CIELO NEGRO

 

Director: Manuel Mur Oti

Actors: Susana Canalejas

              Fernando Rey

              Luís Prendes

Any: 1951

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Emilia (Susana Canalejas) és una dependenta d’una botiga de modes, és una noia soltera que mai ha tingut promès i que viu amb la mare.

Un dia, Ricardo (Luís Prendes), un company de feina, l’ invita a la nit a la fira; Emilia es creu enamorada del noi i es fa il·lusions. Com l’ únic vestit que disposa està arnat, n’ agafa un, en penyora, de la botiga.

La noia viu una nit  feliç però Ricardo li confessa que se’n va a València el dia següent, a la recerca d’una millor oportunitat laboral, la pluja fa que la gent s’ amuntegui i la parella es perd de vista.

Al dia posterior, Emilia demana en la feina si algú  coneix la nova adreça de Ricardo, Nora, una altra pretendent del noi, li dona unes senyes falses, les d’un familiar d’ ella i entre Nora i les companyes ordeixen un engany.

En tant, Emilia, torna el vestit però és descoberta per la mestressa que la fa fora de la feina per lladre.

Nora i les companyes, busquen a Angel (Fernando Rey), un  poeta esparracat i mort de gana, aquest s’ avé a escriure-li cartes amoroses a Emilia com si es tractés de respostes de Ricardo i la noia, convençuda que les rep del seu amor, les contesta amb entusiasme, davant les burles de la colla.

Finalment, la broma puja de to i el fals Ricardo acorda el dia del casament però Emilia, que te a la mare malalta, vol anticipar la data. Angel, penedit, no vol segui endavant amb el joc, va a veure a la noia i li confessa tot l’ engany; Emilia obliga al poeta a interpretar el paper de promès davant la mare i a anar-la a veure per que aquesta mori feliç.

Per si fos poc, la noia perd visió i s’ està quedant cega. Desesperada, Emilia vagareja sota la pluja i intenta suïcidar-se; el repicó de les campanes de l’ església veïna la dissuadeixen i corre sota la pluja fins l’ altar, l’ aproximació a la divinitat li dona pau i esperança.

 

 

COMENTARI

   Mur Oti realitza el seu segon llargmetratge. És una de les millors pel·lícules del cine espanyol i te un gran èxit de públic però amb el temps, Mur Oti es oblidat i més tard recuperat com autor de culte.

“Cielo negro” és un melodrama tremebund, que toca diversos fils. El primer és la il·lusió d’una noia jova i soltera per aconseguir prometre’s del xicot que creu estimar, en tant aquest no li fa cas.

El segon i millor, és la trampa a que es sotmesa per una rival i les companyes de feina, amb la col·laboració d’un poeta espellifat que escriu cartes amoroses com si fos el promès.

El tercer, és l’ obligació a que és supeditat el poeta per consolar a la mare moribunda i redimir-se així de les seves males arts.

El quart, és el drama personal de la protagonista, sense parella, sense feina, sense mare i a punt de tornar-se cega. Tot això resta devaluat per un final propi de l’ època i del cine del nacional catolicisme. Emilia , plena de dissort, opta per suïcidar-se però la censura o la productora, obliguen a que es penedeixi i trobi l’ equilibri i la gracia en l’ església i en el missatge diví.

Malgrat aquest final, que trenca amb la dinàmica narrativa pròpia del melodrama, el film està ple de connotacions poètiques: el pallasso que atén a Emilia en la fira o la nina que perd les ulleres com després li passa a la noia. També d’ elements simbòlics  com quan la protagonista entra en l’ església i allarga els braços com si visques la passió de Crist en la creu.

La pel·lícula es va fer famosa pel seu llarg pla-seqüència, un perllongat tràveling que mostra a Emilia córrer desesperada sota la pluja fins a l’ església, una carrera inacabable on la noia, mullada, perduda i desmanegada, va a la recerca de la única esperança possible : la de la de la fe, en una escena que és tant un glop de neorealisme com un moment tens i emocionant.

“Cielo negro” és també un apunt de cine social amb una vessant psicològica i mostra un clima moral col·lectiu miserable, mesquí i malaltís, que es correspon amb l’ època.

Nora, la noia que ordeix l’ engany amb les companyes de feina, el poeta fracassat o la mestressa de la botiga que acusa a Emilia de lladre, són personatges sense pietat ni compassió, disposats a fer mal sense reparar en les conseqüències, són fills del seu temps.

