JUBAL

jubal-311785560-large

 

Director: Delmer Daves

Actors: Glen Ford

               Felicia Farr

               Valerie French

              Ernest Borgnine

              Rod Steiger

              Charles Bronson

Any: 1956

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

     En el llunya Oest, Jubal Troop (Glen Ford) es trobat per un grup de vaquers al costat d’ una glacera.

Shep Horgan (Ernest Borgnine) és el cap del ranxo i conviu amb Mae (Valerie French), la seva esposa, amb Sam i Carson, els seus germans i amb Pinky (Rod Steiger), el grup acull al nouvingut i li ofereix feina.

Jubal es queda , és un vaquer però també un home amb un passat i algú que fuig. Al cap del temps Shep li fa confiança i li proposa que sigui el capatàs però això provoca l’ enveja de Pinky, mentre en mig s’ alça la figura i la bellesa de Mae.

L’ enfrontament entre Pinky i Jubal s’ aguditza, arrel de la presència d’un grup de pioners mormons que s’ instal·len en les terres de Shep i amb la contractació de Reb Haislipp (Charles Bronson), un nou treballador.

Mae se sent atreta per Jubal però aquest vol ser lleial a Shep, que s’ ha convertit en el seu amic i la rebutja; a Jubal li agrada Naomi (Felicia Farr) la filla del cap dels pioners.

La maldiença de Pinky fa que Shep sospiti sobre la fidelitat de Mae, en tant aquesta li confessa que l’ odia i que tan sols estima a Jubal.

Shep va a buscar a Jubal amb el desig de venjança, el rancor no até a raons i el ranxer dispara , Jubal l’ eludeix i li engega un tret en legitima defensa que mata a Shep.

Ara és el moment de Pinky, que va a cercar a Mae, davant la negativa de la noia, l’ assetja i la viola, mentre Reb porta a Jubal, ferit, fins la caravana dels pioners per que l’ ocultin.

Pinky organitza als ranxers de la regió per detenir a Jubal i penjar-lo i arriba al campament amb una quadrilla; Jubal escapa i va a parar al ranxo de Shep, allà troba a Mae, moribunda, que li confessa com Pinky ha estat el culpable de la seva dissort.

Quan els caps de la quadrilla senten també la confessió de Mae, abans de la seva mort, acusen a Pinky ,Jubal queda lliure i marxa amb Naomi i Rebb terres enllà a buscar una nova vida.

jubal_pdvd_008001

 

COMENTARI

Delmer Daves , sense tenir el nom d’un Ford o un Hawks, és un dels grans del western clàssic.

En aquest film hi trobem tots els components que han fet gran el gènere. A partir d’una novel.la de Paul Wellman en la que es poden descobrir elements Shakespearians relatius a Otel·lo i la temàtica de la gelosia.

En principi, un home solitari, amb un passat tèrbol i secret, arriba a una nova terra, és un home que fuig cap a un  nou espai tan físic com psicològic, és un home que escapa, potser d’un perill, potser de si mateix.

En aquest nou entorn troba l’ equilibri, un lloc on viure, l’ amistat i l’ amor però també l’ odi i l’ enveja d’ aquells que no l’ accepten.

Jubal és l’ home que arriba a una comunitat per trastocar les normes, la comoditat i allò establert; Daves retrata amb cura la psicologia dels personatges; si Jubal és un home errant, aclaparat per que la mare el va rebutjar, Shep és l’ home bàsic, sense falsies, algú que dona acollida i amistat però que manipulat per Pinky, sent el pes de la gelosia i mor en l’ intent de matar a qui pensa li arrabassa allò que més estima.

Pinky és un dolent de manual, rancorós, ple d’ odi, sembrant enemistat per allà on passa. Mae és la dona que no estima al marit però que no té a on anar, representa la temptació i el desig amagat, és aquella que amb la seva mentida, encén la gelosia de Shep i desencadena l’ acció; l’ element misogin típic de part del western clàssic a partir de l’ interpretació de Valerie French, una secundaria i poc coneguda actriu que aquí borda el personatge.

