JUBAL

jubal-311785560-large

 

Director: Delmer Daves

Actors: Glen Ford

               Felicia Farr

               Valerie French

              Ernest Borgnine

              Rod Steiger

              Charles Bronson

Any: 1956

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

     En el llunya Oest, Jubal Troop (Glen Ford) es trobat per un grup de vaquers al costat d’ una glacera.

Shep Horgan (Ernest Borgnine) és el cap del ranxo i conviu amb Mae (Valerie French), la seva esposa, amb Sam i Carson, els seus germans i amb Pinky (Rod Steiger), el grup acull al nouvingut i li ofereix feina.

Jubal es queda , és un vaquer però també un home amb un passat i algú que fuig. Al cap del temps Shep li fa confiança i li proposa que sigui el capatàs però això provoca l’ enveja de Pinky, mentre en mig s’ alça la figura i la bellesa de Mae.

L’ enfrontament entre Pinky i Jubal s’ aguditza, arrel de la presència d’un grup de pioners mormons que s’ instal·len en les terres de Shep i amb la contractació de Reb Haislipp (Charles Bronson), un nou treballador.

Mae se sent atreta per Jubal però aquest vol ser lleial a Shep, que s’ ha convertit en el seu amic i la rebutja; a Jubal li agrada Naomi (Felicia Farr) la filla del cap dels pioners.

La maldiença de Pinky fa que Shep sospiti sobre la fidelitat de Mae, en tant aquesta li confessa que l’ odia i que tan sols estima a Jubal.

Shep va a buscar a Jubal amb el desig de venjança, el rancor no até a raons i el ranxer dispara , Jubal l’ eludeix i li engega un tret en legitima defensa que mata a Shep.

Ara és el moment de Pinky, que va a cercar a Mae, davant la negativa de la noia, l’ assetja i la viola, mentre Reb porta a Jubal, ferit, fins la caravana dels pioners per que l’ ocultin.

Pinky organitza als ranxers de la regió per detenir a Jubal i penjar-lo i arriba al campament amb una quadrilla; Jubal escapa i va a parar al ranxo de Shep, allà troba a Mae, moribunda, que li confessa com Pinky ha estat el culpable de la seva dissort.

Quan els caps de la quadrilla senten també la confessió de Mae, abans de la seva mort, acusen a Pinky ,Jubal queda lliure i marxa amb Naomi i Rebb terres enllà a buscar una nova vida.

jubal_pdvd_008001

 

COMENTARI

Delmer Daves , sense tenir el nom d’un Ford o un Hawks, és un dels grans del western clàssic.

En aquest film hi trobem tots els components que han fet gran el gènere. A partir d’una novel.la de Paul Wellman en la que es poden descobrir elements Shakespearians relatius a Otel·lo i la temàtica de la gelosia.

En principi, un home solitari, amb un passat tèrbol i secret, arriba a una nova terra, és un home que fuig cap a un  nou espai tan físic com psicològic, és un home que escapa, potser d’un perill, potser de si mateix.

En aquest nou entorn troba l’ equilibri, un lloc on viure, l’ amistat i l’ amor però també l’ odi i l’ enveja d’ aquells que no l’ accepten.

Jubal és l’ home que arriba a una comunitat per trastocar les normes, la comoditat i allò establert; Daves retrata amb cura la psicologia dels personatges; si Jubal és un home errant, aclaparat per que la mare el va rebutjar, Shep és l’ home bàsic, sense falsies, algú que dona acollida i amistat però que manipulat per Pinky, sent el pes de la gelosia i mor en l’ intent de matar a qui pensa li arrabassa allò que més estima.

Pinky és un dolent de manual, rancorós, ple d’ odi, sembrant enemistat per allà on passa. Mae és la dona que no estima al marit però que no té a on anar, representa la temptació i el desig amagat, és aquella que amb la seva mentida, encén la gelosia de Shep i desencadena l’ acció; l’ element misogin típic de part del western clàssic a partir de l’ interpretació de Valerie French, una secundaria i poc coneguda actriu que aquí borda el personatge.

