LA, LA, LAND (LA CIUDAD DE LAS ESTRELLAS)

la_la_land-262021831-large

 

Director: Damien Chazelle

Actors: Emma Stone

              Ryan Gosling

Any: 2017

Títol original: La, la, land

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

 

ARGUMENT

Mia (Emma Stone) viu en Los Angeles, treballa de cambrera i aspira a triomfar com actriu en el món de l’ espectacle, escriu els seus propis guions i acudeix a diversos càstings sense sort.

L’ atzar fa que coincideixi repetidament amb Sebastian, (Ryan Gosling)un noi que estima el jazz, treballa com a pianista en un restaurant i vol obrir el seu propi club de jazz i tocar en ell.

Després de mirar-se i no veure’s i de diversos desencontres, la parella s’ acaba enamorant.

Sebastian ha estat despatxat del restaurant i intenta refer la seva carrera com a músic en un grup que li paga be però on no fa allò que li agrada. Mia representa en un teatre un monòleg escrit per ella mateixa, sense èxit.

La noia torna a casa dels seus pares, plena de desesperança, però la criden per un càsting, el supera i aconsegueix el paper de protagonista en una pel·lícula que es rodarà durant bastant temps en Paris.

Cinc anys més tard, Mia és una actriu triomfadora , s’ha casat i te un fill, un dia passejant per Los Angeles, el matrimoni arriba al club Seb’s propietat de Sebastian. Mia i Sebastian es miren, l’ home recorda tot allò que és pogut ser i no va ser, ella marxa amb el seu marit.

original

 

COMENTARI

   Hollywood torna al musical. Chazelle després de l’ èxit dos anys abans de Whiplash realitza ara una pel.licula plena de joia, amor, desamor i música.

El tema està força gastat: el somni americà, la perseverança i l’ esforç per aconseguir allò que es desitja, el preu a pagar per assolir que les pròpies  il·lusions es converteixin en realitat.

El film juga amb la sentimentalitat  i les passions, planteja el clàssic argument de noi coneix noia, no se suporten, tornen a coincidir, s’ enamoren, tenen somnis, triomfen en allò que es proposen però el món els separa. Tot no es pot  tenir a la vida.

Els tòpics ben portats no donarien gran cosa de si, si no fos per la presència magnificent del musical, per la posada en escena, per la brillantor de tot plegat, pels balls i les cançons. Aquí allò important no és el que s’ explica sinó com s’ explica.

Chazelle inicia amb un pla seqüència que ja  ens dona ganes d’ aixecar-nos i aplaudir. En un embús en l’ autopista, tots els conductors surten dels vehicles , ballen i canten en una coreografia perfecta.

El pla seqüència serà emblema  del film. La cosa segueix en l’ escena en el mirador de Los Angeles on els dos protagonistes ballen plegats o quan volen i ascendeixen cap el firmament.

Chazelle homenatja al cine clàssic quan els protagonistes contemplen “Rebelde sin causa” en un cine i el seu desig amorós és tallat perquè es crema la pel.licula.

El director utilitza la fosa en negre o la fosa encadenada contínuament i dona mostres del seu talent en l’escena en que Mia li retreu a Sebastian que s’ acomodi i no s’ obstini en el seu somni, en una escena narrada a partir de plans i contraplans continuats.

Tot acaba quan els dos enamorats es troben cinc anys després, Sebastian ,assegut al piano ,rememora com és pogut ser la vida al costat de Mia, les imatges del passat es repeteixen però ara totes tenen un significat positiu, les mancances, els errors i els oblits, ja no existeixen; l’ amor ha triomfat i la vida ha estat una altra. Tot és un engany dels sentits, un enlluernament, la vida continua.

Emma Stone i Ryan Gosling mostren química mútua i ajuden a fer creïble el joc. Chazelle executa un homenatge a los Angeles, la meca del cine, reivindica el jazz i la seva història, els locals clàssics plens de fums i música.

Capacitat narrativa, imatges plenes de força, emocions, cine en la seva més gran dimensió.

 

IRRATIONAL MAN

Irrational_Man-961945463-large

 

Director: Woody Allen

Actors. Joaquin Phoenix

             Emma Stone

             Parker Posey

Any: 2015

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Abe Lucas (Joaquin Phoenix) és un professor de filosofia en plena crisi vital, que arriba a una nova facultat; és assetjat amorosament per Rita (Parker Posey), una professora malcasada i posa els ulls en ell, una jove i intel·ligent alumna, Jill Polard (Emma Stone).

Abe pateix d’ impotència i de malestar existencial en general, un dia escolta una conversa en un restaurant; una dona explica com un jutge li nega la potestat sobre els seus fills i la concedeix al seu ex, que no fa res pels nens; el jutge, un tal Spangler, ho fa tot per amistat amb l’ advocat del marit i sentència a posta de manera injusta.

Abe pensa que, si matés al jutge, beneficiaria a la dona i realitzaria un be a la humanitat, així que s’hi posa mans a l’ obra, aconsegueix un potent verí en el laboratori de la facultat i segueix les rutines de Spangler per a la fi intercanviar el suc de taronja que aquest pren sempre, després de fer esport, per un suc amb cianur. El jutge te un infart i mor.

Abe se sent excitat i en total plenitud, totes les seves deficiències psíquiques i físiques desapareixen. Però Jill comença a sospitar i per fi Abe li confessa que ha comès el crim, la noia se sent trasbalsada però el seu límit arriba quan s’assabenta que ha estat detingut un innocent, acusat de l’ assassinat.

Abe es nega a confessar i Jill l’ obliga; sentint-se atrapat, Abe malmet un ascensor i intenta matar a la noia, ficant-la pel forat de l’ artilugi mecànic però rellisca i és ell qui cau al buit i es mata.

