MIDNIGHT COWBOY

 

 

Director: John Schlesinger

Actors: Jon Voight

              Dustin Hoffman

              Brenda Vaccaro

Títol original: Midnight cowboy

Any: 1969

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Joe Buck Jon Voight) és un cowboy de Texas que treballa en un restaurant de rentaplats. Cansat d’ aquesta feina agafa un autobús amb la intenció de traslladar-se a Nova York.

La seva idea és fer valer el seu atractiu i guanyar-se la vida com gigoló, vivint de les dones. Però les seves primeres experiències no són gaire esperançadores. Des de les senyores que el rebutgen fins les que s’ indignen quan els hi demana diners per fer l’ amor amb elles.

Un dia, en un bar, coneix a Ratso Rizzo (Dustin Hoffman), un esguerrat que se les dona d’ home de món i que li proposa ser el seu representant.

Ratso, el suposat representant, l’ enganya i després de donar-li la comissió, Joe es troba en una habitació amb un homosexual i fanàtic religiós

Joe es queda sense diners, és expulsat de la pensió i acaba prostituint-se amb homes, malgrat que aquests tampoc li paguen.

Casualment es retroba amb Ratso i aquest l’ invita a dormir en un pis que ha ocupat. En realitat Ratso no és representant de res sinó un  lladregot que es busca la vida allà on pot.

Joe proba en un hotel per a dones però també te que sortir per cames, trencant amb els somnis de Ratso que espera el triomf del seu amic per millorar també la seva sort.

Joe i Ratso són invitats a una festa, allà per primera vegada lliga  i una dona accepta pagar pels seus serveis. Malgrat patir una puntual impotència, acaba guanyant el crèdit que ell mateix es dona i Shirley, la seva acompanyant, fa córrer les seves dots amatòries entre les seves amigues.

En tant a Joe sembla que la vida li somriu, Ratso es troba malalt. Joe vol complir el somni del ara amic seu i anar fins a Florida. Quan un homosexual el porta a la seva habitació de l’ hotel, Joe el colpeja i li roba els diners amb que pagarà l’ autobús camí del mar.

Abans d’ arribar, quan Joe pensa en canviar de vida, Ratso mor en l’ autobús que el porta al paradís.

 

 

COMENTARI

    John Schlesinger destaca com un dels promotors del free cinema anglès amb pel·lícules com “Billy Liar” (1963) , “Darling”(1965) o “Lejos del mundanal ruido” (1967). La seva presència en el cine americà amb “Midnight cowboy sembla que el portarà al cim doncs guanya en 1970 tres oscars, millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat però tot i continuar realitzant un cinema digne mai tornarà a obtenir un èxit com aquest.

Midnight cowboy va resultar un film escandalós per al seu temps i no va poder-se estrenar en Espanya fins al  1975, coincidint amb la mort de Franco, el tema: un home que es vol guanyar la vida com a prostitut, no hi va ajudar. La cinta és un retrat cruel, àcid i tendre de dos busca vides cercant el somni americà, dos homes que volen aparentar allò que no són.

Un, un pagès, un vaquer de Texas, ignorant ,que  pensa es pot guanyar la vida com semental per les dones riques i acaba sent ell qui paga. L’ altre, un vividor, un truà que espera un cop de sort per veure acomplert el seu somni, instal·lar-se a Florida. Els dos units pel seu instint de supervivència.

Darrera aquests personatges Schlesinger compon la imatge , poc afalagadora, de Nova York , fanàtics religiosos, homosexuals sortits, dones casades en cel, diletants, drogoaddictes, pispes, tota una fira de les vanitats i retrat social d’ un món i una època. Un catàleg de misèries i miserables.

En mig d’ aquest panorama, els dos protagonistes viuran una història d’ amistat, malgrat els contrastos i les diferències que els separen, malgrat que l’ esforç de Joe no aconseguirà arribar a bon port i Ratso morirà abans d’ arribar al destí del seu somni.

