LO QUE ELVIENTO SE LLEVÓ

gone_with_the_wind-955293548-large

 

Director. Victor Fleming( Acreditat)

Altres: Sam Wood

             George Cukor

Actors: Clark Gable

               Vivien Leigh

              Leslie Howard

              Olivia de Havilland

              Thomas Mitchell

              Hattie Mc Daniel

Any: 1939

Títol original: Gone with the wind

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

En el segle XIX, Tara, una plantació de Georgià, està dirigida per Gerald O’ Hara (Thomas Mitchell)i la seva dona Ellen amb les seves filles, Suellen, Carreen i Scarlet (Vivien Leigh).

Escarlata està enamorada d’ Ashley Wilkes (Leslie Howard), el fill d’un terratinent veí, però aquest ja ha fet plans per casar-se amb Melanie Hamilton (Olivia d’ Havilland).

En una festa en la finca, Escarlata li declara el seu amor a Ashley però aquest la rebutja, la proposta és escoltada per un dels invitats, Rhett Butler (Clark Gable), un home acabalat provinent de Charlestone amb qui la noia estableix una relació ambivalent.

Escarlata, despitada pel menyspreu d’ Ashley, decideix casar-se amb Charles Hamilton, un dels pretendents que la ronden, un home sense gaire personalitat.

Al poc temps esclata la guerra, tant Ashley com Charles s’allisten a l’ exercit i se’n va de Tara.

La il·lusió primera d’ una victòria ràpida s’ esvaeix, les tropes del nord avancen i Charles mort d’ escarlatina. De nou sense parella, Escarlata continua assetjant a Ashley quan aquest torna.

Tara és ara un munt  de runes, el sud ha guanyat la guerra i Escarlata intenta sobreviure i recuperar tot allò que ha perdut.

El nou món s’ ha tornat insegur, Gerald, el pare, perseguint a uns facinerosos, cau del cavall i mor.

Escarlata es veu assetjada pels impostos del nou govern, l’ única manera de conservar la casa és disposar de diners, així que es torna a casar sense amor i amb enganys amb un comerciant, Frank Kennedy; això li permet recuperar les seves possessions però en un enfrontament amb grups nordistes que importunen a la noia, Kennedy mor.

Escarlata es retroba amb Rhett i realitza amb ell un tercer matrimoni. La bona relació de l’ inici es trenca aviat, després de tenir una filla, Bonnie, la parella discuteix constantment.

Muntant a cavall, la nena cau i mor, això desfà els últims vincles entre Escarlata i Rhett, més tard és Melanie, molt debilitada per tots els esdeveniments, qui emmalalteix i traspassa.

Ara ja no hi ha cap obstacle per Escarlata en el camí cap l’ home que ha estimat tota la vida, Ashley, però aquest verdaderament enamorat de la difunta, rebutja de nou a la noia.

Quan Escarlata, sola, intenta recuperar-la relació amb Rhett i tornar a començar, aquest ja ha decidit divorciar-se i marxar per sempre de Tara.

Escarlata, passa un primer moment de depressió però de seguida entén que la seva vida està lligada a Tara i a la seva terra.

lo_que_el_viento_se_llevo_75_aniversario_262072593_1200x800

COMENTARI

     “Lo que el viento se llevó” està basada en la novel.la del mateix nom de Margaret Mitchel. En 1939 obté nou oscars, incloent el de la millor pel·lícula i el de millor actriu (Vivien Leigh).

Si bé Victor Fleming apareix en els títols de crèdit, es pot dir que tan sols és aquell que acaba el film, qui dibuixa el que serà la pel·lícula és el productor, el magnat David O. Selznik, Sam Wood, i sobretot George Cukor són els directors que roden gran part de les escenes.

Es tracta de la típica pel·lícula més gran que la vida mateixa, un film mític, un dels èxits més grans de la història del cine. En realitat la cinta , tot i que aclamada en el seu moment, ha envellit notablement i sembla notar-se la diversitat autoral. La primera part està plena d’ èpica i és magnífica; Spielberg és gaudit rodant-la, en canvi la segona part es discursiva, s’ allarga innecessàriament fins les 3h 40 m finals i cau en el melodrama estripat, proper a un Douglas Sirk en hores baixes.