EL BOSQUE ANIMADO

 Director: Jose Luís Cuerda

Actors: Alfredo Landa

              Fernando Valverde

              Miguel Rellán

              Alejandra Grepi

               Encarna Paso

               Amparo Baró

               Fernando Rey

               Luís Ciges

               Alicia Hermida 

Any: 1987

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Geraldo (Fernando Valverde), malviu com pouataire en un poble rural de la  Galicia profunda; intenta que el seu amic Malvís (Alfredo Landa) l’ ajudi en la feina però aquest ho troba poc rentable i prefereix amagar-se en el bosc  i convertir-se en el murri bandit Fendetestas i atracar a tots aquells que passen per l’ indret.

La seva feina es veu interrompuda per la presència de Fiz de Cotovelo (Miguel Rellán), una ànima en pena que ha mort sense complir el seu desig d’ anar en penitència a San Andrés de Teixido.

Geraldo està enamorat d’ Hermelinda (Alejandra Grepi) que  viu amb la seva tia Juanita Arruallo (Encarna Paso) i li fa de criada malgrat el maltractament a que la sotmet la parenta. Hermelinda davant aquesta circumstància decideix  marxar a La Corunya a cercar millor sort.

El cacic del poble és el senyor D’ Abondo (Fernando Rey) que lloga part del seu Pazo a dues germanes de Madrid, Glòria (Alicia Hermida) i Amelia(Amparo Baró).

Quan Hermelinda marxa a la ciutat és substituïda per Pilara, una nena a la que Juanita li retreu que la cisa. Pilara s’ entretén dalt del tren per cobrar el preu de la llet que transporta ,salta del ferrocarril en marxa i mor.

Per la seva banda, Geraldo acudeix a Moucha, la bruixa del poble, per aconseguir que Hermelinda torni i li faci cas.

La noia regressa circumstancialment i s’ho fa amb Geraldo en una nit de pluja en el pis superior del Pazo on s’ allotgen les inquilines del senyor D’ Abondo; això crea el pànic entre les llogateres que creuen que hi ha fantasmes.

Per fi Fendetestas convenç a l’ anima en pena perquè emigri amb “La santa companya” amb destí a Amèrica però cap dels petits esdeveniments pot canviar la sort de la població.

COMENTARI

“El bosque animado” és una novel.la de Wenceslao Fernández Flórez que data de 1943. Cuerda l’ adapta en 1987 amb la col·laboració de Rafael Azcona en el guió, és una de les pel·lícules més fora norma del cine espanyol. Divertida i entranyable.

L’ obra es basa d’una banda en un relat sobre el món fantàstic de la Galicia rural i arcaica, plena de supersticions i mites, on no hi falten bruixes, apareguts, “La santa companya” i bandits bondadosos. És una amalgama de les creences populars que conformen una manera de viure.

Darrera de la fantasia, el que Cuerda expressa és el costumisme i la vida quotidiana de la gent i sobretot la misèria d’una època. Geraldo malviu com pouataire, Hermelinda es veu obligada a emigrar a la ciutat per guanyar-se la vida dignament, Malvís es te que convertir en bandit per sobreviure, Pilara, una nena encara, te que fer els encàrrecs de Juanita i suportar els seus mals humors i mor en l’ afany.

La història està plena d’humor i ironia. Loco de Vos (Luís Ciges) porta sempre regals als seus visitants i s’ inventa converses per un telèfon inexistent, Marica de da Fame li retreu a la bruixa, en el seu llit de mor, que no li llegui els seus secrets doncs te més por a la fam que al diable.

Estem davant una història coral en el que cada personatge te algun moment de protagonisme i, perquè no, de felicitat. Geraldo quan pot consumar amb Hermelinda, Malvís quan li regalen el grapat de cigars, Fiz de Cotovelo quan entreveu la possibilitat de marxar a Amèrica, la il·lusió de la seva vida.

Després tots retornen a les coses de sempre per continuar el seu recorregut misèrrim, lligat a les petites esperances i a la fantasia com a consol. Si alguna cosa els uneix a tots és aquest entorn, on la natura és el centre de tot, el bosc on s’hi passegen els apareguts i on s’hi troba el camí cap a l’estació, la possibilitat de marxar cap a la ciutat.

La pel·lícula guanya cinc premis Goya en 1987.