DIA DE LLUVIA EN NUEVA YORK

 

 

Director: Woody Allen

Actors: Timothée Chalamet

               Elle Fanning

              Selena Gómez

              Jude Law

              Diego Luna

              Liev Schreiber 

Any: 2019

Títol original: A rainy day in New York

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

    Gatsby Welles (Timothée Chalamet) és un noi de casa bona que estudia en una Universitat i te novia, Ashleigh (Elle Fanning), la noia ha acabat periodisme i va a Nova York per realitzar una entrevista a un famós director de cine, Roland Pollard (Liev Schreiber). Gatsby l’ acompanya.

Asleigh Enright es troba amb Pollard, un cineasta turmentat i descontent amb la seva obra, que li presenta a Ted Davidoff (Jude Law), el seu guionista. Ted acompanya a la noia en el seu vehicle però es deprimeix quan contempla com la seva parella entra en la casa del seu millor amic.

En tant, Gatsby que s’ ha quedat sol es troba amb Chan (Selena Gómez, la germana d’una antiga novia seva, amb qui simpatitza.

Quan Asleigh entra en els estudis cinematogràfics coincideix amb Francisco Vega (Diego Luna),un actor de fama que se l’ emporta al seu apartament, quan  ja tot està disposat per fotre un clau, arriba la novia de Vega, i Asleigh te que sortir a corre-cuita mig nua sota la pluja.

Gatsby havia promès anar a una festa social a casa els pares, com Asleigh ha desaparegut i no els vol contrariar, contracta a una prostituta per que l’ acompanyi, la mare descobreix l’ engany i li confessa al fill que ella de jove també va treballar com a noia de companyia.

Al sortir de la festa, Gatsby es retroba amb Asleigh però conclou que no és la seva parella ideal i coincideix amb Chan que potser sigui l’ amor de la seva vida.

 

Resultat d'imatges de DIA DE LLUVIA EN NUEVA YORK IMAGES

 

COMENTARI

I Woody Allen ataca de nou. Allen es troba amb les dificultats posades per la productora per l’ estrena del film per suposats fets relacionats amb l’ assetjament que ningú ha demostrat ni provat.

La pel·lícula s’ estrena tan sols en Europa i cal dir que un Allen sempre és un Allen però que malgrat tot el director americà perd part del seu talent reiterant-se en comèdies romàntiques un tant insubstancials.

Sembla que ens te acostumats a una de freda i una de calenta, si  “Blue jasmine (2013) i Wonder Wheel (2017) eren potents relats on Allen es posava seriós, està clar que  entremig hi circulen històries molt més banals, comèdies lleugeres i cine un tant irrellevant.

Entre aquest cine s’hi troba “Dia de lluvia en Nueva York” on Allen esbrina de nou les seves obsessions i mostra el seu món particular, De que va la pel·lícula?, d’ allò de sempre: les relacions humanes, els sentiments amorosos i sobretot la volubilitat de l’ amor.

Allen contextualitza el relat en les classes altes de Nova York, com sempre els seus personatges tenen dubtes existencials perquè no els hi falta menjar ni bona vida i aquest retrat és legítim per molt esbiaixat que sigui.

Gatsby i Asleigh són deslleials, infidels i dubten constantment perquè aquesta és la naturalesa humana. Quan tens algú al sac i ben lligat ja penses que potser l’ altra que està al costat és una mica millor, caràcter masculí depredador, banalització femenina de les relacions amoroses.

I això és el que explica Allen una  i una altra vegada estimem a X per enamorar-nos tot seguit de Y i quan ja el/la tenim li fem ullets a R. Volubles, canviats, enamoradissos, capriciosos, així és la naturalesa humana i el director americà la retrata de nou.

Allen mostra els seus ninots en el sempre homenatjat Nova York i ho fa a través d’un temps  de pluja, que tant li agrada al protagonista, és el temps de la nostàlgia, dels sentiments, del cor que plora tant com el cel.

