MOULIN ROUGE

moulin_rouge-492344022-large

 

Director: Baz Luhrmann

Actors: Nicole Kidman

               Ewan Mc Gregor

               Jim Broadvent

               John Leguizamo

               Richard Roxburgh

Any: 2001

Nacionalitat. Austràlia

Gènere: Musical

 

ARGUMENT

     Christian (Ewan Mc Gregor) és un escriptor que arriba a Paris per desenvolupar el seu ofici. S’ instal.la en el cor de Montmatre i ràpidament es relaciona amb els bohemis del barri i s’ introdueix en un cabaret de mala mort: el Moulin Rouge, dirigit per Harold Zidler (Jim Broadvent) i que te com estrella principal a Satine (Nicole Kidman).

Satine te un pretendent, el duc (Richard Roxburgh), un home ric i poderós que esta disposat a finançar el teatre i canviar la seva sort i la de la noia.

Christian s’ introdueix en el camerino de l’ actriu, que és també una cortesana, la noia creu que es tracta del duc i li dedica tota mena de moixaines però es te que desdir quan el verdader noble apareix en escena.

Christian mostra les seves dots com artista i escriptor i redacta el llibret de la nova obra, que es representarà i serà finançada pel duc però a canvi, aquest vol el compromís de Satine de que es lliurarà als seus encants. La noia te un problema afegit, està afectada per la tuberculosi i la seva fi està propera.

L’ obra que escriu Christian tracta d’un vell maharajà enamorat d’una cortesana però aquesta beu els vents per un pobre tocador de sitar, a la fi triomfa l’ amor i no el poder.

Entre assaig i assaig, Christian i Satine s’ enamoren perdudament, el duc fa canviar el final de l’ obra perquè sigui el vell dèspota qui s’ emporti a la noia.

Quan el duc s’ assabenta que Christian és el seu rival, mana a un sicari per eliminar-lo. Satine se sacrifica per que no executin al seu amor i li fa creure al noi que no l’ estima i se’n anirà amb el duc.

Christian interromp la funció i espontàniament canvia in situ el guió, li confessa de nou el seu amor a Satine, davant el maharajà despitat. El duc ho entén i crida al sicari per assassinar al noi en plena funció, els seus plans fracassen i l’ obra acaba amb un gran èxit però Satine, minvada pel esforç i la tuberculosi, mor entre els aplaudiments del públic que desconeix que és el que passa.

Christian, convertit temps després en brillant escriptor, rememora el que va succeir.

 

screen-shot-2014-03-05-at-2-43-56-am

 

COMENTARI

Si el cine és espectacle, aquesta és una de les pel·lícules més espectaculars i refulgents de la seva història.

Un musical que enllaça un conte de fades i una història d’ amor, brillant, efectista, plena de color i un punt artificiosa.

Si per sobre de tot es considera que el cine es posada en escena i muntatge, aquesta és la pel·lícula perfecta, escenificació teatral, sublimació decorativa, tràvelings ultra ràpids, utilització elegant de la grua….un autèntic musical de Broadway luxós i fastuós.

La pel·lícula rendeix homenatge al gran musical dels anys trenta amb imatges en picat properes a Busby Berkeley o també a “Escuela de sirenes”, hi ha recreació de sons de Rodgers i Hammerstein i fins i tot cançons del Beatles.

Tot aquest filtre serveix per dona lloc a un conte de fades: la princesa és segrestada per l’ ogre, el príncep valent la lliura del seu malfactor però finalment la princesa mor i l’ amor no es consuma.

El tema beu fonts de la novel.la romàntica, la noia amb tuberculosi te un bon paral·lelisme en Margarita Gauthier en “la dama de las camèlies”. L’ escenografia i el guió, sempre entre bambolines teatrals ens recorden d’ alguna manera a “El fantasma de la opera”, amb la lluita per l’ amor impossible d’una bella artista. Les aparicions teatrals de Toulouse Lautrec i Harold Zindler, pintats i excessius, ens acosten sens dubte al món de Federico Fellini.