Magnífiques les escenes de la festa on es desvetlla tota una fauna urbana plena de esnobisme i a la recerca de noves experiències. Igualment potent l’ escena del “polvo” del cowboy després del seu primer fracàs. Per fi, el final: ple de dolor, quan Ratso mor en el bus al costat del seu amic, en tant el conductor dissimula i diu que no ha passat res, la vida i les aparences continuen.

D’ alguna manera el relat incideix en la decadència del western. El cowboy contemporani ja no és un home que  ve a solucionar greuges sinó algú desvalgut i ridiculitzat que es guanya la vida com pot.

Destacar per fi la enganxosa melodia de Nilsson: Everybody’s talking”, tot un emblema que acompanya als personatges en el seu recorregut.

EL GRADUADO

 Director: Mike Nichols

Actors: Dustin Hoffman

              Anne Bancroft

              Katherine Ross

Any: 1967

Títol original: The graduate

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Ben Braddock (Dustin Hoffman) és un noi que s’ ha llicenciat en l’ Universitat. En la festa de la seva graduació, Missis Robinson (Anne Bancroft), una dona casada, que te amistat amb els pares del noi, li demana que la porti a casa.

Una vegada allà intenta seduir-lo, es despulla i li demana fer l’ amor. Ben, astorat, fuig , quan arriba el marit.

Al cap d’uns dies, el noi accepta la proposta de la dona, la truca i es citen en un hotel, on es comencen a veure furtivament.

L’ aparició d’ Elaine (Katherine Ross), la filla del matrimoni, canvia les coses. Els dos nois surten plegats tot i que Ben ho fa com una obligació fins que entén que esta ferint els sentiments de la jova i acaba enamorant-se d’ ella. Quan li explica que ha estat l’ amant de la seva mare, Elaine fuig i no en vol saber res més. Per si no fos poc, la mare menteix a la filla, dient-li que el noi la va violar.

Ben busca a Elaine i lloga una habitació en Berkeley on estudia la noia. Aquesta està a punt de casar-se amb un pretendent que la festeja. Ben arriba, posa tot potes enlaire i escapa amb Elaine..

 

 

COMENTARI

Nichols és un director d’ origen alemany i jueu, i que triomfa en el món del teatre en Broadway  . En 1966 porta a la pantalla “Quièn teme a Virginia Wolff” i “El graduado” és la seva segona pel.licula. Dos  grans èxits, dos grans pel.licules que vaticinen  un futur esplendid que no es confirma i la seva carrera es torna mediocre i irregular.

“El graduado” és una pel·lícula emblemàtica , un clàssic dels anys 60, que planteja la seducció d’ una dona madura cap a un jove inexpert a qui inicia en la sexualitat.

En el seu moment el film comporta un cert nivell d’ escàndol, tan per què qui pren l’ iniciativa és la dona, com per la diferencia d’ edat entre els protagonistes. Afortunadament per les ments benpensants, Ben rebutja la relació, que sempre li ha creat un cert sentiment de culpa, per trobar l’ amor en la filla de la seva amant, la delicada noia que correspon a les seves expectatives generacionals.

El film reflexiona també sobre la transgressió en l’ ordre familiar establert i burgés. Missis Robinson és una dona madura de bon veure, alcohòlica, plena de frustracions i desitjos sexuals incomplerts, que es va casar per obligació a l’ estar embarassada. Malgrat que el matrimoni ja no manté vida marital, l’home no pot permetre l’ adulteri, doncs tot el món d’ hipocresia i convencions, s’ enfonsa.

La meditació i la crítica deriven al voltant de la incomunicació en l’ entorn del matrimoni burgés, la doble moral i la confusió generacional d’un noi, en dubte sobre el camí sentimental a prendre.

La pel·lícula compta amb la banda sonora excepcional de Simon i Garfunkel i tres cançons que passen a la historia: “els sons del silenci”, “la fira de Scarborough” i “Missis Robinson”.

