EL GRAN HOTEL BUDAPEST

El_gran_hotel_Budapest-201169276-large

 

 Director: Wes Anderson

Actors: Ralph Fiennes

             Tony Revolori

             Adrian Brody

             Willem Dafoe

             Saoirse Ronan

             Jeff Goldblum

             Tilda Swinton

             Murray Abraham

             Mathieu Amalric

             Edward Norton

             Jude Law

Any: 2014

Títol original: The grand Budapest Hotel

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

                                                      GUARDONADA AMB QUATRE OSCARS EN EL 2015. 

 

ARGUMENT

     Gustave (Ralph Fiennes) és el conserge del Gran Hotel Budapest en Zubowka, un país de l’ est d’ Europa en temps d’ entreguerres

Fa amistat amb un jove immigrant, Zero Moustafa (Tony Revolori), el grum de la recepció, quan succeeix la mort de Madame D (Tilda Swinton), una vella client de l’ hotel a qui Gustave tenia gran estima.

En el moment d’ obrir el testament, Kovacks (Jeff Goldblum), l’ advocat marmessor de l’ herència, mostra com la difunta deixa els diners al seu fill Dmitri (Adrian Brody) però un quadre renaixentista de gran valor a Gustave.

Aquest s’ emporta la pintura i l’ amaga en l’ hotel però és empresonat com sospitós d’ haver assassinat a Madame D, aconsegueix escapar i és perseguit per Jopling (Willem Dafoe), un sicari de Dmitri. Els intents d’ esbrinament de Serge (Mathieu Amalric), el majordom de la dona i de Kovacks, resulten infructuosos i són liquidats per Jopling però Gustave s’ assabenta que Madame D ha mort assassinada pel fill i que aquesta ha dictat un segon testament en que li deixa tota la seva fortuna.

Després d’ eliminar a Jopling que els persegueix, Gustave i Zero es fan amb l’ herència que inclou l’ hotel però quan Gustave vol defensar a Zero que no te papers, és arrestat per les forces invasores de Zubrowka i afusellat.

Zero s’ enamora i es casa amb Agatha (Saoirse Ronan), una empleada de l’ alberg.

Anys després, en 1968, Zero Moustafa (Murray Abrahams) s’ ha convertit en l’ amo del gran hotel, aquest ja ha entrat en decadència i li explica la seva historia a un escriptor (Jude Law).

 

hOTEL bUDAPEST

COMENTARI

   Esplèndida i inclassificable obra de Wes Anderson. Aquest en cada nou film va camí de convertir-se en director de culte del segle XXI; si “El fantastico Mr Fox” o “Moonrise kingdom” ja acomplien àmpliament les expectatives, amb “Gran Hotel Budapest”, Anderson es consolida com una nova veu del cinema contemporani: original, diferent , amb personalitat i estil propis, més proper a la convenció cinematogràfica europea que a l’ americana; si alguns directors ens semblen llunyanament pròxims serien Tim Burton i Terry Gillian.

Anderson te multitud de referents, en primer lloc beu les fonts literàries de Stefan Zweig i els seus relats d’ entreguerres, però aquests són tan sols un origen remot d’inspiració.

Alguns dels elements que donen vida al film són les pel·lícules d’ aventures i espies dels anys quaranta, hi ha alguna cosa d’ “Alarma en el expreso” d’ Alfred Hitchcock, quan els protagonistes circulen en el tren, assetjats pels invasors, uns nazis als que mai se’ls cita pel seu nom. L’ escena de la persecució del malvat Japling sobre Kovacks és un homenatge a “El tercer hombre” de Carol Reed/Orson Welles, quan contemplem la figura del perseguidor a la contraclaror a l’ obrir-se la porta.

Els homenatges i els referents serien múltiples, des d’ ”El resplandor”, en les persecucions pels passadissos del hotel fins a “El nombre de la rosa”, quan els protagonistes es disfressen de monjos i el majordom és assassinat en el confessionari.

Més enllà de les referencies cinematogràfiques, Anderson planteja un film híper realista, ple d’ imaginació i fantasia, un espectacle visual, voluntàriament artificiós, on manté relació amb el còmic de línia blanca i en concret amb les aventures de Tintin.