El centre de la trama és la necessitat d’ escollir, per part de la protagonista,  entre els oripells i el luxe que li ofereix l’ aristòcrata o l’ amor que li brinda un escriptor de dubtós futur.

El context és una mitificació del Montmatre d’ inicis del segle XX, bohemis , artistes, poetes i rodamóns, amb una màxima a defensar: la llibertat, la veritat i l’ amor. L’ important en la vida és estimar i que t’ estimin.

Luhrmann recrea un clar paral·lelisme entre històries real i inventada, tant en una com en l’ altra el dubte és saber si guanyarà l’ amor o els diners.

El director australià es mou entre la brillantor i l’ excés, el duo dels dos enamorats en l’ espai en forma de cor, el “Like a virgin” amb seductors cambrers i amb Jim Broadvent com a veu cantant, l’ escena dels ballarins de tango o l’ apoteosi final, enveja d’ “El Molino”, sens dubte.

Musical bell i exuberant, obra mestra pel que subscriu, pretensiós i sense contenció per a molts crítics, amb final trist i amb un lema: l’ espectacle te que continuar.

La pel·lícula guanya en el 2001 dos oscars, millor direcció artística i  millor vestuari.

LA AMENAZA FANTASMA (LA GUERRA DE LAS GALAXIAS)-EPISODI I

La_guerra_de_las_galaxias_Episodio_I_La_amenaza_fantasma-434398792-large

 

 Director: George Lucas

Actors: Liam Nesson

             Ewan Mc Gregor

             Natalie Portman

             Terence Stamp

Any: 199

Títol original: Star wars. Episodi I: The phantom menace

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció.

 

ARGUMENT

La República galàctica contempla la insubordinació de la Federació de Comerç. Dos cavallers jedis, són enviats per negociar: Qui-Gon-Jinn (Liam Nesson) i el seu deixeble Obi-Wan Kenobi (Ewan Mc Gregor) però quan arriben se n’ adonen que la Federació disposa d’ androides de combat i que els intenten assassinar.

La reina Amidala(Natalie Portman), la cap de Naboo, el lloc atacat, també se n’ adona que alguna cosa passa doncs no pot fer valer la seva autoritat davant els personatges que volen imposar el seu poder: els sikhs, cavallers jedi dominats pel cantó fosc, Sith Darth Sidious i el seu aprenent Darth Maul, que manipulen al virrei de la Federació.

Els ambaixadors de las República, pugen amb un nadiu de Gungan: Jar Jar Binks i s’ amaguen en aquest planeta, després de travessar-lo a partir d’ un viatge submarí en el que es troben amb tot tipus de monstres.

En tant, la República es envaïda i la reina detinguda, més quan li demanen que signi un tractat que legitimi la invasió, es nega i és alliberada pels cavallers Jedis que escapen amb ella en una nau gràcies a la col·laboració de R2 D2, un intel·ligent androide.

Marxen plegats a Tatooine, un planeta fora de l’ òrbita de la Federació. Allà s’ aixopluguen en una casa on troben un nen: Anakin Skywalker, amb sorprenents poders però que no és més que un esclau que desitja alliberar als que són com ell.

En tant, Sirth Darth envia al seu aprenent per eliminar als Jedis. Els cavallers necessiten diners per reparar la nau i Anakin participa en una cursa d’ aparells espacials i la seva victòria dona els recursos econòmics per comprar utensilis que posin en marxa la nau i també per comprar la llibertat del nen.

Els aventurers avancen ara cap a Coruscant, on els rep el canceller de la República, Valorum (Terence Stamp) i Yoda un mestre i conseller.

Després del improductiu debat en un senat dominat per buròcrates i ineficients, decideixen lluitar contra la Federació de Comerç i ensinistrar a Anakin perquè arribi a ser un cavaller Jedi.

