EL LADO OSCURO DEL CORAZÓN

 

Director: Eliseo Subiela

Actors: Dario Grandinetti

              Sandra Ballesteros

               Nacha Guevara

Any: 1992

Nacionalitat: Argentina

Gènere: Cine d’ autor

 

ARGUMENT

Oliverio (Dario Grandinetti) és un home que sols pot estimar les dones que volin, és a dir que tinguin alguna cosa que el transporti i el faci feliç. El seu ofici és el de poeta.

Un dia, en un viatge a Montevideo, coneix en un club a una prostituta, Ana (Sandra Ballesteros), i s’ enamora d’ ella però malgrat la connexió entre els dos, la noia es limita a un tracte comercial: pagues i folles. Oliverio guanya diners treballant en una agència publicitària i a canvi vol comprar la presència d’ Ana durant tres dies però la noia s’hi nega. Està disposada a llogar el seu cos però no a vendre’l.

Ana ha estat casada i te una nena, Oliverio també ha tingut una dona amb qui es veu de quan en quan, al mateix temps manté una relació amb dos amics, Gustavo, un escultor que per les seves imatges llicencioses es passa més temps en la presó que fora i Erik, un altre bohemi.

Oliverio pateix la presència d’una amiga que l’ assetja, la mort (Nacha Guevara). Els dos parlamenten amistosament i ella sap que el noi mai serà seu en vida però que després el tindrà per a tota l’ eternitat.

Ana ve un dia a Buenos Aires i truca a Oliverio, els dos fan l’ amor, aquesta vegada sense pagar i els dos volen però les vides i els projectes són diferents i la consolidació de l’ amor és impossible.

Ana marxa amb la seva filla i Oliverio està decidit buscar una altra noia que el faci volar.

 

 

COMENTARI

Eliseo Subiela aconsegueix una de les sorpreses cinematogràfiques de la dècada dels noranta, projectant un cine poètic que porta les senyals d’ identitat de l’argentinitat.

Literari, artificiós, profund, filosòfic, surrealista, sensible i ple de simbolismes. La història és que no hi ha història. Oliverio és algú que busca qui el faci volar,  i en això , diu, és irreductible. No algú rutinari o convencional sinó qui li toqui el cor de veritat.

Subiela escenifica la relació entre un poeta i una puta, com són dos ànimes bessones però com viuen un amor impossible. Com Ana il·lumina el cantó fosc del cor de Oliverio.

Les relacions amb l’ inconscient marquen profundament el relat. Oliverio parla amb els seus dobles, els seus altres jo, més tristos, ploraners o abatuts que ell, part d’una imatge degradada que el protagonista es nega a oferir.

Oliverio rep la mort com a amiga i predica amb ella, tan bella com trista. La mort s’ anuncia com una subalterna obligada a complir una funció però sense saber qui és el seu cap ni tan sols si existeix.

Oliverio toca un botó mental quan està en el llit amb alguna dona que no és la ideal i aquesta desapareix en un  sot on no s’ endevina el fons.

Subiela juga, doncs, a poetitzar espais mentals i ho fa a partir de la bellesa de les imatges, quan Oliverio entra en el club, es despulla i li ofereix el cor en safata a Ana. O quan fa l’ amor amb la cega, plena de sensibilitat per endevinar colors i plecs de la pell.

El director argentí acompanya l’ acció amb boleros tan bells com “Algo contigo” o “Verdad amarga” amb “Los Panchos” i ho fa a través de la poesia, utilitzant poemes de Mario Benedetti, Oliverio Girondo –“Porque eres linda del pie hasta el alma, porque eres buena del alma a mi- o Juan Gelman.

Un relat sobre l’ amor i la mort, l’ esperança i els desitjos incomplerts.

RELATOS SALVAJES

Relatos_salvajes-102488639-large

 

Director: Damián Szifrón

Actors: Ricardo Darín

             Leonardo Sbaraglia

             Dario Grandinetti

             Erica Rivas

             Diego Gentile

Any: 2014

Nacionalitat: Argentina

Gènere: Drama

                                  GUANYADORA MILLOR PEL.LICULA IBERO AMERICANA

PREMIS GOYA 2015.

 

ARGUMENT

Pasternak

     En un avió, la casualitat fa que tots els passatgers coneguin a un tal Pasternak, tots el van menysprear, al llarg de la seva vida, des de la novia que el va deixar, el professor que el va suspendre o el cap que el va acomiadar, resulta que res és tan casual; Pasternak és el comandant de l’ aeroplà, algú l’ intenta convènce’l que tots els seus problemes esdevenen de la repressiva educació rebuda pels seus pares.

Pasternak es llança amb tots els passatgers que li han fet mal en la vida sobre la casa dels seus pares.

Las ratas

Un home arriba a un restaurant, la cambrera el reconeix com un usurer que va fer malbé la seva vida, la seva companya en la cuina proposa servir-li el menjar amb un mata rates en pols que el matarà però quan l’ home comença a menjar el plat que li han servit, arriba el seu fill, la cambrera amb sentiment de culpa li vol retirar el cobert, l’ home l’ agredeix i la cuinera el mata amb un ganivet.