El director completa la cinta amb alguns elements addicionals, l’ aparició dels pioners cristians, aquells que busquen la pau i no l’ entenen en el sentit del que que amaga el cap sota l’ ala, sinó a partir del compromís i la solidaritat.

Un tema important del film és l’ amistat, Jubal respecta a la dona de Shep per lleialtat a aquest però després es veu obligat a matar-lo, per defensar la seva vida, malgrat el considera el seu millor amic.

Així que la pel·lícula en conjunt parla , com tot western que es preï ,de la construcció d’ Amèrica, de l’ amor, de l’ odi i de l’ amistat, sempre a partir de una iconografia clàssica.

No falten els grans paisatges, el film està rodat en el Gran Teton National Park, tractats en cinemascop i color i no sobra el tractament fílmic diàfan i gens sofisticat però efectiu, quan el so del cavall de Jubal ens anuncia, fora de pla, que ell marxa i deixa les expectatives de Mae incompletes o quan s’ entrecreuen les mirades de desig entre Mae i Jubal, descobertes per Pinky que acumula ressentiment.

GRUPO SALVAJE

 

Grupo_salvaje-838601072-large

Director: Sam Peckinpah

Actors: William Holden

               Ernest Borgnine

               Robert Ryan

               Edmond O’ Brian

               Warren Oates

               Emilio Fernàndez

Any: 1969

Títol: The wild bunch

Nacionalitat. USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Pike Bishop (William Holden) i els seus companys  Dutch Engstrom (Ernest Borgnine),els germans, Lyle Gorch (Warren Oates) i Tector Gorch (Ben Jhonson), el mexicà, Angel i el vell Freddie Sykes (Edmond O’ Brian) arriben a un poble de Texas amb la intenció de robar un banc.

Són sorpresos per un grup de caçadors de recompenses encapçalats per Deke Thornton (Robert Ryan), un home  que ha sortit de la presó i antic col·lega de Pike, després d’una violenta escomesa s’ emporten el botí però contemplen amb sorpresa que tot allò que contenen les bosses són volanderes.

Pike es vol rescabalar del seu fracàs en l’ atracament i entra en contacte amb Mapache (Emilio Fernández), un facinerós que te al seu càrrec un petit exercit i s’ha autoanomenat general, en el marc de la revolució mexicana. Mapache és seguidor d’ Huertas i enemic de Villa.

El general convoca a Pike a assaltar un tren que transporta armament per l’ exercit americà, a canvi li ofereix una forta suma de diners.

Pike i els seus companys ataquen el ferrocarril i s’ emporten les armes, que lliuren a Mapache però abans, Angel el company mexicà de Pike, entrega una caixa de rifles als seus conveïns revolucionaris; els mercenaris del general mapache se n’ adonen i segresten  al mexicà, al que sotmeten a tortures i vexacions.

Pike i els seus companys arriben al campament militar i demanen que se’ls hi entregui el seu amic, aquest està força malmès però encara es pot valer per si mateix però quan camina cap als camarades, Mapache li talla el coll.

Pike i els seus, disparen contra el petit exercit, s’apoderen d’una metralladora i culminen una massacre però la superioritat numèrica dels rivals els porta a la derrota i la mort.

Thornton i els seus sicaris fan acte de presència per confirmar la defunció de Pike i cobrar la recompensa. Thornton fastiguejat del comportament dels seus homes i de tanta violència, marxa amb Freddie cap a nous indrets.

 

COMENTARI

    Peckinpah es consagra amb aquest pel·lícula com una nova veu en el western en particular i en el relat cinematogràfic en general.

Després de la decadència del gènere en la mateixa dècada dels seixanta, Peckinpah planteja el seu renaixement a partir de nous trets d’ identitat. L’ aire crepuscular, la violència i els codis canviants; “Grupo salvaje” és potser la pel·lícula més emblemàtica del director i on hi trobem totes les continguts vitals del seu cinema.

