EL SUEÑO DE UNA NOCHE DE VERANO

 

 

Director: William Dieterle/Max Reinhardt

Actors: Dick Powell

             Olivia de Havilland

             Mickey Rooney

             James Cagney

             Ian Hunter

             Verree Teasdale

             Ross Alexander

             Jean Muir

             Victor Jory

             Anita Louise

Any: 1935

Títol original: A midsummer night’s dream

Nacionalitat: USA

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

     El Duc d’ Atenes, Teseu (Ian Hunter), celebra la seva boda amb Hipòlita (Verree Teasdale), en tant Lisandre (Dick Powell) està enamorat d’ Hermia (Olivia de Havilland) a qui el seu pare a promès a Demetri (Ross Alexander) de qui està enamorada Helena (Jean Muir).

Mentre, uns actors no professionals, preparen l’ actuació pels desposoris; un teixidor, Bottom, (James Cagney) te que encarnar el personatge de Priam i relatar les seves aventures.

Lisandre i Hermia decideixen fugir al bosc per fer efectius els seus desitjos i darrera seu marxen Demetri i Helena, quan són sorpresos per Oberon (Victor Jory), el rei de les fades que li vol arrabassar un príncep indi a la fada Titania (Anita Louise), per això encarrega un sortilegi màgic al follet Puck (Mickey Rooney).

Aquest, deixa ensumar un perfum a aquells que campen pel bosc i aconsegueix que al despertat s’ enamorin de la primera persona que troben al seu costat.

Puck juga lliurement amb la proposta, en tant els actors assagen el seu paper en el bosc, i li col·loca un cap d’ ase a Bottom, mentre els seus companys fugen espaordits, seguidament li dona a provar el perfum a Titania, que al despertar s’ enamora fervorosament de l’ ase, en tant Oberon s’ apropia del petit príncep.

Seguint el joc, li dona a olorar les essències a Lisandre, que a l’ eixorivir-se contempla a Hel·lena i beu els vents per ella i la mateixes proves els hi efectua a Demetri, ara els dos pretendents festegen a la noia mentre Hermia es veu menyspreada i rebutjada.

La juguesca continua tota la nit però a l’ iniciar-se el dia acaba el somni i s’ imposa la realitat; Oberon encomana a Puck que tot torni al seu antic lloc.

Bottom perd la seva imatge d’ ase i Titania es distància d’ ell, Hermia i Lisandre tornen a estimar-se i Demetri accepta a Hel·lena.

Arribats a la cort, el Duc admet el casori dels joves i els actors representen feixugament la seva obra, entre les rialles del públic; follets i fades sobrevolen el món dels mortals.

 

 

 

COMENTARI

     Max Reinhardt és un dels gran directors escènics alemanys, considerat innovador i avantguardista; d’ ascendència jueva, en 1933 marxa a Estats Units i munta amb Dieterle per la gran pantalla “El sueño de una noche de verano”.

L’ obra de William Shakespeare sempre ha tingut dificultats d’ adaptació, doncs és un conte màgic ple de fantasia, sorpreses i simbolisme; Reinhardt/Dieterle li donen un to un tant naif però que resulta decididament encantador.

El món dels follets i les fades resulta plenament a través d’ una escenografia plena d’ imaginació i lirisme.

Els directors són fidels a Shakespeare i parlen sobre la futilitat dels sentiments i dels afectes, sobre com de fugisser és el desig i com un simbòlic sortilegi aconsegueix canviar l’ enamorament i la cobejança dels personatges i pertorbar els seus anhels inicials; és a dir com el destí i l’ atzar imposen la seva llei, com la vel·leïtat, la inconstància i la superficialitat dominen les accions de les persones.

Shakespeare confronta realitat i ficció; els protagonistes s’ insereixen en un món màgic, ple de il·lusió, on tot pot ser al revés, en veritat és el món dels somnis, aquell món nocturn en que tot pot ser transgredit, en que tot s’hi val, potser com un antecedent psicoanalític, el bard anglès ens ve a dir que els desitjos del subconscient no deixen de ser veritables i assenyats.

Els sers de la pròpia imaginació flueixen amb plena llibertat i guanyen el poder sobre la racionalitat, la llum del dia anuncia la fi del somni i el retorn a l’ ordre establert i la realitat.

La pel·lícula funciona també com una comèdia romàntica i d’embolics; si retiréssim tot el món fantàstic i de quimera de l’ argument, ens podríem trobar amb una comèdia clàssica amb personatges que dubten sobre a qui i com estimar.

Shakespeare arrodoneix l’ obra amb l’ escenificació dels actors davant el Duc; teatre dins el teatre, allà ens fa palès com tot és mentida. Bottom sospira per la seva estimada, en realitat un actor disfressat de dona; els actors són feixucs, l’ escena es desarticula, el muntatge ens mostra les bambolines, les grans mentides, la gran farsa apareix darrera l’ escenari; la conducta humana resta retratada.