 

THE NEON DEMON

the_neon_demon-386448800-large

 

Director: Nicolas Winding Refn

Actors: Elle Fanning

               Karl Glusman

               Jena Malone

               Bella Heathcote

               Abbey Lee

               Keanu Reeves

Any: 2016

Nacionalitat: França

Gènere: Thriller

Sub gènere: Moda

 

ARGUMENT

Jesse (Elle Fanning) és una noia que arriba a Los Angeles amb la intenció de treballar de model. Amb la benedicció de Ruby (Jena Malone), una amiga que realitza el paper de mentora, passa per davant de models més experimentades i fa que algun dels fotògrafs més celebrats l’ esculli per les sessions.

Això concita l’ enveja i la gelosia d’ altres noies que competeixen també per ser algú en aquest món, en concret, Gigi (Bella Heathcote) i Sarah (Abbey Lee).

L’ escalada cap el cim de Jesse pertorba a les seves competidores, que en un moment donat la persegueixen , la fan caure dins la piscina buida i la maten.

Han eliminat una rival però no han aconseguit robar-li la bellesa.

n3

 

COMENTARI

Nicolás Winding Refn és considerat un dels innovadors del cine contemporani, neo noir, climes pertorbadors, temàtiques crues i també originals.

Aquesta pel·lícula no desvirtua aquest accent; Winding parla del món de la moda, un món ple de neó fals i artificiós. Les models són nines a la recerca de la perfecció, obligades a operar-se, a patir gana i a seguir uns canons de bellesa convinguts i a competir desaforadament en un univers cruel i sense primmiraments.

La crítica que fa el director a aquest món és superficial perquè el que de veritat l’ importa a Winding és parlar de la perfecció. Com algú fresc, natural i sense artificis pot introduir-se dins d’ aquest remolí i enamorar sense necessitat d’ esforç.

Jesse és bella i perfecta, algú virginal, incapaç de lliurar-se als altres, enamorada de si mateixa, guardadora rigorosa de la seva pròpia puresa, innocent i sense màcula.

Aquesta excel·lència no pot fer més que aixecar recels i cobejances, és això el que li serveix a Winding per muntar l’ assetjament, la destrucció i la mort de la perfecció. No es tracta tant de matar el cos físic d’ allò bonic sinó d’ adquirir les pròpies virtuts de l’ altre.

En aquest escenari, el director recrea , com en ell és habitual, els blaus i vermells intensos, la persecució de la noia a partir de passadissos foscos i tenebrosos i ens porta a prop de l’ imaginari del Giallo i en concret de Dario Argento.

Winding recrea mons inquietants i enigmàtics, a partir de la bellesa de la fotografia, l’ atreviment de la posada en escena, la sinuositat de la música i l’ estètics  dels cossos.

El director s’ acosta a la formulació d’un David Lynch, en el sentit d’ originar espais de desassossec, marcats entre el somni i la realitat i ens apropa a belles imatges a interpretar, a moments intensos i penetrants.

El lleopard que troba Jesse en el seu apartament, potser el seu doble en el que s’ha convertit, un animal sòlid i bell, sense emocions.

Ruby , embellint els cadàvers, metàfora de les models, mortes en vida, allunyades de la realitat, cadàvers exquisits i agraciats.

El vampirisme que entra en escena quan Gigi vol mossegar a Jesse, en realitat cooptar la seva essència.

Després de la mort de Jesse tot acaba sent com un somni pervers i maligne, les models assassines vomiten allò que li han pres a la morta, en un esdevenir fílmic entre el somni i l’ al·legoria.

La pel·lícula narra la lluita entre l’ àngel i els dimonis, entre la perfecció i la imperfecció, entre la bondat i la maldat, entre l’ èxit i el fracàs i una evidència, el poder de la mirada, el manager ho diu tot clar al pretendent de la model: “si no fos bella no l’ hauries mirat, no t’hi hauries fixat”.