THELMA Y LOUISE

 

 

Director: Ridley Scott

Actors: Geena Davies

               Susan Sarandon

               Harvey Keitel

               Brad Pitt

Any: 1991

Nacionalitat: USA

Gènere: Road movie

Subgènere: Feminisme

 

ARGUMENT

Thelma (Geena Davies) és una dona jove sotmesa a la voluntat del seu masclista marit, Louise (Susan Sarandon) és la seva amiga i qui planeja una escapada d’uns dies, plegades.

Les dues dones surten a la carretera, Thelma no li ha dit res al marit perquè si li diu no l’ ha és deixat marxar i s’ emporta una pistola de casa pel que pugui passar.

En la primera parada, en un bar de carretera, les dones baixen, beuen i ballen. Thelma balla amb un home, primer és amable, després es torna agressiu i intenta violar-la amb violència, la intervenció de la seva amiga la salva, enfurida, Louise dispara sobre l’ home i el mata. Més tard sabrem que Louise de jove va patir una violació.

Les dues dones continuen la seva carrera però ara el viatge s’ ha transformat en una fugida, Louise no vol afrontar el que li passaria si fos detinguda i escapa cap a Mèxic amb la seva amiga.

En el camí, Louise recuperarà la seva relació amb Jimmy, un noviet  i ambdues coneixeran a J.D. (Brad Pitt), un jove autoestopista que s’ enrotlla amb Thelma, resulta ser un lladregot i els hi roba tots els diners.

En tant, Hal (Harvey Keitel), el comissari de policia, posa fil a l’ agulla per detenir-les.

La seva fugida es va convertint en una transgressió i en una alliberació. Thelma roba en un supermercat per obtenir diners, tanquen en el capó del vehicle a un policia de carretera que vol arrestar-les o li cremen el vehicle a un camioner masclista que les persegueix.

Però la policia estreny el setge. Després d’ una primera persecució poden despistar als guàrdies i arribar al canó del Colorado. Allà es veuen assetjades per desenes de vehicles policials, ja no poden tornar enrere , agafen velocitat i salten al buit des del precipici.

 

 

COMENTARI

Esplèndida road movie on dues dones convencionals surten a cercar un viatge que es converteix en fugida, després en aventura i acaba sent una catarsi alliberadora que els hi canvia la vida i els valors però les porta a la mort.

Impossible tornar enrere una vegada desencadenada la transgressió, preferible la mort que perdre la llibertat tant durament guanyada.

La road movie inclou, com sempre, un canvi de les protagonistes a través d’ un viatge que les farà ser unes altres i trobar sentit a les seves vides. També la troballa d’una sèrie de personatges, símbols d’ una Amèrica rural.

Tots els homes, tan els que deixen enrere com els que troben en el camí, són tipus nefastos, inflats i impresentables, des del marit prepotent i masclista, fins al violador, el lladregot que les deixa sense diners, el policia xulesc, el camioner caspós….tots són un retrat penós d’ aquesta Amèrica interior i també un retrat crític del mascle americà.

La pel·lícula és també un cant a l’ amistat entre dues dones molt diferents, la banal Thelma, la forta Louise, que en algun moment acaben canviant els seus papers per arribar, finalment, a una simbiosi en la que  se senten com una sola persona, davant un únic objectiu: ser lliures.

El discurs emancipador, crític i feminista te un regust amarg, no hi ha salvació. La mort és l’ alternativa a tornar a ser com abans, el pes de la llei i la presó.

Destaquem per fi les esplèndides escenes finals quan Thelma i Louise comprenen que no hi ha sortida, s’ abracen i es besen, hi donen velocitat al vehicle, entre el núvol de pols. Hal, el policia, les segueix intentant evitar allò inevitable i la imatge es congela amb el cotxe saltant al buit per sobre el penya-segat, abans dels títols de crèdit finals.

LA MOSCA

the_fly-693900180-large

 Director: David Cronenberg

Actors: Jeff Goldblum

               Geena Davies

               John Getz

Any: 1986

Títol original: The fly

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

Seth Brundle (Jeff Goldblum) és un científic que ha aconseguit inventar una màquina de tele transportació.