Per sobre el què, una historia de bons i dolents, importa el com. La pel·lícula guarda un alt nivell estètic, davant els nostres ulls es desenvolupa un món cromàtic i pictòric on la llum i el color són protagonistes, des del vermell dels salons del gran hotel al blanc de les persecucions per la neu.

El relat progressa a partir d’ arquetips, els personatges clàssics del fulletó d’ aventures però no falta el sentit de l’ humor i el joc de la comèdia.

Per fi, la cinta destil·la un grau de nostàlgia; l’ amo de l’ hotel, l’ antic grum, contempla amb desfici els oripells perduts d’ un temps que ja no tornarà, és un món en transformació en una historia coral que reivindica ell sentit de l’ amistat i l’ aprenentatge.

BIRDMAN

Birdman_o_la_inesperada_virtud_de_la_ignorancia-594952048-large

 

Director: Alejandro González iñarritu

Actors: Michael Keaton

             Edward Norton

             Naomi Watts

             Emma Stone

             Amy Ryan

             Lindsay Duncan

Any: 2015

Nacionalitat: USA

Gènere: Món del teatre

                            

                                LA PEL.LICULA GUANYA L’ OSCAR A MILLOR FILM,                     

                                MILLOR DIRECTOR, MILLOR GUIÓ , MILLOR

                                 ARGUMENT I MILLOR FOTOGRAFIA EN EL 2015.  

 

Riggan (Michael Keaton) ha estat un actor famós gràcies a un personatge de superheroi volador, Birdman, ara està en decadència i vol produir i actuar en una obra de Raymond Carver: “De que parlem quan parlem d’ amor”.

Riggan inicia els assajos, canvia l’ actor que li te que donar les repliques per Mike (Edward Norton), un altre de més solvent i compta amb Lesley (Naomi Watts), prepara l’ obra amb la presència a prop de Sam (Emma Stone) la seva filla, i Sylvia (Amy Ryan) la seva ex dona.

Les pre estrenes tenen moments accidentats, Mike sempre vol el màxim de realisme, Riggan resta tancat fora del teatre i te que passar pel centre de Broadway en calçotets per entrar per la porta principal i reprendre la funció.

Riggan sent a Birdman com el seu altre jo al seu costat, animant-lo a retrobar el personatge.

Tabitha (Lindsay Duncan), la crítica del Times, els menysprea i el vol enfonsar, tot i no haver vist l’ obra però Riggan te una gran actuació en l’ estrena on al final de la funció el protagonista se suïcida; Riggan agafa una pistola i es dispara de veritat, resultant malferit.

Ja en l’ hospital, se sent com a Birdman, volant a través del cel, i es llança per la finestra.

 

bIRDMAN i

 

COMENTARI

González Iñarritu no ens explica aquesta vegada un relat d’ històries múltiples i acció fraccionada que acabi convergint, però no deixa enrere la seva capacitat per embastar una narració intel·ligent i original.

Un dels temes de Birdman és el de l’ actor davant el seu personatge; Riggan ha estat un superheroi, tothom el coneix i l’ aclama pel carrer, probablement si desenterrés el seu protagonista, tornaria a l’ èxit que se’n va anar.

Però ell vol ser allò que no ha esta mai durant la seva carrera: un actor, i per això assistim a la construcció de l’ obra que vol representar; a la selecció dels artistes, als assajos, als entrellats dels bastidors, tot per arribar, no a la fama com abans, sinó a l’ èxit i al prestigi.

Iñarritu parla tangencialment de la relació del creador amb el públic, silent i expectant, amb la crítica, supèrbia i creguda, i amb l’ entorn de la gent, que sols el reconeix com a Birdman.

La pel·lícula esta rodada, aparentment, en un únic pla seqüència, així que la càmera persegueix als personatges entrant i sortint de l’escenari i del teatre.

Iñarritu avança dos finals que no culmina, primer quan Riggan assumeix el paper del seu superheroi i surt volant per Manhattan, després quan s’ engega un tret al final de l’ obra, potser ens desconcerta una mica quan continua esperonant la voluntat autodestructiva del protagonista, confós entre la realitat de qui és i la ficció de qui representa.