El director completa la cinta amb alguns elements addicionals, l’ aparició dels pioners cristians, aquells que busquen la pau i no l’ entenen en el sentit del que que amaga el cap sota l’ ala, sinó a partir del compromís i la solidaritat.

Un tema important del film és l’ amistat, Jubal respecta a la dona de Shep per lleialtat a aquest però després es veu obligat a matar-lo, per defensar la seva vida, malgrat el considera el seu millor amic.

Així que la pel·lícula en conjunt parla , com tot western que es preï ,de la construcció d’ Amèrica, de l’ amor, de l’ odi i de l’ amistat, sempre a partir de una iconografia clàssica.

No falten els grans paisatges, el film està rodat en el Gran Teton National Park, tractats en cinemascop i color i no sobra el tractament fílmic diàfan i gens sofisticat però efectiu, quan el so del cavall de Jubal ens anuncia, fora de pla, que ell marxa i deixa les expectatives de Mae incompletes o quan s’ entrecreuen les mirades de desig entre Mae i Jubal, descobertes per Pinky que acumula ressentiment.

SUPERMAN

SUPERMAN

Director. Richard Donner

Actors: Christopher Reeve

               Margot Kidder

               Marlon Brando

               Gene Hackman

               Glen Ford

               Valerie Perrine

               Ned Beatty

Any: 1978

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Super-herois

 

ARGUMENT

     En el planeta Krypton, Jor-El (Marlon Brando) avalua que l’ astre farà explosió en breu i que els seus habitants tenen que abandonar-lo si no volen morir, el Consell governamental no li dona credibilitat i Jor-El decideix salvar al seu fill Kal-El i enviar-lo a la terra.

Just quan es produeix el cataclisme el nen surt cap l’ espai i aterra en un lloc d’ Estats Units; un matrimoni troba a la criatura, l’ acull i el cria, es tracta de Jonathan Clark Kent (Glenn Ford) i Martha la seva dona. Els nous pares adoptius se n’ adonen dels super poders del nen

El nouvingut creix i es torna un adolescent, quan el pare mor, Clark Kent abandona a la mare i viatja per aconseguir saber qui és. A través d’uns vidres que li va donar el pare planetari, connecta amb el passat, el progenitor li explica qui és, el que va passar i els super poders dels que disposa, és algú molt ràpid, molt fort, pot volar, te super vista i super oïda, és excepcional i invulnerable.

Jor-El li recomana que faci servir aquests atributs al servei dels ser humans.

El noi es dirigeix a la gran ciutat, a Metròpolis i entra a treballar com a periodista en el Daily Planet, la imatge que transmet és la d’un home tímid i maldestre que passa desapercebut, en la redacció coneix a Lois Lane (Margot Kidder), una jove periodista per la qual se sent atret en tant ella no li fa cas.

Kent té que dissimular i no fer gala dels seus poders, passa pel món com un dèbil i pusil·lànime reporter i sols es transforma en el invencible Superman quan és necessari.

Justament, Lois té un accident en helicòpter i quan cau al buit, Kent es converteix en Superman i la rescata, més tard li concedeix una entrevista exclusiva i la porta a donar un vol amb ell. Ara Lois admira a Superman però menysprea a Clark Kent.

A partir d’ aquí ,Superman s’ interposa front els malvats de Metròpolis i es converteix en un benefactor de la ciutat però té un perillós adversari, Lex Luthor (Gene Hackman), aquest viu en un soterrani amb Eve Teschmacher (Valerie Perrine) i el sapastre Otis(Ned Beatty), Luthor és el criminal més malvat i perseguit de la ciutat i prepara el crim del segle.

Luthor esbrina que quan el planeta Krypton va explotar molts trossos es van expandir per l’ univers, molts van arribar a la terra en forma de meteorits, és kryptonita i pot ser un antídot pels poders de Superman.

El malvat ha comprat gran quantitat de terres en Califòrnia, manipula uns míssils de l’ armada per destruir tota la costa i així assegurar-se un projecte especulatiu en els seus terrenys, Luthor porta a Superman al seu soterrani i allà l’ amenaça amb la kryptonita que el debilita però Missis Teschmacher el salva.

