EL DIABLO SOBRE RUEDAS

duel-991686482-large

 Director: Steven Spielberg

Actors: Dennis Weaver

Any: 1971

Títol original: Duel

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

Sub gènere: Road movie

 

ARGUMENT

David (Dennis Weaver) condueix per autopistes americanes escoltant la radio, troba en el seu camí a un camió que transporta líquid inflamable, que va llençant fum contaminant i el passa sense més grans contratemps

Al poc temps el camió l’ atrapa , el persegueix, l’ empeny, és un camió trucat que pot arribar a altes velocitats i s’ inicia un joc entre el gat i la rata.

Com en un malson, David no es pot lliurar del seu assetjador, ja s’ aturi en un bar de carretera, ja s’ amagui en un revolt al marge de la ruta, ja intenti trucar a la policia o anar a la recerca d’ amagatalls, el camió és la seva ombra, l’ enfronta i amenaça amb engolir-lo i destrossar-lo.

A la fi ,David llençà el seu vehicle a tota velocitat contra el camió i abans salta fora, el xoc produeix un incendi, el conductor perd el control, cau per un barranc i s’ estavella en la seva fondària.

 

maxresdefault

 

ARGUMENT

Primera pel·lícula de Steve Spielberg, un film per la televisió que degut al seu èxit va a parar a la gran pantalla, pressupost reduït, guió de Richard Matheson i demostració de talent que enlairarà en el futur al director americà.

En aquest film estan recollits bona part  dels temes i les obsessions del director.

Es tracta simplement d’un duel, d’un combat a mort entre un potent camió  i un vulnerable vehicle a través d’una llarga i solitària carretera. La cinta genera tensió, dramatisme i espectacle, és la lluita del fort contra el dèbil, del gran contra el petit, del poderós i sobrat de  recursos, contra el dèbil i insignificant. No és estrany que el protagonista es digui David, és la lluita de David contra Goliat i la conseqüent victòria del primer.

Tota la pel·lícula es pot veure com una metàfora, més enllà de l’ emocionant persecució. Evidentment la carretera és la vida, en ella l’ individu sol, te que fer front a allò que no pot controlar, tot és un llarg camí sense aturada, ple de perills i riscos. El camió és el símbol del mal, tot allò que assetja a l’ home comú o el depassa.

Front el poder i el mal, l’ home te por d’ allò imprevisible i inesperat però te que sobreviure. Te diverses alternatives : fugir, escapar del seu destí permanentment, cosa que fa força temps el protagonista ; cercar ajuda, difícil, doncs se n’ adona del seu aïllament i solitud ; evadir-se i desaparèixer però sempre s’ acaba trobant amb el seu perseguidor o enfrontar-se a allò que l’ assetja, ser més valent, més hàbil, més ferm i vèncer.

Spielberg ens parla , com en gran part dels seus films, d’ aquesta lluita de l’ home comú contra el mal, contra allò sinistre. Com l’ esforç , la constància i la voluntat guanyen. La vida són proves a superar, és l’ esperit americà, és el Spielberg que mostra tantes vegades la mateixa història, substituint anys després el camió pel tauró.

La pel·lícula desenvolupa els recursos del cine de terror psicològic, mai contemplem al conductor del camió, el mal en estat pur no te rostre, no te motius ni raons ni sentit però està allà.

Spielberg ofereix la imatge del camió que apareix en la llunyania a través del túnel i s’ atura, és una representació reptadora i inquietant, estiguis on estiguis soc una amenaça, li ve a dir el contrincant.

El final del duel és també abassegador, el camió és en realitat com un monstre que es precipita en els abismes; contemplem cada engranatge, cada peça del vehicle com si fos un membre esquinçat del gran Leviatan.

L’ home ha vençut, després de la alegria resta solitari en la carretera, després del repte i la victòria, la vida te sentit?.