El film guanya l’oscar al millor director i propulsa a la fama a un jove Dustin Hoffman. Algunes de les seves escenes passen a la posteritat com quan contemplem el primer pla de Missis Robinson traient-se la mitja i al fons la mirada circumspecta del noi o la més divertida quan Ben pensa en el que li passa en el zoo i un contraplà ens mostra a un goril·la.la amb la mateixa expressió meditabunda.

 

 

TODOS LOS HOMBRES DEL PRESIDENTE

all_the_president_s_men-311760630-large

 Director: Alan J. Pakula

Actors: Robert Redford

               Dustin Hoffman

               Jason Robards

               Jack Warden

              Martin Balsam

              Jane Alexander

Any: 1976

Títol original: All the President’s men

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític I social

Sub gènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

Cinc homes són detinguts espiant amagats en la seu del Partit  Demòcrata, en l’ any 1972, un any abans de les eleccions per escollir nou President dels Estats Units on Richard Nixon pot reeditar el seu mandat.

Bov Woodward (Robert Redford) i Carl Bernstein (Dustin Hoffman) són dos periodistes del Washington Post que es posen a investigat qui i que hi ha darrera dels homes de palla detinguts.

Un gola profunda, testimoni que no es vol identificar, els hi facilita informació i els hi explica que Charles Colson, assessor del gabinet del President hi està involucrat.

Els periodistes descobreixen que l’ espionatge es va produir gràcies a uns fons secrets a càrrec de l’ estat i vinculats als ministre de justícia John Mitchel.

Woodward i Bernstein s’ entrevisten amb multitud de possibles testimonis però es troben amb la por i el silenci. Finalment s’ inculpa a quatre persones, totes properes al President, entre elles Bov Hadelman, un dels seus consellers.

Malgrat les amenaces, Washington Post publica la informació, com peces d’una partida d’ escacs, els col·laboradors i assessors de Nixon van caient.

Després de la seva nova reelecció, el President Nixon es veu obligat a dimitir en 1974 i és substituït pel Vice President Gerald Ford.

270181_jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxx

COMENTARI

    “Todos los Hombres del Presidente” és una de les poques cintes americanes fetes des del “mainstream” i compromeses al mateix temps amb la realitat política.

La pel·lícula està basada, evidentment, en fets reals, escruta l’ actuació dels dos periodistes , Woodward i Bernstein que van destapar el Cas “Watergate”, van descobrir els abusos de l’ estat i van ser peces claus en la dimissió del President.

Com si es tractes d’un reportatge o un documental, contemplem la investigació, de vegades un tant àrida cinematogràficament, totes les passes, l’ escepticisme dels superiors, la por dels testimonis, la tenacitat dels protagonistes.

La pel·lícula és un dels ABC del cine sobre els mitjans de comunicació, com el quart poder pot tenir una importància tan gran, com per enfrontar-se als polítics i els lobbys d’ interès i vèncer-los.

D’ una banda ens trobem amb la denúncia d’un govern corrupte que basa la seva acció en el joc brut i el control del rival. D’ un altre cantó el relat reivindica un periodisme independent, l’ obsessió per aconseguir uns objectius professionals per sobre de tot. La cinta es pot veure com la victòria de la societat sobre el poder, del món civil sobre el polític.

Res està lluny de l’ eix central de la ideologia americana. Algú petit guanya a algú poderós, la fe de l’ individu contra el sistema omnipotent, l’home amb constància i honestedat contra tots aquells que tan sols volen utilitzar l’ estat per els seus interessos.

La pel·lícula relata en un to neutre, l’ esforç dels periodistes i també la solitud dels herois, quan Woodward s’ entrevista amb el seu gola profunda, de cop aquest desapareix, el redactor resta sol en el garatge, de cop es gira i creu que el segueixen però no és així, tot ho domina l’ obscuritat.

El film guanya els oscars al millor so, millor guió, millor direcció artística i millor actor secundari, que va recaure en Jason Robards pel seu paper de Jeff Brandle, el director del diari.