TRUMBO

Trumbo_La_lista_negra_de_Hollywood-143089852-large

 Director: Jay Roach

Actors: Bryan Cranston

              Michael Stuhlbarg

               Diane Lane

               Helen Mirren

Any: 2016

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític I social

Sub gènere: Caça de bruixes.

 

ARGUMENT

Dalton Trumbo pertany al grup de guionistes i artistes en general que estan en 1947, vinculats al Partit Comunista.

La guerra freda i l’ aparició del Comitè d’activitats anti americanes fa que siguin perseguits.

Trumbo és portat a judici, es nega a renegar de les seves idees i és enviat a la presó davant la consternació de la seva dona, Cleo, (Diane Lane) i els seus fills.

Quan surt, ha de buscar-se la vida en allò únic que sap fer: escriure. És contractat per realitzar un guió que és un gran èxit: “Vacaciones en Roma”, que signa un altre company i que obté l’ oscar.

Trumbo es presta a escriure tot tipus de guions de sèrie B per sobreviure però amb el pas dels anys, el clima anticomunista declina; Kirk Douglas li encarrega el guió d’ “Espartaco”, Otto Preminger, el d’ “Éxodo”. Ara per primera vegada, el seu verdader nom aflora de nou, tot i les amenaces de Hedda Hopper (Helen Mirren), la reportera que ho sap tot d’ Hollywood, una fervorosa anti comunista.

“Espartaco” és un èxit i Trumbo reivindica els seus anteriors treballs. Amb el pas dels anys recupera la seva reputació i assoleix en persona els premis que ha guanyat.

trumbo_40783

COMENTARI

La caça de bruixes és un tema que Hollywood ha relatat poc i amb timidesa, hi trobem exemples d’ interès en “Tal como eramos” de Sidney Pollack , en “La tapadera” de Martin Ritt” o en la més recent “Buenas noches y buena suerte” de George Clooney.

Aquesta és una biografia  de Dalton Trumbo i ens parla d’ aquesta època negra, de la limitació de la llibertat d’ expressió i de la persecució, a través d’un dels seus protagonistes.

La pel·lícula fa un repàs a l’ actitud inquisitorial del Comitè d’ Activitats anti americanes i posa en solfa a aquells que van ser fidels a les seves conviccions i varen pagar amb falta de feina o presó, a aquells que per poder treballar i sobreviure o simplement per mantenir la piscina, van delatar o canviaren d’ opinió, com Edward G. Robinson (Michael Stuhlbarg) o aquells que s’ identificaren plenament amb l’ acció anti comunista com John Wayne.

Més enllà de la temàtica política i social, Roach parla de l’ ètica, de com una persona no vol renunciar a les seves conviccions i és castigada per això però no tapa les mancances del personatge, algú que sempre vol tenir raó i que està obsessionat per la feina.

Trumbo treballa durant anys a preu fet, els seus guions els signen altres o simplement s’ executen amb noms inventats. Roach parla de la identitat, com Trumbo escriu fantasmalment, com els seus personatges creats, guanyen oscars i diners mentre ell resta a l’ ombra com un no ningú.

En la part final, el missatge que vol llençar un Trumbo ja reivindicat, és el de tancar ferides ; un dels moments de més interès del film és el debat entre Trumbo i Robinson. El primer s’ha mantingut fidel als seus valors, el segon ha delatat i s’ha fet enrere per poder seguir treballant però l’ autor reclama que no hi hagin botxins o víctimes, innocents o culpables.

La cloenda simbòlica del període negre és la imatge de la periodista Hedda Hopper, la dona que manipula en l’ ombra, que enalteix a uns o destrueix als altres, que entre xafarderia i xafarderia qualifica, moralitza i assenyala. Contemplem a l’ Hopper transmutada, envellida, el seu temps ha acabat, la seva llavor s’ ha agostat.

REBELDES

rEBELDES II

 

Director: Francis Ford Coppola

Actors: Thomas Howell

             Matt Dillon

             Diane Lane

             Ralph Macchio

             Patrick Swayze

             Rob Lowe

             Emilio Estevez

             Tom Cruise

Any: 1983

Títol original: The outsiders

Nacionalitat: USA

Gènere: Adolescència

 

ARGUMENT

     Dallas Winston (Matt Dillon) i els seus amics Ponyboy Curtis (Thomas Howell) i Johnny Cade (Ralph Macchio) pertanyen a la banda juvenil dels “greasers”(greixosos), enemics dels Dandis en els suburbis de Nova York.

