EL FANTASMA Y LA SEÑORA MUIR

 

Director:: Joseph Mankiewicz

Actors: Gene Tierney

              Rex Harrison

              George Sanders

              Natalie Wood

Any: 1947

Títol original: The ghost and the missis Muir

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia romàntica

 

ARGUMENT

   Lucy Muir (Gene Tierney) és una viuda que decideix abandonar la casa de la seva família política i independitzar-se. Ho fa amb la seva filla petita Anna (Natalie Wood) i amb la minyona.

La casa que lloga al costat del mar no és gaire recomanable doncs l’ administrador pensa que hi habita un fantasma.

Lucy s’ adorm en la nova mansió i quan desperta troba al seu costat la presència de Daniel Gregg (Rex Harrison), un capità de vaixell que va ser l’ amo de la casa i que va morir fa temps.

El fantasma és prepotent, una mica misogin però també amable ,la relació esdevé des de l’ inicial enfrontament fins a sentiments compartits. Gregg li dicta a Lucy un llibre sobre les seves aventures marines i aquest te molt bona acceptació en l’ editorial.

Quan Lucy va a parlar amb l’ editor, es troba amb un altre escriptor, Miles Fairley (George Sanders), un home de món que la sedueix. Ara Lucy ja te un amant veritable i el capità ha complert el seu paper, es desfà en el no res i desapareix.

Un dia, Lucy s’ assabenta de la direcció de Miles i va a visitar-lo, el rep la seva dona, l’ escriptor està casat i te fills, tot ha estat un engany.

Lucy passa la resta de la seva vida, sola en la casa amb la minyona, els anys passen, l’ hora de la mort esdevé i el fantasma de Gregg apareix de nou per emportar-se a Lucy a un lloc d’ amor i felicitat eternes.

 

 

COMENTARI

Mankiewicz te un gran èxit, amb aquesta, una de les seves primeres pel·lícules com a director, després d’ haver treballat com a guionista en Hollywood.

Es tracta d’una comèdia entre allò fantàstic i allò romàntic. La pel.licula es pot veure com una història de fantasmes en la que la protagonista conviu amb un ser de l’ altre món però bàsicament es te que analitzar a la llum del món del subconscient.

El fantasma és evidentment una projecció dels desitjos de Lucy, algú amb qui conviu mental i simbòlicament, una altre part dels seu jo que, l’ obliga a escriure un llibre d’ aventures i amb qui dialoga, es complementa i es contradiu.

La noia viu entre somni i realitat, entre realitat i desig; el fantasma és l’ evocació de l’ home dels seus somnis, dels anhels no realitzats. Així, quan troba un substitut de carn i ossos, l’ espectre ja no juga cap paper i decideix evaporar-se. L’ engany a que es sotmesa Lucy per part del conqueridor de pacotilla, encarnat per Miles, la porta a una vida de solitud i desamor però ja sense fantasma al que invocar.

Sols la mort, és l’ espai de retrobament amb l’ esperit errant i plegats marxen cap el més enllà.

Tot i això, Mankiewicz planteja un relat ambigu en el seu desenvolupament, que registra dubtes en l’ espectador sobre l’ existència real o no de l’aparició, quan la mare, ja gran, parla amb la filla i aquesta confessa també haver tingut múltiples converses amb el capità Gregg.

En definitiva, els fantasmes interiors que cadascun portem amb nosaltres.

REBECA

 

Director: Alfred Hitchcock

Actors: Joan Fontaine

              Lawrence Oliver

              Judith Anderson

             George Sanders

Any: 1940

Títol original: Rebecca

Nacionalitat: USA

Gènere: Suspens

 

ARGUMENT

Una veu de dona recorda que va arribar a una mansió senyorial: Manderley. Ara és un casalot desolat. Sentim la seva paraula en tant la càmera recorre els camins desmanegats i els jardins que porten a la casa.

Els records es transformen en imatges.

Un home està al costat d’ un precipici en Montecarlo, una dona el veu i creient que es pensa llançar al buit, l’ adverteix.

Més tard en un luxós hotel, la dona (Joan Fontaine), està allotjada com a noia de companyia de la senyora Van Hopper  i es retroba amb l’ home del penya-segat. Es tracta de Maxim de Winter (Lawrence Oliver).

La senyora Van Hopper li explica que Maxim encara no s’ ha refet de la mort de la seva dona, Rebeca, a qui adorava i que va morir ofegada quan el vaixell en que viatjava va bolcar.

Al dia següent, Maxim coincideix de nou amb la noia i la invita a dinar, simpatitzen i comencen a sortir. La noia s’ enamora de Maxim i es corresposta.

Quan Missis Van Hopper decideix tornar a Nova York, la noia  te que seguir-la, Maxim li proposa que es casi amb ell , l’ acompanyi a viure a Manderley, la seva casa, ella accepta.

La parella es casa i marxen cap a la mansió. Manderley és un casalot magnificent, ple de servidors i dirigit per Missis Danvers (Judith Anderson), la governanta , una dona enigmàtica, seca i freda que porta molts anys en la casa i que se sentia especialment unida a l’ antiga mestressa.