Bàsicament els fets succeeixen en un temps fronterer entre un món vell que s’ acaba i un de nou, que no acaba de manifestar-se, l’ univers dels pioners, el d’ Hawks o el de Ford ha mort, ara és un espai canviant, apareix la locomotora, els vehicles, fins i tot un personatge comenta l’ aparició d’un aparell mecànic i volador.

Aquest nou escenari comporta la mort dels vells estereotips de l’ Oest, l’ home solitari i individualista, ple de sentit de la justícia i que lluita per un tros de terra ha passat a la història.

Els protagonistes dels films de Peckinpah són mercenaris, bandolers, gent que va a la recerca del lucre personal, que transita , extraviada, per un món inclement i en transició.  No sempre hi ha sentit de l’ amistat ni de l’ equitat, les dones que  rodegen als protagonistes són prostitutes, no hi han sentiments ni valors.

Estem davant un western sense èpica i sense herois, on tot és decadent; els protagonistes son gent envellida, que vol realitzar un últim cop abans de retirar-se. Peckinpah planteja una simbiosi entre actors i personatges, Holden i Ryan han estat actors importants del Star System però ara a l’ igual que els protagonistes que interpreten, estan sumits en  plena decadència i tan sols esperen una última oportunitat.

Peckinpah es caracteritza per l’ enorme violència que destil·len les seves imatges, el colt és substituït per la metralladora i la mortaldat és gran.

El director americà, tot i això, no pot oblidar els orígens del gènere; Pike i els seus decideixen recuperar a l’ amic malferit, les imatges són enlluernadores, la càmera mostra als quatre homes disposats a recuperar la dignitat, en el  seu camí s’hi creuen dones, nens , comerciants, res importa , tothom s’ aparta, quan Mapache mata a Angel, s’ inicia un bany de sang que acaba amb la mort dels protagonistes.

Tant en aquesta escena com la de l’ inici, el robatori del Banc, Peckinpah dona tota una lliçó de muntatge, cada escena te el seu que i la violència s’ entrellaça amb la mirada sorpresa i atemorida dels nens o l’ espant de les dones.

Peckinpah se serveix de personatges força característics, el general Mapache, un bandit que exerceix de militar, tosc, neci i traïdorenc, Freddie, el vell, un supervivent o els dos protagonistes, Pike i Thornton, perseguit i perseguidor, intercanviables, el segon expressa el seu desig d’ estar en l’ altre bàndol, davant la ineptitud dels homes al seu càrrec.

El director traça també elements del western psicològic a través dels primers plans, que mostren als seus personatges plens de dubtes existencials i narra un context miserable i sòrdid, un món en transició, farcit de nens , prostitutes, sodats de fortuna, miserables i picars, tot un univers personal proper fins i tot a al realisme màgic.

DOCE DEL PATÍBULO

Doce_del_pat_bulo-650073041-large

 Director: Robert Aldrich

Actors: Lee Marvin

             Charles Bronson

             Jim Brown

             Telly Savalas

             Trini Lopez

             Ernest Borgnine

             Robert Ryan

             John Cassavetes

             George Kennedy

             Donald Sutherland

             Clint Walker

Any: 1967

Títol original: The dirty dozen

Nacionalitat: USA

Gènere: Bèl·lic

Subgènere: Carcerari

 

ARGUMENT

En l’ any 1944, durant la segona guerra mundial, l’ exercit americà decideix realitzar una perillosa missió, s’ atacarà un castell en Rennes on solen trobar-se importants dirigents nazis.

La comesa és encarregada a dotze presidiaris, sota el manament del comandant Reisman (Lee Marvin). Els dotze escollits són homes condemnats a la pena de mort o a llargs anys de presó.