La pel·lícula va d’ allò col·lectiu a allò individual.

En principi es tracta d’un relat tan lineal com simbòlic sobre la història d’ Amèrica. És la gran narració sobre el sud, un sud idealitzat, en el que predomina el punt de vista dels blancs, dels grans propietaris, dels terratinents; els negres, la pobresa i l’ esclavitud resten menyscabades argumentalment.

Així que el film és un cant nostàlgic per aquest món perdut, la victòria del nord significa una transformació social, un món s’ acaba i un altra de nou s’ inicia, es destrueix una forma de viure i d’ entendre la vida.

Tanmateix la pel·lícula explica metafòricament a través dels seus personatges, la història de l’ ideal americà.

Els O’ Hara són emigrants irlandesos, han trobat en Amèrica el lloc on establir-se i fer fortuna; Escarlata viu arrelada a allò que considera seu, a la terra per sobre de tot, la seva figura està marcada per la voluntat d’ arrelament i de pertanyença, és una dona ambiciosa, constant, forta, lluitadora, té totes les virtuts que aixecaran el país, les virtuts del capitalisme incipient.

El relat ens explica que també hi ha una altra Amèrica, que s’ ha forjat, són els Ashley, amb un perfil molt diferent, són nobles, justos, equilibrats, aporten serenitat i contrapès a aquest projecte en construcció.

Des del punt de vista psicològic, els personatges viuen aquesta dualitat col·lectiva. Escarlata, la gran protagonista ,és a l’ inici una noia capriciosa, plena d’ antulls però el context que viu la transforma en la dona forta, disposada al que sigui per aconseguir els seus propòsits, aquella que anteposa l’ ambició a l’ amor.

Rhett Butler és el retrat d’un home individualista i cínic; en un moment de la narració li diu a Escarlata: “som iguals, perversos i egoistes”, fa de la guerra un negoci, no té creences vitals i és més realista que pessimista, quan explica a l’ inici de la guerra als entusiasmats voluntaris: “El sud només té cotó i arrogància”.

Melanie i Ashley són els arquetips contraris; personatges més dèbils, més patidors però més honestos, construïts sobre la paciència i la noblesa d’ esperit, sobre l’ amor mutu i la conciliació amb els altres.

La pel·lícula dibuixa un cúmul de sentiments propis del melodrama: en una primera part èpica, que es tanca amb una de les escenes més famoses de la història del cinema quan Escarlata ho ha perdut tot i sobre les runes de Tara, proclama que posa a Déu per testimoni de que mai tornarà a passar gana.

A partir d’ aquí, el relat evoluciona, amb la noia com a protagonista, basant-se en l’ engany, l’ oportunisme i l’ avidesa per aconseguir l’ ascens social i recuperar allò que pensa es seu.

L’ èpica es transforma en lírica ; darrera l’ ambició d’ Escarlata hi ha una voluntat, l’ amor d’ Ashley, que es mostra com un impossible però aquesta coneixença no la pertorba, hi ha un ideal més gran que l’ amor: la terra, la propietat, els senyals d’ identitat. Estats Units tanmateix.

La pel·lícula es tanca amb la voluntat d’ Escarlata de no sucumbir, sota el roig del cel que anuncia la fi de la jornada, la dona proclama: “Demà serà un altre dia”. Tot comença de nou.

Gran música de Max Steiner que passa a la història.

 

VIDAS REBELDES

the_misfits-276481496-large

 Director: John Huston

Actors: Clark Gable

               Montgomery Clift

               Eli Wallace

               Marilyn Monroe

               Thelma Ritter

Any: 1961  

Títol original: The misfits

Gènere; Drama

 

ARGUMENT

     Roslyn (Marilyn Monroe) I la seva amiga Isabelle (Thelma Ritter) assisteixen al judici per aconseguir el divorci de la primera davant un marit que no la maltractava sinó que , simplement, estava absent.