Superman vola fins un míssil i el desvia però l’altra xoca contra la falla de san Andrès, el super heroi aconsegueix tancar-la abans es produeixin terratrèmols, salva a Lois Lane i apresa als dolents, lliurant-los a la justícia.

 

SUPERMAN II

COMENTARI

     Superman inicia la seva vida en el còmic en 1938 a través de les historietes i de les pàgines del diaris; obra de Jerry Siegel i Joe Shuster es converteix en una icona del segle XX i inicia la sèrie de super herois amb super poders que el succeeixen.

Superman s’ estrena en la televisió en els anys cinquanta i és també en aquesta època quan el cine japonès realitza varies pel·lícules de sèrie B amb els super home de protagonista però no és fins 1978 quan Hollywood s’ hi posa seriosament i culmina aquesta mostra de cine mainstream plena d’ acció i efectes especials.

L’ heroi ha estat des de la època clàssica un dels elements d’ afirmació social, d’ identificació popular davant les dificultats, l’ home providencial que ve a posar les coses en el seu lloc front a l’ enemic exterior o no. Tots el mites i llegendes se sustenten en un heroi, un ser que té atributs especials de força, intel·ligència o poder.

En els anys trenta Superman és un còmic de gran èxit doncs ve a confortar una societat que acaba de passar la depressió i ja contempla en l’ horitzó l’ ascensió nazi, per això en el quaranta-u neix també una altra icona: capità Amèrica.

Superman és tot allò que transita en l’ imaginari social, front la corrupció, la delinqüència o les pors, algú arriba per defensar la veritat, la justícia i la forma de vida dels homes corrents, la defensa que fa l’ heroi és la de la propietat privada, la del liberalisme i la forma de vida americana però en aquest film en concret lluita contra petits lladregots i bàsicament contra un especulador.

El relat de Superman s’ha relacionat amb diversos mites populars., sense anar més lluny trobem la història de Moisès, el nen abandonat a la seva sort que, cuidat per una princesa, s’ erigeix en llibertador d’un poble. Aquí la història substitueix la cistella de palla per una nau espacial però Superman troba també uns nous pares adoptius i s’ alça com a redemptor d’un poble.

Les connexions mítiques van encara més enllà , Jor El pot ser fàcilment assimilable a Déu que envia a la terra al seu fill. Superman seria un Jesús reviscut amb capacitat de lideratge i fins i tot de guariment miraculós, ho podem veure quan ressuscita a Lois Lane, després d’ anar enrere en el temps.

Igualment, l’ autor humanitza a l’ heroi des del moment en que aquest és vulnerable, com Aquil·les o Sigfrid te un punt dèbil, en aquest cas la kryptonita però a més per no ser reconegut es transforma en un home normal, en algú que passa desapercebut, que concita la indiferència de la noia, és doncs algú que paga un preu per ser diferent. La solitud i la incomprensió i que per si no fos prou pateix problemes d’ identitat.

Estem aquí davant el tema del doble. Superman és, com ja s’ ha dit un heroi quasi invencible quan es posa la seva icònica vestimenta i al mateix temps és un ser irrellevant i anònim en la redacció del diari.

Superman és un justicier però a diferència dels posteriors models portats al cinema per Eastwood en “Harry el sucio” o en els films de Charles Bronson, aquí l’ heroi descobreix als dolents i mai es pren la justícia pel seu compte sinó que lliura aquests a la policia, tot dintre l’ estricta legalitat.

La pel·lícula s’ inicia amb una tensió transcendent però afortunadament evoca moments de comèdia i manté un bon sentit de l’ humor, en la caracterització del dolents, Luther seria el pallasso blanc i el dropo d’ Otis seria la referència al clown. El mateix humor destil·la la transformació primera de Kent en Superman amb algun acudit graciós: Vol una copa de vi?, li diuen a l’ heroi- gràcies però mai bec quan volo, contesta.

La pel·lícula després de l’ inici mític aposta per l’ aventura, els efectes especials, el cinema de catàstrofes i la lluita de bons contra dolents. La musica de l’ especialista de Spielberg, John Williams li posa la cirera al primer i millor film de una sèrie que s’ allarga fins a quatre episodis.

SUPRMAN I