Els nois van a l’ auto cine i coneixen a Cherry (Diane Lane) i Marcia, dos noies del Dandis, Dallas vol excedir-se amb Cherry i Ponyboy ho impedeix i dona un tomb amb ella.

Els pares de Ponyboy van morir en un accident i ara viu aquí caic aquí m’aixeco, te dos germans Sodapop (Rob Lowe) i Darry (Patrick Schwayzer), el més gran, i que fa les funcions de tutor.

Després de deixar a Cherry, Ponyboy i Johnny troben als Dandis que els assetgen, van beguts i volen ofegar a Poniboy, Johnny treu un ganivet i mata a un dels agressors.

Dallas els hi dona diners i els hi facilita la fugida, els nois es refugien en una església abandonada en el camp però el vell recinte crema quan un nens que estan d’ excursió hi són dins, Ponyboy ,Johnny i Dallas arrisquen les seves vides per salvar-los, però part de l’ edifici cau sobre ells i Johnny resta malferit, els joves es converteixen de cop en herois.

Els greixosos i els Dandis acorden celebrar una gran baralla per determinar qui és el més fort i deixar les coses en el seu lloc; hi ha una batalla campal, cops i trompades a dojo i els greixosos s’ imposen però quan van a l’ hospital a visitar a Johnny aquest ha mort.

Dallas frustrat i fora de si, atraca un supermercat amb una pistola sense munició, és perseguit per la policia i el maten, Ponyboy rep la carta de Johnny abans de morir i inicia el relat de tot allò que ha passat.

rEBELDES 1

COMENTARI

     Francis Ford Coppola ho era tot en el cine, havia fet alguna de les millors pel·lícules de la historia, havia guanyat oscars i estava en el pavelló de la fama i en 1983 decideix fer cine indie, cine petit , reflectir temes que el preocupen i converteix les dues pel·lícules que roda aquest any en films de culte.

El món dels joves, i les bandes juvenils són la qüestió, inicia el periple amb “La ley de la calle” i el mateix any roda “Rebeldes”; Coppola parla dels nois dels suburbis en els anys seixanta i ho fa amb afecte i tendresa.

A més la pel·lícula és una exposició per un grup d’ actors que anys després es consagren com grans d’ Hollywood alguns o que realitzen una carrera amb alts i baixos, els altres.

El director americà recrea amb un protagonisme col·lectiu el món dels pinxos, els fatxendes i els prepotents, dels nois que no tenen res, desarrelats i carn de canyó, que sols s’ afermen marcant territori amb el seu grup i demostrant qui són a cops, en realitat són ànimes ferides a la recerca d’ una oportunitat.

En ells es referma l’ amistat i el sentit de grup, és tot allò que tenen.

Coppola planteja que fins en les bandes juvenils arriba la lluita de classes, mentre els greixosos són nois de baixa extracció, amb famílies desestructurades i amb poques expectatives en la vida, els Dandis són “pijos”, fatxendes que miren als rivals per sobre l’ espatlla.

L’ acció porta a la violència i la mort, és un camí sembrat des de l’ inici i irreversible.

Coppola retrata als nois amb clars i foscos, els trinxeraires es tornen herois salvadors de nens, per Ponyboy, hi ha una pèrdua de la innocència, un aprenentatge que el porta cap a la maduresa; en canvi els seus amics no ho poden explicar. Johnny desitja un lloc sense greixosos ni Dandis, amb gent normal, i reclama viure per fer tantes coses que no ha realitzat als setze anys. Dallas és un noi necessitat d’ afecte i reconeixement.

Coppola realitza un retrat generacional, un homenatge als nois del carrer, que potser mai no sortiran del pou, mostra el seu talent en escenes com la lluita col·lectiva entre pluja, fang i foc o en la persecució policial en la nit a Dallas, que acaba amb la mort d’ aquest, puntua l’ acció amb les cançons emblemàtiques de Stevie Wonder i la “Gloria” de Van Morrison i tanca amb el contrapunt poètic de la carta de Johnny a Ponyboy: “La vida passa de pressa i amb ella els moments d’ or”.

Els escenaris són quasi sempre nocturns, els nois són aus nocturnes, actuen en la foscor que és el seu territori, sols hi ha la treva de l’ amagatall en el camp, l’ església és un temps de redempció, amb llibres, menjar i un bon amic al costat.