 

Irrational-Man

COMENTARI

     Allen executa una de les seves pel·lícules serioses, més en la línia de “Delitos y faltes” o “Match Point”, on un acte criminal serveix per reflexionar sobre actituds morals i ètiques.

Abe és un home deprimit i vençut, que no li troba el gust a la vida, ha cooperat en obres solidaris i en protestes socials però no ha fet cosa alguna que de cert pugui considerar positiva per canviar el món.

La possibilitat d’ assassinar a un personatge corrupte, que perjudica als que te al voltant, ho contempla com una forma d’ assolir una bona acció i de donar-li sentit a la seva vida.

Seguint al Dostoievski de “Crim i càstig”, Allen es pregunta si és lícit provocar la mort d’ un ser pervers. Ja d’ entrada, el mateix Abe, com professor de filosofia, posa un exemple als seus alumnes; Kant diu que la mentida mai te cap valor ètic però cal preguntar-se: Si els nazis venen a casa teva i tens amagada a Ana Frank, els hi diràs on és?.

Això ho trasllada a un element criminal: és ètic matar a un individu tòxic i perjudicial per als altres?, matar pot ser en alguns casos una opció per fer el be?.

És l’ espectador el que es te que contestar sobre aquest dilema moral però Allen ofereix pistes. Abe ha realitzat el crim perfecte, mata a algú a qui no coneix, argument similar a “Extraños en un tren “la novel.la de Patricia Highsmith portada al cine per Hitchcock, però entra en una roda imparable, quan un innocent és detingut pel crim que ell ha comès i quan vol matar a la noia que estima per por a que el denunciï.

En definitiva, el personatge d’ Abe és algú com Raskolnikov o un super home de Nietzsche, algú que s’ alça per sobre de qualsevol norma moral i social per decidir per si mateix on està el be i on el mal.

Un altre dels elements recurrents d’ Allen és l’ atzar, aquest acaba portant al protagonista al fracàs i a la mort. En una fira, Abe ha encertat el numero on s’ aturarà la roda de la fortuna i escull un premi que li regala a Jill, una petita llanterna de butxaca. Aquesta cau de la bossa de la noia i porta a Abe a relliscar i precipitar-se pel forat de l’ ascensor que estava preparat per la víctima.

BIRDMAN

Birdman_o_la_inesperada_virtud_de_la_ignorancia-594952048-large

 

Director: Alejandro González iñarritu

Actors: Michael Keaton

             Edward Norton

             Naomi Watts

             Emma Stone

             Amy Ryan

             Lindsay Duncan

Any: 2015

Nacionalitat: USA

Gènere: Món del teatre

                            

                                LA PEL.LICULA GUANYA L’ OSCAR A MILLOR FILM,                     

                                MILLOR DIRECTOR, MILLOR GUIÓ , MILLOR

                                 ARGUMENT I MILLOR FOTOGRAFIA EN EL 2015.  

 

Riggan (Michael Keaton) ha estat un actor famós gràcies a un personatge de superheroi volador, Birdman, ara està en decadència i vol produir i actuar en una obra de Raymond Carver: “De que parlem quan parlem d’ amor”.

Riggan inicia els assajos, canvia l’ actor que li te que donar les repliques per Mike (Edward Norton), un altre de més solvent i compta amb Lesley (Naomi Watts), prepara l’ obra amb la presència a prop de Sam (Emma Stone) la seva filla, i Sylvia (Amy Ryan) la seva ex dona.

Les pre estrenes tenen moments accidentats, Mike sempre vol el màxim de realisme, Riggan resta tancat fora del teatre i te que passar pel centre de Broadway en calçotets per entrar per la porta principal i reprendre la funció.

Riggan sent a Birdman com el seu altre jo al seu costat, animant-lo a retrobar el personatge.

Tabitha (Lindsay Duncan), la crítica del Times, els menysprea i el vol enfonsar, tot i no haver vist l’ obra però Riggan te una gran actuació en l’ estrena on al final de la funció el protagonista se suïcida; Riggan agafa una pistola i es dispara de veritat, resultant malferit.

Ja en l’ hospital, se sent com a Birdman, volant a través del cel, i es llança per la finestra.

 

bIRDMAN i

 

COMENTARI

González Iñarritu no ens explica aquesta vegada un relat d’ històries múltiples i acció fraccionada que acabi convergint, però no deixa enrere la seva capacitat per embastar una narració intel·ligent i original.

Un dels temes de Birdman és el de l’ actor davant el seu personatge; Riggan ha estat un superheroi, tothom el coneix i l’ aclama pel carrer, probablement si desenterrés el seu protagonista, tornaria a l’ èxit que se’n va anar.

Però ell vol ser allò que no ha esta mai durant la seva carrera: un actor, i per això assistim a la construcció de l’ obra que vol representar; a la selecció dels artistes, als assajos, als entrellats dels bastidors, tot per arribar, no a la fama com abans, sinó a l’ èxit i al prestigi.

Iñarritu parla tangencialment de la relació del creador amb el públic, silent i expectant, amb la crítica, supèrbia i creguda, i amb l’ entorn de la gent, que sols el reconeix com a Birdman.

La pel·lícula esta rodada, aparentment, en un únic pla seqüència, així que la càmera persegueix als personatges entrant i sortint de l’escenari i del teatre.

Iñarritu avança dos finals que no culmina, primer quan Riggan assumeix el paper del seu superheroi i surt volant per Manhattan, després quan s’ engega un tret al final de l’ obra, potser ens desconcerta una mica quan continua esperonant la voluntat autodestructiva del protagonista, confós entre la realitat de qui és i la ficció de qui representa.