 

NAVIDADES EN JULIO

 

 Director: Preston Sturges

Actors: Dick Powell

             Ellen Drew

             Raymond Walbur

Any: 1940

Títol original: Christmas in July

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

     Un programa de radio te que emetre el resultat d’ un concurs sobre un eslògan publicitari d’una companyia de cafè. El comitè de savis que pren la decisió es demora en les seves deliberacions.

Jimmy Mc Donald (Dick Powell) és un noi que s’ ha presentat al concurs i espera encarrilar la seva vida matrimonial amb Betty Casey (Ellen Drew), guanyant el premi de vint i cinc mil dòlars que s’ ofereix. El seu eslògan és: “Si de nit no pot dormir, no és el cafè, és el llit”.

En la feina, assabentats els companys que Jimmy s’ ha presentat al concurs, decideixen gastar-li una broma pesada i li envien un fals telegrama, que el dona com a guanyador.

El President de l’ empresa, Baxter, considera que està davant un geni i decideix augmentar el sou al noi i donar-li un càrrec i un despatx propis per a què desenvolupi les seves idees.

Seguidament, Jimmy visita a Maxford (Raymond Walburn), el magnat que patrocina el concurs i aquest com pensa que els savis ja han donat el seu veredicte sense avisar-lo, li lliura el xec per vint i cinc mil dòlars.

Més tard, Jimmy i la seva promesa, comencen a gastar els diners, una aliança de boda per Betty, un sofà per la mare i quantitat de regals per familiars i veïns, així fins a polir-se els diners.

Jimmy arriba al barri reparteix els regals amb l’ alegria de tothom.

Mentrestant Maxford parla amb el jurat que li comunica que encara no han pres una decisió. Tan Maxford com els amos dels magatzem on s’han comprat els obsequis persegueixen a Jimmy perquè torni tot el que ha comprat, en tant els companys de feina li comuniquen, amb pesar, que tot ha estat una broma.

Però hi ha remei, Baxter li manté el despatx i el càrrec i les coses prenen un nou gir quan el jurat decideix finalment que el guanyador del concurs és : Jimmy Mc Donald.

 

 

COMENTARI

     Preston Sturges realitza tres gran comèdies gairebé seguides en els anys 40: “Navidades en Julio”(1940), “Las tres noches de Eva” (1941) i “Los viajes de Sullivan” (1941).

La precisió, el domini dels joc d’ equivocs, la transparència i la gràcia del gag el poden comparar als grans mestres de l’ època: Frank Capra i Ernst Lubitsch.

En aquest film, com en quasi totes les bones comèdies, el malentès i el conflicte que crea, són la base que dona joc al relat, quan un publicista creu haver guanyat una forta suma en un concurs però tot ha estat un error.

Sturges parla de l’ home mig americà, del somni americà que es constitueix a base d’ esforç, voluntat i tenacitat però també explica que tothom necessita una oportunitat per demostrat el que sap fer i el que no.

El director realitza una crítica benèvola en una comèdia romàntica que es pogut firmar Frank Capra. Com en les comèdies morals d’ aquest, contemplem com l’ opinió social s’ estructura en base a qui ets i no al que fas, en base als diners que has guanyat i el prestigi social acumulat.

Jimmy és un ningú però quan tothom pensa que ha guanyat el concurs, és alabat i reverenciat, quan es descobreix l’ error, torna a ser res, perquè el que importa és el reconeixement social d’una idea, el premi en aquest cas, i no la idea en si mateixa. El que al matí era fantàstic, a la tarda és una mamarratxada.

Maxford, és el portaveu d’ aquesta imatge, el capitalista cobdiciós, en canvi Baxter s’ erigeix en el capitalista generós i li manté la feina a Jimmy, quan encara no sap que és l’ autèntic guanyador.

La pel·lícula juga amb els temes relacionats amb la bondat i la solidaritat, com l’ atzar i la sort poden portar a l’ èxit però com darrera hi ha d’ haver un suport , una feina i voluntat de superació.

Jimmy passa de ser pobre a estar en el cim del món per tornar a caure de nou però obté la recompensa de l’ amistat dels seus veïns i l’ estimació de la seva xicota, quan es descobreix la broma de que ha estat objecte.

El protagonista és el panegíric de l’ home honrat, que gasta tots els diners en els altres i res en si mateix, és aquell home al que li prenen allò que mai ha tingut.

Sturges realitza en 70 minuts, un guió ben aprofitat, contrasta elements de comèdia romàntica amb altres de sentimentals i utilitza l’ escena en que els amos del magatzem i Maxford venen a prendre-li a Jimmy, allò que ha comprat, per realitzar un homenatge al slapstick, amb caigudes i pastissos de nata sobre els dolents.

 

 

CAUTIVOS DEL MAL

Director: Vincent Minnelli
Actors: Kirk Douglas
Lana Turner
Dick Powell
Barry Sullivan
Gilbert Roland
Gloria Graham
Walter Pidgeon
Any: 1952
Títol original: The bad and the beautiful
Nacionalitat : USA
Gènere: Drama
Subgènere: Cine dins del cine

cautivosdelmal1

ARGUMENT
Tres persones reben una trucada, són : Georgia Lorrison (Lana Turner) una brillant actriu d’ Hollywood, Fred Amiel (Barry Sullivan), un exitós director de cine) i James Lee Bartlow (Dick Powell) , un guionista i escriptor.