Són reclutats, entre altres, el polonès Joseph Wladislaw (Charles Bronson),un home que parla alemany, Robert Jefferson (Jim Brown, un individu de color que té que ser executat en breu terme, Victor Franko (John Cassavetes), un personatge rebel i indisciplinat que es nega a seguir les ordenances militars, Archer Maggott (Telly Savalas), un il·luminat religiós, que odia a les dones, Vernon Pinkley (Donald Sutherland),Samson Posey (Clint Walker) i Jiménez (Trini Lopez).

Si els presidiaris acompleixen la tasca encomanada podran accedir a la llibertat.

Tots els homes han d’ adaptar-se a els nous valors que se’ls exigeixen, disciplina, solidaritat, sentit de grup…si algun és deslleial, tots tornaran a la seva primitiva situació.

Després d’una primera etapa d’instrucció, els homes demostren la seva capacitat quan en uns exercicis bèl·lics aconsegueixen fer-se amb el comandament militar, al càrrec del qual es troba el coronel Breed (Robert Ryan), un militar escèptic de les aptituds dels convictes.

Els dotze homes, dirigits per Reisman arriben a la fortalesa i després de lluites aferrissades, acompleixen la seva missió i maten a tots els alemanys que troben, però en l’ escomesa, la majoria són abatuts, el propi Reisman i Wladislaw sobreviuen i són honorats per la seva heroica participació en la lluita.

5485_37407 

COMENTARI

     Els finals dels 50 i inicis dels 60 són anys en que Hollywood busca un cine d’”Hazañas belicas”, cine d’ evasió però realitzat amb alts pressupostos, actors famosos i amplitud de mitjans i amb històries personals o col·lectives que identifiquen i emocionen a l’ espectador.

Podríem citar “Los cañones de Navarone”, “El dia más largo”, “La gran evasión”, “El Puente sobre el rio Kwai” i aquesta que ens ocupa entre moltes altres.

Totes tenen un desenvolupament molt clàssic; uns herois han d’ efectuar una missió i aquesta missió el canvia la seva perspectiva de vida, alguns moren i altres troben la redempció dels seus crims i pecats.

“Doce del patíbulo” no és gens aliena a aquesta estructura. En aquest cas es tracta de dotze criminals a qui se’ls concedeix l’ oportunitat de redimir les seves penes, realitzant una acció heroica.

Com és habitual, els homes són cínics, descreguts, indisciplinats, desobedients i transgressors de l’ ordre establert, sobretot si és el militar.

La seva aventura, l’odissea que viuen, els transforma, adquireixen valors, assumeixen la causa per la que lluiten, reivindiquen el sentit del deure i finalment, la majoria, mor en compliment de les seves obligacions.

Aquesta és una estructura que esdevé dels clàssics però per la qual el cine d’ Hollywood hi aposta sovint, ja sigui en la lluita dels soldats contra els nazis, els pioners contra els indis o la policia contra els gàngsters.

Per altra banda, el director confereix caràcter, personalitat i individualitat als seus protagonistes; cadascun se significa com un estereotip determinat, Jefferson, el negre que no tolera el racisme, Wladislaw, que assumeix la responsabilitat màxima, Franko, el rebel o Maggott, un al·lucinat de creences religioses i místiques.

Aldrich és contractat pel seu brillant historial, tot i que en els films que pot finançar o produir destaca el seu toc heterodox o pacifista, aquí es limita a gestionar eficaçment un bon cinema comercial i no és aliè a una de les seves característiques: la violència.

Aquesta es mostra extrema i descarnada, en les escenes finals de l’ assalt a la fortalesa, quan Maggott assassina a sang freda a una dona alemanya , quan decideixen eliminar al servei o sobretot quan llencen granades i benzina sobre els nazis, civils en molts casos, refugiats en el soterrani; tot i que fora de pla, són moments de gran crueltat.

Així Aldrich només fa que legitimar allò que han estat els convictes, uns violadors, assassins i psicòpates, ara com a soldats en la guerra, són igualment uns criminals institucionalitzats.

Per fi el director recrea un món d’ homes, hi ha lluites i topades entre els protagonistes però finalment s’imposa l’ amistat viril .

George_Kennedy_1975

GEORGE KENEDY