En el casalot hi ha una habitació en l’ ala oest, és la millor de la casa i ara no s’ utilitza, era l’ habitació de Rebeca.

Missis De Winter observa com tot Manderley està marcat per la presència espectral de l’ antiga senyora De Winter, les seves costums imperen, l’ ànima de Rebeca domina la casa.

La noia viu assetjada per les comparacions amb Rebeca, a qui tothom considerava una dona molt bella i de gran caràcter, la casa se li ve a sobre i la relació amb Maxim comença a deteriorar-se.

Un dia Missis De Winter creu veure una finestra que es tanca en l’ ala Oest, la que pertanyia a Rebeca. Quan va a visitar l’ habitació, Missis Danvers li mostra la roba i els records de la dona morta que tan captiven a la governanta .Missis Danvers no pot suportar la presència de la noia, entén que ha vingut a ocupar el lloc de Rebeca i la incita a marxar, plena de gelosia.

En això hi ha hagut un accident en el mar i troben l’ embarcació en la que va naufragar Rebeca i el seu cadàver. L’ ombra de Rebeca s’ interposa de nou entre la parella i els separa.

Ara és Maxim qui es confessa a la seva dona i  li explica que mai va estimar a Rebeca, sinó que l’ odiava. Mai van ser feliços i ella era una dona insensible a l’ amor i la tendresa.

Tot el matrimoni va ser un muntatge, una aparença per mantenir l’ honor de la família. Rebeca tenia un amant, Jack Favell (George Sanders), els dos es reunien en una cabanya al costat del mar. Rebeca va quedar embarassada de l’ home i desafià a Maxim, dient-li que tindria un fill de Favell que seria l’ hereter de Manderley.

El resultat final de la vida de Rebeca va ser el  suicidi.

Maxim torna a Manderley i troba que la senyora Dambers ho ha cremat tot, vol destruir la casa abans de veure feliços a Max i la seva dona.

La senyora Dambers, fidel al record de Rebeca es tanca en les seves habitacions. El foc la consumeix, així com a tots els estris de la morta. Ara Rebeca, ha mort també en esperit, ha desaparegut la seva ombra.

Maxim i la seva dona marxen de Manderley cercant la felicitat.

 

COMENTARI

Hitchcock utilitza la novel·la del mateix nom  de Daphne de Maurier. El relat tracta de l’ amor entre una dona tímida, apocada i ingènua i un home de món, que guarda un secret.

La dona es veu desplaçada en un món que no li pertany, un món tancat i fosc en el que mana la senyora Dambers, la governanta, que admira a l’ antiga mestressa de la casa i que gelosa i insatisfeta, és incapaç de contemplar la felicitat de la nova propietària amb el vidu de Rebeca.

El relat es podria veure com una variant de la ventafocs, una noia humil accedeix al príncep blau i la governanta assumeix aquí el paper de la madrastra original, la dona maligna que sols vol posar entrebancs en el camí de l’ heroïna virtuosa.

Rebeca és una presència latent, sobreviu en l’ esperit de la casa, que encara conserva les seves pertinences, la seva ombra domina Manderley impedint la felicitat als nous amants.

El record del passat domina sobre el present. La presència inquietant de la governanta, exerceix un jou sobre Missis De Winter, que se sent qüestionada, menyspreada i assetjada per no ser qui volen que sigui.

Quan Manderley crema, crema el cos malvat de la senyora Dambers però també l’ ànima de Rebeca, la seva presència etèria arriba al seu final.

Curiosament la gran protagonista del film és un personatge que no apareix en cap escena, la seva personalitat, és tan forta i transcendeix tant, que el director es nega a donar-li nom a la nou vinguda, que apareix  en totes les escenes, una heroïna tan turmentada com innominada.

Hitchcock roda un relat gòtic i a la seva vegada romàntic, en l’ inici del film una veu en off parla i la càmera s’ aproxima a les runes de Manderley, aquest és un espai inaccessible allò que desitges però que te una part fosca, allò que enamora però pot ser terrible, l’ abisme com una cosa atraient.

L’ inici de la pel·lícula amb la veu en off que recita : Ahir vaig somiar que tornava a Manderley” i la veu que acaba : “mai més podrem tornar a Manderley” queda com tot un símbol de l’ arribada o la fugida d’ aquells llocs, que marquen la vida negativament, Manderley significa un espai inquietant i tenebrós més enllà d’ allò físic.

Un altre tema que apareix en la cinta és el de les relacions de poder, la noia senzilla que s’ enamora del milionari, el desclassament i la dificultat per ser acceptada; la majordoma és la rival, la que domina l’ espai físic i moral, la que dona el vistiplau i l’ acceptació o la que ho  nega, des de la seva posició de subalterna és l’ ama en canvi, la nouvinguda des del seu paper suposadament privilegiat, és l’ esclava.

