MULA

 

 

Director: Clint Eastwood

Actors: Clint Eastwood

               Bradley Cooper

               Manny Montana

               Alison Eastwood

               Andy Garcia

               Laurence Fishburne

               Diane Wiest

Any: 2019

Títol original: The mule

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Sub gènere; Tercera edat

 

ARGUMENT

Earl Stone (Clint Eastwood) és un home de noranta anys, ha anat sempre a la seva, no va acompanyar en el seu moment a la filla en el casament, es va divorciar de la dona i està empipat amb la família, ara es dedica a horticultor i guanya premis amb les seves plantes i flors.

Un dia li ofereixen un treball: conduir un gran cotxe negre amb un carregament desconegut, a canvi cobrarà unes bones sumes de diners. Earl accepta aquesta feina fàcil, poc temps li resta per descobrir que allò que tragina en el porta maletes és droga. Les quantitats van augmentant però un vehicle conduit per un ancià és poc sospitós.

Earl posa dels nervis als “capos”, es retarda en traslladar les comandes, s’ atura en la carretera a ajudar a una parella per canviar una roda, és caòtic però eficaç.

Laton (Andy Garcia), el cap de l’ organització, li posa darrere seu a Axel (Manny Montana), un membre dels mafiosos per que el vigili. En tant, la policia inicia les investigacions per descobrir el contraban i posa a Colin Bates (Bradley Cooper) al front de la missió, aquest compta amb un delator i va estrenyent el cèrcol.

Earl liquida la seva hipoteca, invita llargament als amics, restaura un camp d’ hoquei gel i finança el casament de la neta. Ara és un home ric.

Quan està camí d’ efectuar l’ últim lliurament, la neta el truca; l’ esposa d’ Earl, Mary (Diane Wiest), està a punt de morir de càncer. Earl ho deixa tot i amb el carregament de droga a sobre, apareix en la casa familiar i s’ acomiada de la dona.

Aquesta visita li permet reconciliar-se amb la filla, guanyar-se la confiança de la neta i ajudar al bon morir de l’ ex esposa.

Earl torna a la carretera, ja ha estat localitzat pels mafiosos però també per la policia que el deté i l’ el porta a judici. L’ home es declara culpable i va a parar a la presó, on continua amb la seva afició a l’ horticultura, amb el reconeixement i el beneplàcit de la família.

 

 

 

COMENTARI

    Eastwood s’ ha convertit en un dels grans cineastes d’ acaballes del segle XX i inicis del XXI. Tant cert és com que des d’ “El gran Torino” , datada  en el 2009, el director no havia ofert cap producte d’ interès. Ara trenca amb aquesta sequera creativa i retorna de nou a ser el gran director que sempre ha estat.

Eastwood prefigura un personatge molt propi del seu cine, un alter ego amable de Walt Kowalski, el protagonista de “El gran Torino”, no tant sorrut ni amargat però si tancat en si mateix, enutjat amb la família i sempre al seu aire.

La necessitat de diners i una certa inconsciència, el porten a assolir una feina perillosa: “mula” d’un cartel de la droga mexicana. Aquesta aventura significa també una oportunitat per reconciliar-se amb la família, per reconèixer els seus errors i humanitzar-se.

El director de Carmel recorre a una seqüència molt pròpia del seu cine, la història de pecat,penediment i redempció. Earl troba en el seu paper de “Mula”, la possibilitat de transformar-se i tornar a les arrels de la seva nissaga, evocar l’ estimació dels altres i ser capaç, també ell, de ser afectuós.

Eastwood utilitza una road movie per descarregar els seu missatge, una road movie que culmina emocionalment i que està acompanyada de sentit de l’ humor. Earl és una figura del seu temps, esquerp, adust, incorrecte políticament, quan es refereix als “negrets”, en tant ajuda a una parella de color, incapacitat per a les noves tecnologies, veterà de guerra…és algú d’una època periclitada però és també algú enèrgic,fort i poderós, un ancià que no s’ acovardeix fàcilment.

Una altra conseqüència del relat és que les aparences enganyen. La policia sap que l’ home que busca està localitzat en un motel però en cap cas és capaç de guaitar que la “mula” és el vell xaruc, amb qui fins i tot entaulen amables relacions.

La pel·lícula s’ inspira en una notícia dels diaris, que explicava justament com un home de noranta anys s’ havia dedicat al tràfic de drogues per al “cartel” de Sinaloa.