Així tornen a Naboo, el planeta envaït per les forces del mal, on cerquen aliances amb els Gungan i units afronten la batalla.

Els dos Jedis lluiten contra Darth Maul, després d’ aferrissat combat, aquest mata a Qui-Gon Jinn però Obi Wan quan està a punt caure a un abisme, es sobreposa i acaba amb el sikh, mentre que Jinn, agonitzant, li encarrega que continuï l’ ensinistrament d’ Anakin.

En tant, l’ exercit de la república s’ imposa i talla els control dels androides per signar seguidament un nou tractat amb el virrei que atorgui la pau a tots el pobles.

AMENAZA

COMENTARI

“La amenaza fantasma” és la primera cinta de la segona trilogia de “La guerra de las galàxies” i és realitza, vint i dos anys després del film inaugural de la saga, tot i que cronològicament és el que inicia tots els conflictes que posteriorment se succeiran.

“La guerra de las galàxies” ´és sobretot un relat mític, on el tema principal és l’ enfrontament entre el be i el mal però que te multitud de referents relacionats amb les narracions i el mites més diversos.

El personatge d’ Anakin Skywalker és el d’ un nen amb poders, destinat a portar la pau i l’ equilibri a l’ univers. La seva mare, Shmi, l’ ha engendrat però desconeix de l’ existència de cap pare, clara al·lusió al mite de la Verge.

Anakin, com Jesucrist, esta destinat a alliberar el món però abans tindrà que acomplir una fase d’ ensinistrament que el legitimi com heroi redemptor. Existeix per últim una profecia que parla d’ algú que portarà l’ equilibri a la força.

És doncs, una pel·lícula que tracta el paper de l’ heroi i de com és sotmès a un procés d’ iniciació abans de veure acomplides les seves expectatives. Abans un altre heroi, el seu preceptor, morirà, però el seu ensenyament passarà a mans d’ un deixeble portat a continuar la seva tasca.

El nen tindrà també una iniciació davant Yoda i els savis, tan proper tot al mite Bíblic de Jesús com a la revelació budista del lames, en que el nen coneixerà també la por i el camí cap el lloc fosc.

La pel·lícula és també una al·legoria política. La República galàctica viu en democràcia però els seus dirigents són burocràtics i ineficaços, per això tenen dificultats per fer front als partidaris de la tirania. Sols la presència de l’ heroi i la seva aliança amb altres pobles, portaran a la victòria.

Estem, doncs, davant un univers en el qual ningú ajuda a ningú, on no hi ha civisme i sols interessos polítics, és a dir: tot molt contemporani.

D’ altra banda, les forces del mal volen tot el control i són malvades i tiràniques, els seus soldats són màquines sense ànima. En tot hi veiem una possible metàfora del nazisme.

Lucas, recorre tot el cinema de la seva infància. En “La amenaza fantasma”, cada planeta recrea un ambient que és quasi un verdader parc temàtic.

Arribar a Gungan es travessar els mars plens de monstres de “Veinte mil leguas de viaje submarino”. En Tatooine, recreat en casbes d’ Ouarzazate en el Marroc, estem en un paisatge proper a les pel·lícules d’ aventures pel desert i els films bíblics. Coriscant és Nova York tanmateix.

Algunes imatges són un homenatge a Parque Juràsico” de Spielberg, les desfilades de l’ exèrcit i els jedis entrant en la ciutat estan properes als pèplums de romans, la cursa de naus espacials és un homenatge, gens amagat, a Ben-Hur, alguns moviments de masses s’ acosten al cinema musical.

No hi falta el personatge còmic i secundari que acompanyarà als herois, com en tot relat d’ aventures que s’ apreciï i fins i tot la presència de C3P0 i R2 D2, els dos peculiars robots, també acompleixen aquest paper de parella còmica, en aquest cas , tecnològica.

Tot plegat, un gran espectacle ple d’ aventura i acció, fantasia i imaginació, amb la música de John Williams i un lema que passa a la història: Que la força t’ acompanyi.