En una festa coneix a Verónica Quaife (Geena Davies), una periodista i la porta a la seva casa-laboratori perquè vegi la conseqüència del seu invent.

Seth agafa un objecte, en aquest cas una mitja de la dona, el col·loca en la màquina i la mitja, després de desintegrar-se, apareix de nou en un altre cubiculum.

Seth intenta que el seu invent afecti també als sers viu i així ho intenta amb un babuí però aquest apareix mort. Finalment perfecciona la seva màquina i l’ animal és teletransportat.

En tant, Seth i Verònica s’ han enamorat i sorgeix una relació entre ells.

Quan Seth pensa que el seu invent ja és perfecte decideix fer la prova en si mateix. Es tanca en la màquina tele transportadora amb èxit però no té en compta un element atzarós, en la màquina hi ha entrat una mosca.

A partir d’ aquí la conducta de Seth es mostra canviant. Físicament, li comencen a sorgir estranys pels a l’ espatlla , se sent àgil, fort  lleuger i se sent com un superdotat. Mentalment te un gran sentiment de llibertat i vol que Verónica provi també la tele transportació però la noia s’ hi nega.

Les mutacions s’ efectuen amb gran rapidesa, Seth comença a canviar d’ aspecte, i analitza els resultats de l’ experiment, el seu cos tancat en l’ aparell amb el d’ una mosca es  fusiona amb l’ insecte.

Seth es va desconstruint i convertint-se en un monstre, perd les dents i les orelles. En tant Verònica s’ assabenta que ha quedat embarassada i te un estrany somni en el que veu com el fetus no és el d’un nadó sinó la larva d’ una mosca. Així que amb l’ ajut del seu antic company sentimental, Stathis (John Getz), decideix avortar.

Quan està ja en el consultori metge, apareix Seth, que la rapta i la porta al seu laboratori amb la intenció de tele transportar-se amb la noia i canviar de nou el seu aspecte.

Stathis els segueix però és malferit per Seth, que realitza la seva definitiva fusió i es converteix en una mosca gegantina. Quan  l’ home mosca es tanca en la màquina i ho fa també amb Verónica per tele transportar-se, Stathis li dispara i impedeix la tele transportació de la dona.

Quan Seth, ara ja una mosca, apareix de nou, Verònica, malgrat els seus escrúpols li dispara un tret i el mata.

the-fly-2

 

COMENTARI

La pel·lícula és un remake del clàssic del mateix nom dirigit en els anys 50 per Kurt Neuman. Com en moltes pel·lícules del fantàstic, planteja el límits de la ciència.

Seth és un científic que vol anar més enllà, que vol transgredir la norma científica i que és superat pels esdeveniments. El projecte científic es torna contra la mà de l’ home que l’ ha impulsat , per destruir-lo.

La pel·lícula adverteix dels perills de la ciència quan escapa al control humà i com es torna contra el propi inductor, en aquest cas per motius propis de l’ atzar, idea propera al mite de Frankenstein.

Un altre tema que tracta la pel·lícula és el procés de l’ home cap a l’ animalitat. La transformació física ve complementada per una transformació moral. Seth perd la seva consciència, la seva capacitat d’ estimar, mata o fereix sense remordiments perquè ja no té els sentiments d’ una persona humana.

Assistim a la fusió de l’ home i la mosca i la consegüent degradació i la transformació en un insecte. Però en mig, Cronenberg planteja quina part queda de la consciència humana i quina de l’ animalitat. I com la segona va substituint progressivament a la primera.

En tercer lloc, Cronenberg escenifica els sentiments de la dona, que estima al monstre, que sent compassió per ell i el vol ajudar però que finalment el mata tant per preservar-se a si mateixa, com en un últim acte d’ amor. Verònica viu confosa entre la por, la repulsió i l’ afecte.

Podríem, per últim pensar que hi ha algun element kafkià com antecedent del film, referint-nos a “La metamorfosi” de l’ autor txec. I la referència filosòfica, quan Seth diu en un moment donat si la seva particularitat no es tractaria d’un insecte que somia ser un home.