Guido (Eli Wallace) les  condueix amb la seva camioneta, això facilita que coneguin al seu amic Gay Langland (Clark Gable), un cowboy madur que es dedica a caçar cavalls.

Tots els personatges confraternitzen entre si i marxen a Nevada, a la casa de Guido amb la intenció d’ anar a la caça de cavalls salvatges.

En el camí es troben a Perce Howler (Montgomery Clift), un home que vol anar a participar en un “rodeo”.

Tots l’ acompanyen malgrat que Perce es abatut, primer per un cavall i després per un brau, patint diverses contusions.

Els protagonistes arriben més tard a Nevada. Troben un ramat de sis cavalls i després de molts esforços aconsegueixen tirar-los el llaç  i capturar-los.

Més l’ esperit romàntic ja no existeix, Gay li explica Roslyn que abans els cavalls es caçaven per portar-los als “rodeos”, ara el tractant els vendrà perquè serveixen de menjar per a gossos.

Això disgusta a Roslyn que veu en els animals un símbol de llibertat i vol protegir-los. Perce s’ alia amb la noia, agafa la camioneta i allibera als animals.

Gay córrer darrera el mascle i intenta empresonar-lo de nou. En un principi és arrossegat per la bestia però després , en un duel singular, Gay aconsegueix sotmetre-la.

Quan Guido el felicita per l’ acció, Gay talla la corda que  subjectava el cavall i el deslliura de nou. L’ important ja no era aconseguir un benefici econòmic de la venda sinó demostrar-se a si mateix qui és.

Gay i Rosslyn marxen plegats en la camioneta cap a un futur incert.

 

vidas rebeldes3

COMENTARI

     Una de les obres més potents d’ Huston que apel·la , com en altres pel·lícules seves a elaborar un retrat èpic de perdedors.

En aquest cas es conjuga l’ actuació dels personatges en la pantalla amb la pròpia realitat dels actors.

Marilyn és Roslyn, una sòsies de l’ actriu, que mai havia estat ta bé, fràgil, innocent, sensible, inerme, desorientada, a vegades perversa, volent fugir de si mateixa, agafant-se a qualsevol que li doni afecte per encobrir la seva solitud.

Les primeres arrugues ja mostrem els primers efectes de maduresa. Un any després moria farcida de barbitúrics en un apartament de Nova York.

Gay-Clark Gable- és un home acabat, tota la seva vida ha viscut lliure i les grans extensions són la seva pàtria però el seu món està desapareixent i la caça de cavalls pels “rodeos” ja no és rentable.

Gay te que fer palès el seu orgull, guanyar-se la seva pròpia autoestima, demostrar-se a si mateix que és l’ home viril i lliure que ha estat sempre. Això li farà guanyar la confiança de Roslyn però el portarà a un món que desconeix., quan se’n va amb la noia, Guido li crida que el seu futur serà treballar en una benzinera o en un supermercat.

Gable que patia un càncer terminal i era realment un home acabat que volia semblar digne va morir a l’ acabar el rodatge.

Perce és també un punt Montgomery Clift, abstret, distant, com la resta de personatge tampoc ha consolidat llaços afectius ni familiars.

És el primer que s’ adona que no es pot ser lliure, arrabassant la llibertat d’ altres sers vius i allibera als animals.

Clift morirà cinc anys després, en 1966.als 46 anys d’ edat.

Estem, doncs, davant la presència d’ un món crepuscular tant en la pantalla com en la vida dels intèrprets en la que seria l´ última pel·lícula de Marilyn i Gable i una de les últimes de Clift.

El film és un crit per la llibertat, uns homes que han viscut un somni, ser lliures. Front ells, els cavalls, ràpids, forts, elegants, són el seu contrapunt , també lliures i salvatges. Algú es tindrà que rendir per continuar gaudint de la llibertat. Gay es rendeix però abans demostra que és el més fort.

La última mitja hora, la persecució i captura de les besties i la lluita casi cos a cos entre el protagonista i l’ animal mascle, és extraordinària i quedarà fixada en la historia del gran cinema.

La traducció real de “The misfits” seria els inadaptats que reflexa molt millor la realitat de la historia.