 

El más fuerte

   Diego Iturralde (Leonardo Sbaraglia) avança per la carretera amb el seu Audi i la irregularitat comesa per un altre vehicle fa que insulti al seu propietari, al cap de poc temps el vehicle d’ Iturralde punxa una roda i el conductor es posa a canviar-la, quan es sorprès pel pilot menyspreat que anava darrera, aquest l’ agredeix bàrbarament.

Iturralde aconsegueix llençar a l’ agressor i al seu vehicle al riu, la víctima se’n surt i llavors esta apunt de ser atropellada pel conductor de l’ Audi, el cotxe d’ aquest també s’ estavella en el riu i l’ altre home intenta estrangular al primer amb el cinturó de seguretat.

Quan un dels contendents intenta cremar el dipòsit de gasolina, els dos homes moren abraçats en plena batalla en tant el vehicle explota i tot crema.

 

Bombita

L’enginyer Bombita (Ricardo Darín), especialista en explosius i voladures ha aparcat el seu cotxe en una zona prohibida on la senyal de no permès s’ havia esborrat; el funcionari de torn no li fa cap cas i l’ obliga a pagar la multa , això fa que Bombita arribi tard a l’ aniversari de la seva filla.

La nova protesta davant l’ administració te igual sort, l’ home perd els nervis i colpeja el vidre on fa la demanda.

L’esposa, ja separada del marit, al·lega bogeria de l’ home per demanar la pàtria potestat de la filla. L’ enginyer Bombita posa una carrega de dinamita en el magatzem on la grua recull els vehicles multats.

Bombita va a la presó on els presidiaris el reben com un heroi.

La propuesta

Un noi d’una família burgesa mata a una dona embarassada amb el seu vehicle i fuig corrents. Els pares per exculpar-lo li proposen al majordom que pagui les culpes, l’ advocat de la família pensa que no estarà més d’un any i mig en la garjola, a canvi li ofereixen cent cinquanta mil dòlars.

L’ home accepta i la investigació s’ inicia, el fiscal sospita i te que ser subornat, l’ advocat també te els seus honoraris, moltes boques a silenciar costen fins a un milió de dòlars.

Després de múltiples negociacions, cadascun dels participants te ja adjudicada la seva part; el majordom surt al carrer custodiat per la policia i el marit de la dona atropellada el mata.

 

Hasta que la muerte nos separe

Se celebra una boda d’ alt nivell, parents i amics es reuneixen al costat dels nuvis, Romina (Erica Rivas) i Ariel (Diego Gentile) però la noia se n’ adona que el seu marit l’ enganya amb una companya de la feina.

Desconcertada, fuig i és consolada per un dels cuiners de la festa, descoberta pel marit, tornen a la sala, la nou casada agredeix a l’ amant d’ Ariel, la violència s’ imposa però a la fi la parella decideix que torni tot a la normalitat , fan l’ amor entre els comensals i la festa continua.

 

rELATOS SALVAJES I

 

COMENTARI

El director argentí Damián Szifron realitza amb aquesta la seva tercera pel·lícula, conegut més be poc en l’ estat espanyol i tan sols per la seva última cinta: “Tiempo de valientes” del 2005, es revela pel seu talent en aquest film, una mostra d’ excés, humor negre i solapada crítica.

La pel·lícula es desenvolupa a partir de sis episodis, a qual més tremebund i esfereïdor, Szifron exhibeix una sèrie de personatges al límit, portats a circumstàncies excepcionals que els desborden, que els envileixen i que els fan transitat pel cantó més fosc del ser humà.

Baralles sense sentit, corrupció, violència, injustícia, burocràcia, atzar i sobretot un sentiment de venjança que substitueix a la justícia.

No hi ha treva ni perdó, els protagonistes es conxorxen amb la radicalitat i la desmesura, es mostra l’ individu vexat i cabrejat amb si mateix, amb la gent que te al voltant i amb el sistema, aquest no queda en massa bon lloc, els funcionaris ineptes, el fiscal corrupte, els advocats ambiciosos…

Szifron tira amb bala contra el símbols estandarditzats dels consum, en tres relats els vehicles motoritzats són els que engeguen la història, caixes de ferro que en el seu aïllament comporten la prepotència i el menyspreu de l’ usuari i que originen situacions de violència.

Szifron tanca amb un altre símbol de la societat establerta, el casament luxós i exhibicionista, allà tot es desborda, traïció, gelosia, adulteri, fúria… però quan tot ha sortit de mare, quan tot ha esclatat, els personatges recobren, no tant el seny, com el sentit de l’ ordre que els retorna al punt de partida, tot acaba com va començar i tot continua igual.

Darrera del salvatgisme i l’ exageració, un retrat agut, pertinent i malvolent de la societat argentina.