¿QUIÉN TEME A VIRGINIA WOLFF?

Director: Mike Nichols

Actors: Elizabeth Taylor

               Richard Burton

               George Segal

               Sandy Dennis

Any: 1966

Títol original: Who’s afraid of Virginia Woolf?

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Relacions matrimonials.

 

ARGUMENT

Martha (Elizabeth Taylor) i Georges (Richard Burton) són un matrimoni madur que alleugereix els seus mals amb retrets I baralles continuades.

Ell és professor de la Universitat i ella és filla del director de l’ entitat. Una nit inviten a casa a una altra parella: Nick ( George Segal) i Honey (Sandy Dennis).

Ells ajudaran a desencadenar una catarsi amb que Martha i George no deixaran cap drap brut sense mostrar.

Ella considera a l’ home un fracassat, que ha intentat escriure un llibre sense èxit. Els dos manifesten una relació d’ amor-odi, marcada pels insults, les humiliacions i les venjances.

Farcit d’ alcohol, Nick es confessarà a Georges i li explicarà que es va veure obligat a casar-se amb Honey quan aquesta es va inflar però allò que suposava seria un embaràs ho va ser tan sols psicològic i tal qual es va desinflar.

Tot i així l’ home sospita que Honey ha sofert un avortament i que en realitat no volia tenir fills.

Per la seva part, Georges explica que ell i a seva dona van tenir un fill,  aquest te una malaltia mental i està ingressat des de  fa trenta anys.

En tant sorgeixen les explicacions, Martha canta una cançó infantil: Qui te por de Virginia Woolf? I combina la seva addicció a la beguda amb les insinuacions cap a Nick amb qui balla lascivament davant la presència de les seves respectives parelles.

Per fi George que s’ havia absentat torna a la casa i li comunica a Martha que el seu fill ha mort. Ella es rebel·la davant la notícia i li retreu que ha trencat les regles del joc. En realitat mai han tingut un fill, no podien tenir-ne i tot és part d’ un joc del que ambdós són còmplices i que els permet seguir lligats, enganyant-se, destruint-se però potser també estimant-se.

wolff

COMENTARI

Edward Albee és l’ autor d’ un dels drames teatrals més estripats de la segona part del segle XX.

L’ obra disecciona el món de la parella i del matrimoni sense concessions. Dins d’ un marc opressiu i angoixant els protagonistes no deixaran en tot el temps de fer-se reprotxes, d’ insultar-se i fins i tot de comportar-se violentament l’ un amb l’ altre.

Però a la fi sabrem que tot forma part d’ un joc i que necessiten d’ aquesta teràpia autodestructiva però que al mateix temps els permet conservar-se units i vinculats per aquesta relació sadomasoquista.

Els pitjor parats de la història seran la parella de convidats que a partir de la relació que entaulen deixaran anar també les seves frustracions i descobriran mentides i enganys en una apoteosi tremendista i obscena.

Cine com teatre. Els intèrprets, tancats en successives habitacions, reciten un text despullat, acompanyats solament de les seves veus i la seva presència escènica.

Elizabeth Taylor va guanya un oscar per aquesta interpretació on la ficció de l’ obra es barrejava amb la turmentosa realitat de la parella protagonista.

 

GIGANTE

Gigante-533139230-large

 Director: George Stevens

Actors: James Dean

             Elizabeth Taylor

             Dennis Hoper

             Rock Hudson

             Carroll Baker

             Mercedes Mc Cambridge

Any: 1956

Títol original: Giant

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Jordan Benedict (Rock Hudson) és un ric ramader que en un viatge de negocis coneix a Leslie (Elizabeth Taylor), de qui s’ enamora, la porta a viure a les seves terres de Texas i es casa amb ella.

En el ranxo de Benedict, Leslie coneix a Jett Rink (James Dean), un empleat de la finca amb qui simpatitza i a Luz (Mercedes Mc Cambridge), la germana del seu marit. Luz pateix una caiguda del seu cavall i mor deixant un tros de terra com herència a Jett, bon amic seu.

Els Benedict li volen comprar aquesta terra a Jett, però ell se l’ apropia i inicia prospeccions petrolíferes que culminen amb èxit. Jett aconsegueix un imperi petrolífer que el porta a la riquesa.

En tant, el temps passa. Benedict i Leslie han tingut dos fills, un nen i una nena però segons creixen no acompleixen les expectatives del pare.

Jordan Benedict (Dennis Hoper), vol ser metge i s’ enamora de Juana, la filla del doctor mexica que atén a la seva gent. En tant Luz (Carroll Baker), l’ altra filla de Benedict se sent atreta per Jett, l’ home que ha acabat sent un rival pel pare.

Però Jett s’ ha tornat superb i orgullós. S’ ha convertit en diputat i afalagat per tots se li lliura un homenatge. Quan Juana vol anar a arreglar-se el cabell, li barren el pas pel seu origen segons ordres de Jett.

Jordan, li retreu a Jett la seva conducta i és apallissat pels seus sicaris. Llavors Benedict repta a Jett però la baralla no es porta terme.

Jett s’ ha convertit en un home solitari, alcoholitzat i acabat, tota la vida secretament enamorat de Leslie. En el dia del seu homenatge es desmaia, incapaç de coordinar les paraules.

Benedict continua trobant-se enrenous en el seu camí. Quan viatja amb Leslie, Luz i Juana pel territori de Texas, el propietari d’un restaurant es nega a servi a Juana i a uns clients mexicans als quals insulta el fa fora. Benedict es baralla amb l’ home i és apallissat.

A través del pas del temps entén que és l’ arrelament a la família , a la gent que t’ estima i l’ afirmació en la pròpia dignitat allò que dona la felicitat.

tumblr_ktyzx38KSx1qa58bio1_500

COMENTARI

Serial de més de tres hores. El típic melodrama més gran que la vida.

Desenvolupa una crònica social i humana a partir de la vida de Jordan Benedict i la seva família i l’ enfrontament amb el seu antic empleat, Jett Rink.

La pel·lícula fa pal·les les diferències culturals i de classe. Com Benedict veu incomplertes les seves esperances doncs el seu fill no continua la seva tasca en el ranxo, com s’ emparella amb una mexicana o com el seu antic subaltern adquireix terrenys que li pertanyen i es fa ric.

Però Benedict que ha generat malestar per aquests canvis, que en principi el depassen, es tindrà que adaptar a ells i acabarà defensant-los perquè és també una manera de defensar la seva família i el seu entorn.

El film posa, doncs, l’ accent en la defensa de la família, en la crítica al racisme, i en l’ educació dels fills. Benedict diu: “Podem educar als fills però no podem viure per ells”. En la radiografia de l’ èxit i el fracàs col·loca els valors de la dignitat i l’ equilibri per sobre del valors d’ aquells que sols han reunit diners i s’han vist abocats a la solitud. Jett és l’ exemple de l’ home ric i infeliç. La pel·lícula defensa la capacitat ser un mateix per sobre l’ostentació i la glòria.

La pel.licula guanya l’ oscar al millor director en 1956 i esta basada en una novel.la del mateix nom d’ Edna Ferber, editada en 1952.