envia Nick i que aquest esta viu. Quan ja les tropes americanes marxen i la guerra s’ acaba, Michael torna a Vietnam i busca al seu amic.

El porten a una casa d’ apostes on es juga a la ruleta russa, el premi sempre són els diners, la derrota és la mort. Nick ha quedat trasbalsat per les seves experiències en la guerra i és dedica a jugar a la ruleta russa, sembla que res l’ importa. Michael vol rescatar-lo i portar-lo de nou a casa i per convence’l juga amb ell. El primer tret no porta bala i Michael es salva, el segon, quan Nick sembla que recorda alguna cosa i reconeix a l’ amic, esclata i mata al noi.

Michael torna a Estats Units, tos els amics es reuneixen el dia de l’ enterrament de Nick i brinden per ell.

thedeerhunter2

COMENTARI

Cimino relata una història d’ amistat i com aquesta es trenca per culpa de la guerra. Estem davant un film que explica tant l’ horror de la contesa com el valor de l’ amistat i la frustració i l’ atordiment d’una generació.

La pel·lícula passa per tres fases que defineixen el seu esdevenir. Una primera part marcada per la llarga escena del ball, després del casament de Steve. És l’ antesala per mostrar les imatges de la guerra, el contrast entre la festa i les seqüències on es mostra la violència de la guerra són brutals.

La segona part és la de l’ espant. Els protagonistes baixen al cor de les tenebres, als inferns. Els tres amics, ara estan presoners i en una situació límit. Els vietnamites els obliguen a jugar a la ruleta russa, els tres homes escapen però amb diferents conseqüències. Michael, el més fort , torna sa i estalvi, Steve queda convertit en un invàlid, Nick pertorbat, resta en Saigon i és converteix en un professional que aposta a la ruleta russa. Els homes normals s’han convertit en monstres.

La tercera part és el retorn. Ara Mike, Nick i Steve cada un a la seva manera són homes destruïts ,plens de traumes físics i psicològics, han perdut la innocència. Abans d’ anar a la guerra, aquesta era un joc, quan hi estan un horror, després un trauma.

Michael torna a Vietnam per recuperar al seu amic però també per matar als seus fantasmes.

“El caçador” és una de les primeres pel·lícules que mostra tot allò repulsiu de la guerra del Vietnam i fa que els americans comencin a alliberar el seu sentiment de culpa.

La cinta proposa una metàfora entre el caçador que mata cérvols, l’ home sol front la natura, l’ home  que es te que enfrontar sol a la seva vida i que mata gratuïtament. Primer en la cacera amb els animals, terrorífica escena de la mort del cérvol, que mira ,agonitzant, amb els seus grans ulls, després és la cacera humana.

L’ atzar disposa les vides. Michael mata al primer cérvol, perdona al segon, com un demiürg disposa de les vides alienes. Al igual la ruleta russa és també un joc d’ atzar en el que pots viure o morir, igual, també que la guerra. L’ atzar construeix o enderroca les nostres vides.

Michael torna a Saigon, a l’ infern, potser amb la voluntat de reparar allò que ha fet, salvar a l’ amic i salvar-se a si mateix però ja no és possible.

Tot i així, el director obre un pas esperançador. Nick ha mort trastornat, els amics es tornen a reunir i brinden, el pas del temps, els esdeveniments que els han canviat no han pogut separar-los.

LA PUERTA DEL CIELO

La_puerta_del_cielo-948049382-large

 Director: Michael Cimino

Actors: Kris Kristopherson

             John Hurt

             Isabelle Huppert

             Christopher Walken

               Sam Waterston

               Jeff Bridges

Any: 1980

Títol original: Heaven’s gate

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Sub gènere: Cine social/Emigració

 

ARGUMENT

     Un grup d’ estudiants obtenen la graduació en la Universitat d’ Harvard en 1970; Billy Irvine (Jon Hurt) és l’ orador que glosa allò que han aconseguit, Jimmy Averill (Kris Kristoferson) el segueix alegrement amb els seus companys, un gran ball tanca l’ acte.

Vint anys després, tot ha canviat, Jimmy és l’ agutzil que imposa la llei en Johnson, en l’ estat de Wisconsin, els emigrants arriben a grapats buscant una vida millor, els ramaders reivindiquen les seves terres, Frank Canton (Sam Waterston) és el líder que els cohesiona, temen l’ allau de nouvinguts i decideixen contractar a uns quants mercenaris per fer front a la situació i matar a cent vint i cinc forasters als que consideren lladres i anarquistes, Billy es troba entre els propietaris i s’hi oposa però és un home ferit per l’ alcohol. El garant de l’ acord és Ned Champion (Christopher Walken), el capatàs, en realitat un assassí a sou, que defensa als ramaders.

Jimmy i Ned es fan amics, si be defensen interessos contraposats, Jimmy es col·loca al costat dels drets dels emigrants, Ned liquida a aquells que s’ oposen als terratinents.

Els dos homes estan enamorats d’ Ella Watson (Isabelle Huppert), una prostituta que te al seu càrrec un grup de noies que satisfan el desig d’ emigrants i propietaris.