Qui truca és Jonathan Shields (Kirk Douglas), un productor vingut a menys, que ha tingut especial rellevància en la vida dels tres. Tots rebutgen parlar amb els seu interlocutor.

Harry Pebbel (Walter Pidgeon), cap d’ uns estudis cinematogràfics els reuneix per xerrar amb ells i donar una nova oportunitat a Shields. Els tres personatges recorden com van conèixer al productor i com va ser la seva relació.

Un flash back ens introdueix en la vida de Amiel, quan era un extra sense ofici ni benefici i fou pagat per Shields per acudir als funerals del seu pare. Entre els dos homes neix un lligam de confiança. Shields vol entrar en el món del cine i es juga els diners que te en el casino, perd sis mil dòlars i promet a Harry Pebbel, el seu acreedor, que li pagarà la quantitat si li dona una oportunitat en els seus estudis.

Sota la producció de Shields i la direcció d’ Amiel, comencen a realitzar pel•lícules de sèrie B sobre els homes pantera, amb bons resultats. Però Shields és ambiciós i li planteja a Harry un film seriós, amb un guió que ell ha escrit en base a una novel.la de prestigi. Harry acaba acceptant però Shields entén que Amiel no està suficientment capacitat per rodar-la i escull a un altre director. Amiel se sent menyspreat , abandona a Shields i emprèn el vol en solitari. Triomfa en el cine i obté diversos oscars.

És ara Georgia qui parla. La noia és una aspirant s actriu sense èxit, depenent de l’ alcohol i marcada per la mort del seu pare, un actor clàssic. Shields confia en ella i malgrat l’ oposició dels seus directors, que la consideren mancada de talent, li dona papers qualificats i la porta cap l’ èxit.

Entre tots dos sorgeix una història d’ amor però en la festa per celebrar l’ èxit de l’ últim film, Shields no acudeix, Georgia, preocupada, va a la casa del productor i allà el troba amb una starlette. Aquest menyspreu acaba amb la relació. Georgia no tornarà a treballar amb Shields però es converteix en una estrella d’ Hollywood i en l’ actriu més cotitzada de l’ època.

Escoltem ara el testimoni de Bartlow, un professor i escriptor ocasional a qui Shields li veu talent i el crida al seu costat. Li proposa que escrigui el guió de la seva nova pel•lícula però Bartlow es veu mancat d’ inspiració davant les continues intromissions de Rosemary (Gloria Graham), la seva esposa. Shields allunya a la dona i li posa en el seu camí a “Gaucho”(Gilbert Roland), el galant cinematogràfic de moda.

En tant,Bartlow escriu el guió, “Gaucho” i Rosemary volen en un avió que s’ estavella i els dos moren, Bartlow compren que Shields ha manipulat la situación i abandona al productor però abans deixa acabat un guió d’ èxit. En el futur Bartlow continua escrivint i acaba guanyant el premi Pulitzer.

Quan els tres personatges han explicat la seva història, Harry rep una nova trucada de Shields, el tres rebutgen qualsevol col•laboració però quan aquest comença a explicar els seus nous projectes, els tres antics amics, li presten atenció i potser canviaran d’ opinió.

Cautivos_del_mal

COMENTARI
Minnelli realitza un melodrama sobre el cinema dins del cinema. De vegades brillant, quasi sempre excessiu, teatral i forçat, no aconsegueix arribar al nivell d’ altres films sobre el tema: “El crepúsculo de los Dioses” o “Eva al desnudo”, no obstant aconsegueix una cinta de evident interès.

El film s’ estructura en tres flash backs, en la història de tres persones i a partir dels seus punts de vista, però en realitat tots tres tenen com a referent i protagonista a una quarta: el productor Jonathan Shields, l’ home que els ha escollit, els ha manipulat, els ha menyspreat, però també els ha donat l’ oportunitat per aconseguit que brilli el seu talent . donin el pas cap a l’ èxit i es converteixin en uns triomfadors.

El film explica l’ ascens de Shields, l’ home fet a si mateix, que aprofita la seva capacitat per aconseguir allò que vol, persistent, ambiciós, capaç, ple de geni però disposat a passar per sobre d’ aquells que ha portat a la fama, però que després signifiquen un obstacle, indiferent als sentiments amb tal d’ aconseguir els seus propòsits.

En realitat Shields a l’ abandonar als seus personatges, els hi ha donat l’ oportunitat perquè volin per si mateixos i obtinguin l’ èxit professional. Quan Harry els reuneix, els tres estan marcats pel rancor, els tres saben del talent i la capacitat del seu creador i escoltaran d’ ell noves ofertes de treball.

La pel•lícula vol mostrar els racons secrets d’ Hollywood. Els caps d’ estudi, sols interessats pels diners, els directors egòlatres, les enveges, el món fals i superficial, la línia tan estreta entre l’ èxit i el fracàs.