Hitchcock va guanyar amb aquesta pel·lícula l’ únic oscar de la seva carrera, tot i que el productor David O’ Selnik l’ obligà a canviar el guió en diverses ocasions i no va sentir mai la pel·lícula com a seva.

EVA AL DESNUDO

Director: Joseph Mankiewicz
Actors: Bette Davies
Anne Baxter
Celeste Holm
George Sanders
Any: 1950
Títol original: All about Eve
Nacionalitat: USA
Gènere: Drama

eva al desnudo I

ARGUMENT

Eva Harrington (Anne Baxter) recull el premi teatral a la millor actriu. La càmera s’ allunya i un flash back ens explica la seva historia.

Margo Channing (Bette Davies) és l’ actriu consagrada del món teatral. Una noia, Eva Harrington va a veure cada dia la seva funció i s’ espera, pacientment, a la porta. En una ocasió contacta amb Karen Richards(Celeste Holm), la millor amiga de Margo i pot conèixer a l’ actriu.

La seva modèstia, la seva perseverança, la seva humilitat guanyen a qui la coneix. Eva explica la seva historia. Com és de família pobre, com es va casar amb Eddie, un aviador que va morir en la guerra i com va poder actuar en San Francisco , sense sort.

La seva màxima esperançà és ser actriu, el seu model, i el seu ideal: Margo. La noia comença a col•laborar amb l’ entorn de l’ actriu i així aconsegueix ser la substituta de la diva en el paper principal de l’ obra que es representa. Però Margo se sent-se atabalada per una Eva que ja deixa de ser l’ aspirant ingènua i es va guanyant les simpaties de Lloyd Richards, el marit de Karen i guionista de les obres.

L’ actriu se sent gelosa de la seva substituta i Karen li vol donar una lliçó. Un cap de semana en que està  amb Margo i les seves parelles fora de la ciutat, buida de benzina el cotxe i l’ actriu no pot arribar a l’ actuació. Eva fa el paper i te un gran èxit, se sent lloada en totes les crítiques, especialment per Addison Dewitt (George Sanders), el crític més influent de la ciutat.

Addison és especialment cruel quan comenta que el paper de l’ obra és més adient per una noia jove com Eva que no per una actriu com Margó, ja a prop de la maduresa.

Addison comença a tutelar la vida privada i teatral d’ Eva. Quan LLoyd anuncia l’ estrena d’ una nova obra, Eva manipula per ser la protagonista. Margo prefereix anar de gira amb l’ obra antiga i no presenta problemes.

Però l’ ambició d’ Eva no te límits, la noia presenta la seva verdadera cara, primer flirteja amb Bill que la rebutja i després amb LLoyd que abandona a Kate. Quan Eva explica a Addison que es casarà amb LLoyd, aquest no accepta la situació i li diu tot el que sap sobre ella.

Tot el que Eva va explicar era mentida. Ni es va casar amb un pilot, ni va actuar a San Francisco. Tot ha estat un engany per arribar al cim. Addison l’ amenaça amb dir la veritat i destruir la seva carrera.

El fi del flash back marca la part final de la pel.licula, quan Eva recull el premi. Ha aconseguit la fama i l’ èxit però no la felicitat ni l’ amor.

Quan , sola , torna a casa, una admiradora l’ espera explicant-li històries. Una altra candidata a desbancar-la i aconseguir la fama.

 

eva_al_desnudo_11927

COMENTARI

Clàssic del cinema de tots els temps. Analitza el món del teatre i la interpretació, la seva brillantor i la seva misèria, amb un tema central: l’ ambició per ser artista, per arribar a l’ èxit i al reconeixement del públic, la capacitat de fer qualsevol cosa i manipular a qui sigui per obtenir allò que es desitja.

Manckiewicz com sempre és fidel a la seva voluntat literària, el film s’ inicia amb una veu en off que explica els esdeveniments i s’ endinsa en un drama turbulent on les dones, el matriarcat , són les protagonistes.

L’ enfrontament entre l’ actriu consagrada i la que aspira a la fama passa per diferents etapes. Per Margó la gelosia dona pas al reconeixement del fi de la bellesa , el pas del temps i el possible començament de la decadència, és la dona independent i forta però que darrera aquesta fortalesa no deixa d’ emetre signes de fragilitat

Entre tot això un món ple d’ hipocresia i cinisme, una dona que és un llop amb pell de be, el preu a pagar per arribar al cim com la solitud i el desamor.

Eve és la ventafocs, el personatge inofensiu que acaba sent el guanyador, una arribista que enganya a tothom. El director juga amb alguns dels seus temes favorits, la idea que tothom fa teatre en un món de farsants, l’ intent d’ ascendir de classe social, les relacions de poder, el preu a pagar per l’ ascens

Tot està farcit per una esplèndida posada en escena, un gran guió amb magnífics i àcids diàlegs i uns actors a l’ alçada del film. Sobretot una extraordinària Bette Davies, plena d’un conjunt de mirades que combinen el menyspreu i l’ orgull.

La pel·lícula va guanyar sis oscars.