 

EL FUERA DE LA LEY

 

Director: Clint Eastwood

Actors: Clint Eastwood

               Sondra Locke

               Chief Dan George

               John Vernon

Any: 1976

Títol original: The outlaw

Nacionalitat: Usa

Gènere: Western

 

ARGUMENT

   Josey Wales (Clint Eastwood) és un ex soldat confederat que, després de la guerra de secessió viu en el seu ranxo amb la seva esposa i la seva  filla.

Un dia arriben a la possessió un grup de mercenaris, “Els botes vermelles”, una guerrilla al servei de la Unió, arrasen amb tot el que troben, incendien la casa i maten a la família, Wales rep un cop de sabre i resta malferit.

Josey, recuperat,busca venjança i abat a varis membres de la guerrilla però és perseguit per l’ exercit i te que iniciar una vida fora de la llei en la que intenta arribar a Mèxic per aixoplugar-se.

En el camí, fa amistat amb un indi, Lone Watie ,(Chief Dan George) i amb “Raig de lluna”, una altra india, s’ enfronta als caça recompenses, doncs han posat preu al seu cap i salva la vida a l’ avia Sara i a Laura Lee (Sondra Locke), la  seva neta, quan són atacades pels comanxers, bandits  que venen licors i municions als indis.

Wales s’ estableix amb la seva nova família i pacta amb els indis comanxes perquè tots es respectin i puguin viure en pau.

Terrill, l’ home que va assassinar a la nissaga de Wales,  retorna amb els seus sequaços; el pistoler amb l’ ajuda dels companys mata a tota la banda i persegueix a Terrill fina a matar-lo.

El capità Fletcher (John Vernon) arriba a la granja per arrestar a Wales, tots li diuen que el perseguit ha mort, Fletcher fingeix creure’s la versió que li ofereixen i Wales marxa solitari i en pau cap a nous indrets.

 

 

COMENTARI

Cinquena pel·lícula que dirigeix Eastwood que, realitza amb ella potser,la seva primera obra mestra.

Eastwood segueix un relat de Forrest Carter que, al seu torn, es basa en un personatge real. Josey Wales va sorgir com homenatge a Bill Wilson, un fora de la llei que es va enfrontar a la guerrilla mercenària dels botes vermelles, quan la guerra de successió. Philip Kauffman , un dels bons guionistes d’ Hollywood, completa la feina.

Aquest personatge, Eastwood  el configura a la seva semblança. El Wales cinematogràfic és el venjador justicier que trobem en tantes pel·lícules del director. Wales és implacable, silenciós, orgullós, solitari, porfidiós…és l’ heroi americà que posa en escena Eastwood tantes i tantes vegades. El predicador d’ “El jinete pálido” o l’ Harry de la sèrie d’ “Harry el sucio”. En aquest cas Wales compleix també amb l’ estereotip dels protagonistes dels westerns.

Faríem mal fet si sols contempléssim en els personatges d’ Eastwood assassins sanguinaris amb ànsia de venjança. Evidentment el director americà sempre ens presenta un motiu per a l’ acció de l’ antiheroi; en aquest cas els dolents li cremen la casa i li maten la família, un bon motiu per enfadar-se i fins i tot per què Wales renuncií a la legalitat judicial per emprendre la venjança per la seva mà.

Quan parla amb “Deu ossos”, el cap comanxe, entenem el perfil ideològic de Wales que és el d’ Eastwood; el perseguit advoca contra els governs corruptes que desgavellen l’ existència dels ciutadans honrats, defensa viure i deixar viure i no creu en papers i burocràcia sinó en la paraula dels homes. És a dir, Eastwood és presenta com un àcrata de dretes, un defensor de l’ home m mig americà que, abandonat per l’ estat, te que buscar-se la vida.

Eastwood es pronuncia contra els desastres de la guerra que porten a aquestes guerrilles de bandoles sense ordre ni llei que, abusen i assassinen a plaer.

La posada en escena és excel·lent; Eastwood mostra a Wales sorrut i malcarat, amagat quasi sempre entre clars i foscos que proclamen la seva amargor. Els secundaris també omplen la pantalla. L’ indi , el capità que fingeix no saber qui és, la dona que s’ enamora d’ ell…Wales recorre un camí cap a la venjança però en ell hi troba amistat, amor i esperança. En qualsevol cas, fidel a l’ arquetip, el justicier abandona el confort de la seva nova llar i en l’ última escena el contemplem solitari de nou, entre la pols del desert.