Els ramaders es posen en acció, les morts dels forasters se succeeixen, uns homes assetgen a les prostitutes i les maten, Ella és violada salvatgement, Jimmy arriba i mata als agressors.

Ned se situa al costat dels emigrants; els mercenaris rodegen la cabana on es troba, la cremen i el maten, l’ alcalde destitueix a Jimmy del seu càrrec però els forasters es rebel·len, fereixen al batlle i decideixen enfrontar-se als seus opressors.

Tots marxen a cercar als mercenaris i als propietaris, es produeix una batalla ferotge, després de la mort de gran quantitat de camperols, aquests dominen la situació però l’ exercit posa les coses en el seu lloc, avisats per Canton, arriben els soldats, la legalitat està de part dels propietaris i no es poden ocupar les terres.

Després de la derrota, Jimmy i Ella decideixen marxar acompanyats del seu amic John (Jeff Bridges); desitjós de venjança, Frank Canton es planta davant la casa i mata a John i a Ella, Jimmy contesta als trets i executa a al cap dels ramaders.

En 1903, el temps ha passat, Jimmy navega amb la seva dona camí de Rhode island, és un home tan ric com insatisfet amb la seva vida.

pUERTA

 COMENTARI

“La Puerta del cielo” va originar en el seu moment l’ enfonsament de l’ United Artists; Cimino abans havia impactat amb “El cazador”, èxit de públic i de crítica.

“La Puerta del cielo” és una producció tan megalòmana com brillant que va costar trenta cinc milions de dòlars, que no es van recuperar, un relat de 3h 40 m, un fracàs comercial i la ruïna de la productora.

Al cap del temps el film es reivindica , es considera una pel·lícula de culte i es reestrena en la versió original que havia esta massacrada per la productora en 1980.

La cinta és tant un western, una historia més gran que la vida mateixa, una porció de la història d’ Amèrica, un retrat psicològic d’un conjunt de personatges, un film sobre la lluita de classes, una reflexió sobre el pas del temps i un relat d’ amor i amistat.

L’ acció s’ inicia quan un grup de joves es gradua en l’ Universitat d’ Harvard, tot és alegre i amable, Cimino ens porta cap els bonics discursos, i a l’ escena del ball, absolutament magnífica.

No sabem que els hi ha passat als protagonistes però vint anys després, Jim és un taciturn Marshall i Billy un home alcoholitzat i acabat.

Aquest fluir del temps i les ferides que ocasiona serà una constant narrativa, Cimino tanca l’ episodi en 1903; Jim és un home envellit, s’ha enriquit però el seu rostre, solcat per les arrugues, no diu res de bo sobre la seva peripècia vital.

La factura del film correspon a un western, uns cacics volen imposar la seva llei, els desposseïts tindran que lluitar pels seus drets, Jim, l’ agutzil, es posa de la seva part, una lluita ferotge te lloc per la possessió de les terres però sota la capa del western es dibuixa una pel·lícula sobre la lluita de classes i sobre la mentida del somni americà.

Cimino mostra en imatges de bellesa refulgent, l’ arribada dels emigrants, polonesos, alemanys, irlandesos, armenis… gent de tot arreu, disposats a entrar a les portes del paradís; res podria ser més actual, aglomerats en espais infames, obligats a realitzar llargues travessies, menyspreats pels amos de la terra, troben el rebuig dels que ja hi són, dels que han arribat abans, dels que volen el pastis sols per a ells.

Els rics hisendats disposen de mercenaris per acabar amb els que consideren qüestionen els seus drets, la llei els avala, Cimino explica com els rics s’ enfronten als pobres, com aquests últims s’ organitzen, es rebel·len, lluiten i perden, és un tros de la història d’ Amèrica feta a través del patiment i la violència.

En aquesta història social, Cimino hi inclou moltes ficcions diverses, la de l’ amor entre Jimmy i Ella, la prostituta, la de l’ amistat entre els dos homes que batallen en àmbits diferents, Jim, l’ agutzil és posa al costat dels emigrants i Ned, és el capatàs al servei del ramaders, dos homes que acaben trobant-se en l’ amor que senten per Ella i en la defensa última dels desposseïts.

La història de Jim és també la d’un traïdor a la seva classe, aquell que l’ abandona en funció de les seves conviccions ètiques, és també, com en els vells westerns, l’ home desencisat i cansat, acomiadat del seu càrrec per l’ alcalde, que contempla el que passa amb indiferència però que a la fi opta per prendre partit i involucrar-se.

Cimino es pren el seu temps; tota la primera part és una presentació de personatges i situacions per anar a una segona plena de força i fúria.

El director forja imatges corprenedores; l’ assemblea dels emigrants en la que decideixen iniciar la lluita, la violació d’ Ella, la mort de Ned , crivellat en la cabana incendiada i l’ èpica batalla final, on cada pla és un moviment estratosfèric de la càmera.

Paisatges salvatges i fotografia crepuscular culminen una obra mestra de la història del cine.